• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

SEXMINDFUL

En què estàs pensant quan tens relacions sexuals? Quines sensacions corporals recordes de la teva última experiència sexual? Quines emocions apareixen en el moment de gaudir d’aquest moment íntim? Quan et masturbes, només estàs pendent d’aconseguir arribar l’orgasme? Aquestes i altres preguntes ens porten a un concepte cada vegada més conegut que uneix els termes de SEXUALITAT I MINDFULNESS. De què parlem quan parlem de Mindfulsex?

 

SEXMINFUL consisteix en la capacitat d’estar en atenció plena alhora de matenir relacions sexuals amb un/a mateix/a i amb una altra persona.

SexMindful aporta consciència al que estem sentit i experimentant de la mà dels propis sentits observant el que està passant en la pròpia ment (preocupacions, pors, el record d’experiències prèvies, anticipació del futur, rol de persona observadora, aconseguir un resultat concret, etc). L’atenció plena durant la pràctica sexual facilita la consciència del propi pilot automàtic i els judicis interns que poden aparèixer aconseguint una sexualitat més plena i satisfactòria. SexMindful permet acceptar tot el que succeeix de forma espontània i natural observant sense jutjar i sense intentar controlar tot allò que passa per la pròpia ment davant l’experiència sensorial, sensual i sexual. En moltes ocasions, poden aparèixer pensaments relacionats amb l’expectativa d’arribar a un orgasme simultani, la creença sobre la pràctica sexual que vindrà després del sexe oral o el càlcul mental de les hores que resten perquè soni el despertador. Per tant, SexMindful aporta una visió d’obertura a la pròpia consciència permetent que les coses siguin, es processin i passin, és a dir, centrar-se en l’AQUÍ i l’ARA!

 

Estudis actuals de neuroimatge demostren que durant l’orgasme el cervell funciona de la mateixa manera que durant la pràctica meditativa.

Aquestes dades ens informen que l’atenció plena és un ingredient imprescindible per gaudir del plaer que ens regala cada una de les experiències sexuals. Quan una persona està pendent de si està ben depilada, de les olor corporals o de la cara que està posant, s’està col·locant en un rol d’espectadora. No podem recordar aquelles sensacions, experiències ni emocions on la nostra ment no està present.

  • És important diferenciar el SexMindful del Tantra ja que, malgrat hi ha similituds en les dues pràctiques, també te les seves diferències. El sexe tàntric proposa introduir una sèrie de pràctiques, així com evitar l’ejaculació masculina perquè es considera una pèrdua d’energia vital. El SexMindful no té un manual de bones pràctiques ja que parla d’acceptar tot allò que passi de forma natural i espontània sense que hi hagi un full de ruta establert.

 

  • Incorporar una pràctica sexual més conscient no implica haver-li de dedicar més temps ja que no és sinònim de sexe lent. El factor clau és la consciència, no el temps dedicat.

 

  • És important aclarir que una bona pràctica diària de Mindfulness facilita aconseguir l’objectiu que pretén el SexMindful ja que el seu entrenament. En la nostra pràctica clínica, el SexMindful facilita el tractament de les persones que arriben a la consulta amb disfuncions sexuals masculines i femenines.

 

Daniel Borrell Giró

Psicòleg col·legiat núm. 12.866, terapeuta sexual i de parella

QUÈ T’ESTÀ PASSANT SEXUALITAT?

 

Com és que hi ha problemes sexuals actualment? Com ens podem explicar que, malgrat tenir més informació, llibertat i educació sexual, continuen existint disfuncions sexuals? De quina manera la nostra societat actual pot estar afavorint l’aparició de problemes sexuals? Per què li diem sexe quan realment volem dir amor? O era al revés la pregunta? Estem vivint una etapa definida com d’alliberament sexual després d’haver viscut la repressió sexual per la influència de la moral judeo-cristiana. Doncs, què t’està passant actualment sexualitat?

Malgrat l’alliberament sexual, la incitació a la sexualitat pot jugar en contra com un efecte paradoxal. Segons Giorgio Nardone, el potent mecanisme neuroendocrí que regula el comportament sexual és també molt delicat i la interferència per part de la ment conscient pot alterar de manera notable el funcionament sexual. Una possible resposta a aquestes preguntes pot ser raonada a través de la paradoxa «Sigues feliç!». Hem passat del no has al has de gaudir de la sexualitat. Només és necessari observar la quantitat d’informació que arriba a les nostres mans sobre tècniques per a arribar a l’orgasme, joguines sexuals per a practicar la masturbació, receptes per a no caure en la rutina sexual, pàgines de contactes sexuals a través d’Internet, programes de ràdio i televisió on ofereixen recursos per a gaudir d’una sexualitat plena, etc.

 

Malgrat és necessari tenir informació sobre com millorar la nostra sexualitat dia a dia, succeeix que el nostre inconscient escolta aquests missatges i ho viu com una obligació

Hi ha persones que es preocupen si no tenen relacions sexuals amb una freqüència de dues vegades a la setmana o se senten frustrats/des si no lliguen en un dissabte a la nit pel que pensaran la resta de les seves amistats. La primera cita en una relació acaben al llit en la majoria d’ocasions passant per alt la seducció, així com d’altres que es frustren perquè no reben una trucada després d’una cita malgrat haver dit explícitament que no volia una relació formal.

