T’ESTIMO O ET NECESSITO?

Sabies que som l’espècie més social que existeix a la terra? Això significa que no entenem la vida sense vincles, som éssers totalment interdependents. Si recordes el que va ocórrer a l’inici del confinament, la necessitat d’establir contacte amb les nostres relacions interpersonals va ocupar un paper protagonista a través de videotrucades fent-nos experts en noves tecnologies per satisfer aquesta necessitat relacional. Quan som persones adultes, transformem la dependència amb els nostres progenitors que tenim durant la nostra infància per la independència adulta; però, realment són independents quan arribem en aquesta etapa?

El que passa quan som persones adultes és que modifiquem el tipus de dependència

Existeixen dos tipus de dependència:

  • Dependència vertical: es refereix a la dependència que s’estableix durant la criança amb els nostres progenitors perquè els necessitem per créixer. És imprescindible per la nostra supervivència, és una etapa que s’allarga en el temps perquè no tenim autonomia suficient com quan passa quan som persones adultes. Per això, s’anomena vertical.
  • Dependència horitzontal: es refereix a la interdependència entre dues persones en el moment de cercar algú a qui estimem perquè ens cuidi o a qui cuidar, ens proveeixi o a qui proveir. Ja no és necessària l’anterior dependència vertical perquè ja som persones autònomes.

El problema sorgeix quan, en una relació de parella, apareixen altres necessitats que promouen de nou una dependència vertical. La necessitat de salvar, complaure o de dominar a algú altre són ingredients per establir de nou una relació de dependència emocional.

La intimitat, una bona autoestima i l’autonomia individual són les bases per establir una relació de parella sana i feliç

Quins són els elements que afavoreixen una dependència horitzontal?

  • Regulació emocional és un element clau perquè una parella funcioni adequadament i, sobretot, que sigui feliç. Es refereix a la combinació entre tot allò que puc fer per mi per gestionar les meves emocions (autoregulació) amb el que necessito dels demés per ajudar-me a gestionar el que estic sentint (co-regulació). Quan una persona no disposa d’aquests recursos, té dificultats en resoldre els conflictes que apareixen en la parella o els evita perquè s’aïlla de forma individual.
  • Seguretat emocional és un altre element clau que es pot observar quan una persona té capacitat per gestionar els seus sentiments de soledat de forma autònoma i té les habilitats suficients per establir relacions amb intimitat expressant les seves emocions, realitzar peticions, acceptar les crítiques o mostrar la seva vulnerabilitat.

Em trobo molt sovint a la consulta relacions de dependència emocional on, per una banda, hi ha un membre de la parella que té por a l’abandonament i por de deixar de ser estimat/da oblidant-se de les seves pròpies necessitats per complaure a la parella amb un comportament submís i, per altra banda, l’altre membre de la parella té por a perdre la seva individualitat posant distància emocional en el seu vincle amb un comportament evitatiu i/o dominant. Aquests dos perfils que, aparentment semblen oposats, encaixen perquè sigui possible un vincle. El problema apareix perquè el vincle no es satisfactori per cap d’ambdues persones.

Com puc saber si estic en una relació depenent?

La incapacitat per posar fi a una relació que no em fa feliç com si es tractés d’una addicció, la no correspondència entre el que dono i rebo, la dificultat en créixer a nivell personal, laboral i social, l’aïllament social i el maltractament físic i psicològic (insults, menyspreu, poca validació, etc.) són alguns dels indicadors que em poden ajudar a reconèixer que estic amb tu perquè et necessito, no perquè t’estimo.

La parella ideal és aquella que sap treure el millor de tu, no el pitjor

En moltes ocasiones, m’agrada oferir analogies quan parlo de determinats conceptes quan estic en psicoteràpia. Per explicar què significa la dependència emocional, exposo la situació d’anar al supermercat amb gana. Què succeeix quan anem al supermercat amb la sensació de fam? El nostre criteri segurament és diferent ja que, amb molta probabilitat, buscaré satisfer de forma immediata la gana, més enllà d’escollir algun aliment que em nodreixi realment. Això també pot passar a l’hora d’escollir una parella. Quan la por a la soledat o la incapacitat d’identificar quan una relació no funciona es converteix en el que m’uneix a tu, la necessitat de seguretat emocional i la capacitat de regulació emocional no està ben coberta.

