• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

SÓC BISEXUAL!

La Nora va conèixer l’Alicia fa un parell de setmanes en una excursió pel Montseny i va proposar-li sopar al cap d’uns dies. Hi va haver química des del primer moment, fins i tot un dels seus amics li va senyalar de forma subtil. L’Alicia va somriure quan li va fer aquesta petició. Tenia dubtes si valia la pena dir-li en la primera cita que era bisexual ja que, en situacions anteriors, li havien preguntat si era infidel en les seves relacions de parella o si era molt viciosa al llit. Aquest tipus de preguntes la fan sentir incòmode perquè li transmeten desconfiança…

Aquesta situació viscuda per la Nora és un relat que expliquen habitualment moltes persones bisexuals a la consulta quan tenen una primera cita, així com altres situaciones de bromes, insults i, fins i tot, discriminació en l’entorn laboral, familiar i/o personal. En una enquesta realitzada al Regne Unit, un 32% de les persones bisexuals no són obertes en el seu entorn familiar a diferència del 8% de les persones gais i lesbianes. Això es tradueix en que la salut mental de les persones bisexuals queda afectada amb taxes més altes de depressió, ansietat i intents de suïcidi.

Què entenem per BISEXUALITAT?

La bisexualitat és una orientació sexual que fa referència al desig sexual i/o romàntic cap a les persones, independentment del seu gènere. Això no vol dir que sigui de la mateixa forma, intensitat i al mateix temps.

És necessari destacar que, encara que es parla d’orientació sexual, els sentiments, les emocions i l’enamorament també formen part d’aquest concepte. Es dóna en homes i dones, encara que en l’actualitat es coneixen més dones que no pas homes bisexuals. Al llarg de la història, la bisexualitat ha existit sempre, encara que no ha estat sempre visible. Personatges com Alexandre Magne o Juli Cèsar en són un bon exemple. És important entendre que fins el 1890 no va aparèixer el concepte a la literatura biològica ja que es considerava un estat d’interesexualitat patològica.

Quins són els principals TÒPICS que envolten la bisexualitat?

  • Hi ha un sexe que t’agradi més?
  • Deus ser una persona molt viciosa, no?
  • Segur que és bisexual per amagar la seva homosexualitat!
  • Això deu ser una fase!
  • Si tens ploma, com et poden agradar les dones?
  • Ets una persona molt oberta de ment!

El desconeixement, la por al que és desconegut i els prejudicis alimenten aquest tipus de tòpics erronis sobre la bisexualitat. Es pot ser una persona bisexual i, al mateix temps, ser monògama, poliamorosa o fidel com qualsevol altra persona. L’heterosexualitat no és una vacuna contra la infidelitat, doncs el mateix passa amb la bisexualitat perquè té a veure amb la personalitat de cadascú. Una orientació sexual no determina una persona, sinó seria creure que les persones sóm producte d’un únic estereotip. Sembla que el món s’hagi de només mirar en termes binaris, carn o peix, blanc o negre, etc. com si no els grisos no tinguessin vida. Per això, he escollit la foto d’un buffet lliure on no perquè puguis triar tantes opcions et quedis amb totes!

Què vol dir BIFÒBIA?

S’entén per bifòbia la por o el rebuig cap a la bisexualitat i les persones bisexuals.

Parteix de la premissa que les persones hem de pertànyer obligatòriament a una de les dues orientacions sexuals i se’ls exigeix que es defineixin en termes d’homosexualitat o heterosexualitat. Per això, des de 1999, es celebra el 23 de setembre el dia de la visibilitat bisexual per prendre major consciència de realitats tot sovint invisibilitzades i que pateixen més discriminació del que pugi semblar. Aquesta data coincideix amb la mort de Sigmund Freud ja que és una forma de reconèixer la seva aportació en afirmar per primera vegada que la bisexualitat és innata.

Probablement si s’entengués millor la bisexualitat, no ens soprendria tant que una companya de feina casada fa sis anys amb una altra dona s’enamori d’un home o que una parella heterosexual vulgui incorporar una tercera persona en les seves trobades sexuals, així com la Nora li vulgui explicar sense por què vol dir ser bisexual en una primera cita si és que realment cal. El reconeixement social i el respecte per part de l’entorn és imprescindible per un desenvolupament lliure de la pròpia identitat i personalitat.

És important recordar que negar la pròpia identitat pot fer més mal que qualsevol cop!

Daniel Borrell Giró, psicòleg general sanitari col·legiat núm. 12866, terapeuta sexual i de parella

Com parlar de sexualitat amb els fills/es?

La sexualitat no és una cosa que tenim, sino és quelcom que sóm. La sexualitat és la forma en la qual cada persona expresa, comunica, sent, dóna i rep plaer amb la paraula i amb els cinc sentits del seu cos.

Em trobo sovint amb la dificultat que tenen les mares i els pares per parlar de sexualitat amb els seus fill/es. Com fer-ho? Quan s´ha de fer? Què s´ha d´explicar?

Les principals barreres que no ens deixen parlar obertament de la sexualitat són: la por, la falta d´informació, els mites i les idees equivocades.

La sexualitat no comença quan s´inicien les relacions sexuals, els nens/es experimenten sexualitat des de petits/es, comencen a explorar el seu cos, a sentir plaer al tocar-se, sense saber que és la sexualitat però si aproximant-se a sentir el seu cos. La educació sexual és un procés que dura tota la vida. No es limita només a explicar com “venen els nens/es”. Té com objectiu mostrar com adquirir información, formar actituds i valors sobre la identitat, les relacions i la intimitat. Inclou les relacions interpersonals, l´afecte, la imatge corporal, el gènere, entre altres aspectes.