 

Totes aquestes contradiccions generen insatisfacció sexual. Una de les conseqüències d’aquesta situació és que, cada vegada més, els homes no sempre estan disponibles per tenir relacions sexuals perquè tenen por. Malgrat que aquesta conseqüència té aspectes positius, faig una pregunta: pot ser que estiguem passant a l’obligació de la felicitat sexual?
Algunes de les percepcions socials són les següents:

– Sexe com primera meta en la realització de la felicitat personal
– Idealització dels models sexuals proposats per la ficció i la publicitat
– Dificultat per escoltar les pròpies necessitats i desitjos

 

L’obligatorietat és un potent antiafrodisíac. Per tant, la sexualitat és un espai de llibertat, no d’obligació. Segons l’Anàlisi Transaccional, és necessari estimular l’ESTAT NEN que és la part infantil de cadascú de nosaltres, més enllà de l’edat. És l’únic estat del jo que hi ha en néixer i s’acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. El Nen només sent. Les funcions del Nen són: obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se, mantenir relacions sexuals, etc. Quan parlem de sexualitat, ens estem referint a l’Estat del jo Nen Natural: instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. Aquest estat del Jo pot permetre connectar amb l’essència de la sexualitat fugint de les exigències actuals que estan contaminant el plaer. Cada persona ha de trobar el seu propi camí en la sexualitat perquè sigui satisfactòria tenint en compte els seus valors i creences personals sense deixar-se dominar per la por o les pressions socials. La felicitat no depèn de la quantitat de relacions sexuals que has tingut durant l’última setmana, doncs és una recepta que necessita diferents ingredients.

 

Què et ve de gust? Què necessites per sentir-te satisfet/a sexualment? Què busques en una relació sexual?

 

Abans d’acabar, us deixo amb el podcast del passat 17 de gener que vaig estar col·laborant en el programa de Catalunya Ràdio «Les mil i una nits de la Maria de la Pau Janer» parlant del sexe tràmit amb la bloggera Venus O’Hara.

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/titol-programa/titol-audio/audio/784637/

TENS PROBLEMES AMB EL DESIG SEXUAL?

 

Què s’entén per manca de desig sexual? Què es pot fer quan el desig disminueix considerablement? Quan es considera la manca de desig un problema sexual? La característica essencial de la manca de desig és la falta d’interès per iniciar l’activitat sexual, l’absència de fantasies sexuals i la manca de receptivitat sexual.

 

 

Es considera un problema quan la manca de desig està acompanyada de sofriment

 

 

Aquesta inhibició és una de les demandes més freqüents en teràpia sexual. Abans era més freqüent en dones que en homes, però han augmentat els casos de manca de desig sexual en homes en els últims anys. Per tant, ja no estem parlant de la disfunció sexual característica de dones sinó que, en aquests moments, afecta els dos sexes.

 
El desig sexual ens prepara per poder viure una experiència de plaer. L’impuls de desitjar no només depèn de la voluntat d’una persona. Llavors, hi ha altres factors que influeixen en l’estimulació o la inhibició del desig. Alguns d’aquests factors inhibidors poden ser la manca de temps personal, l’estrès, els efectes secundaris de la medicació, símptoma d’alguna alteració física o el cansament físic. Problemes d’autoestima, un sentiment de culpa associat al plaer o una depressió encoberta poden ser altres motius que poden explicar l’aparició d’aquest trastorn sexual. Les emocions també poden tenir un paper important, sobretot, amb la por i la ràbia. Quan hi ha por a fallar, no estar a l’altura, al rebuig o al ridícul pot afectar negativament amb el desig. També pot passar que, quan hi ha conflictes no resolts o una ràbia no expressada per part d’un dels membres de la parella, el desig sexual provoqui un distanciament sexual en la parella. Per aquest motiu, hi ha parelles que consulten a un professional davant d’una manca de desig sexual perquè no estem parlant únicament d’un problema individual, sinó d’un problema que afecta la relació de parella.

 

 

El desig és un aspecte vulnerable perquè, quan les persones pateixen problemes emocionals, la seva sexualitat tendeix a alterar-se d’una manera o altra…

 

 

És un mitjà de relació amb l’altre i amb un/a mateix/a, està sempre carregada d’emocions profundes i de significats que transcendeixen a la mecànica sexual. De totes maneres, es pot recuperar el desig sexual per poder gaudir d’una vida sexual plena i satisfactòria buscant ajuda. Algunes de les estratègies per resoldre la manca de desig sexual són tenir un adequat coneixement personal, tenir una actitud positiva i sana davant la sexualitat, entrenament en fantasies sexuals, tenir desig per viure i cuidar la pròpia salut.

 

Per poder detectar les causes de la manca de desig sexual i resoldre-ho, es recomana sol·licitar ajuda psicològica a un/a terapeuta sexual.

S’HA DE JUBILAR LA SEXUALITAT?

 

La vellesa s’inicia als 65 anys i acaba amb la mort. Aquesta classificació no correspon amb el procés d’envelliment fisiològic ni amb la vida sexual, només amb el criteri de l’edat. Per tant, és una construcció social. Cal tenir present que el nombre de persones grans augmenta, doncs ha deixat de ser una minoria social per passar a ser una de les majories socials. A més, la duració de la vida és cada vegada més major. Per tant, la vellesa és un període llarg i important de la vida que no es pot veure com una involució ni com un final.