Si et sents identificat/da amb alguns d’aquest trets o tens dubtes sobre la teva relació de parella, el millor que pots fer és parlar-ne amb algú del teu entorn més proper. Prendre consciència del que estàs vivint és el primer pas. En cas que no sigui suficient per sortir-te’n i te’n adones que ho estàs vivint com una addicció, pots demanar ajuda professional per recuperar-te i, sobretot, sortir-ne reforçat/da.

Daniel Borrell Giró

Psicòleg sanitari i psicoterapeuta

danielborrell@quantumpsicologia.com

IG @danielborrellgiro

Aquest article ha estat possible gràcies a la conferència TEDx Talks «Dependencia emocional» (2019) d’Arun Mansukhani i a la conversa «Claves para evitar la dependencia emocional» (2020) de BBVA amb Sílvia Congost.

LA FIGURA DEL MALTRACTADOR: QUINA MENA DE PERSONA MALTRACTA ALGÚ ALTRE?

Tot hi esta vivint en una societat “civilitzada” no són pocs els actes d’agressió i violència que es donen cada dia, tot hi que els casos de delinqüència amb violència i assassinats siguin molt menors que en altres llocs del món, hi han altres formes de violència que persisteixen incansablement. Estic parlant de la violència masclista, un tipus de violència que té moltes cares i formes d’expressió, de la més subtil a la més violenta.

Són múltiples els motius per els quals es pot intentar explicar per què el masclisme persisteix i fins i tot incrementa dia a dia: mesures insuficients per part de les autoritats, culpabilitzar a la víctima, falses creences en relació als rols de gènere, falta d’educació emocional, etc. No obstant, la primera pregunta que sorgeix després de conèixer un cas de violència masclista és: cóm ho ha pogut fer? Quin tipus de persona fa això?

La resposta a aquestes preguntes no és senzilla, ja que actualment no es pot parlar d’un perfil concret de maltractador, els casos mostren una gran varietat tant en el perfil del maltractador com en el de la víctima, per aquest motiu, únicament es pot parlar de característiques que es presenten amb més freqüència que d’altres. Diferents estudis han intentat trobar aquestes característiques sovint comunes en les persones maltractadores, en aquest cas concretament, d’homes que han infligit violència masclista contra les seves parelles, així com la possible relació d’aquests actes de violència amb trastorns mentals (Amor, Echeburúa y Loinaz, 2009). Algunes d’aquestes característiques són les següents:

Falta de regulació sobre la ira

Molts dels homes violents amb les seves parelles mostren majors nivells d’ira i hostilitat que aquells que no ho són, així com nivells significatius d’impulsivitat i pèrdua de control sobre la ira (Norlander i Eckhardt, 2005)

Distorsions cognitives sobre la dona i les relacions de parella

Sovint manifesten creences falses sobre la dona i el seu rol dins a parella, així com idees distorsionades sobre la legitimació de l’ús de la violència com a forma de solucionar els conflictes.

Dins el context de violència en la parella, molts agressors utilitzen estratègies d’afrontament per tal d’eludir la responsabilitat dels seus actes, mitjançant la negació, minimització (“Totes les parelles tenen problemes”) o justificació (“Els problemes de la feina em tenen molt estressat i em fan perdre el control”). Aquests mecanismes eludeixen la responsabilitat o minimitzen les conseqüències negatives per la víctima amb l’objectiu de que la persona agressora no pateixi emocionalment davant la violència que exerceix sobre la seva parella.

Trastorns de personalitat

Tot hi que no hi ha cap trastorn mental que expliqui el maltracte cap a la parella, s’ha observat la presència d’alguns trastorns de personalitat del grup B, que es caracteritzen per la immaduresa, la emotivitat i la inestabilitat. Concretament, el trastorn antisocial de la personalitat, característic per la manipulació, la falta d’empatía i l’absència de remordiment per el dany causat. El trastorn narcisista de la personalitat, caracteritzat per la manipulació i instrumentalització dels demés, falta d’empatia, creença de ser superior a la resta i la gran necessitat d’estimació permanent. I el trastorn límit de la personalitat, caracteritzat per l’impulsivitat, por a l’abandonament i inestabilitat emocional.