Moltes vegades, els adults parlem de sexe als petits centrant-se més en els perills i no en les emocions. És important que els petits poguin saber sobre les malalties sexuals, embarassos no desitjats però també és important que sapiguen les emocions que es mouen a la sexualitat: el plaer, l´autoestima, l´acceptació corporal, el desig…

Us exposo algunes pautes que poden ajudar a les mares i pares a parlar de sexualitat amb els petits:

  • És important que els adults tinguin la iniciativa. Si els vostres fills/es no han fet cap pregunta sobre sexualitat, s´ha d´aprofitar qualsevol oportunitat que sorti. Si no parlem fins que mostrin interés això pot portar al fill/a a sentir que les persones adultes no els hi agrada parlar d´això i per tant no preguntaran.
  • Explicar la sexualitat: se´ls ha d´explicar la biologia relacionada amb el sexe, però també que les relacions sexuals impliquen estima, atenció i responsabilitat. Amb els nens/es a partir de 12 anys les converses han d´incloure la llibertat d´escollir una parella amb la que viure una relació sexual, la importància que sigui consentida i que s´arribi amb alegria i seguretat.
  • No preocupar-se si no coneixem totes les respostes a les preguntes dels nostres fills/es. El que sabem és molt menys important que la manera com responem. Sabran que no hi ha temes prohibits a casa.
  • Tractar el tema dels abusos sexuals: transmetre´ls la idea que la sexualitat és íntima i consentida. No censurar la masturbació però si educar-la des de la intimitat.
  • Donar-lis informació segons la edat però no pensar que tenen tota la informació que volguin. La majòria d´adolescents han rebut poca educació sexual, moltes vegades ha sigut facilitada per amics amb el risc que no sigui la correcta.
  • La educació sexual ha de ser una tasca compartida entre els pares i les mares i la escola.
  • La educació sexual afavoreix la responsabilitat no la promiscuitat. És una creença falsa pensar que parlar de sexualitat inicitarà a practicar-la abans.

Com per la majòria de temes poder tractar-los des de la naturalitat i sinceritat ajuda als petits/es a entendre. És important escoltar i respondre les seves inquietuds, d´aquesta manera podem crear un clima de confiança amb els petits/es.

Per més informació us recomano el llibre: Tot el que necessites saber sobre la sexualitat. Editorial: Rosa dels vents

Lola Guerra Ruiz

Psicòloga Col. Nº 11389

TENIR PLOMA

Per què es percep a un home amb ploma com a menys viril? Per què un home no es pot pintar les ungles? Per què una dona que no compleix amb els cànons de bellesa es considera menys femenina o, fins i tot, se li diu per què no vesteixes amb ropa més femenina i tacons?  Per què hi ha persones que toleren més les persones homosexuals amb un comportament marcadament masculí que no pas les persones que suposadament se’ls hi nota?

 

La plumofòbia és el despreci i rebuig cap aquelles persones que surten dels rols de gènere femení i masculí

S’associa l’expressió tenir ploma amb determinats gestos, veu aguda, forma de caminar i de parlar. En el cas de les dones lesbianes, s’associa a un comportament més masculí i, en el cas dels homes gais, un comportament més efeminat. Això significa que aquella persona que té un comportament amanerat i/o masculí en funció del seu sexe se li pressuposa una orientació homosexual. Tenir ploma ha estat una forma de visibilitzar el col·lectiu gay i lèsbic a través de l’expressió se li nota que és gay o lesbiana; però, al mateix temps, ha creat un prejudici que no només afecta a persones homosexuals, sinó també a persones heterosexuals.

Tenir ploma és quelcom natural i no s’escull, sinó com es pot explicar que una persona pateixi rebuig, insults i discriminació dins del context escolar si podria escollir no tenir-ne. Segons l’antropòleg americà Marvin Harris, aquest comportament no té una base biològica ni genètica i fa referència a un comportament cultural que s’adquireix per observació i imitació amb l’objectiu de pertànyer a un grup i/o col·lectiu.

Quin és l’origen del terme tenir ploma? Hi ha dues hipòtesis que expliquen aquesta atribució. La primera associa les plomes de les vedettes de la revista que es vestien amb plomes simulant una forma de comportar-se extravagant i exagerada. En segon lloc, els soldats italians feixistes que donaven suport al dictador Franco durant la Guerra Civil espanyola utilitzaven plomes en el seu casc de soldat i utilitzaven perfum. Aquests fet va començar a despertar una mirada cap als soldats com a persones efeminades i amanerades.

Segons un estudi realitzat per Cal Strode (2014) on hi han participat 280 persones homosexuals del Regne Unit i EEUU, un 37% dels homes gais que no s’identifiquen amb tenir ploma afirmen que els homes gays efeminats taquen la imatge del col·lectiu gay i, fins i tot, un 35% dels homes gais que no tenen ploma se senten més identificats amb el col·lectiu heterosexual que no pas amb el col·lectiu gai perquè és menys extravagant.

 

Discriminar a una persona per tenir ploma denota de base una fòbia misògina

Per què molesta que una persona tingui ploma? Quines creences estan en la base d’aquest prejudici? El rebuig i desvalorització d’un determinat comportament femení enlloc d’un comportament masculí ens connecta amb una creença masclista ja que posa de manifest la pèrdua de valor de l’home per ser menys viril i mascle. Estem davant d’un exemple més de l’heteropatriarcat on hi ha supremacia del gènere masculí davant del femení. Un altre exemple de despreci cap a la ploma és l’expressió «Jo respecto la diferència i accepto la gent gai, però no puc amb las locas«. Dins del propi col·lectiu, també existeixen mostres d’homofòbia interioritzada a través de les aplicacions de lligar on cada vegada hi ha més perfils que rebutgen a persones efeminades amb frases com, per exemple «només mascles» o «gent sense ploma». En moltes ocasions, s’associa tenir ploma amb un rol sexual passiu. S’associa el comportament femení amb el ser penetrat/da i, per altra banda, ser mascle amb l’acte de penetrar. No hi ha cap estudi científic que demostri que hi ha relació entre les preferències sexuals i el rol sexual.

Tinguis ploma i et sentis còmode amb ella, et molesti la ploma dels demés o, fins i tot, sents que no et permets la teva pròpia ploma perquè et jutges a tu mateix/a, espero que aquest article d’avui et permeti donar un espai per a la reflexió sobre els arquetips masculins i femenins que, actualment, estan presents en el nostre comportament.

Daniel Borrell Giró, psicòleg col·legiat núm. 12.866

LLICÈNCIA PER A SEDUIR

La Laura acostuma a quedar amb les seves amigues els divendres al vespre en un bar a prop de la Rambla del Raval. S’han enviat 32 whatsapps per concretar la hora ja que la Lídia tenia una entrevista de feina després de 8 mesos a l’atur, la Pilu tenia una entrevista amb la profe de dansa de la seva filla i la Cristina està missing per problemes personals. Com que la Laura és de bons costums, ha preferit anar-hi abans encara que s’hagués d’esperar sola. Quina ha estat la sorpresa quan ha vist entrar una noia molt atractiva que ha vist en el Tinder amb un vestit de flors i un somriure d’orella a orella… 

En el terreny de les relacions afectives i sexualitat, l’habilitat per saber despertar l’interès de la persona que li agrada a la Laura és clau. Per altra banda, la por al fracàs i al rebuig acostumen a ser un dels principals obstacles a l’hora d’apropar-se a la persona que desperta el propi interès.

 

Factors com un bon autoconcepte, autoestima i seguretat faciliten aquesta habilitat de seduir

Quan la necessitat d’aprovació i d’agradar als demés està molt present, això dificulta sentir-se competent en matèria de seducció ja que tenir habilitats de seducció no significa ni molt menys agradar o atraure a tothom. Les noves tecnologies han propiciat que aquestes habilitats es desenvolupin en un contacte a través de la pantalla gràcies a aplicacions específiques per lligar, xats o xarxes socials i, per altra banda, ha fet disminuir les habilitats en el contacte en directe a través de la mirada, el contacte amb els sentits, la veu, la distància corporal, el somriure, etc. Què pot fer la Laura en una situació com aquesta per apropar-se a ella? Et proposo un exercici, pensa en la teva capacitat de lligar e identifica quines característiques formen part de la teva personalitat més seductora i quines consideres que podrien millorar:

  • Capacitat per a tenir iniciativa
  • Crear una ocasió enlloc de confiar en l’atzar
  • Disposició a conèixer gent nova
  • Vivència de la seducció com un joc, no com un examen
  • Habilitats assertives per a posar límits
  • Bona autoestima i confiança en si mateixa

Estar en connexió permament amb els propis sentits com el gust, l’olfacte, l’oïda, el tacte i la vista és molt beneficiós alhora de despertar els senits d’una altra persona.

Si algú té la creença que, en definitiva, saber lligar és només una qüestió de bellesa, d’alçada o de pes, és important no creure’s-ho. També és important recordar que que seduir no és manipular a ningú ja que una persona amb una bona autoestima és capaç d’acceptar el no i no posa a prova la seva vàlua personal perquè no coincideixi amb el gust, atracció o desig d’algú altra. La seducció, la capacitat de despertar els sentits dels demés i saber lligar és més una actitud desperta i vàlida en altres àmbits de la vida com seduir en una entrevista de feina, defensar una opinió en un sopar o conèixer amistats noves.

Veiem, doncs, com acaba la història de la Laura:

…. el somriure de la Laura també va aparèixer en la seva cara i, per això, va esperar uns minuts abans de dedicir què fer ja que la noia que havia entrat pel bar on estava estava sola en una taula molt a prop seu i no sabia si havia quedat amb algú altre. Estava mirant el mòbil i, en una ocasió, li va deixar anar una mirada suggerent. Llavors, va decidir apropar-se sense esperar res, simplement donar-se la oportunitat de conèixer algú que li semblava molt interessant. «Hola, com estàs? No he pogut deixar de mirar-te tota l’estona…» li va deixar anar observant la seva reacció inicial al pronunciar aquestes primeres paraules. 

Daniel Borrell, psicòleg col. 12.866, terapeuta sexual i de parella

SEXMINDFUL

En què estàs pensant quan tens relacions sexuals? Quines sensacions corporals recordes de la teva última experiència sexual? Quines emocions apareixen en el moment de gaudir d’aquest moment íntim? Quan et masturbes, només estàs pendent d’aconseguir arribar l’orgasme? Aquestes i altres preguntes ens porten a un concepte cada vegada més conegut que uneix els termes de SEXUALITAT I MINDFULNESS. De què parlem quan parlem de Mindfulsex?

 

SEXMINFUL consisteix en la capacitat d’estar en atenció plena alhora de matenir relacions sexuals amb un/a mateix/a i amb una altra persona.

