ESTARÉ DEPRIMIT?

No sé què em passa últimament, no tinc ganes de fer res, em falta energia i estic trist, estaré deprimit?

Qui no s’ha sentit així alguna vegada? quan sembla que hem perdut l’interès per tot i no som capaços de gaudir de res.

Ens sentim pessimistes respecte el nostre futur i tot se’ns fa una muntanya.

Qui més qui menys tots hem passat per situacions vitals adverses que ens han afectat en el nostre estat d’ànim. Qui més qui menys tots hem passat per la pèrdua d’un ésser estimat, per tenir problemes a la feina, o per una separació, entre altres coses.

O, simplement, hem perdut aquella energia i sembla que sempre estiguem cansats.

Si aquestes sensacions no desapareixen durant al menys dues setmanes podem començar a pensar que estem deprimits i no està de més buscar ajuda professional, sobretot si vénen acompanyades d’alteracions de la son, de la gana, o de la concentració.

Però no cal posar-nos nerviosos, no sempre es tracta d’una depressió. La majoria de vegades aquestes sensacions duren pocs dies i anem recuperant el nostre benestar habitual.

Com distingir la depressió d’altres estats?

Podríem dir que la depressió és un estat que es caracteritza per l’absència d’una emoció específica, per tenir la sensació precisament de no sentir res. També de funcionar mecànicament, sense motivació per funcionar. I pot anar acompanyada de diferents graus d’ansietat.

Aquí algunes claus per distingir-la d’altres estats:

● La tristesa és una emoció real que es dóna com a resposta natural davant situacions que ens generen dolor emocional. I, naturalment, pot provocar plor, que és l’expressió pròpia d’aquesta emoció.

Si sentim tristesa per causes que s’estiguin produint o s’hagin produït recentment no té per què ser sinònim de depressió. Aquestes causes poden ser un moment de solitud, una decepció, problemes laborals, una mala notícia,…

Així com la tristesa pot donar-se en molts moments puntuals de la nostra vida quotidiana, l’estat depressiu suposa una alteració general del nostre equilibri emocional.

● El fet d’estar passant un dol també ens porta a sentir algunes de les sensacions abans anomenades, però a diferència de l’estat depressiu, el dol és l’estat psicòlogic natural que pot donar-se davant la pèrdua d’un ésser estimat o també davant de canvis importants en la nostra situació vital i que acostuma a durar un temps limitat.

El temps de dol, tot i que és molt variable segons la persona i les circumstàncies, és un temps que s’ha de viure per poder anar assimilant les nostres pèrdues.

● La pèrdua de la vitalitat o la sensació permament de fatiga, és també atribuïble a les depressions, però no sempre és la seva causa. Pot ser deguda a molts motius, aquí anomenem uns quants que farien descartar-la:

  • Una situació d’estrés excessiu.
  • Preocupacions de salut o econòmiques.
  • Un excés de treball o d’activitat física.
  • Per insomni persistent.
  • Una gran frustració.

El més habitual és que quan la situació millora tornem a recuparar la vitalitat perduda. En el cas que no fos així i continués la reducció de l’activitat, sobretot de l’activitat social, no descartaríem que es tractés d’una veritable depressió.

● També podem passar per moments en que per alguna cisrcumstància estem tenint baixa autoestima, segurament amb fort sentiment de culpabilitat. Són moments en que ens costa més prendre decisions i passar a l’acció. Acostumem a veure més fosc el nostre futur.

Si aquests moments semblen que no acaben de passar mai o han format sempre part de nosaltres, potser també pot tractar-se d’un tret de la nostra personalitat a millorar.

Sergi Palma

Psicòleg Col. Núm. 10621

ÉS EFECTIVA LA PSICOTERÀPIA #ONLINE?

Em pot beneficiar realment la psicoteràpia online? És igual d’eficaç que la psicoteràpia presencial? Pot existir una comunicació autèntica si hi ha la pantalla de l’ordinador? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja avui la Carina quan el seu germà li ha recomanat que demanés ajuda professional perquè està molt neguitosa després de quedar-se sense feina com a conseqüència de la crisi sanitària actual. Té problemes d’insomni, un nus a l’estómac que li dificulta respirar i una ment que no pot deixar d’estar preocupada per la incertesa del futur que li espera a partir d’ara.