Dificultats en l’expressió i captació d’emocions

També manifesten una falta d’habilitats socials i emocionals, en el que no han après a expressar adequadament les seves emocions, i probablement tampoc a captar les emocions de la seva parella. Aquesta falta d’intel·ligència emocional sumada a la falta de control de la ira i/o a la percepció distorsionada de la realitat (perceben el món com a una amenaça), facilita que davant un conflicte actuin de forma violenta.

Consum d’alcohol i drogues

La presència del consum d’alcohol vinculades directament amb els actes de violència en la parella poden variar molt, des del 40% al 90% dels casos (Stuart, 2005) Mentre que en el consum de drogues oscil·la entre el 13% i el 35%. No obstant, de la mateixa manera que els trastorns de personalitat, la presència d’alcohol o drogues no explica el maltracte en la seva totalitat, però la seva presència actua com a deshinibidor del comportament violent, que generalment deriva de conductes agressives prèvies. Tanmateix, també incrementa el risc de reincidència en les conductes violentes i suposa un pitjor pronòstic terapèutic

Aquestes són algunes de les característiques comuns entre els maltractadors, s’ha de tenir en compte però que la presència d’algunes, o fins i tot totes, d’aquestes característiques no obliga a la persona a cometre actes de violència contra la seva parella, és a dir, no és una relació causa-efecte en la que la persona agressora no té opció ni alternativa per actuar d’una altre manera, sinó que aquestes característiques serien factors de risc, que predisposen i faciliten la decisió de la persona agressora a cometre un acte de violència.

BIBLIOGRAFIA

Amor,P.J., Echeburúa, E. (2016). Hombres violentos contra la pareja: ¿tienen un trastorno mental y requieren tratamiento psicológico?. Terapia psicológica, vol. 34, nº 1, 31-40.

Amor, P. J., Echeburúa, E., y Loinaz, I. (2009). ¿Se puede establecer una clasificación tipológica de los hombres violentos contra su pareja? International Journal of Clinical and Health Psychology, 9, 519-539.

Norlander, B., y Eckhardt, C. (2005). Anger, hostility, and male perpetrators of intimate partner violence: a meta-analytic review. Clinical Psychology Review, 25, 119-152.

Stuart, g. l. (2005). Improving violence intervention outcomes by integrating alcohol treatment. Journal of Interpersonal Violence, 20, 388-393

LA VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA CAP A LES DONES EN LA RELACIÓ DE PARELLA

A la pel·lícula “Luz de Gas” de 1944, dirigida per George Cukor i protagonitzada per Charles Boyer, Ingrid Bergman i Joseph Cotten, podem observar un exemple d’aquest tipus de violència. El motiu de la parella d’Ingrid Bergman, protagonitzada per Charles Boyer, per infringir el maltracte, és econòmic, a diferència dels casos de violència de gènere en els quals l’objectiu és la dominació i el sotmetiment de la parella. No obstant, tot el procés psicològic de la parella, en el qual ell va orquestrant diferents situacions, per demostrar-li a ella que està perdent la memòria, que té els nervis destrossats, que no sap estar en societat, que escolta coses estranyes, que té temors completament infundats i mancats de tota base realista, i com a conseqüència de tot això, ell ha de decidir per ella, ja que ella es incapaç; és molt similar al procés psicològic que es desenvolupa en les parelles on es produeix un maltracte psicològic.

La narració de l’indefensió que arriba a sentir la protagonista a causa del aïllament social, però també del aïllament de sí mateixa, donat que no pot confiar en les seves pròpies percepcions i creences i la assumpció de tanta incertesa,  i del punt de vista de la seva parella, com últim punt de suport davant el caos, és molt pedagògica en relació als processos psicològics desenvolupats per les víctimes de violència de gènere.