SexMindful aporta consciència al que estem sentit i experimentant de la mà dels propis sentits observant el que està passant en la pròpia ment (preocupacions, pors, el record d’experiències prèvies, anticipació del futur, rol de persona observadora, aconseguir un resultat concret, etc). L’atenció plena durant la pràctica sexual facilita la consciència del propi pilot automàtic i els judicis interns que poden aparèixer aconseguint una sexualitat més plena i satisfactòria. SexMindful permet acceptar tot el que succeeix de forma espontània i natural observant sense jutjar i sense intentar controlar tot allò que passa per la pròpia ment davant l’experiència sensorial, sensual i sexual. En moltes ocasions, poden aparèixer pensaments relacionats amb l’expectativa d’arribar a un orgasme simultani, la creença sobre la pràctica sexual que vindrà després del sexe oral o el càlcul mental de les hores que resten perquè soni el despertador. Per tant, SexMindful aporta una visió d’obertura a la pròpia consciència permetent que les coses siguin, es processin i passin, és a dir, centrar-se en l’AQUÍ i l’ARA!

 

Estudis actuals de neuroimatge demostren que durant l’orgasme el cervell funciona de la mateixa manera que durant la pràctica meditativa.

Aquestes dades ens informen que l’atenció plena és un ingredient imprescindible per gaudir del plaer que ens regala cada una de les experiències sexuals. Quan una persona està pendent de si està ben depilada, de les olor corporals o de la cara que està posant, s’està col·locant en un rol d’espectadora. No podem recordar aquelles sensacions, experiències ni emocions on la nostra ment no està present.

  • És important diferenciar el SexMindful del Tantra ja que, malgrat hi ha similituds en les dues pràctiques, també te les seves diferències. El sexe tàntric proposa introduir una sèrie de pràctiques, així com evitar l’ejaculació masculina perquè es considera una pèrdua d’energia vital. El SexMindful no té un manual de bones pràctiques ja que parla d’acceptar tot allò que passi de forma natural i espontània sense que hi hagi un full de ruta establert.

 

  • Incorporar una pràctica sexual més conscient no implica haver-li de dedicar més temps ja que no és sinònim de sexe lent. El factor clau és la consciència, no el temps dedicat.

 

  • És important aclarir que una bona pràctica diària de Mindfulness facilita aconseguir l’objectiu que pretén el SexMindful ja que el seu entrenament. En la nostra pràctica clínica, el SexMindful facilita el tractament de les persones que arriben a la consulta amb disfuncions sexuals masculines i femenines.

 

Daniel Borrell Giró

Psicòleg col·legiat núm. 12.866, terapeuta sexual i de parella

SEXE I DIVERSITAT FUNCIONAL: COM AFRONTAR LA SEXUALITAT EN LA [dis]CAPACITAT

L’afrontament davant el despertar de l’interès sexual per part dels fills i filles sempre ha estat un tema complicat per els progenitors, saber trobar el moment, què dir i cóm dir-ho, superar les diferències generacionals i proporcionar i aconseguir informació sense vulnerar la seva privacitat no ha estat mai fàcil. Lamentablement és freqüent que aquest repte acabi sent esquivat per tal de no patir l’ incomoditat, evitant la conversació directe o delegant la responsabilitat de la informació afectivo-sexual a les escoles. I si ja és freqüent la falta d’informació específica i d’atenció personalitzada que reben molts joves amb funcionalitat normativa, l’atenció i informació afectivo-sexual que reben els/les joves amb diversitat funcional sovint és insuficient o simplement inexistent.

La imatge social que s’ha anat formant d’una persona amb diversitat funcional, ja sigui a nivell físic o mental, és la d’una persona asexual, aliena a qualsevol interès eròtic cap a un mateix o cap als altres.

Sobretot en els casos de discapacitats intel·lectuals, freqüentment son encasellats en una imatge angelical, tractats com a nens i nenes amb manca de necessitats eròtiques. No obstant, per por a que la seva condició sexual es descontroli, aquesta és considerada problemàtica, inclòs a vegades malaltissa, quan sorgeix a la llum.

Aquesta por a enfrontar-se a una realitat sexual de la persona discapacitada, no únicament per la confrontació amb les pròpies creences o valors sinó també amb els valors i creences de la societat, sovint repressores i limitades a una falsa realitat homogènia i estàtica, comporta la creació d’un seguit de prejudicis i creences falses entorn a les persones amb diversitat funcional, que conseqüentment desemboquen primer en una desinformació cap a les persones afectades i a les seves famílies, i segon en un rebuig i discriminació generalitzada a tot allò relacionat amb una part essencial que ens defineix com a persones, com a éssers sexuats.

No obstant, aquesta por és totalment comprensible, ja que generalment sorgeix des de l’amor. Sovint les limitacions que poden experimentar les persones amb diversitat funcional, com en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, pot comportar una dificultat per avaluar les situacions de risc o la dificultat per establir límits en les seves relacions socials. Tot hi així, cal tenir en compte que una excessiva protecció i aïllament comportarà dificultats de més per a la persona afectada en el moment d’establir relacions socials sanes fora de l’entorn familiar, així com una vulneració als seus drets d’equitat sexual (oposició a totes les formes de discriminació, independentment del sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió o limitació física o emocional), privacitat sexual o educació sexual integral, etc. contemplats en la Declaració dels Drets Sexuals per la WAS (Associació Mundial per la Salut Sexual).

Què podem fer?

