• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

LLICÈNCIA PER A SEDUIR

La Laura acostuma a quedar amb les seves amigues els divendres al vespre en un bar a prop de la Rambla del Raval. S’han enviat 32 whatsapps per concretar la hora ja que la Lídia tenia una entrevista de feina després de 8 mesos a l’atur, la Pilu tenia una entrevista amb la profe de dansa de la seva filla i la Cristina està missing per problemes personals. Com que la Laura és de bons costums, ha preferit anar-hi abans encara que s’hagués d’esperar sola. Quina ha estat la sorpresa quan ha vist entrar una noia molt atractiva que ha vist en el Tinder amb un vestit de flors i un somriure d’orella a orella… 

En el terreny de les relacions afectives i sexualitat, l’habilitat per saber despertar l’interès de la persona que li agrada a la Laura és clau. Per altra banda, la por al fracàs i al rebuig acostumen a ser un dels principals obstacles a l’hora d’apropar-se a la persona que desperta el propi interès.

 

Factors com un bon autoconcepte, autoestima i seguretat faciliten aquesta habilitat de seduir

Quan la necessitat d’aprovació i d’agradar als demés està molt present, això dificulta sentir-se competent en matèria de seducció ja que tenir habilitats de seducció no significa ni molt menys agradar o atraure a tothom. Les noves tecnologies han propiciat que aquestes habilitats es desenvolupin en un contacte a través de la pantalla gràcies a aplicacions específiques per lligar, xats o xarxes socials i, per altra banda, ha fet disminuir les habilitats en el contacte en directe a través de la mirada, el contacte amb els sentits, la veu, la distància corporal, el somriure, etc. Què pot fer la Laura en una situació com aquesta per apropar-se a ella? Et proposo un exercici, pensa en la teva capacitat de lligar e identifica quines característiques formen part de la teva personalitat més seductora i quines consideres que podrien millorar:

  • Capacitat per a tenir iniciativa
  • Crear una ocasió enlloc de confiar en l’atzar
  • Disposició a conèixer gent nova
  • Vivència de la seducció com un joc, no com un examen
  • Habilitats assertives per a posar límits
  • Bona autoestima i confiança en si mateixa

Estar en connexió permament amb els propis sentits com el gust, l’olfacte, l’oïda, el tacte i la vista és molt beneficiós alhora de despertar els senits d’una altra persona.

Si algú té la creença que, en definitiva, saber lligar és només una qüestió de bellesa, d’alçada o de pes, és important no creure’s-ho. També és important recordar que que seduir no és manipular a ningú ja que una persona amb una bona autoestima és capaç d’acceptar el no i no posa a prova la seva vàlua personal perquè no coincideixi amb el gust, atracció o desig d’algú altra. La seducció, la capacitat de despertar els sentits dels demés i saber lligar és més una actitud desperta i vàlida en altres àmbits de la vida com seduir en una entrevista de feina, defensar una opinió en un sopar o conèixer amistats noves.

Veiem, doncs, com acaba la història de la Laura:

…. el somriure de la Laura també va aparèixer en la seva cara i, per això, va esperar uns minuts abans de dedicir què fer ja que la noia que havia entrat pel bar on estava estava sola en una taula molt a prop seu i no sabia si havia quedat amb algú altre. Estava mirant el mòbil i, en una ocasió, li va deixar anar una mirada suggerent. Llavors, va decidir apropar-se sense esperar res, simplement donar-se la oportunitat de conèixer algú que li semblava molt interessant. «Hola, com estàs? No he pogut deixar de mirar-te tota l’estona…» li va deixar anar observant la seva reacció inicial al pronunciar aquestes primeres paraules. 

Daniel Borrell, psicòleg col. 12.866, terapeuta sexual i de parella

PERMÍS PER SER SEXY!

Les revistes del quiosc em donen els 10 trucs per ser més sexy, però si porto una faldilla massa curta o una samarreta massa apretada ràpidament se’m qualificarà amb etiquetes poc agradables. Puc ser sexy per carnaval, però no per nadal. Sí amb els amics, però no amb la família; a la discoteca, però no a l’escola, ho puc utilitzar per aconseguir parella, però no per trobar feina… I el paradigma és que amb totes aquestes normes no escrites i evidents contradiccions, encara esperem poder desenvolupar una identitat sexual sana i sense complexes.

Però a tot això… què significa ser sexy?

Diuen que sobretot és una actitud: tenir una bona autoestima i confiança en un mateix.

Però sabem que és molt més que això. La bellesa i l’atractiu físic són components directament relacionats amb aquest adjectiu. De fet hi ha estudis en neurociència que defensen l’existència de patrons de bellesa universals, aquells que tenen a veure amb la biologia, la bona salut o una millor qualitat genètica com la simetria de les faccions, un bon color de pell, dents sanes, etc.

No hem d’oblidar tot i així que hi ha un enorme component cultural i subjectiu en allò que identifiquem atractiu. Un exemple recent el trobem en la sapiosexualitat: l’atracció sexual per la intel·ligència. De fet, quasi tot allò que podem imaginar i valorar és susceptible a ser sexy. Ser carismàtic pot ser sexy, però ser enigmàtic també, tenir sentit de l’humor, ser sensible i comprensiu, seductor, estimulant, musculós, femení, divertit…

És precisament en aquest aspecte sociocultural on es generen les contradiccions, perquè el que pot ser sexy per mi, potser no ho és per tu. I perquè en una societat hipersexualitzada on s’utilitza el sexe per vendre, i cridar l’atenció sobre qualsevol cosa; a la vegada es mantenen els estereotips tradicionals que ho consideren un aspecte privat que comporta riscos per la vida i la salut. Una reflexió que caldria posar en dubte, perquè…

Hi ha alguna cosa realment perjudicial o anti-ètica de ser sexy?

Està clar que tots els extrems piquen, i el “sexy” també pot tenir una cara oculta: anabolitzants, operacions estètiques amb perills innecessaris, trastorns alimentaris i de la imatge, frustració i estrès deguts a l’excessiva auto-exigència…

Per tant, queda a judici de cadascú valorar com viure la pròpia sexualitat segons els valors individuals i donar-se o no permís per ser sexy, però sense dubtes ni hipocresia.

Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691

Els 10 errors més habituals en les relacions sexuals

1. Falta de comunicació:

La idea que la nostra parella pugui saber què és el que ens agrada, quan ho volem i còm ho volem sense haver-ho de dir, és tan bonica com utòpica. Ningú coneix millor el teu cos i les teves preferències que TU mateix. Si et costa, o et fa vergonya donar directrius durant les relacions sexuals, al menys intenta fer-ho en algun altre moment, parleu-ne amb naturalitat i no oblideu fer-vos les preguntes que facin falta, que ningú neix ensenyat.

2. Tirar-se al llit i esperar que t’ho facin tot

Tant pels homes com les dones, les relacions sexuals són cosa de dos, i com en qualsevol relació, ens basem en un intercanvi de carícies: literal i metafòric. Encara que hagis trobat una parella a qui l’hi agrada prendre la iniciativa i un rol més actiu, l’egoisme no està ben vist en quasi cap àmbit, i el sexe no n’és l’excepció.

3. No abandonar-se al propi plaer

Estar massa pendent de l’altre, del propi rendiment i de preocupacions externes també pot ser problemàtic a l’hora de tenir sexe i pot generar l’anomenat “efecte espectador.” Una part del sexe també consisteix en abandonar-se en el millor sentit de la paraula: deixar-se portar, fluïr i conectar directament amb el plaer. Com a resultat gaudirás més de les relacions sexuals i és molt probable que la teva parella també participi d’aquesta satisfacció. A qui no l’hi agrada fer gaudir als demés?

4. Utilitzar el sexe com a moneda de canvi

Si, hem dit que el sexe és una cosa recíproca basada en l’intercanvi constant, però això no significa que l’hem d’utilitzar per premiar o castigar a l’altre per conductes que no tenen res a veure amb la sexualitat i el plaer. L’estat d’ànim pot influir en el nostre desig, però utilitzar deliberadament el sexe com a recompensa l’allunya de la seva funció bàsica i pot generar associacions no desitjades.

5.  Ser massa brusc/a

Els genitals i les zones erògenes solen ser parts del nostre cos amb multitud de terminacions nervioses que les fan especialment sensibles. Vés amb compte amb les mossegades, cops o carícies massa brusques. I no només parlo de brusquedat en l’àmbit estrictament físic, un comportament o un comentari obscè fora de lloc pot passar de ser el millor afrodisíac a una galleda d’aigua freda.  Sempre que puguis dedica temps als preliminars i la seducció, utilitza una lubricació adequada i sigues pacient i empàtic.

6. Falta d’higiene

Un aspecte bàsic tant a nivell de salut com de desig sexual és ser curós amb la higiene del nostre cos. Hi pot haver persones més i menys tolerants en aquest àmbit, però cuidar-se a un mateix també és un senyal de respecte cap a l’altre.

7. Oblidar la protecció

Potser et fa por trencar el clima que s’ha creat traient un preservatiu, o pot ser que sentis certa pressió a no fer-ho pels motius que siguin; la qüestió és que aquí estem tractant d’un tema de salut sexual i oblidant-lo ens exposem al risc de patir Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) greus, per no parlar d’un possible embaràs no desitjat.

8. Comparar

Algú va dir que les comparacions són odioses, i en el sexe ho són encara més. No hi ha millor manera de minvar la propia autoestima i la de la parella que expressant aquestes comparacions, tant del cos, els genitals com de l’execució o les emocions i sensacions que hem sentit. Si, a vegades és inevitable pensar-hi, i de fet compleix una bona funció d’autoconeixement; però si no ha d’aportar res positiu pels dos, més val buscar una manera alternativa d’expressar aquesta opinió i evitar sentir-se jutjat.

9. Perdre la confiança en un mateix

També podríem haver titulat aquest apartat com a “pors”, que de fet és el que trobem habitualment darrere de la falta de confiança: por al rebuig, por a què pensarà l’altre, por a no donar la talla, por a no ser correspost… i de la mà de les pors ve l’ansietat, una enemiga acèrrima de les relacions sexuals. Per evitar caure en aquesta espiral descendent cal enfrontar-se a les pors i buscar les qualitats que tots tenim dins. Perquè com deia el filòsof i poeta, Ralph Emerson: “la confiança en un mateix és el primer esglaó cap a l’èxit”

10.  Tenir relacions sexuals sense ganes

Aquesta és la sala d’espera de la monotonia, les rutines, i unes relacions sexuals molt poc satisfactòries; ja que si veiem les relacions sexuals com una obligació, a la llarga serem incapaços de disfrutar-les. Per evitar-ho recomano tenir present la regla d’or de la sexualitat segons Antoni Bolinches:“Fes tot el que vulguis; no facis res que no vulguis; sempre des del desig previ i d’acord amb la teva escala de valors sexuals”.


Esteve Planadecursach
Psicòleg i Terapeuta sexual i de parella

SEXLESS: NOVA MODA JAPONESA

La sexualitat fa referència a la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos mes enllà del contacte sexual amb els altres, esta estretament vinculada l’experiència subjectiva del plaer a traves de pensaments, fantasies, accions i desitjos. No obstant, si es cert que l’existència de la sexualitat és universal en tot individu, ja que forma part de la seva condició humana com a ésser sexuat, les característiques d’aquests pensaments, fantasies i desitjos variaran en certa mesura segons la cultura, tanmateix com les accions que es duguin a terme i la seva interpretació psicològica. En les diferents cultures actuals podem veure múltiples manifestacions diferents de sexualitat, i concretament en el documental realitzat per Pierre Caule “El imperio de los sinsexo” podem endinsar-nos una miqueta més en el món de les persones “sexless” o els “sinsexo”, un fenomen sexual manifestat al Japó en que, especialment els homes, han renunciat a les relacions sexuals compartides.

Sembla que ha quedat enrere l’erotisme de la cultura japonesa, la passió del “Imperi dels sentits” de Nagisa Oshima per donar pas al “Imperi de la masturbació i l’ individualisme”. El fenomen “sexless”, terme creat per el propi Institut Nacional de Sexologia Japonès, posa de manifest la creixent incapacitat de les parelles japoneses per comunicar-se sexualment, tot hi viure en un país líder en la indústria pornogràfica, sembla que l’interès en dur a terme les seves fantasies amb persones reals s’ha tornat casi nul·la. Lluny de ser una simple curiositat cultural o una moda passatgera sense importància, aquest fenomen preocupa seriosament al estat nipó, ja que estadísticament presenta l’índex d’abstinència sexual més gran del món, representant casi a un terç de la seva població, a més de posicionar-se en el índex més baix de natalitat a nivell mundial.

 

Japó és un món a part o una mirada al nostre futur?

Tal es el punt d’apatia sexual masculina que cada vegada més es veuen casos de dones que han acabat recorrent a la inseminació in vitro per tal de poder experimentar la maternitat sense necessitar la col·laboració del seu cònjuge o renuncien a mantenir relacions sexuals amb les seves parelles de manera definitiva. Des del punt de vista occidental, i en concret des de la cultura hispana, on la vigorositat i  l’insaciable desig sexual forma part essencial del concepte social de masculinitat, ens pot resultar exagerat, estrambòtic o fins i tot inimaginable que un fenomen com el “sexless” es pugui expandir fins la nostra societat, no obstant, no està tant clar que les causes d’aquest fenomen sigui la falta de desig masculí com la facilitat i practicitat de substituir a la dona real per la pornografia, l’ús de Love Dolls(maniquís de silicona que imiten de forma molt real el cos d’una dona)  o l’ús de serveis de prostitució, on moltes vegades no es busca el coit, sinó la masturbació o la fel·lació.

El gran taló d’Aquiles de les parelles japoneses afectades per aquest fenomen sembla ser la comunicació i l’implicació sexual, la incapacitat de relacionar-se de manera íntima i complexa entre els dos membres, fins a tal punt que, per un d’ells o per tots dos, arriben a la conclusió que la millor opció es l’evitació absoluta de l’interacció de plaer amb un igual, decisió validada per pensaments com els següents: “para obtener placer no necesito hacer el amor, sólo eyacular” o “no es que no quiera a mi novia, es que sencillamente cuando llego a casa y ella tiene ganas de hacer el amor, aunque yo también pueda tenerlas, me cansa el hecho de pensar que tengo que hacerla gozar”. Davant aquesta situació, la societat nipona ha acabat etiquetant popularment als homes sense interès en relacionar-se sexualment com a “homes herbívors”(soushoku danshi) i a les dones més sexualment proactives com a “dones carnívores” (nikushoku joshi), un gir si més no interessant cultural i psicològicament ja que tradicionalment la cultura nipona i la nostra mantenien semblances a nivell de rols de gènere, sent la figura masculina l’actiu, cap de família i dominant, en contraposició a la figura femenina, submisa, cuidadora i dedicada a la casa i la família.

Resulta impossible determinar una única causa per explicar aquest fenomen sexual, mentre que la dificultat en la comunicació interpersonal ja era una característica coneguda per la seva cultura més reservada i continguda, sobretot en l’expressió d’emocions i d’espontaneïtat, alguns apunten que la poca estabilitat laboral que actualment viuen els joves japonesos ha tingut una repercussió negativa en l’identitat de gènere masculina, suposant un fracàs a nivell psicològic en el seu rol masculí de pilar econòmic per a la parella i la família, provocant que cada vegada més joves optin per un estil de vida “herbívor”. Per altre banda, és innegable la repercussió que té el model social i econòmic actual en la sexualitat del individu, ja sigui per millorar-la o perjudicar-la, el materialisme, la creixent individualitat, les noves tecnologies, els nous models de parella, entre d’altres, tots ens influencien en major o menor mesura en la nostra sexualitat.

Finalment, us deixo amb les reflexions de l’equip de Pierre Caule en el seu documental, per fer-nos pensar: 

“La comodidad material parece haber apagado el deseo de los japoneses. Pornografía y prostitución son sinónimos de placer inmediato y sin esfuerzo. En el Japón de hoy, la pareja desaparece en beneficio del individuo. Cada cual flota en su burbuja, prefiriendo la masturbación a la sexualidad compartida, prefiriéndose a sí mismo antes que al otro. El sexo ya no es un elemento para construir la pareja y el individuo, sino una simple salida de socorro. La evasión de la realidad, la búsqueda desesperada de consuelo y el repliegue sobre sí mismos forma parte de esta nueva sexualidad egocéntrica. ¿Japón es muy diferente o, sencillamente, va por delante?”.

ELS EXERCICIS DE KEGEL

Els exercicis de Kegel van ser inventats pel doctor Arnold H. Kegel en el 1948 amb l’objectiu de donar ajuda als problemes d’incontinència urinària que pateixen moltes dones en la menopausa, després del part i en la tercera edat. Després d’haver practicat els exercicis, les pacients del Dr. Kegel li relataven que el plaer sexual havia augmentat i la intensitat de l’orgasme era major. Aquest fet va permetre plantejar l’aplicació sexològica dels exercicis de Kegel. Per altra banda, els homes que pateixen incontinències o han estat intervinguts de la pròstata també poden practicar aquests exercicis. Els beneficis no es queden només aquí, ja que la pràctica continuada permet retardar l’ejaculació. Per tant, ho poden practicar tant homes com dones tenint en compte que els beneficis són diferents.

 

Com es practiquen aquests exercicis? En primer lloc, s’ha d’identificar la zona del perineu per poder treballar-hi. La millor manera de saber-ho és retenir l’orina durant uns segons en el moment d’orinar. En aquest moment, es contrau una zona que va des dels genitals fins a l’anus. Això no significa que s’hagi d’anar a orinar al lavabo per fer l’exercici, només es tracta d’identificar i retenir el moviment que s’haurà de realitzar posteriorment. Aquesta zona rep el nom de musculatura pubocoxígea o PC. Una vegada identificada aquesta zona, s’ha de contraure durant tres segons, és a dir, es contrau contant fins a tres i es deixa anar contant fins a tres. Es pot acompanyar d’exercicis de respiració en lloc de contar els segons. És important que aquests exercicis es realitzin de forma pausada perquè un sobreesforç pot ocasionar molèsties en la part baixa de l’esquena. Per tant, el més adequat és contraure aquesta zona sense fer especial força. Aquest exercici s’ha de repetir deu vegades en tres moments del dia. Una bona estratègia per evitar l’oblit és associar aquest exercici en tres moments del dia que formen part de situacions quotidianes com, per exemple, àpats, raspallat de dents…

 
Un dels requisits perquè funcioni és la constància. Per tant, s’ha de practicar durant tres vegades al dia per començar a percebre els seus beneficis al cap de tres mesos. Passat un mes de pràctica, s’ha d’intensificar fins a sis segons i, quan ja s’hagi practicat dos mesos, s’ha d’arribar als nous segons de contracció de la musculatura PC.

 

 

Hi haurà una millora de les sensacions de plaer sexual: orgasmes més intensos, major sensibilitat, major retard de l’ejaculació, etc

 

Després d’aquest ingredient per afavorir una bona vida sexual, només resta posar-ho en pràctica i gaudir de les moltes possibilitats que obre la sexualitat. Bon profit!

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?