Malauradament, el model de valors dominants és un model jove amb la consegüent por a envellir que considera aquesta etapa com un període d’involució o deteriorament

 

Quan parlem de la sexualitat en la tercera edat no es tracta d’imposar un model jove de sexualitat a les persones grans, sinó donar l’oportunitat de compartir la intimitat amb una altra persona. Per tant, s’entén l’activitat sexual no com una activitat orientada al coit, sinó en un sentit més ampli relacionat amb la comunicació, afecte, contacte corporal, seguretat emocional i sentir-se estimat/da. No s’ha d’imposar un model jove d’activitat sexual fent-los sentir persones incapaces. Les necessitats emocionals de l’individu a la vellesa es poden cobrir a través d’una relació sexual que no sempre acaba en coit. Quines són aquestes necessitats emocionals? Estem parlant d’abraçades, afecte, expressió d’emocions, relacions socials, etc.. per tant, no hem d’obligar ni s’han d’obligar les persones grans a practicar el coit ja que estan jubilades de tota exigència sexual! Els hi hem i s’han de donar la possibilitat de tocar-se, enamorar-se, atreure’s, acariciar-se, etc. La sexualitat és molt més que la suma del coit, les pràctiques sexuals i l’edat.

L’adaptació als canvis fisiològics i psicològics que apareixen a la vellesa pot afavorir un enriquiment de la sexualitat perquè aquesta està lliure de la por a l’embaràs i es caracteritza per un desig menys controlat de la descàrrega ejaculatòria per part de l’home. Si hi ha problemes per acceptar l’envelliment, dolor en les relacions sexuals, rebuig o inhibició per part de la parella, l’adaptació serà més complexa d’assumir. Per tant, la satisfacció sexual està relacionada amb la qualitat de les relacions interpersonals.

 
Una de les característiques és que la gent gran amaga els seus desitjos i manifestacions sexuals als joves i adults, perquè aquests neguen la seva sexualitat i critiquen a la gent gran que s’interessa per ella. De totes maneres, la sexualitat en la vellesa és molt variable d’unes persones a unes altres perquè no hi ha patrons comuns.

 

Atribuir un model únic de viure la sexualitat és un error propi dels estereotips

 
La necessitat de contacte íntim i comunicació és el més important. A més, la satisfacció sexual no disminueix necessàriament al llarg dels anys, en bastants casos millora. El 40% de les dones afirmen una millora en la satisfacció i el 27% dels homes també ho afirma. Pel que fa a les diferències entre homes i dones, l’activitat sexual de la dona dol dependre dels desitjos i capacitats de l’home més que de si mateixa per la doble repressió: ser dona i ser gran. Pel que fa al sexe masculí, el seu principal problema psicològic és la por a perdre la seva capacitat erèctil.

 
Les persones grans tenen la mateixa necessitat d’intimitat que a la infància, joventut i etapa adulta; però, tenen més dificultats socials per resoldre-la. Algunes de les creences entorn a la sexualitat són les següents:
– La gent gran no té interessos sexuals
– Les persones grans que s’interessen per la sexualitat són immadurs o perversos
– La gent gran no té capacitat fisiològica per tenir conductes sexuals
– L’activitat sexual debilita, doncs és dolenta per la salut
– La satisfacció sexual disminueix després de la menopausa
– Els homes grans tenen interès per la sexualitat, però les dones grans no
– La masturbació és una activitat que desapareix en la vida adulta
– La vida sexual es perllonga amb la inactivitat i l’abstinència

Algunes estratègies que es poden utilitzar per millorar la vida sexual són les següents: cuidar-se l’atractiu corporal evitant situacions d’abandonament, utilitzar estímuls sexuals externs, utilitzar lubricants pe resoldre els problemes de sequedat vaginal, teràpia hormonal sota prescripció mèdica, posar l’èmfasi en la qualitat de la relació, practicar els exercicis de Kegel, prioritzar les activitats sexuals que no requereixin erecció, acceptar que la dificultat en mantenir l’erecció és una limitació de l’edat, aprofitar el moment d’erecció matutina, i donar-se un permís social per establir relacions noves i acceptar la llibertat entre ells i elles, entre d’altres.

INTEL·LIGÈNCIA SEXUAL

 

Coneixes el concepte d’Intel·ligència Sexual?
T’agradaria saber si ets una persona intel·ligent sexualment?
Com es pot potenciar la intel·ligència sexual?

 

 
Sheree Conrad i Michael Milburn van crear el concepte d’intel·ligència sexual a partir d’una investigació que van realitzar on van veure que, malgrat que les persones consideraven que la sexualitat és una part molt important de la seva vida, quan se’ls hi preguntava com era la seva vida sexual responien que no era satisfactòria, hi havia moltes disfuncions sexuals i problemes de comunicació amb la parella. La intel·ligència sexual no depèn de la sort, ni de la bellesa ni d’un sex appeal innat, si no depèn de les habilitats que la gent pot adquirir, desenvolupar i dominar al llarg del temps. Per tant, això vol dir que tothom té dret a aspirar i pot intentar d’obtenir una vida sexual millor. Les persones intel·ligents sexualment són capaces de tirar endavant amb la vida, mentre les que no ho són solen quedar-se encallades en algun aspecte fonamental, obsessionades per una decepció intensa en el terreny sexual o bé donant voltes a un mateix conflicte dolorós una vegada i una altra.