Aquestes preguntes que es fa la Carina són comprensibles perquè el 100% dels serveis de psicoteràpia han deixat de ser presencials des de fa ara dos mesos i s’han traslladat a la modalitat online a través d’Skype o Zoom. Malgrat que estan permeses les sessions presencials des del dilluns 4 de maig, no se sent còmode sortint de casa per anar a un centre de psicologia pels riscos de contagi que això comporta. Acaba de trucar al nostre centre per demanar més informació sobre la psicoteràpia online ja que li ha recomanat el seu germà. En aquest article, detallo les respostes als seus dubtes:

La psicoteràpia online permet gestionar la càrrega emocional, la soledat, símptomes d’ansietat i/o depressió, addiccions, la pèrdua d’algun ésser estimat i conflictes relacionals, entre d’altres, previs o posteriors al confinament potenciant la resiliència de cada individu.

  • És igual d’efectiva la psicoteràpia online?
  • Té la mateixa eficàcia que la psicoteràpia presencial donant el mateix protagonisme a la relació psicoterapèutica entre psicoterapeuta i pacient. Malgrat no estiguem en el mateix espai, la informació verbal i no verbal continua estant present perquè, actualment, les videotrucades permeten captar quasi tot el que succeeix davant la pantalla de la tauleta o de l’ordenador. És possible aplicar qualsevol tècnica psicològica a través de la connexió digital introduint algun canvi en la seva metodologia. El fet de fer-ho en l’entorn de la pròpia llar ofereix un espai de seguretat i intimitat, exceptuant aquelles persones que no se sentin protegides actualment en el seu domicili i que seria recomanable realitzar-ho de forma presencial.
  • Es manté la confidencialitat?
  • La psicoteràpia online garanteix la confidencialitat i la protecció de dades utilitzant sistemes segurs assegurant que la informació no quedi filtrada digitalment. Continuem protegint les dades de caire personal fent signar el document de protecció de dades del nostre centre i que fem arribar a través del correu electrònic després de la primera entrevista.
  • Quins avantatges ofereix la psicoteràpia online?
  • Un dels avantatges que ofereix la psicoteràpia online és disposar d’un temps abans i després de la sessió permeten que la persona pugui integrar les reflexions, insights i observacions sense la pressa que implica el desplaçament fins al centre i les obligacions quotidianes que hi hagin posteriors. Una de les propostes és tenir a mà un diari de psicoteràpia recollint els aprenentatges assolits i, fins i tot, hi ha persones que ho fan durant la sessió per deixar petjada del seu creixement personal. A més, la psicoteràpia online ens permet connectar amb professionals que viuen fora del nostre territori escollint el català o el castellà com a llengua de preferència a l’hora de comunicar-se. La modalitat virtual trenca les fronteres geogràfiques apropant-nos a possibilitats que, fins ara, no es contemplaven en les sessions presencials. Un altre avantatge és que permet compartir fàcilment recursos digitals a través del xat de la videotrucada.
  • Quin és el millor horari per fer-ho?
  • Ofereix més flexibilitat horària en la nostra agenda per disposar del temps i l’espai necessari per realitzar adequadament la sessió online. És important realitzar la sessió en un espai a la llar on puguis estar sola i demanat que no et molestin durant la propera hora. En cas de viure en parella i/o amb nens/es, es pot aprofitar alguna de les franges horàries on està permès sortir a l’aire lliure per disposar de la intimitat suficient per realitzar la sessió.
  • Quan es reprendran les sessions presencials amb normalitat?
  • Hi ha persones que han optat per suspendre el procés terapèutic fins que no torni la normalitat, el problema és que l’esperada i desitjada normalitat tardarà en que sigui com fins l’ara l’enteníem. Oferir una sessió de psicoteràpia a 2 metres de distància, amb mascareta i amb guants sense possibilitat de contacte físic a l’hora d’obrir la porta o quan sorgeix una emoció molt intensa no és un escenari fàcil de gestionar en el que les dues persones se sentin còmodes. En aquelles persones que estiguin més greus, que tinguin problemes de realitzar les sessions online per les limitacions en la convivència familiar o per impossibilitat a nivell tecnològic, la sessió presencial sempre serà la millor opció. De mica en mica, s’aniran reprenent les sessions de psicoteràpia presencial en el nostre centre prenent totes les mesures de seguretat i protecció necessàries per garantir la salut dels nostres pacients.

Si un tractament psicoterapèutic funciona presencialment, també funciona virtualment mantenint la seva eficàcia.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada cinc persones patirà una afectació mental, el doble que en circumstàncies normals. Si agafem com a referència el que va succeir en la crisi econòmica més recent del 2009, va créixer un 18% la depressió, un 8% l’ansietat i un 5% els trastorns per abús de l’alcohol, segons un estudi de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Per això, no retardar el moment de demanar ajuda professional és un element clau per reduir l’impacte en la salut mental.

La intervenció primerenca és sempre la millor decisió que pot prendre la Carina en aquests moments reduint la durada i els costos del tractament psicoterapèutic.

La Carina ha agraït tota la informació que li he facilitat telefònicament i, fins i tot, valora molt que la feina que fem es pugui fer virtualment en aquests moments tan difícils per ella. Abans de penjar la trucada, ha decidit que ho vol intentar aquesta setmana fent una primera visita. Un cop ho hagi viscut en primera persona, serà més conscient dels seus prejudicis i sospita que bona part d’aquests dubtes estan més relacionats amb la seva por a demanar ajuda que no pas amb les barreres de la tecnologia «sempre crec que puc amb tot i em costa acceptar aquest sentiment d’impotència». S’ha sentit còmode durant la trucada i s’acomiada més alleugerida.

Pots contactar amb nosaltres a hola@quantumpsicologia.com o al telèfon 93.414.38.95. per demanar una primera visita amb un/a dels nostres professionals del Centre Quantum. Ara més que mai #EstemAmbTu

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, psicoterapeuta i formador del Centre Quantum danielborrell@quantumpsicologia.com

Instagram @danielborrellgiro

VIURE SENSE AIRE

Maria s’aixeca a mitjanit i li falta l’aire. S’espanta molt i pensa que es tornarà boja, que haver fumat tants “porros” durant el darrer any l’ha embogit. Que se li ha escapat de les mans. Per primer cop sent ansietat, li costa respirar i no pot deixar de pensar coses en negatiu. Amb els dies va veient que també es sent deprimida. No té força per continuar amb la seva vida independent en un pis de la gran ciutat. No pot seguir les seves activitats, estudis i ni molt menys treballar. Li cal refugiar-se un temps a casa dels pares, com si tornes a tenir 10 anys.

 

A Maria li costa demanar ajuda i finalment, quan veu que no hi ha manera, que sola no se’n surt, decideix per primer cop anar a parlar amb una psicòloga. També li caldrà visitar una psiquiatre i prendre medicació durant un any: antidepressius i ansiolítics.

 

Amb  24 anys sent que la seva vida s’ha enfonsat. No és capaç de dir-ho a les seves amigues, només a un parell que sap que fa un temps es van perdre també. Té molta por. Creu que es morirà. Els matins són el pitjor moment del dia. Despertar-se, sentir de nou l’opressió al pit i veure’s atrapada en el seu aïllament, lluny de la vida que estava construint.

 

Un dia que està una mica millor i s’anima a trucar i veure un bon amic, aquest li diu: potser necessites que algú et bressoli. No ho oblidarà, i és que sembla que només sentir la paraula bressolar, la calma. I sent que si, que necessita ser bressolada. L’amic l’abraça i és l’inici de la seva recuperació. Un amic que no la jutja, que la pot veure i seguir valorant, amb la seva fragilitat inclosa.

 

El procés és dur, ple de plors, angoixes i soledat. I un cop aconsegueix entendre què li passa i pot tornar a respirar i connectar-se amb els seus desitjos, les altres persones i el món, sap que ja no és la mateixa persona i que la crisi li ha donat bons aprenentatges per la vida. S’ha conegut millor i ha pogut reconèixer la seva fragilitat i perquè no, les seves fortaleses. Ara és més forta que abans.

Ha sabut que darrere de la seva ansietat, que l’ofegava, hi havia molta ràbia acumulada, que ha pogut alliberar en les sessions de psicoteràpia, parlant amb la seva psicòloga i psiquiatra. Fins i tot ha pogut gaudir de moments de descobriments gairebé màgics de la vida. Com per exemple, saber que el naixement d’una neboda pot ser un terratrèmol emocional en la vida familiar i en la seva pròpia vida.

 

La depressió la podem veure com una fractura en l’amor. Hi ha un trencament, una esquerda. Té a veure amb el contacte-retirada, procés continu que tenim amb les altres persones. Quan ens sentim deprimits, sentim que ens estem morint i ens cal «enganxar-nos» a algú. I quan m’haig de retirar, sento altre cop que em moro. En aquest sentit, és important que puguem parlar de les nostres separacions en el procés terapèutic. Puc sentir que no sóc ningú (i no faig contacte-retirada amb les altres persones, m’aillo) i sentir-me molt sol/a.

 

Amb una depressió sempre és important demanar ajuda i fer un procés de teràpia i a vegades també ens cal medicar-nos perquè els nostres neurotransmissors ja no funcionen i no serveix pensar que ja ens autoregularem. Ens caldrà medicació per autoregular-nos de nou.

 

La depressió té a veure amb aguantar el dolor i aguantar estar no sostinguts per l’amor. Té a veure amb no sentir-nos bé amb nosaltres mateixos/es, amb una lluita entre el que vull fer i el que haig de fer (desig/deure). També es pot donar quan vivim situacions molt estressants o alguna pèrdua important.

Podem sentir un gran buit existencial, i ens podem preguntar: què necessito? La teràpia també ens ajudarà a manegar-nos amb les nostres pors i que aquestes no ens paralitzin.

GESTIÓ DEL TEMPS

 

Un viatge d’anada passa més lent que un viatge de tornada. Quan una persona es diverteix, el temps passa volant. El temps es fa etern quan una situació produeix ansietat. Dues persones fa temps que no es veuen, es retroben i senten que no ha passat el temps. Existeix la creença popular que el pas del temps cura les ferides del passat. La previsió del temps del proper cap de setmana indica que farà bon temps a la província de Lleida. En la festa d’aniversari d’una persona que compleix 89 anys, està convençuda que té 82 anys: el temps s’ha aturat. Passat, present i futur formen part de la línia del temps. Però, què és exactament el temps? Existeix el temps? La paraula temps prové del llatí tempus i, segons el diccionari, el temps significa la magnitud física que medeix la duració o separació d’esdeveniments subjectes a canvi, dels sistemes subjectes a observació.

L’estrès és un gran problema de salut per la nostra societat actual. L’estrès i la depressió afecten un 54% de la població espanyola i les baixes laborals per aquests dos motius provoquen una gran pèrdua econòmica cada any. «No tinc temps» és una expressió massa utilitzada. La dificultat en organitzar-se el temps, assumir més responsabilitats de les possiblitats que té una persona, la manca d’autodisciplina, la tendència a deixar les tasques inacabades, el mal hàbit de no delegar, no dedicar-se un espai necessari al descans personal o no posar un límit entre l’espai personal del professional genera molt estrès. El temps és imprescindible, inexorable, inelàstic i insubstituïble.

 

És un recurs limitat: tenim el que tenim i no podem aconseguir-ne més

 

Per tant, com que el temps no és un xiclet que es pot estirar sota el nostre criteri e interès, s’ha de partir de la realitat del temps, no de la fantasia ni del desig. Un bon exercici és observar com ens organitzem el temps: en funció de les obligacions o en funció del temps? La gestió del temps més efectiva no té a veure amb complaure als altres ni deixar les coses per a després ni tampoc en caure en el parany de l’activitat.

 

El més adequat és organitzar-nos en funció del temps, no en funció de les obligacions

 

Una persona es pot queixar de com utilitza el temps, però no de no tenir-lo. Per tant, quan algú pensi en la frase «No tinc temps», és necessari transformar-la en una pregunta En què vull invertir el meu temps?. Tal com deia Sèneca, «el nostre temps en part el roben, en part ens el prenen, i el que ens queda el perdem sense adonar-nos«. La solució està en una bona gestió del temps, no depèn del volum de feina o de l’entorn laboral.

«Nada me han enseñado los años, siempre caigo en los mismos errores, otra vez a brindar con extraños y a llorar por los mismos dolores«. Tal com expressa aquest fragment de la cançó En el último trago (1995) de Chavela Vargas, el temps és una font d’aprenentatge si sabem com utilitzar-ho. El temps no és la fi, és simplement un mitjà.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort