• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

QUÈ HE APRÈS DELS ERRORS?

 

Avui m’he equivocat! Mentre estava agafant el meu cotxe que estava aparcat a la zona verda, m’ha trucat una amiga. Em comentava que no era necessari que agafés el meu cotxe perquè podia agafar el cotxe del seu germà. En aquell moment, he sentit ràbia perquè només feia dos minuts que havia tret el cotxe de l’aparcament sense necessitat i estava segur que em costaria molt trobar aparcament de nou tal com està l’àrea verda de l’Eixample de Barcelona. Grrrr… he sentit! M’ha explicat que no havia aconseguit parlar amb el seu germà fins llavors i, per aquest motiu, no m’havia trucat. Quan hem acabat la trucada, l’he culpat de la meva ràbia i jo me n’he deslliurat de qualsevol responsabilitat, ja que, si m’hagués trucat dos minuts abans, podria haver deixat el meu cotxe aparcat. Seguidament, he pensat en aquesta ràbia. Com és que m’havia enfadat tant a part de la injustícia que suposa que m’avisés amb tan poc temps que ja no necessitava el cotxe? Com és que l’estava culpant tant de la meva ràbia? La conclusió a la qual he pogut arribar és que havia acceptat la idea d’agafar el meu cotxe sense estar-ne convençut, per tant havia dit que sí quan realment volia dir que no. Per tant, l’error ha estat no utilitzar la paraula NO en el moment adequat.

Per tant, què és un error? Com visc els meus errors? Què penso de mi quan m’equivoco? Com em sento? Quant temps dedico a sentir-me malament per haver comès un error? Què puc aprendre dels meus errors? Segons el diccionari de la llengua catalana, s’entén l’error com abatiment, humiliació, manca d’ordre, confusió, etc. A partir d’aquesta definició, es pot arribar a la conclusió que hi ha moltes sensacions negatives.

 

Per tant, què té de positiu un error?

 

Quan una persona s’equivoca, apareix un sentiment desagradable, ja que no esperava aquesta decepció. De totes maneres, els errors són una font d’aprenentatge. El més important és assumir l’actitud més idònia per obtenir-ne un aprenentatge perquè aquest no arriba per si sol. És necessari una actitud d’escolta, comprensió i reflexió. Només cal mirar enrere i recordar alguns errors històrics com, per exemple, el descobriment casual de la penicil·lina per part d’Alexander Fleming o el descobriment dels cereals Kellogg‘s per part dels germans Kellog.

Cal tenir present que tota persona té dret a equivocar-se. Pretendre ésser una persona perfecta és un entreteniment erroni que condueix a sentiments de fracàs, frustració i impotència. L’error és un recordatori que els superherois sempre són personatge de ficció. Per tant, la solució implica reconvertir l’error en una oportunitat pel canvi i la reflexió. Com es pot fer aquesta reconversió? Et proposo un petit exercici: pensa en cinc errors que hagis viscut al llarg del 2012. Quan els hagis detectat, escriu-los en un full descrivint les situacions, les persones implicades, les emocions que van aparèixer, el que vas pensar de tu, … i, posteriorment, contesta a la següent pregunta: Què he après d’aquests errors? Si tens dificultats en detectar quelcom que hagis après d’aquest error, observa en l’oportunitat que pots tenir d’aprenentatge. Què en puc aprendre d’aquest error?

Una persona aprèn més dels seus fracassos que dels seus èxits. Un mètode d’aprenentatge s’anomena assaig i error.

 

 

Apunta’t aquesta frase cada vegada que experimentis un error: No deixo d’equivocar-me perquè no deixo d’aprendre

 

 

A més, si no n’has après en aquests moments, la vida et continuarà regalant totes les oportunitats necessàries per aprendre’n més endavant. Ja ho veuràs!

SUPERAR UNA RUPTURA DE PARELLA

«No ho superaré mai», «No em tornaré a enamorar» o «Sense tu no sóc res» del grup musical Amaral són expressions que es poden escoltar quan alguna persona viu un trencament de parella. Les amistats, els i les familiars són les persones que acostumen a escoltar aquestes frases quan hi ha una separació. Superar aquesta ruptura és un procés dolorós que requereix temps.