 

 

Ser sexualment intel·ligent no vol dir tan sols conèixer tots els factors biològics que afecten al comportament sexual, la clau de la intel·ligència sexual és el coneixement de nosaltres mateixos

 
Això vol dir superar els mites que superen la nostra sexualitat per treure a la llum els nostres desitjos autèntics que anomenarem jo sexual secret i adquirir les habilitats emocionals i socials necessàries per compartir amb el nostre ésser real amb la parella i potenciar al màxim les possibilitats d’arribar a tenir una vida sexual feliç. Malgrat l’aparent sofisticació de la nostra societat pel que fa a la sexualitat, encara es redueix a fer safareig o bromes sobre les aventures sexuals, demostracions d’una bona vida sexual en lloc de parlar dels propis sentiments i, de vegades, problemàtics.

En la investigació realitzada per Conrad & Milburn anomenada Projecte Intel·ligència Sexual, van descobrir que una àmplia majoria de persona diuen als enquestadors i psicòlegs que donen una importància a una bona vida sexual i, tanmateix, sorprenentment poques persones tenen una vida sexual satisfactòria. A més, hi ha un gran nombre de disfuncions sexuals com la disfunció erèctil, ejaculació precoç o la incapacitat per arribar a l’orgasme que els fan molt difícil la pràctica del sexe. Això no només succeeix amb parelles casades des de fa uns anys, sinó també entre les persones joves. Tal com exposa l’enquesta d’hàbits sexuals realitzada pel Ministeri de Sanitat (2013), un 14% dels homes exposa que no té relacions sexuals per manca de desig sexual a diferència d’un 8% en el cas de les dones. Un terç de la població manté una freqüència de mantenir relacions sexuals cada dos o tres dies i un altre terç un cop a la setmana. Més de la meitat de la població està bastant satisfeta de la seva vida sexual, així com del nombre de relacions sexuals. Més de la meitat de les persones no contesten a les característiques físiques, personalitat o materials que facin que es desitgi a una altra persona. La preocupació més important pels homes és no tenir una parella sexual; en canvi, les dones la pèrdua de desig sexual.

 

Més del 60% reconeix que no va demanar ajuda davant dificultats i problemes relacionats amb la sexualitat

 

1.- Coneixements sobre el sexe: una de les diferències fonamentals és que les persones sexualment intel·ligents posseeixen informació científica i rigorosa sobre la sexualitat humana que utilitzen per guiar les seves decisions i comportaments sexuals. Per tant, aquest és el primer pas que cal assolir. En primer lloc, cal desenvolupar l’habilitat de descobrir i superar els mites sobre el sexe que estan arrelats en la nostra cultura provingui de la família, de la religió, del pati de l’escola o de la cultura popular. Un exemple és el mite de l’enamorament sobtat, aquella espurna percebuda a banda i banda d’una habitació de gom a gom i que assegura no tan sols la satisfacció sexual, sinó la felicitat total. Altres creences errònies són: una persona amb un penis més gran té més potència sexual, les dones només poden tenir relacions sexuals si hi ha un vincle emocional o els homes tenen més desig sexual que les dones.

 

2.- La consciència del jo sexual secret: un cop alliberats els mites i creences errònies sobre sexualitat, el segon pas cap a una vida sexual millor consisteix a conèixer la nostra pròpia sexualitat: què ens excita, què ens resulta difícil, què ens atreu, què preferim… les persones intel·ligents sexualment es coneixen a elles mateixes, entenen bé el seu jo sexual secret, la pauta dels desitjos, necessitats, preferències, temors i, fins i tot, traumes que condicionen el seu comportament sexual. Si no ens coneixem a nosaltres mateixos, sovint serem incapaços de posar en pràctica els coneixements científics adquirits. Per exemple, una persona que manté relacions sexuals motivada pel desig d’aprovació de l’altre potser no és capaç de negar-se a practicar el sexe sense protecció, tot i saber que li poden encomanar la SIDA o tenir un embaràs no desitjat.

 

 
3. – Relacionar-se amb els altres: les habilitats socials o interpersonals que inclouen la capacitat de parlar amb la parella de la seva pròpia vida sexual i d’entendre el jo sexual de l’altre. Per a moltes persones, el simple fet de reunir el valor necessari per parlar amb la parella de la vida sexual comuna és difícil. Una de les coses que la majoria de les persones aprèn molt aviat en el si de la família és a no parlar sobre el sexe. Quan es trenca aquest codi de silenci i s’obre a la parella, el fet de parlar és un mitjà poderós per superar els mites, descobrir els nostres sentiments sexuals reals i crear una atmosfera d’intimitat. La intel·ligència sexual implica aprendre a ser persones sinceres amb nosaltres mateixes i amb la parella sobre qui som des del punt de vista sexual. Això inclou la pràctica del sexe en una relació actual, com si intenteu entendre què es va espatllar des del punt de vista sexual en una relació ja acabada o parleu de les vostres preocupacions amb una amistat o ensenyeu als vostres fills i filles a afrontar el naixement de la sexualitat. Quan s’amaga o reprimeix aquesta part de nosaltres mateixos, els resultats són igual de destructius que si ens quedem a dintre les nostres emocions.