Un altre exemple, aquest recent, és la publicació del llibre “Cásate y sé sumisa”, publicat per l’editorial Nuevo Inicio, del Arquebisbat de Granada, de Constanza Miriano y en el que, segons sembla, es defensa l’obediència disciplinada, lleial i generosa, de l’esposa al seu marit, i que ens recorda a les guies de la bona esposa dels anys 50. Entre altres tasques, la bona esposa tenia que ser “dolça i interessant”, “fer-lo sentir que estava en el paradís”, “no queixar-se”, “fer-lo sentir completament còmode”, “escoltar al seu marit”, “posar-se en el seu lloc” i considerava com a la seva prioritat “veure’l i fer-lo feliç”. No hi ha constància alguna de guies per el bon marit. M’ha resultat del tot revelador en fer una recerca de les dades del pretès “manual”, que les paraules casada i submisa em conduïen a pàgines de contactes sexuals, en les que la oferta era “em deixo fer de tot”, “completament al teu servei” i similars. La submissió com a fantasia sexual, en la que l’altre desapareix i es converteix en un objecte de plaer.

Dins la violència cap a les dones, es troba la psicològica, sens dubte subtil i greu alhora.

La violència psicològica podem definir-la com: el conjunt de conductes que generen agressió, denigrant i modificant l’autoestima de la dona, així com la imatge de sí mateixa.

Hi ha tres formes en que es poden dur a terme aquest tipus de violència:

  • Maltracte psicològic: Consisteix en el tracte denigrant continuo que té com a propòsit atacar la dignitat de la persona. És difícil de detectar, ja que són molt subtils però amb el temps afecten.
  • Assetjament psicològic: És generar violència psicològica planificada per obtenir un propòsit específic, on l’atacant és conscient d’allò que vol aconseguir, en aquest cas, denigrar l’autoestima de la violentada per sotmetre-la.
  • Manipulació mental: És la forma de control que es dona entre dos persones, en aquest cas del home cap a la dona, generant paulatinament que aquesta perdi la seva autonomia, llibertat i presa de decisions, fent-la dependent en totes les formes: econòmica i emocionalment.

En les investigacions qualitatives es mostra de forma sistemàtica que les dones sovint consideren el maltracte psíquic més devastador que la violència física. Els actes específics de maltracte psíquic infringits per la parella que s’inclou en la OMS són les següents:

  • Ser insultada o fer-la sentir malament amb ella mateixa.
  • Ser humiliada davant els demés.
  • Ser intimidada a propòsit (per exemple, per una parella que crida i tira coses)
  • Ser amenaçada amb danys físics (de forma directa o indirecte, mitjançant l’amenaça de ferir a algú important per ella).

Les característiques de la violència psicològica s’agrupen en 7 epígrafs diferents, segons la categorització dels indicadors de maltracte psicològic elaborat per Taverniers, (2001):

DESVALORITZACIÓ

  1. Ridiculització.
  2. Desqualificacions.
  3. Trivialitzacions.
  4. Oposicions.
  5. Desprèci.

HOSTILITAT

  1. Retrets.
  2. Insults.
  3. Amenaces.

INDIFERÈNCIA

  1. Falta d’empatia i suport.
  2. Monopolització.

INTIMIDACIÓ

  1. Jutjar, criticar, corregir…
  2. Postures i gestos amençants.
  3. Conductes destructives.

IMPOSICIÓ DE CONDUCTES

  1. Bloqueig social.
  2. Ordres.
  3. Desviacions.
  4. Insistència abusiva.
  5. Invasions de la privacitat.
  6. Sabotatges.

CULPABILITZACIÓ

  1. Acusacions.
  2. Gaslighting (luz de gas).
  3. Negació/desmentida.

BONDAT APARENT

  1. Manipulacions de la realitat.

Com sortir d’aquest cercle?

Prendre consciència de la pròpia situació i de la capacitat de maniobra en la relació és el primer pas. El procés de reformular el constructe dominància-submissió és la següent fase. En aquest procés, la pròpia identitat, cóm jo m’he construït, resultarà transformada. Un altre aspecte del procés, és el dels vincles, cóm em relaciono amb els altres, cóm em situo en les relacions: els vull dominar?, em posiciono en un rol de submissió?, veig a l’altre com un igual?). I per últim, recuperar el poder sobre la pròpia vida. En definitiva, si algú té poder sobre alguna persona, és perquè aquesta li ha entregat aquest poder.

 

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort