EVITACIÓ EXPERIENCIAL: SI NO HO VEIG, NO FA MAL

Segur que alguna vegada has sentit a dir allò de “el remei és pitjor que la malaltia.” Doncs resulta que és precisament el que passa amb molts problemes als que ens enfrontem a la nostra vida.

Amb la millor de les intencions pensem que evitar una situació, un pensament o una conducta determinada ens aportarà satisfacció o que resoldrà els problemes que tenim, i al principi pot semblar que és així, però a la llarga ens trobem que acabem tenint dos problemes en comptes d’un: el que ja coneixíem inicialment i la necessitat de fugir que hem generat.

On trobem aquesta evitació de forma molt evident, és en aquelles persones que pateixen algun tipus d’addicció. La lògica interna d’aquestes seria: quan consumeixo m’evadeixo d’una realitat difícil i no penso en el meu patiment. Un alleujament momentani amb un preu molt car al final.

Això també passa en situacions molt menys greus: la persona que canvia de conversa cada vegada que es parla d’un tema tabú, el que no tolera les discussions i ha de sortir de la sala perquè es posa nerviós, el que canvia de vorera quan hi ha un gos passejant en la seva direcció, o aquell que es queda tancat a casa per no haver d’enfrontar-se a una situació social compromesa.

Es tracta d’un mecanisme d’acció que es reforça cada vegada que l’utilitzem. Com qui es pren un medicament sempre que es troba malament; al veure que efectivament, la pastilla alleuja els símptomes, la següent vegada que comenci a notar aquest malestar anirà corrents a la farmàcia; fins que al final, no només generarà una dependència a aquest remei, sinó que es deixarà de plantejar que aquest malestar podria tenir algun motiu d’existir, o que amaga una infecció o una al·lèrgia de les quals si no se’n tracten les causes, podrien deixar seqüeles perennes.

L’error és qualificar una sèrie d’emocions i experiències internes com a negatives i pretendre viure només allò que ens produeix satisfacció; evitant la resta que ens incomoda, ja sigui deixant de fer coses, utilitzant fàrmacs o anant al psicòleg amb l’esperança de trobar una solució instantània i indolora. De mica en mica ens anem tornant més vulnerables i cecs davant d’una realitat que tard o d’hora acaba esclatant-nos als nassos: que el patiment és necessari per créixer.

Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691

L’ACCEPTACIÓ O VIURE PLENAMENT LES EXPERIÈNCIES

Només quan l’home accepta íntegrament el seu ésser,
comença a viure de forma plena
María Zambrano

Quan una persona no està disposada a tenir una determinada emoció o pensament, justament obtindrà aquesta emoció o pensament

 

Perquè en l’àmbit de l’experiència interna «no estar disposat a X» implica necessàriament «estar en relació amb X». Si una persona no desitja sentir-se com se sent i vol canviar deliberadament el seu estat d’ànim probablement l’èxit sigui efímer, mentre que a llarg termini l’estat d’ànim no desitjat es farà més freqüent i afectarà altres àrees de la seva vida. La mateixa acció d’intentar deliberadament no sentir quelcom en un moment particular, resulta contradictòria amb l’objectiu que persegueix, ja que no estar amb alguna cosa és estar amb aquella cosa. Un exemple d’això és quan una persona està cada vegada més ansiosa per no voler estar ansiosa. L’evitació emocional és també font de patiment quan el canvi que es vol aconseguir és possible, però l’esforç requerit condueix a formes d’evitació no saludables. Per exemple, quan una persona intenta no recordar o eliminar el record d’un episodi determinat a través del consum de drogues. El consum de drogues pot ser eficaç per inhibir un record, però el cost personal pot ser molt alt. L’evitació dels records o circumstàncies que provoquen determinats sentiments restringeix l’acceptació de la pròpia història i limita l’autoconeixement sobre les reaccions al que hom pensa i sent.

Quan l’episodi que es vol eliminar no pot ser canviat, l’evitació és igualment perjudicial. Fugir o lluitar contra el dolor d’una pèrdua, pot convertir la pèrdua en un trauma i a qui practica l’evitació en una víctima de la seva pròpia estratègia. Quan la persona vol eliminar aquest esdeveniments mitjançant el control, aquesta solució és converteix en el problema.

Quan acceptem, podem diferenciar el nostre jo de la seva conducta, sigui privada o pública. Podem diferenciar allò que està present i allò que es fa present pel llenguatge. Podem tractar els pensaments com a pensaments, les valoracions com a valoracions com a records.

Podem aprendre a estar oberts a allò que la vida ens porta en cada moment, en qualsevol experiència i àrea

 

 

De vegades l’acceptació és comparable a l’experiència de ser com una flassada estesa sobre l’herba, que accepta, rep, les fulles i les gotes de pluja que cauen sobre ella. La flassada no es resisteix a les fulles, ni «les tolera», no desitja les fulles, ni intenta atreure-les, ni les controla. L’acceptació és com un contenidor de pensaments, emocions, records i d’altres experiències sense intentar controlar-los.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?