Davant aquest marc de necessitats legítimes i pors comprensibles, què podem fer al respecte?
Ja sigui com a familiars, professionals, persones amb diversitat funcional o simplement com a part d’aquesta societat, podem intentar aportar el nostre granet de sorra millorant o facilitant alguns aspectes per lluitar per una integració total, com per exemple:

• Fomentar una educació afectivo-sexual integral de qualitat, adequada a cada tipus i nivell de dificultat física o intel·lectual del individu.
• Fomentar actituds d’igualtat, respecte i tolerància davant les expressions afectives i eròtiques pròpies i alienes.
• Ensenyar a valorar correctament les diferents situacions de risc que es puguin donar, així com proporcionar eines per a la bona presa de decisions.
• Facilitar el desenvolupament sexual i explicar el concepte de intimitat, tot oferint un entorn privat i digne per dur a terme aquest descobriment.
• Educar sobre habilitats socials, oferint eines per a la correcte comunicació dels seus desitjos, així com promoure l’empatia i la tolerància a la frustració i a la negativa.
• Fomentar l’integració a la societat ajudant a establir vincles més enllà de l’entorn familiar.

Tanmateix, també es pot optar per la figura de l’assistent sexual, en casos que la persona adulta amb diversitat funcional expressi la seva necessitat i interès per l’exploració de l’autoerotisme i/o el contacte eròtic amb una altre persona i no ho pugui realitzar satisfactòriament per si mateix/a. En el nostre país just es comença a conèixer la figura del assistent sexual, però en altres països europeus aquest servei esta integrat juntament amb els serveis d’assistència personal; l’últim pas per a la seva total integració és a nivell legal, el qual es duu a terme de forma alegal però tolerat per l’Estat en països com Alemanya, Bèlgica o Suècia, sent Suïssa l’únic país que actualment ha regulat en la seva totalitat la creació d’empreses d’assistència sexual.

El debat entorn aquesta assistència sexual sorgeix de la seva similitud amb la prostitució, però no s’han de confondre. L’assistent sexual està format sobre les diferents diversitats funcionals i sensibilitzat amb les seves necessitats tant a nivell afectiu com sexual, així la seva figura es l’adequada per proporcionar el suport quan la persona necessita d’ajuda externa per desenvolupar l’autoerotisme (masturbació) o mantenir relacions sexuals amb la seva parella, també quan vol experimentar la sexualitat compartida però per motius funcionals les vies més tradicionals no resulten efectives.

Actualment en el nostre país Catalunya està sent una de les comunitats més avançades en l’introducció de la figura d’assistent sexual, creant associacions com Tandem Team que faciliten la informació i el contacte amb l’assistència sexual, formant part també de la EPSEAS (European Plataform Sexual Assistence).

En conclusió, la sexualitat en persones amb diversitat funcional és tant subjectiva i variada com ho és per qualsevol altre persona, no totes les persones compartim la mateixa manera de viure la nostre sexualitat ni sentim les mateixes necessitats ni interessos, però sí que compartim el dret a ser respectats i valorats en la nostre totalitat, incloent el nostre desenvolupament sexual sense importar les nostres característiques físiques, psíquiques o socioculturals. Tot hi existir la necessitat de protegir a les persones que presenten més vulnerabilitats davant situacions de risc, ens hem de preguntar si el fi justifica els medis.

Quina és la teva orientació sexual?

Homosexualitat vs. Heterosexualitat, les persones tenim la necessitat d’ordenar i classificar els elements que ens envolten, però aquestes etiquetes poden tenir significats molt diferents segons qui les faci servir.

Són dues categories diferents o tenen alguna relació?

Podem afirmar que algun tipus de relació sí que tenen aquests dos termes, ja que com a mínim els dos figuren i comparteixen titularitat en aquest article. Parlem d’hetero o homo en sexualitat per referir-nos a dues de les categories majoritàries que componen l’orientació sexual, fins aquí tots hi estarem d’acord, però la definició es complica quan concretem una mica més.

Es tracta de l’atracció, desig o afecte que a nivell sexual podem sentir per una persona del mateix o diferent gènere (masculí o femení)

Llavors… qualsevol desig per petit que sigui cap a una persona del nostre sexe ens vincula a l’homosexualitat? I si resulta que mai s’han consumat aquests desitjos? I si ho he fet només una vegada quan era jove? Si sento desitjos per una persona transsexual sóc homo o hetero?

Entrem en un terreny subjectiu. Per exemple, un petó als llavis pot tenir molt o cap significat segons qui sigui el seu receptor (el seu sexe biològic, identitat de gènere, la relació que tinguem amb aquesta persona …), el context en el qual tingui lloc, el tipus d’afecte que hagi lligat a aquest acte, etc.

Això sense tenir en compte que les persones canviem constantment, tant en la forma en què actuem, com en la que pensem i fins i tot en els nostres gustos i preferències, cosa que ens porta al següent punt:

Es tria o es construeix?

En aquest aspecte hi ha dues grans corrents: la biologista y la ambientalista. Els primers donen més pes a l’expressió genètica de la variable «orientació sexual, lligant-la així a una condició innata, o com a mínim; amb una certa predisposició no escollida. Els segons, ho atribueixen al resultat d’un aprenentatge social, familiar i cultural, donant a entendre que aquestes etiquetes són construccións socials i deixant un cert marge a algun grau de flexibilitat pel que fa a l’expressió d’un tipus o un altre d’orientació.

Cal destacar que la majoria d’explicacions a nivell científic són de tipus interaccionista: bio-psico-social, i que les diferents investigacions sobre “l’origen” de l’orientació sexual no han donat conclusións prou contundents per a teoritzar-ho.

* Estudi de la relació entre variables psicosocials i homosexualitat

* Estudi de la relació entre variables biològiques (hormonals) i sexualitat

¿I què passa amb la bisexualitat?

Hi ha qui ho entén com un pas previ a l’homosexualitat, ficar un peu a l’aigua per calibrar la temperatura abans de tirar-se a la piscina. Uns altres ho identifiquen com la tercera via en joc: hi ha qui se sent atret per homes, altres per dones i a aquests tercers els atrauen tots dos per igual.

En canvi, segons es desprèn de la teoria encunyada per Kinsey en un dels estudis més amplis en sexologia humana: tots sóm bisexuals. Aquesta explicació situa homosexualitat i l’heterosexualitat com els dos extrems d’un mateix continu on els absoluts són pràcticament inexistents, i en el qual tots ens movem amb una tendència més o menys pronunciada cap a un dels costats.

Així doncs, malgrat la nostra necessitat per classificacions senzilles, el comportament humà és molt més complex i està més carregat de matisos del que ens pensem, també pel que fa a la sexualitat.

Algunes dades:

–          Es continua produint discriminació per motius d’orientació sexual

–          L’homosexualitat i la bisexualitat no són trastorns mentals, van ser descartats del manual diagnòstic DSM el 1973.

–          L’informe Kinsey (1948) afirma que el 60% dels homes i el 33% de les dones van participar almenys d’una pràctica homosexual des dels 16 anys d’edat

–          S’han observat comportaments homosexuals i / o bisexuals en més de mil cinc-centes espècies

–          No existeix un gen predictor de l’homosexualitat (Xq28)

–          Les persones no heterosexuals tenen una major probabilitat de patir altres trastorns psicològics.

 

Esteve Plandecursach
Psicòleg col. 21.691, terapeuta sexual i de parella

Els 10 errors més habituals en les relacions sexuals

1. Falta de comunicació:

La idea que la nostra parella pugui saber què és el que ens agrada, quan ho volem i còm ho volem sense haver-ho de dir, és tan bonica com utòpica. Ningú coneix millor el teu cos i les teves preferències que TU mateix. Si et costa, o et fa vergonya donar directrius durant les relacions sexuals, al menys intenta fer-ho en algun altre moment, parleu-ne amb naturalitat i no oblideu fer-vos les preguntes que facin falta, que ningú neix ensenyat.

2. Tirar-se al llit i esperar que t’ho facin tot

Tant pels homes com les dones, les relacions sexuals són cosa de dos, i com en qualsevol relació, ens basem en un intercanvi de carícies: literal i metafòric. Encara que hagis trobat una parella a qui l’hi agrada prendre la iniciativa i un rol més actiu, l’egoisme no està ben vist en quasi cap àmbit, i el sexe no n’és l’excepció.

3. No abandonar-se al propi plaer

Estar massa pendent de l’altre, del propi rendiment i de preocupacions externes també pot ser problemàtic a l’hora de tenir sexe i pot generar l’anomenat “efecte espectador.” Una part del sexe també consisteix en abandonar-se en el millor sentit de la paraula: deixar-se portar, fluïr i conectar directament amb el plaer. Com a resultat gaudirás més de les relacions sexuals i és molt probable que la teva parella també participi d’aquesta satisfacció. A qui no l’hi agrada fer gaudir als demés?

4. Utilitzar el sexe com a moneda de canvi

Si, hem dit que el sexe és una cosa recíproca basada en l’intercanvi constant, però això no significa que l’hem d’utilitzar per premiar o castigar a l’altre per conductes que no tenen res a veure amb la sexualitat i el plaer. L’estat d’ànim pot influir en el nostre desig, però utilitzar deliberadament el sexe com a recompensa l’allunya de la seva funció bàsica i pot generar associacions no desitjades.

5.  Ser massa brusc/a

Els genitals i les zones erògenes solen ser parts del nostre cos amb multitud de terminacions nervioses que les fan especialment sensibles. Vés amb compte amb les mossegades, cops o carícies massa brusques. I no només parlo de brusquedat en l’àmbit estrictament físic, un comportament o un comentari obscè fora de lloc pot passar de ser el millor afrodisíac a una galleda d’aigua freda.  Sempre que puguis dedica temps als preliminars i la seducció, utilitza una lubricació adequada i sigues pacient i empàtic.

6. Falta d’higiene

Un aspecte bàsic tant a nivell de salut com de desig sexual és ser curós amb la higiene del nostre cos. Hi pot haver persones més i menys tolerants en aquest àmbit, però cuidar-se a un mateix també és un senyal de respecte cap a l’altre.

7. Oblidar la protecció

Potser et fa por trencar el clima que s’ha creat traient un preservatiu, o pot ser que sentis certa pressió a no fer-ho pels motius que siguin; la qüestió és que aquí estem tractant d’un tema de salut sexual i oblidant-lo ens exposem al risc de patir Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) greus, per no parlar d’un possible embaràs no desitjat.

8. Comparar

Algú va dir que les comparacions són odioses, i en el sexe ho són encara més. No hi ha millor manera de minvar la propia autoestima i la de la parella que expressant aquestes comparacions, tant del cos, els genitals com de l’execució o les emocions i sensacions que hem sentit. Si, a vegades és inevitable pensar-hi, i de fet compleix una bona funció d’autoconeixement; però si no ha d’aportar res positiu pels dos, més val buscar una manera alternativa d’expressar aquesta opinió i evitar sentir-se jutjat.