 

Com a síntesis de l’article, cal ressaltar que el pas essencial per desenvolupar la intel·ligència sexual és ser sincer amb un/a mateix/a pel que fa als veritables desitjos i analitzar de quina manera els missatges negatius ens inculquen por, vergonya i generen massa silenci. Fomentar el diàleg és clau per descobrir les experiències personals, compartir fantasies sexuals, diferències de necessitats sexuals, preferències i desitjos, dificultats i disfuncions sexuals…

EL PODER DE LA SENSUALITAT

 

La sexualitat no és només un cos a cos. En la recerca del plaer, intervenen de manera efectiva els cinc sentits, des del precís moment en què els mecanismes de la resposta sexual comencen a funcionar fins que es culmina. Estem en una societat capficada en fer, a arribar a la nit i dir: «vaig a mirar l’agenda a veure quantes coses he fet». Poques persones es plantegen: «quantes coses he sentit avui?». Aquesta pregunta ens connectaria amb la nostra possibilitat d’existir i sentir. Recuperar el contacte amb què és sensorial és la primera condició per aconseguir una vida sexual plena. Desconeixem el que som com a cos, tenim poca comprensió del que som com a òrgan sensorial. La limitació en l’expressió emocional i l’oblit de les sensacions plaents més primàries condueixen a una forma d’intimitat mecànica i estereotipada. Ens estem perdent l’oportunitat de conèixer les immenses possibilitats sensuals que tenim per viure i gaudir de la nostra sexualitat.

QUÈ ÉS LA SENSUALITAT?

 

La sensualitat és qualitat de sensual. Sensual és la qualitat pertanyent als gustos i plaers dels sentits, especialment els sexuals. És l’expressió o resposta a qualsevol estímul que es pugui captar o percebre, sigui sexual o no sexual. És la capacitat que una persona té de despertar el desig sexual en altres persones i per provocar atracció gràcies als cinc sentits. La sensualitat obre un ventall de possibilitats que, juntament amb la imaginació, aconsegueix efectes innovadors en els quals saben com utilitzar-la. Qualsevol estímul que pugui produir-nos plaer o exaltació, vingui d’una persona o d’un objecte, despertarà el nostre desig de retenir i repetir l’experiència. Una mirada suggestiva, un tipus de perfum, una carícia en un lloc adequat, un sabor que ens agradi o una persona que desitgem mirar, sentir tocar o olorar poden desencadenar fantasies i, sovint, produeixen l’inici de respostes sexuals. Això vol dir que l’estímul ha donat diana en la nostra sensualitat.

 

QUALSEVOL PERSONA POT SER SENSUAL?

 

Qualsevol persona pot desenvolupar i potenciar la seva sensualitat, si s’ho proposa. Lluny de ser instintiu, es pot aprendre. Aquest aprenentatge dura tota la vida. És una qualitat inherent a l’ésser humà. De totes maneres, aquest aprenentatge va lligat amb uns requisits que parlen de com se sent la persona amb si mateixa.

Algunes persones creuen erròniament que la sensualitat pertany al sexe femení atribuint la sexualitat a l’home. No es pot deslligar la sexualitat de la sensualitat. Homes i dones posseeixen aquesta mateixa capacitat que es pot desenvolupar. De la mateixa manera que no hi ha cap persona sense la capacitat d’obtenir plaer sexual, no hi ha cap home ni dona sense la capacitat per ser sensual. És un binomi inseparable: sensualitat – sexualitat.

 

QUÈ ÉS UNA PERSONA SENSUAL?

 

Una persona sensual és aquella que provoca atracció o reacció en els sentits d’una altra, sigui desig sexual, atracció, desig de fer l’amor, etc. A més, posseeix una harmonia interior, autoestima alta, bona confiança i sap expressar-se a través dels sentits respectant-se a si mateixa i als demés. Per aconseguir-ho, s’ha de trobar la persona que hi ha dins de cadascú oblidant-se de les aparences i sense l’objectiu d’agradar als demés.

Segons Fritz Perls – metge psiquiatre i creador de la teràpia Gestalt,»la dificultat per optimitzar el nostre potencial està en relació a què la persona no es troba disposada a acceptar-se com és limitant les habilitats necessàries per enfrontar-se a la vida». Obrir-se al propi plaer es refereix a l’autoestima corporal. Si no acceptem el nostre cos en la seva totalitat, no ens connectarem amb la nostra sensualitat i, amb això, mutilen alguns dels nostres sensors. Això representaria el fons de l’iceberg!

La sensualitat és una posició davant la vida ja que et permet relacionar-te amb els altres en tots els aspectes, no només buscant una trobada sexual. Quan aconsegueixes que els altres estiguin a gust amb tu, quan provoques l’atenció de qui t’envolta o quan et sents desitjat/da, estàs essent sensual com a resultat d’haver despertat els sentits en les altres persones. Una persona sensual posseeix un fort magnetisme personal, un magnetisme seductor.

Quins són els beneficis i avantatges d’una vida sexual acompanyada de sensualitat?
• La sensualitat tendeix a la innovació, desperta la curiositat i la imaginació.
Permet disfrutar d’una vida sexual satisfactòria.
• Assegurar-se una comunicació sexual autèntica en la relació de parella. La possibilitat de contacte i comunicació autèntica està donada en la mesura que hi hagi autoacceptació i acceptació de l’altre – «el que és, és».
• Obrir portes al plaer sexual prenent consciència del nostre cos.
• Obtenir una intimitat genuïna que implica una vinculació afectiva profunda i un mutu coneixement. La intimitat va més enllà de la compenetració física de dos cossos amb els seus genitals.
• Despertar els sentits propis i de l’altra persona.
• Major connexió entre la ment i el cos.
• Gaudir del que és bell. Quan sortim al carrer, ens permet tenir una visió de la bellesa del nostre entorn més enllà del que farem en mitja hora.

