VÈNCER LA PREOCUPACIÓ

És normal preocupar-se, forma part de la naturalesa humana: la família, les relacions, els diners, la salut, etc. Si no ens preocupéssim del cotxe que es salta el semàfor a l’altre costat de la carretera, la nostra vida podria estar en perill. Així doncs, la preocupació pot ser fins i tot adaptativa. Però què passa quan traspassem la no-tant-fina línia del que és adaptatiu? Quan tot ens preocupa? La política internacional, les mirades de la gent pel carrer, l’esperança de vida, la contaminació, el patiment animal… apareix l’ansietat.

Per tal de vèncer les preocupacions o prevenir-les abans de que es converteixin en patològiques, proposo dues mesures que si bé són de aparença simple i escueta, poden comportar una considerable lluita i dificultat.

1- Prendre consciència del nostre estat emocional.

Moltes vegades al analitzar les nostre preocupacions, ens n’adonem que: Ens preocupem per coses que estan fora del nostre abast.

Això ho veig especialment en les mares d’adolescents. Els és difícil assumir que els seus fills comencen a ser individus independents que prenen les seves pròpies decisions, i per més que es preocupin i es desvisquin per ells, moltes vegades això no afectarà de manera decisiva al resultat final. Les preocupacions aquí giren en torn a situacions fora del seu abast: provarà les drogues? Tornarà tard a casa? Triarà la carrera que espero? Sortirà amb la persona que l’hi convé?

Una vegada haguem detectat què ens preocupa, còm ens afecta i si aquesta preocupació és adaptativa o desmesurada, sota el nostre control o fora, podrem passar al següent pas.

 

2- Exposar-se a la incertesa.

Les persones que viuen estats de preocupació poc saludables tenen molt poca tolerància a la incertesa. Això és degut a que han realitzat un llarg aprenentatge (potser de tota una vida) on la millor manera de sentir-se tranquils és minimitzant al màxim les incerteses: tenint-ho tot sota control.

Tot i que en un primer moment sembla que la preocupació desaparegui, paradoxalment el que estem fent al intentar controlar-ho tot, és reforçar la creença: Benestar=Control i seguint la lògica matemàtica: Malestar=Incertesa. Una creença altament nociva tenint en compte que vivim en un món ple d’incerteses.

Per tant la recomanació per disminuir les preocupacions és enfrontar-se amb incerteses. Acceptant-les sense intentar dominar-les. Quan ens n’adonem que podem viure situacions incertes i no en sortim malparats, estem creant el contra-aprenentatge que ens permetrà abandonar progressivament els pensaments desmesurats sobre el futur que tant ens castiguen, i en conseqüència podrem viure el present amb plenitud.

 

Esteve Planadecursach Soler, psicòleg col·legiat nº 21.691

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?