 
No totes les separacions són igual. Infidelitat, discussions, conflictes no resoltes, necessitats diferents, projectes de vida allunyats o problemes de comunicació poden ser motius que porten a una parella o un dels seus membres a prendre la decisió de trencar la relació. Quan la ruptura es produeix de manera mútua, hi ha un convenciment que això no hagues funcionat. Quan això no passa, és més dolorós per part de la persona que rep la notícia del trencament. De totes maneres, encara que produeixi dolor, és necessari explicar els motius reals que han impulsat a prendre aquesta decisió perquè l’altra persona pugui entendre-ho i, posteriorment, elaborar-ho. La tristesa és l’emoció que apareix més sovint en un trencament i, fins i tot, acaba fent que es dubti de si es trobarà a una altra persona.

Superar un trencament d’una relació de parella implica elaborar un dol per aquesta pèrdua

 

 
En un principi, no t’ho acabes de creure i no pots deixar de pensar-hi. Comences a pensar en què ha passat, com és que no te’n havies adonat, què has fet malament… Expressar aquest desconcert i dolor és una bona forma d’assimilar-ho. Posteriorment a aquest desconcert inicial, apareixen les emocions de la tristesa, la ràbia i, fins i tot, el sentiment de culpa. Finalment, pots arribar a una etapa de serenitat on la pèrdua es pot convertir en un guany i, fins i tot, sentir que aquesta pèrdua ha significat un aprenentatge que et permetrà sentir-me millor amb tu mateix/a.

 

Què és necessari fer per enfrontar-se a la separació? Hi ha moltes formes de gestionar el dolor per una pèrdua, però el més important és que et puguis enfrontar al dolor assumint els teus propis sentiments. Travessar el teu dolor amb calma i paciència et pot permetre quedar-te amb el millor de la relació de parella. Acceptar el sentiment de pèrdua i tristesa és un bon pas per superar el dolor. Expressar la ràbia és una altra manera d’exterioritzar el que sents en aquests moments. Una bona estratègia és escriure una carta terapèutica dirigida a la teva exparella explicant-li tot el mal que t’ha fet i la ràbia que estàs sentint. Una vegada hagis escrit la carta, pots decidir cremar-la. És necessari no idealitzar l’altra persona per evitar reforçar el sentiment de culpa que hi pugui haver dins teu. Tal com diu l’idioma xinès, la paraula crisi es pot utilitzar en dos significats: perill i oportunitat. Quina vols escollir?

 

 

Recorda que la clau és la superació, no l’oblit

GESTIÓ DEL TEMPS

 

Un viatge d’anada passa més lent que un viatge de tornada. Quan una persona es diverteix, el temps passa volant. El temps es fa etern quan una situació produeix ansietat. Dues persones fa temps que no es veuen, es retroben i senten que no ha passat el temps. Existeix la creença popular que el pas del temps cura les ferides del passat. La previsió del temps del proper cap de setmana indica que farà bon temps a la província de Lleida. En la festa d’aniversari d’una persona que compleix 89 anys, està convençuda que té 82 anys: el temps s’ha aturat. Passat, present i futur formen part de la línia del temps. Però, què és exactament el temps? Existeix el temps? La paraula temps prové del llatí tempus i, segons el diccionari, el temps significa la magnitud física que medeix la duració o separació d’esdeveniments subjectes a canvi, dels sistemes subjectes a observació.

L’estrès és un gran problema de salut per la nostra societat actual. L’estrès i la depressió afecten un 54% de la població espanyola i les baixes laborals per aquests dos motius provoquen una gran pèrdua econòmica cada any. «No tinc temps» és una expressió massa utilitzada. La dificultat en organitzar-se el temps, assumir més responsabilitats de les possiblitats que té una persona, la manca d’autodisciplina, la tendència a deixar les tasques inacabades, el mal hàbit de no delegar, no dedicar-se un espai necessari al descans personal o no posar un límit entre l’espai personal del professional genera molt estrès. El temps és imprescindible, inexorable, inelàstic i insubstituïble.

 

És un recurs limitat: tenim el que tenim i no podem aconseguir-ne més

 

Per tant, com que el temps no és un xiclet que es pot estirar sota el nostre criteri e interès, s’ha de partir de la realitat del temps, no de la fantasia ni del desig. Un bon exercici és observar com ens organitzem el temps: en funció de les obligacions o en funció del temps? La gestió del temps més efectiva no té a veure amb complaure als altres ni deixar les coses per a després ni tampoc en caure en el parany de l’activitat.

 

El més adequat és organitzar-nos en funció del temps, no en funció de les obligacions

 

Una persona es pot queixar de com utilitza el temps, però no de no tenir-lo. Per tant, quan algú pensi en la frase «No tinc temps», és necessari transformar-la en una pregunta En què vull invertir el meu temps?. Tal com deia Sèneca, «el nostre temps en part el roben, en part ens el prenen, i el que ens queda el perdem sense adonar-nos«. La solució està en una bona gestió del temps, no depèn del volum de feina o de l’entorn laboral.

«Nada me han enseñado los años, siempre caigo en los mismos errores, otra vez a brindar con extraños y a llorar por los mismos dolores«. Tal com expressa aquest fragment de la cançó En el último trago (1995) de Chavela Vargas, el temps és una font d’aprenentatge si sabem com utilitzar-ho. El temps no és la fi, és simplement un mitjà.

L’ACCEPTACIÓ O VIURE PLENAMENT LES EXPERIÈNCIES

Només quan l’home accepta íntegrament el seu ésser,
comença a viure de forma plena
María Zambrano

Quan una persona no està disposada a tenir una determinada emoció o pensament, justament obtindrà aquesta emoció o pensament

 

Perquè en l’àmbit de l’experiència interna «no estar disposat a X» implica necessàriament «estar en relació amb X». Si una persona no desitja sentir-se com se sent i vol canviar deliberadament el seu estat d’ànim probablement l’èxit sigui efímer, mentre que a llarg termini l’estat d’ànim no desitjat es farà més freqüent i afectarà altres àrees de la seva vida. La mateixa acció d’intentar deliberadament no sentir quelcom en un moment particular, resulta contradictòria amb l’objectiu que persegueix, ja que no estar amb alguna cosa és estar amb aquella cosa. Un exemple d’això és quan una persona està cada vegada més ansiosa per no voler estar ansiosa. L’evitació emocional és també font de patiment quan el canvi que es vol aconseguir és possible, però l’esforç requerit condueix a formes d’evitació no saludables. Per exemple, quan una persona intenta no recordar o eliminar el record d’un episodi determinat a través del consum de drogues. El consum de drogues pot ser eficaç per inhibir un record, però el cost personal pot ser molt alt. L’evitació dels records o circumstàncies que provoquen determinats sentiments restringeix l’acceptació de la pròpia història i limita l’autoconeixement sobre les reaccions al que hom pensa i sent.

Quan l’episodi que es vol eliminar no pot ser canviat, l’evitació és igualment perjudicial. Fugir o lluitar contra el dolor d’una pèrdua, pot convertir la pèrdua en un trauma i a qui practica l’evitació en una víctima de la seva pròpia estratègia. Quan la persona vol eliminar aquest esdeveniments mitjançant el control, aquesta solució és converteix en el problema.

Quan acceptem, podem diferenciar el nostre jo de la seva conducta, sigui privada o pública. Podem diferenciar allò que està present i allò que es fa present pel llenguatge. Podem tractar els pensaments com a pensaments, les valoracions com a valoracions com a records.

Podem aprendre a estar oberts a allò que la vida ens porta en cada moment, en qualsevol experiència i àrea

 

 

De vegades l’acceptació és comparable a l’experiència de ser com una flassada estesa sobre l’herba, que accepta, rep, les fulles i les gotes de pluja que cauen sobre ella. La flassada no es resisteix a les fulles, ni «les tolera», no desitja les fulles, ni intenta atreure-les, ni les controla. L’acceptació és com un contenidor de pensaments, emocions, records i d’altres experiències sense intentar controlar-los.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?