En definitiva, una persona capaç de rebre majors dosis de plaer automàticament augmenta el seu grau d’energia vital, estat immunològic, circulació sanguínia i una actitud alegre. És a dir, augmenta la seva qualitat de vida. Cadascú és lliure d’explorar i descobrir la seva pròpia sensualitat, el que l’erotitza, personalitzar la seva sexualitat, d’aprendre el que vulgui i de convertir les relacions amb les altres persones, de qualsevol sexe, amb el que desitgi.

 

Aquest article està extret de la xerrada La Seducció de Xahrazad realitzada ahir a SexAcademy Barcelona en el marc de la secció «El invitado» en el que moltes persones van viatjar a través dels nostres cinc sentits per ser més conscient del potencial que ens ofereix el nostre cos i la nostra ment.

EL PLAER DEL PROPI COS

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la masturbació és l’acció d’estimular els genitals (d’algú) per produir l’orgasme sense coit. Per tant, l’entenem com qualsevol acte, sigui tocar la vulva, el clítoris o el penis, que té com a objectiu d’aconseguir plaer. El seu significat ha anat evolucionant al llarg dels anys, doncs és molt diferent parlar de masturbació en el segle XXI que en una època anterior. Per exemple, a l’Antic Egipte, la masturbació formava part de moltes cerimònies religioses, el faraó es masturbava durant la seva cerimònia de coronació. Les dones recorrien als consoladors. En moltes tombes de les reines egípcies, es van trobar objectes similars als consoladors.

Homes i dones es masturben. Segons alguns estudis, els nois s’inicien abans que les noies. Als 16 anys, el 40% de les noies afirmen haver practicat la masturbació en alguna ocasió enfront del 80% dels nois. Hi ha diferents motius que ho poden explicar. Un d’ells és que les noies tenen els genitals menys accessibles cosa que freqüentment pot produir un desconeixement total o parcial dels seus genitals i, en algunes ocasions, descobreixen aquesta pràctica per accident: quan es graten la vulva, quan s’aguanten l’orina o quan s’ajunten les cames amb força. En canvi, els nois tenen els seus genitals accessibles el que facilita la seva manipulació i visualització, inclòs a l’hora d’orinar. Un altre motiu per entendre aquesta dada és que la sexualitat femenina ha estat força oblidada per la nostra societat. Això ha dificultat que les dones tinguessin una concepció més activa de la sexualitat. En els últims anys això està canviant, ja que homes i dones saben que tenen els mateixos drets i la sexualitat no n’és una excepció. Cada vegada més dones perden la timidesa i en parlen obertament en el seu grup d’amigues.

Malgrat que alguns mites sobre la masturbació han anat desapareixent (deformació dels òrgans sexuals, acné, ceguesa, esterilitat, caiguda del cabell, disfunció erèctil, etc.), existeixen altres creences errònies que perjudiquen notablement en l’aprenentatge i/o la pràctica de la masturbació.

 

Una d’elles és la creença que masturbar-se resta desig sexual envers la parella

 

No només és fals que la masturbació resta desig, sinó que augmenta la líbido alhora de mantenir relacions sexuals. Una altra creença que apareix a consulta és la següent: si tinc parella, no em puc masturbar ja que això indica que la meva vida sexual en parella és insatisfactòria. Masturbar-se no és una traïció a la parella, però algunes persones manifesten aquesta incompatibilitat. Inconscientment, no masturbar-se és una manera de demostrar a la parella perquè en tenen prou amb les relacions sexuals: «Mira que bé m’ho passo amb tu que no necessito ni masturbar-me».

Masturbar-se i tenir una vida sexual satisfactòria en parella és compatible i, fins i tot, desitjable

 

La masturbació té avantatges. Quins són?

  • És una pràctica útil per aprendre a conèixer les característiques i necessitats del propi cos.
  • Es pot practicar al llarg de tota la vida – durant la infància, els fregaments amb els genitals es consideren un acte de masturbació, encara que no s’aconsegueixi un orgasme.
  • Practicar la masturbació afavoreix una actitud sana envers la sexualitat.
  • Proporciona major seguretat en les relacions sexuals amb la parella.
  • Un bon recurs quan els interessos sexuals de la parella són diferents: què passa quan un membre de la parella desitja tenir una relació sexual i l’altra no? I si això passa sovint? Aquesta diferència de ritmes es converteix en un problema que pot crear tensió en la parella. La masturbació pot contribuir al fet que això no sigui un conflicte en la parella i, fins i tot, es pot reconvertir en una experiència compartida on la persona que acostuma a tenir un major desig sexual gaudeixi de la masturbació en presència de la seva parella sense que això suposi mantenir una relació sexual activa per ambdues parts.
  • Es pot fer en qualsevol moment, és a dir, no requereix estar acompanyat ni és necessària cap preparació prèvia.
  • Serveix per alleugerir les menstruacions doloroses.
  • És una bona ajuda en les nits que sigui dificultós adormir-se o simplement per aconseguir alliberar la tensió sexual.
  • És una bona pràctica de sexe segur.
  • Una bona forma de fer-se un regal a un mateix.
  • Convida a no renunciar a la sexualitat individual i, per altra banda, treu responsabilitat a la vida sexual en parella.