9. Perdre la confiança en un mateix

També podríem haver titulat aquest apartat com a “pors”, que de fet és el que trobem habitualment darrere de la falta de confiança: por al rebuig, por a què pensarà l’altre, por a no donar la talla, por a no ser correspost… i de la mà de les pors ve l’ansietat, una enemiga acèrrima de les relacions sexuals. Per evitar caure en aquesta espiral descendent cal enfrontar-se a les pors i buscar les qualitats que tots tenim dins. Perquè com deia el filòsof i poeta, Ralph Emerson: “la confiança en un mateix és el primer esglaó cap a l’èxit”

10.  Tenir relacions sexuals sense ganes

Aquesta és la sala d’espera de la monotonia, les rutines, i unes relacions sexuals molt poc satisfactòries; ja que si veiem les relacions sexuals com una obligació, a la llarga serem incapaços de disfrutar-les. Per evitar-ho recomano tenir present la regla d’or de la sexualitat segons Antoni Bolinches:“Fes tot el que vulguis; no facis res que no vulguis; sempre des del desig previ i d’acord amb la teva escala de valors sexuals”.


Esteve Planadecursach
Psicòleg i Terapeuta sexual i de parella

SEXLESS: NOVA MODA JAPONESA

La sexualitat fa referència a la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos mes enllà del contacte sexual amb els altres, esta estretament vinculada l’experiència subjectiva del plaer a traves de pensaments, fantasies, accions i desitjos. No obstant, si es cert que l’existència de la sexualitat és universal en tot individu, ja que forma part de la seva condició humana com a ésser sexuat, les característiques d’aquests pensaments, fantasies i desitjos variaran en certa mesura segons la cultura, tanmateix com les accions que es duguin a terme i la seva interpretació psicològica. En les diferents cultures actuals podem veure múltiples manifestacions diferents de sexualitat, i concretament en el documental realitzat per Pierre Caule “El imperio de los sinsexo” podem endinsar-nos una miqueta més en el món de les persones “sexless” o els “sinsexo”, un fenomen sexual manifestat al Japó en que, especialment els homes, han renunciat a les relacions sexuals compartides.

Sembla que ha quedat enrere l’erotisme de la cultura japonesa, la passió del “Imperi dels sentits” de Nagisa Oshima per donar pas al “Imperi de la masturbació i l’ individualisme”. El fenomen “sexless”, terme creat per el propi Institut Nacional de Sexologia Japonès, posa de manifest la creixent incapacitat de les parelles japoneses per comunicar-se sexualment, tot hi viure en un país líder en la indústria pornogràfica, sembla que l’interès en dur a terme les seves fantasies amb persones reals s’ha tornat casi nul·la. Lluny de ser una simple curiositat cultural o una moda passatgera sense importància, aquest fenomen preocupa seriosament al estat nipó, ja que estadísticament presenta l’índex d’abstinència sexual més gran del món, representant casi a un terç de la seva població, a més de posicionar-se en el índex més baix de natalitat a nivell mundial.

 

Japó és un món a part o una mirada al nostre futur?

Tal es el punt d’apatia sexual masculina que cada vegada més es veuen casos de dones que han acabat recorrent a la inseminació in vitro per tal de poder experimentar la maternitat sense necessitar la col·laboració del seu cònjuge o renuncien a mantenir relacions sexuals amb les seves parelles de manera definitiva. Des del punt de vista occidental, i en concret des de la cultura hispana, on la vigorositat i  l’insaciable desig sexual forma part essencial del concepte social de masculinitat, ens pot resultar exagerat, estrambòtic o fins i tot inimaginable que un fenomen com el “sexless” es pugui expandir fins la nostra societat, no obstant, no està tant clar que les causes d’aquest fenomen sigui la falta de desig masculí com la facilitat i practicitat de substituir a la dona real per la pornografia, l’ús de Love Dolls(maniquís de silicona que imiten de forma molt real el cos d’una dona)  o l’ús de serveis de prostitució, on moltes vegades no es busca el coit, sinó la masturbació o la fel·lació.

El gran taló d’Aquiles de les parelles japoneses afectades per aquest fenomen sembla ser la comunicació i l’implicació sexual, la incapacitat de relacionar-se de manera íntima i complexa entre els dos membres, fins a tal punt que, per un d’ells o per tots dos, arriben a la conclusió que la millor opció es l’evitació absoluta de l’interacció de plaer amb un igual, decisió validada per pensaments com els següents: “para obtener placer no necesito hacer el amor, sólo eyacular” o “no es que no quiera a mi novia, es que sencillamente cuando llego a casa y ella tiene ganas de hacer el amor, aunque yo también pueda tenerlas, me cansa el hecho de pensar que tengo que hacerla gozar”. Davant aquesta situació, la societat nipona ha acabat etiquetant popularment als homes sense interès en relacionar-se sexualment com a “homes herbívors”(soushoku danshi) i a les dones més sexualment proactives com a “dones carnívores” (nikushoku joshi), un gir si més no interessant cultural i psicològicament ja que tradicionalment la cultura nipona i la nostra mantenien semblances a nivell de rols de gènere, sent la figura masculina l’actiu, cap de família i dominant, en contraposició a la figura femenina, submisa, cuidadora i dedicada a la casa i la família.

Resulta impossible determinar una única causa per explicar aquest fenomen sexual, mentre que la dificultat en la comunicació interpersonal ja era una característica coneguda per la seva cultura més reservada i continguda, sobretot en l’expressió d’emocions i d’espontaneïtat, alguns apunten que la poca estabilitat laboral que actualment viuen els joves japonesos ha tingut una repercussió negativa en l’identitat de gènere masculina, suposant un fracàs a nivell psicològic en el seu rol masculí de pilar econòmic per a la parella i la família, provocant que cada vegada més joves optin per un estil de vida “herbívor”. Per altre banda, és innegable la repercussió que té el model social i econòmic actual en la sexualitat del individu, ja sigui per millorar-la o perjudicar-la, el materialisme, la creixent individualitat, les noves tecnologies, els nous models de parella, entre d’altres, tots ens influencien en major o menor mesura en la nostra sexualitat.

Finalment, us deixo amb les reflexions de l’equip de Pierre Caule en el seu documental, per fer-nos pensar: 

“La comodidad material parece haber apagado el deseo de los japoneses. Pornografía y prostitución son sinónimos de placer inmediato y sin esfuerzo. En el Japón de hoy, la pareja desaparece en beneficio del individuo. Cada cual flota en su burbuja, prefiriendo la masturbación a la sexualidad compartida, prefiriéndose a sí mismo antes que al otro. El sexo ya no es un elemento para construir la pareja y el individuo, sino una simple salida de socorro. La evasión de la realidad, la búsqueda desesperada de consuelo y el repliegue sobre sí mismos forma parte de esta nueva sexualidad egocéntrica. ¿Japón es muy diferente o, sencillamente, va por delante?”.

Rere la porta del sexòleg

Si la psicoteràpia ja és considerada tabú per a moltes persones a causa de la seva relació amb la malaltia mental, la bogeria i aquests problemes que tant ens costen d’admetre, podem assumir que a la teràpia sexual s’afegeix la por, la vergonya i el secretisme al tractar-se d’un àmbit que culturalment hem etiquetat com a summament íntim i privat. Per això mateix aquest article pretén explicar de forma senzilla i transparent els racons que s’amaguen després de la porta del terapeuta sexual:

Què és?
Es tracta d’un tipus específic de psicoteràpia on el focus principal és la sexualitat humana. Igual que en altres especialitats terapèutiques, consisteix en l’assessorament que té com a objectiu ajudar les persones a canviar una conducta, actitud, pensament oemoción respecte al sexe.

Per a qui? Els motius de consulta poden ser tan diversos i colorits com persones hi ha al carrer, però si volguéssim resumir el tipus de demandes que porten a algú a la consulta d’un sexòleg, els agruparíem de la següent manera:

  • Els que busquen millorar algun dels aspectes de la seva vida sexual: comunicació, execució, seducció …
  • Els que volen entendre’s millor a si mateixos: gustos, preferències, orientació, identitat, etc.
  • Els que volen superar una dificultat: hi ha algun problema que es vol resoldre en alguna de les fases de la resposta sexual (Desig, Excitació, Orgasme i Satisfacció)

A l’hora de la veritat tot i que s’acudeixi per una via o una altra, a la pràctica se solen solapar i barrejar: no pot comprendre un millor sense parlar de dificultats o que sorgeixi el desig de millorar en altres àmbits … No obstant això, en aquesta última categoria trobaríem totes aquelles dolències classificades en els manuals diagnòstics com els trastorns o disfuncions sexuals: ejaculació precoç / retardada, disfunció erèctil, desig sexual hipoactiu, anorgàsmia, disparèunia, vaginisme, parafílies, aversió al sexe …

Què es fa?
El procés es basa en entrevistes individuals o en parella amb el terapeuta sexual, i un treball personal a casa que pot tractar-se de tasques específiques o alguns entrenaments adaptats a cada cas. Primer es reunirà informació sobre l’objectiu i problemes del pacient, normalment es tracta d’una entrevista on es demanen dades de la seva vida i història encara que també poden utilitzar-se bateries / tests o auto-registres. Amb aquesta informació s’elabora un pla d’acció on s’ensenyen i posen en pràctica les tècniques específiques de provada eficàcia en situacions similaresy adaptades a la persona i cas particulars segons el criteri del terapeuta. Alguns exemples són: la focalització sensorial, desensibilització sistemàtica, compressió basilar, prohibició del coit, exercicis de Kegel, reestructuració cognitiva, apuntalament …
* Molt important el vincle terapèutic i seguiment.

Què NO és?

  • Una curs de tècniques sexuals «avançades» (kamasutra, sexe tàntric …)
  • Una reunió tuppersex (botiga de joguines i llenceria eròtica)
  • Un entrenament in-situ o un assistent sexual: no es practica en presència del terapeuta i aquest no participa de l’entrenament.
  • Teràpia de parella: no se centra en la relació de parella ni cal tenir una, pot fer de manera individual.
  • Una consulta mèdica: Primer es descarten causes orgàniques / biològiques

Consells i Beneficis
Per treure el millor partit a la teràpia sexual és recomanable:

  • Posar-se en mans d’un expert format i col·legiat
  • Ser sincer i presentar voluntat de canvi
  • Practicar a casa (tasques i deures)
  • Preguntar TOTS els dubtes que sorgeixin

La teràpia sexual ens va a servir per acceptar millor el nostre cos, desenvolupar expectatives realistes sobre la trobada sexual, aprendre sobre el plaer, la confiança, alliberar-nos de prejudicis i desfer-nos de sentiments inapropiats: culpa, por, vergonya.

Esteve Plandecursach
Psicòleg col. 21.691, terapeuta sexual i de parella

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies