• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

LES ADOLESCÈNCIES I LES ACTUALITATS

 

“Riscos i desemparaments en les infàncies i adolescències: Quins reptes per als professionals?”, és el títol de les Jornades darreres de la fundació 9 Barris on celebren 25 anys de treball. Vaig tenir el plaer de participar i us vull compartir algunes reflexions.

Reflexions lligades amb el polèmic documental: «Desemparats. El dolor», el dia 22 de Maig a “Sense Ficció”. S’afirma que “el pitjor que li pot passar a una família és que li treguin els fills, les filles”.

Els nens i nenes porten en el cos la decisió de la separació, una difícil decisió presa per professionals, cert. El que també porten gravat en el cos és tot el que és anterior a la decisió, tota la història familiar marcada per greus dificultats. Aquesta segona marca en el documental està silenciada. Amb això no vull dir que no s’hagi de reflexionar sobre el sistema i funcionament dels equips de protecció a la infància, que també tenen història, dificultats i “protocols” a revisar.

La història familiar la portem gravada al cos, i quan som nens, nenes i adolescents, com no la podem narrar (com més traumàtica sigui més dificultat tindrem per posar-hi paraules), apareix en el cos i és el cos qui parla. Ens parla, no perquè l’interpretem, sinó perquè l’acollim. Acollim amb cor, cos i ànima al nen, nena, adolescent que tenim al costat.

 

La filòsofa Marina Garcès aportava les següents reflexions: actualment, la vulnerabilitat, “poblacions vulnerables” s’ha convertit en categoria. Com si fos dolent ser vulnerable, necessitar de l’altre: tots i totes som vulnerables i interdependents. Com concepte oposat a la capacitat de vida, resistència. Comenta que li preocupa, ja que sembla col·locar-nos en la possibilitat de ser ferits/des (passivament) i la necessitat de protecció i a l’hora de ser agressors/es.

Jacques Rancière afirma: “La igualdad de las inteligencias, capacidades, es la premisa ética, política, pedagógica, sólo desde ahí haremos recorridos diversos”. La proposta és: a partir de la igualtat construir la reciprocitat i ajuda mútua, en lloc de categoritzar col·lectius vulnerables.

També parla de la cultura de la seguretat i l’efectivitat (el tecnològic), del “solucionisme”. On la relació amb el problemàtic s’evita. O tinc LA solució o NO LA tinc. Ens hem d’ocupar, en canvi, dels problemes que requereixen solucions pensades, amb temps, incertes i sostindre’ns en aquest lloc.

“En tota piscina plena hi ha l’amenaça d’una piscina buida”, la vida és un risc. Posar-se en risc és part de l’etapa de l’adolescència. El risc es dóna com un ritual iniciàtic al dret de ser adults.

El primer risc que podem caure els professionals, pares, mares, tutors/es que acompanyem als adolescents, i els/les mateixos/es adolescents és parlar des de la certesa. No hi ha certeses absolutes. Créixer comporta un risc. Ens podem preguntar què causa els riscos en cada adolescent concret i en l’època actual.

En referència a l’època actual podem parlar dels següents riscos: una societat individualista, solitària i on hi ha incertesa i falta de referents, una època sense un altre. S’ha perdut allò de: “Yo de mayor haré como mi abuelo…”. La soledat, la urgència i menys temps per a les paraules i la presència real, junt amb una gran sobre exigència són també riscos que col·loquen als adolescents i a les adolescents en llocs complexes. A canvi, necessiten temps de presència, veracitat, espais per a la paraula, la contenció, l’expressió, sentir-se reals, escoltats i escoltades. Que els acompanyem a fer-se responsables de les seves vides, els EMPAREM,  no que els controlem.

En un grup de treball amb professionals, els/les mateixos/es adolescents varen qüestionar el títol: “Adolescències en risc” i van proposar “Riscos en les adolescències”, posant el pes en possibles situacions de risc i no pas en subjectes en risc. Ho trobo interessant i més saludable.

 

Dedico aquest escrit a Soledad Calle, companya de Quantum. Felicitats Sole en aquest dia del teu aniversari tan especial. Una abraçada molt forta amb molt de carinyo. Almudena.

 

MATERNITAT: QUI SÓC JO?

La maternitat pot suposar una crisi d’identitat. Ens pot connectar amb la nostra part infantil, fins i tot, amb el bebè que vàrem ser… i això pot comportar tota una revolució. Qui no ha vist o a sentit explicar a una mare, com plorava de desesperació, en algun moment de la criança? Doncs no és que estigui embogint, sinó que a través de l’experiència de cuidar el seu fill o la seva filla, el bebè, reviu la seva arribada a la vida. I estem parlant de sensacions i emocions molt desconegudes des del nostre món adult, guardades en raconets molt amagats del nostre inconscient.
Per tant, si volem escoltar tot això, haurem de ser valentes, i estar disposades a mirar-nos amb molta cura.

Hi ha, per mi, una meravella d’autora i llibre que ens pot ajudar en aquest camí: Laura Guttman, «La maternidad y el encuentro con la propia sombra«, de Laura Gutman (RBA Libros, 2008).
Ella proposa els grups terapèutics de dones i homes, pares i mares, com una bona eina per connectar-se amb el nen i nena interior i des d’aquí, ara ja com persones adultes, cuidar al fill i filla, lliures de càrregues pesades.

Soledat, tristesa, buit, desesperació són sentiments que podem sentir sobretot els primers mesos de la maternitat i són lícits i comprensibles. El part és també un dol, deixem de tenir el nostre fill o la nostra filla dins nostre… Així com l’arribada d’un fill/a adoptat/ada, acollit/da, serà una nova etapa. El buit que deixa el naixement en la nostra panxa, la cosa buida de fora, passa a estar ple, ple de la demanda del nadó que ens reclama en tots els sentits i depèn de nosaltres.
I nosaltres no som les mateixes que abans, ens canvien les necessitats, rutines, desitjos…Ens podem replantejar el perquè de tot plegat…, voler canviar algunes coses importants de la nostre vida.
La relació amb les altres persones també estarà mediatitzada pel nostre fill o filla, voldrem que se la mirin, que se’l mirin i la/ el reconeguin, i ens agradarà que a través dels seus ulls també ens puguin retornar una bona imatge de nosaltres mateixes com a mares. Doncs ens estem construint una nova identitat, la de ser mares, i ens és important posar paraules a com som i volem ser, de nou. A com volem criar. Us animo a fer-ho des de vosaltres mateixes, amb el suport, si cal, de grups terapèutics, de maternitat, o de psicoteràpia individual, és un preciós i remogut viatge interior!

ON RESIDEIX LA FELICITAT?

Què és la felicitat? No és gens fàcil començar aquest article buscant una resposta a aquesta pregunta ja és una de les preguntes més formulades al llarg de la història. Un munt de pensadors, filòsofs i psicòlegs han teoritzat sobre ella i, malgrat aquesta dificultat inicial, podem estar d’acord en afirmar que podem saber quan la sentim. Si haguéssis de recordar un moment feliç de la teva vida, segurament et vindrà ràpidament una imatge, un record, una mirada o una frase que vas escoltar. Però, realment… on resideix la felicitat? Hi ha moltes persones que creuen que la felicitat no existeix i que, en la vida, hi ha moments plens de felicitat ja que no sempre es pot ser feliç. I… si la felicitat no depengués del què, sinó del COM? Hi ha metàfores de la felicitat ubicades en la sala d’espera ja que un dels arguments davant de l’afirmació que la felicitat són moments és postergar la felicitat en el futur. Pensar que seré feliç quan trobi una feina estable, una parella que m’estimi o quan arribi divendres perquè estem a dilluns pot ser una manera de reforçar aquesta creença enlloc de qüestionar-la.

Malgrat hi ha muntanyes de llibres d’autoajuda sobre la recerca de la felicitat i, sobretot, els ingredients per a ser feliç, cal tenir clar què és i no és la felicitat. Tal i com va afirmar Buda «No hi ha un camí a la felicitat, la felicitat és el camí» o Sòcrates «El secret de la felicitat està en la capacitat de disfrutar de menys».
 

La felicitat és una sensació subjectiva de satisfacció i, al mateix temps, és una fórmula associada al nivell d’expectatives.

 
Sentir-se satisfet/a depen en moltes ocasions del grau d’expectatives que tenim les persones. Moltes vegades escolto valoracions en funció de l’expectativa, no del que s’ha viscut. Per exemple, Com ha anat el viatge al Perú? li pregunta un amic a la seva companya de feina que acaba de tornar de vacances. Ostres… m’ho imaginava diferent i m’ha decepcionat força. Si parem atenció en aquesta resposta, veurem que el que ens diu no té a veure amb la seva experiència, sinó amb el contrast entre la realitat i les expectatives, fantasies o desitjos dipositats en el viatge.
 
En el que també estarem d’acord és que no ens fa feliç el mateix a tothom. Hi ha persones que disfruten d’una classe de tango, altres d’una pel·lícula en V.S.O.E. quan el cinema està buit, altres cuidant la nèta els dimarts per la tarda o d’altres que lligant a la barra de la discoteca. Aquest tipus d’activitat generen dopamina en el nostre cervell que ens impulsa al plaer i a la recompensa. Aquestes activitats que desperten benestar en les persones també estan associades a l’edat ja que les persones grans acostumen a valorar la salut a diferència de les persones adolescents. En una conferència sobre la felicitat, una de les persones assistents va oferir aquesta afirmació sobre la felicitat que ho resumeix molt bé «Intentar ser més feliç és com baixar de pes. Consisteix en menjar menys i fer més exercici. No hi ha dietes miracle. Amb la felicitat passa el mateix. Hi ha unes poques coses que es poden fer diàriament i el nivell mitjà de felicitat anirà pujant».

 
Segons una macroenquesta realitzada a través de la Organització Mundial de la Salut (OMS), van respondre que els ingredients per ser feliç estan en tenir companyia, estar bé psicològicament, gaudir d’una bona salut física, tenir autonomia personal, viure en un ambient agradable i tenir una vida espiritual. Si ens fixem en aquestes dades, els diners no són un ingredient destacat. Hi ha estudis que han analitzat la relació entre la felicitat i l’edat i, malgrat que s’ha associat la felicitat a la juventut, els estudis mostren que, a mesura que les persones ens fem més grans, ens sentim més feliçes i satisfetes.

Hi ha una llegenda que explica que, en una reunió de dimonis, van decidir robar allò que consideraven més preuat dels éssers humans. Van estar d’acord en robar-lis la felicitat i, després d’intensos debats per escollir el millor lloc per amagar-la, un dels dimonis va tenir clar que el millor amagatall serien ells mateixos perquè estarien tan pendent de buscar la felicitat fora que se’n oblidarien que la porten dins seu.

Feliç viatge cap a la felicitat!

LA FELICITAT: un punt d’arribada o un punt de partida?

 

Moltes paraules s’han escrit al voltant de la felicitat sense que això signifiqui que les persones tinguem clar en què consisteix ser feliç. Hi ha persones que es pregunten si la felicitat existeix, altres que argumenten que la felicitat només són un conjunt de moments feliços, uns que relacionen la felicitat amb el  fet de tenir coses i amb allò que ens ha tocat viure i uns altres que la defineixen com l’apreciació subjectiva de la vida que porto…

En definitiva, tenim clar que no hi ha una única definició de felicitat al mateix temps que no hi ha un únic camí cap a la felicitat.

En el segle IV aC, el filòsof grec Aristòtil va començar a parlar de la felicitat definint-la com «el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida». També va observar que l’ésser humà vol allò que li manca com, per exemple, el malalt creu que la felicitat és la salut i el pobre la riquesa. Al llarg de la història, molts altres filòsofs, pensadors i teòlegs han exposat idees al voltant de la felicitat.

Investigant la felicitat

En els últims anys, un munt d’investigacions i estudis científics demostren que hi ha una sèrie de mites i creences errònies sobre la felicitat que poden donar llum al camí cap a la felicitat. Algunes de les investigacions més rellevants es va dur a terme a finals dels anys setanta on un grup nord-americà va comparar els nivells de felicitat d’un grup de 22 persones que havien guanyat importants premis econòmics en loteria durant l’últim any, un grup de 29 persones que havien patit un accident que els havia deixat en cadira de rodes en l’últim any i un grup de control que no havien viscut cap succés extraordinari en els últims dotze mesos. Els resultats d’aquesta investigació van ser que les persones guanyadores de loteria no eren més felices que les persones del grup control i, fins i tot, gaudien menys dels petits plaers quotidians. A més, els nivells de felicitat de les persones que havien quedat en cadira de rodes eren només una mica més baixos que els del grup control. Això ens demostra que la felicitat no s’amaga en un bitllet de loteria i la infelicitat no ve provocada per viure amb una cadira de rodes.

Un altre estudi interessant de la Universitat de Stanford (Califòrnia) va fer un seguiment de 184 persones entre els 18 i 94 anys. Durant una setmana es va comunicar amb elles cinc vegades al dia a través d’un radiolocalitzador i, en cada ocasió, se’ls hi va demanar que completessin un qüestionari sobre les emocions que sentien en aquell precís instant. Es va descobrir que la freqüència amb què les persones grans experimentaven emocions agradables era molt similar a les persones joves i que experimentaven menys emocions desagradables. A més, es va comprovar que els estats d’ànim agradables duraven més i els desagradables menys en les persones grans.

Hi ha persones que creuen que la felicitat depèn de les circumstàncies i que, si les coses van bé, això és una garantia a llarg termini; en canvi, si les coses van malament, la felicitat s’acaba. De totes maneres, diferents estudis demostren que la gent és sovint sorprenentment feliç, malgrat condicions molt desfavorables. Què vol dir aquest resultat? La felicitat no depèn del que vivim, depèn de com vivim allò que ens passa? Ser feliç no és el mateix que estar feliç. Ser feliç és responsabilitat de cada persona, doncs depèn molt més de nosaltres que dels fets externs. Estar feliç depèn de les circumstàncies externes que no depenen de nosaltres. Tal com expressa la frase d’Henry Van Dyke, «la felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som».

Un dels secrets per ser feliç és revisar les expectatives que les persones dipositem cap als altres, situacions i nosaltres mateixos. Hi ha una fórmula matemàtica que evidencia que el grau de felicitat està relacionada amb la insatisfacció. Al mateix temps, la insatisfacció està relacionada amb la diferència entre les expectatives i la realitat. Per tant, s’entén que, com més expectatives hi hagi que no es vegin compensades per la realitat, el grau d’insatisfacció serà major. La comparació, identificar la felicitat amb l’èxit i el plaer o sobrevalorar el que a una persona li manca són altres dels obstacles per aconseguir ser una persona feliç.

Agafant el referent de la societat oriental, ser feliç és desitjar menys

El més rellevant és poder-nos plantejar què és la felicitat per cadascú de nosaltres. Et convidem a fer-te aquesta pregunta: què és la felicitat? És molt probable que aquesta resposta estigui relacionada amb el sentit i propòsit de vida, és a dir, allò que li dóna sentit a tot allò que fem. Viktor Frankl, neuròleg, psiquiatre i creador de la logoteràpia, ha descrit aquest concepte gràcies a l’experiència que va viure en un camp de concentració argumentant que el que el va ajudar a sobreviure va ser trobar-li un sentit. «Si bé els soldats controlaven tots els aspectes de la nostra vida, com la vida, la mort o les tortures, hi havia quelcom que no podien controlar: com reaccionava el reclús a tot això», exposa en el llibre L’home a la recerca de sentit (1945).
No volem acabar desitjant-te un feliç dia ni un feliç cap de setmana perquè confiem que passi el que passi això depèn més de com gestiones el que et passa que no pas les circumstàncies externes. Per tant, preferim demanar-te que facis tot el possible per ser feliç. Aquest és el millor regal que ens podem donar les persones a nosaltres mateixos.

A ON RESIDEIX LA FELICITAT?

A la recerca de la felicitat

Segurament tothom ens hem formulat alguna vegada la pregunta de què és la felicitat, en què consisteix ser feliç. És la felicitat l’absència de dificultats? Està relacionada amb el fet de tenir coses, com creia el rei Midas? Té a veure amb la sort, allò que ens ha tocat viure o amb qui som, allò que fem amb el que ens ha tocat viure? Es tracta de viure de forma hedonista, des del plaer?
Si recordem quan som feliços de forma autèntica, potser trobarem alguna pista per aquests interrogants. Ara que l’estiu acaba i la majoria tornem de les vacances, és un bon moment per replantejar-nos aquesta qüestió. Si gaudim molt a les vacances però a la tornada se’ns cau el món a sobre, tenim un problema seriós. Si confonem felicitat amb plaer també. Sembla que la felicitat duradora té més a veure amb qui som i què fem amb la nostra vida que amb els fets que vivim.

Martin Seligman, catedràtic de Psicologia a la universitat de Pensilvania, va esbrinar quines eren les fortaleses personals que contribueixen a una vida feliç.

 

La clau, a les fortaleses personals

Llegint textos claus de les diferents tradicions religioses i filosòfiques, Seligman ens proposa les següents fortaleses:

Saviesa i coneixement: curiositat, amor pel coneixement i l’aprenentatge, pensament crític, mentalitat oberta, capacitat de judici, creativitat, originalitat, intel·ligència pràctica, perspectiva.

Coratge: valentia, integritat, perseverança, diligència, integritat, honestedat, vitalitat, passió.

Amor i humanitat: amor, capacitat de vincular-se, simpatia, amabilitat, intel·ligència emocional, intel·ligència social.

Justícia: lleialtat, treball en equip, lideratge, civisme, equitat, deure.

Moderació: capacitat de perdonar, autocontrol, prudència, discreció, humilitat, modèstia.

Espiritualitat i transcendència: apreciació de la bellesa, excel·lència, esperança, optimisme, previsió, propòsit de vida, fe, sentit de l’humor, entusiasme, gratitud.

A partir d’aquí, es tracta de reconèixer les fortaleses més representatives de cadascú, i utilitzar-les cada dia en els diferents àmbits de la vida per aconseguir gratificacions abundants i assolir la veritable felicitat.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?