 

Moltes vegades, es tendeix a relacionar la sexualitat exclusivament a la sexualitat en parella, tan sigui esporàdica com estable. Aquests i altres motius conviden a deixar de llegir aquest article i passar a la pràctica.

 

Malgrat els seus avantatges, la masturbació és una pràctica de la que no se n’ha d’abusar. Què vol dir això? Si una persona recorre sistemàtica o impulsivament a la masturbació amb la finalitat d’alleugerir sentiments de soledat o d’altres, l’objectiu no és aconseguir plaer sinó evadir-se dels problemes i, com a conseqüència, s’anirà aïllant socialment. És important dedicar-li un espai i un temps prolongat. Hi ha persones amb problemes d’ejaculació precoç que expliquen que dedicaven poc temps a masturbar-se per por a que fossin descoberts per algun familiar o perquè no podien dormir sols a la seva habitació. Aquest aprenentatge es trasllada posteriorment a les relacions sexuals en parella. Si apareguessin algunes d’aquestes problemàtiques, seria recomanable l’ajuda d’un psicòleg/a especialitzat en teràpia sexual per tal de buscar solucions perquè tothom té dret a gaudir de la sexualitat d’una forma saludable sense malestar emocional.

 
Hom troba referències a la masturbació en cançons i pel·lícules actuals i no tan recents. Hi ha cançons que parlen de la masturbació tals com, per exemple, la cantant Bebe amb la seva cançó Con mis manos (2004) tracta el tema de la masturbació de la següent manera: «en el sillón de mi cuarto, pienso en ti con mis manos, una y otra vez» i el grup català Pastora – pots veure el seu videoclip en finalitzar aquest article – amb el seu single Mirona (2003) en parla així: «pero, se queda dormida sola y se hace cosquillas con el edredón«. Qui no recorda la escena inicial de la pel·lícula Tapas (2005) de José Corbacho i Juan Cruz on el personatge de Raquel apareix masturbant-se davant d’un xat d’Internet o el personatge d’Irene de la pel·lícula En la ciudad (2003) de Cesc Gay on aquesta apareix masturbant-se al sofà quan no pot permetre’s alliberar els seus desitjos vertaders. Recordem una frase cèlebre del cineasta Woody Allen que apareix en la pel·lícula Annie Hall (1977) on diu el següent: «No et posis amb la masturbació, és fer l’amor amb algú a qui jo estimo».

La masturbació és una alternativa d’expressió sexual, mai s’ha d’entendre com una obligació. Per això, és important respectar la decisió de no fer-ho. Gaudir de la pròpia sexualitat és un dret fonamental com a persona i no és un deure deixar-ne la pràctica si es té parella. Simplement, perquè et ve de gust!

ES POT CURAR L’ADDICCIÓ AL SEXE?

 

«No és pobre qui té poc,
sinó qui més desitja»
Sèneca

Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, s’entén per addicció «un hàbit de qui es deixa dominar per l’ús d’alguna o algunes drogues tòxiques o per l’afició desmesurada de certs jocs«. Segons l’Enciclopèdica Catalana, es defineix addicció com «dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari«. Hi ha una sèrie d’indicis que diferents indicadors socials, econòmics i medio-ambientals mostren un canvi en l’evolució històrica en el segle XX. Un dels més clars canvis està relacionat amb les conductes addictives, o millor dit, les addiccions sense substàncies (joc, menjar, sexe, Internet, compres, treball, etc.). Aquest tipus d’addiccions tenen en comú els següents components:
Pèrdua de control amb una consegüent pèrdua de llibertat
Dependència que s’afegeix amb la síndrome d’abstinència
A partir de quan es considera un consum addictiu? Una de les qüestions més complexes és diferenciar la conducta saludable de la patològica. Totes les conductes potencialment addictives comencen a ser controlades per reforçadors positius (plaer de la conducta); però, acaben sent-ho per reforçadors negatius (alleugeriment del malestar intern). Quan una persona mostra una capacitat de tolerància cada vegada menor davant les frustracions quotidianes i davant aquelles emocions que li produeixen sensacions desagradables, el comportament addictiu es converteix en l’única via per fer front a l’estrès i l’ansietat.

 

 

El que caracteritza una addicció no és el tipus de conducta implicada, sinó el tipus de relació que la persona estableix amb ella (Echeburúa i Corral, 1994)

 

Existeixen uns factors de vulnerabilitat que fan que unes persones tinguin més probabilitat de ser adictes que altres. No hem d’oblidar que tots duem a terme les conductes que poden produir addicció (menjar, tenir relacions sexuals, connectar-se a Internet, treballar, etc). Els factors que predisposen a patir una addicció són els següents:

– Impulsivitat
– Estat emocional de disfòria (oscil·lacions freqüents de l’humor)
– Intolerància a estímuls desagradables físics (dolor, insomnio, cansament, etc.) i psíquicos (obligacions, preocupacions, etc.)
– Recerca exagerada de sensacions (atracció por la novetat, por a l’avorriment i rutina)
– Problemes d’autoestima
– Estil d’afrontament inadequat davant les dificultats quotidianes
– Por a l’abandonament, soledat, intimitat i compromís

Segons Fenichel, tota toxicomania sense droga és una temptativa de dominar la culpabilitat, la depressió o l’angoixa a través de l’activitat.

 

L’addicció al sexe no es caracteritza per la pràctica de certes formes particulars d’activitat sexual ni per l’excés de relacions sexuals convencionals, sinó per la incapacitat de controlar de forma adequada la conducta sexual

 

 

Va ser descrita per primera vegada pel psicòleg americà Patrick Carnes en el 1983. Segons Eli Coleman (1990), es tracta de descriure aquests comportaments com a simptomàtics de compulsió sexual més que una addicció. L’adicció al sexe, a diferència d’una sexualitat saludable, es caracteritza perquè l’objectiu de la conducta és més la reducció del malestar que l’obtenció d’un plaer. El sexe es converteix en un remei per reduir l’ansietat i l’activitat sexual es transforma en quelcom obsessiu (Mellody, 1997). El sexe es converteix en l’única via per aconseguir una gratificació personal i afectiva (Alonso-Fernández, 1996). Les persones amb problemes al sexe poden arribar a preferir la sexualitat anònima, que no produeix cap emoció perillosa a qualsevol sexualitat que impliqués un autèntic contacte humà.

 

Encara que no es coneixen amb detall l’origen d’aquesta addicció, alguna de les hipòtesis plantejades es troben en antecedents en infància o adolescència (abusos/traumes sexuals, rebuig afectiu, etc.), situacions actuals (manca de satisfacció sexual o personal, soledat, buit existencial, etc.) o personalitat de la persona (impulsivitat, disfòria, baixa autoestima, etc.).

 

L’abordatge psicoterapèutic comença a partir del reconeixement de l’addicció sexual com un problema. Aquest és el primer i més important per pas per superar l’addicció. De la mateixa manera que en les altres addiccions, hi ha una resistència a reconèixer-la negant la malaltia. Són les persones que estan al seu voltant les primeres que se‘n adonen que hi ha un vertader problema. Una crisi externa com, per exemple, un trencament en la parella, un deute econòmic o la pèrdua de feina pot portar a la persona a demanar tractament. Algunes de les estratègies terapèutiques per treballar en les addiccions són les següents: creació d’un nou estil de vida, control i exposició dels estímuls, major tolerància a la frustració, prevenció de recaigudes i grups de suport, entre d’altres. També és necessari que el tractament s’estengui a la parella de la persona que pateix l’addicció perquè, en molts casos, ho viuen de manera personalitzada i se’n senten responsables per no ser suficientment atractius/ves, veient-se d’aquesta forma molt afectada la seva autoestima.

EL MÓN INTERN DE LES FANTASIES SEXUALS

 

Tenir relacions sexuals amb una persona desconeguda, observar a dues persones fent l’amor, practicar sexe en un ascensor, fer un trio, despullar-se amb la persiana descoberta perquè et mirin o ser infidel poden ser alguns exemples sobre el món de les fantasies sexuals.

Les fantasies sexuals són representacions mentals que recreen situacions sensuals, romàntiques o sexuals

 

Aquestes situacions poden ser reals o inventades. Estudis afirmen que el 90-95% de les persones tenen fantasies sexuals cada dia. Homes i dones en tenen al mateix nivell, encara que hi ha diferències de forma i contingut. Per altra banda, hi ha persones que senten vergonya, por o sentiment de culpa de les seves pròpies fantasies sexuals. Quan no existeix el permís, apareix el sofriment. Els motius? Alguns dels motius parteixen de la creença que tenir fantasies és símptoma d’una vida sexual insatisfactòria o, en cas de tenir parella, el desig de ser infidel. És probable que això afecti negativament a la sexualitat, doncs, seria necessari consultar-ho amb un terapeuta sexual. Cal aclarir que tenir fantasies és sinònim d’una vida sexual gratificant.

 
S’ha de diferenciar la fantasia del desig sexual perquè és molt fàcil confondre aquests dos conceptes. Tenir una fantasia amb un company de feina o tenir una fantasia sàdica no significa que hi hagi un desig real de portar-ho a terme. Una fantasia no anticipa el que passarà en la vida real; en canvi, el desig sexual és el pas previ perquè sigui real.

De què serveix tenir fantasies sexuals?

 

No només serveixen per trencar la rutina, sinó que ajuden a ser tenir més creativitat, augmentar l’excitació sexual, fomentar el desig i disminuir alts nivells d’estrès i ansietat, entre d’altres

 

Cal destacar que les fantasies permeten transgredir les normes i valors d’una persona, ja que, com que el pensament no és l’acte en si mateix, una persona es pot permetre realitzar una acció que no desenvoluparia en la seva realitat. Tenen algun inconvenient les fantasies? Quan una fantasia sexual és exclusiva i recurrent, es pot convertir en un pensament obsessiu. Si una persona només s’excita veient una pel·lícula pornogràfica o necessita utilitzar sempre joguines sexuals, estem parlant d’una parafília sexual (en parlarem més endavant d’aquest tema). Les persones amb problemes d’autoestima, manca de desig sexual o estrès tenen poques fantasies sexuals. A més, no tenir fantasies sexuals pot ser símptoma d’algun conflicte emocional.

 

En el vídeo següent, apareix una escena amb els tres protagonistes de la pel·lícula Y tu mamá también (2001) del mexicà Alfonso Cuarón. He escollit aquesta escena per nodrir o continuar nodrint les teves fantasies. Recorda que el millor afrodisíac i l’òrgan sexual més important és el teu cervell. És el millor recurs que tens per gaudir de la sexualitat. No te n’oblidis!

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies