DUBTES EN L’AMOR

La Marta porta 3 mesos sortint amb un noi, s’estimen i s’ho pasen bé junts. Però ella dubte de si la relació va bé o no, si tenen futur, si estan fets l’un per l’altre… I així li explica al Raul que està una mica cansat dels dubtes de la Marta ja que ell pensa que la relació va bé i no hi ha motius perque dubtar i que s’ha de gaudir del present.

La Marta enten al Raul, però li costa parar els seus dubtes per molt que ho intenta tornen sobretot quan està sola i no tant quan està amb ell. Els dubtes en les relacions de parella són normals, de fet per la meva experiència com a psicòloga puc dir que la relació de parella és la més complicada ja que hi han molts factors que intervenen. Però també pot ser la relació més enriquidora i completa. El que li passa a la Marta ve molt influenciat pel que ens han vengut en les pel.licules i moltes cançons, un amor idílic i dependent… que fins i tot podria ser tòxic.

La Marta podria tenir un TOC DE L’AMOR, un pensament obsessiu de dubtes que no li deixen gaudir de la seva relació de parella. La Marta necessitaria parar aquest bucle de dubtes per poder estar bé en la seva relació amb el Raul. Però la Marta no és la única que té dubtes en una relació de parella hi han més dubtes que poden sorgir quan estem en parella.

Dins d’aquests dubtes estan:

Por al compromís: dubtar si la relació pot passar a una fase diferent i comprometre’s amb aquesta persona ja sigui donant un pas de viure junts o bé formalitzar la relació.

Dubte de si és la persona adequada: hi han persones que dubten si la persona és la que hauria de ser com si hagués un estándar únic de la persona amb la que “deurien estar”.

Dubtes si agradarà a la familia i als amics: moltes persones pensen en la seva parella i no poden evitar el fet de pensar si agradarà al seu grup familiar i d’amics de fet hi han persones que deixen relacions pels comentaris del seu entorn.

Dubtes si la relació funciona: és normal que les relacions passin per crisis i això pot enfortir o no la relació.

– Dubtes si deixar la relació: si no es supera una crisis o bé hi han coses importants que no es donen en la relació hi han dubtes de si és el moment o no de deixar la relació.

Dubtes si m’estima o l’estimo: A vegades sorgeixen els dubtes propis si realment estimem a la parella o bé si la parella ens estima.

Això només és un recull de possibles dubtes que poden sorgir al món de la parella potser t’has identificat amb algún dubte o bé tens uns altres… L’important és saber que poden aparèixer i el que hem de fer és no atascar-nos i valorar allò que si que tenim, tenir un espai per pensar però sense fer bucles si no per aclarir-nos. És bó dubtar si ens ajuda a replantejar-nos coses que després ens aporten alternatives de millora. Deixar la perspectiva de la parella idílica que tant de mal ens ha fet i ens continua fent de forma inconscient.

Lola Guerra Ruiz

ENAMORAMENT: ALQUÍMIA, MÀGIA O QUÍMICA?

Igual que a la bona cuina es barregen la química, l’experiència i l’amor, en les relacions amoroses hi ha un conjunt d’ingredients que es combinen generant allò que anomenem enamorament … aquell plat exquisit que inunda els nostres sentits, que s’assembla a una droga , que ens impregna de plaer.

Si bé no podem reduir a una recepta el que ens passa quan ens enamorem, podem intentar entendre quins són els ingredients que es barregen donant com a resultat aquest elixir embriagador que ens fa sentir-nos feliços, amb molta energia, obsessionats per aquesta persona especial i amb un fort desig sexual i de connexió emocional cap a ell o ella.

Aquest va ser l’encàrrec que li va fer l’empresa Match.com, propietària de Meetic i de tinder (famoses webs i aplicacions de cites), a Helen Fisher, investigadora de l’MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) biòloga i antropòloga, perquè investigués per què ens enamorem d’unes persones i no d’altres.

Amb l’ajuda de les neurociències, Fisher i el seu equip van realitzar mesuraments de les substàncies que operen en el nostre cervell davant estímuls romàntics. Es va realitzar l’estudi a una àmplia mostra de persones, mitjançant escàners cerebrals de ressonància magnètica que van atorgar precisió i un nou coneixement sobre la influència de la química en la manera de ser i de sentir de les persones.

Sobre la base dels resultats obtinguts en aquesta investigació, Fisher i el seu equip van idear un test científic per classificar els diferents perfils de personalitat, anomenats perfils sinàptics, i quins són els perfils que s’atrauen entre si de manera romàntica. Aquest test es va realitzar en més de quaranta cultures heterogènies, en diferents ètnies, edats, nivells socioeconòmics i estrats socials.

Els perfils sinàptics es diferencien per les substàncies, ja siguin neurotransmissors o hormones, que interactuen en el nostre cervell o fisiologia, i que afecten la nostra personalitat. De la mateixa manera, aquesta configuració química influeix en l’atracció que sentim cap a certes persones i no unes altres, depenent de l’perfil sinàptic a què corresponguin.

Fisher va descobrir que hi ha quatre sistemes al cervell relacionats amb un conjunt de trets de personalitat, aquests són els sistemes de la dopamina, la serotonina, la testosterona i els estrògens.

D’acord al sistema cerebral preponderant Fisher va donar un nom a cada perfil sinàptic.

Explorador: tenen el sistema de dopamina alt i són persones enèrgiques, que se senten atretes per la novetat, els agrada córrer riscos, són curioses, creatives, espontànies i són mentalment flexibles. Els exploradors se senten atrets per exploradors i poden formar parelles estables.

Constructor: són persones amb serotonina alta, també se senten atretes per persones amb el mateix perfil sinàptic, és a dir per constructors. Són tradicionals, segueixen les normes, respecten l’autoritat, són convencionals, planifiquen horaris i rutines, i solen ser religiosos.

Director: aquestes persones, ja siguin homes o dones, tenen la testosterona alta, es caracteritzen per ser analítics, lògics, directes, decisius, tenaços i escèptics. Es relacionen i senten atracció per persones amb estrògens alts, és a dir pels negociadors.

Negociador: hi ha una majoria de dones amb aquest sistema, són persones que busquen la connexió emocional en les relacions, se’ls dóna bé llegir la postura, els gestos, el to de veu, saben escoltar, pensen en context, a llarg termini, tenen imaginació, són afectuoses, confien més i expressen més les seves emocions.

Les combinacions entre aquests quatre sistemes neuronals predominants donen per resultat 12 perfils sinàptics, entre alguns d’ells es produeix una alta afinitat i entre d’altres una clara incompatibilitat.

Aquests factors relacionats amb la nostra biologia, i que tenen lloc en el nostre cervell quan ens enamorem és el que Fisher va denominar la Bío. La bona notícia és que al voltant del 25% de la població mundial pertany a un d’aquests quatre perfils principals, i que estan distribuïts per tot el planeta, així tenim més possibilitats de trobar una parella afí.

Encara que la Bío sigui molt important en el moment d’enamorar-se, segons Fisher hi ha altres tres ingredients que són imprescindibles a l’hora de triar una persona per establir una relació duradora.

El mapa: són indicadors relacionats a la nostra experiència, com el nivell socioeconòmic, el sociocultural, els valors i creences, la idea sobre la família i la vida. Aquests es van construint al llarg de la nostra vida i estan d’acord amb el nostre entorn.


El còdec: es refereix al grau de desenvolupament aconseguit del nostre potencial com a persones, pot resumir-se com el grau de realització personal assolit, el que comporta un nivell de satisfacció. Haver assolit el mateix nivell de desenvolupament personal que l’altra persona, és un punt a favor a l’hora d’establir una relació amorosa, que ens permetrà créixer com a parella.

El matx: a les aplicacions quan es produeix la coincidència entre dues persones es diu que s’ha aconseguit el matx, quan dos que s’atrauen es troben. Aquí es tracta de les estratègies que es fan servir per acostar-se i iniciar contactes amb la persona que ens interessa i que es produeixi una primera trobada.

Així veiem que, si bé la química és dominant en el moment de l’enamorament, serà l’alquímia entre els quatre ingredients la que generi la màgia d’un amor profund i durador.

Laura López Galarza
Psicòloga Col·legiada 17148

Bibliografia
Fisher, H. «Per què estimem: naturalesa i química de l’amor romàntic». Santitlana Edicions Generals, S.L. Madrid, 2004.

Iglesias, M. Urdinguio, N. «La fórmula de l’amor». Plataforma Editorial, Barcelona, ​​2017.

RELACIONAR-NOS DES DEL BONTRACTE

Quan sentim la paraula “maltracte”, molt fàcilment ens arriba al cap alguna imatge, comportament, sensació o patiment. Sabem què vol dir, encara que de vegades ens costi identificar-lo o bé defensar-nos-en. És un terme molt popularitzat, i tot just estem començant a ser-ne conscients. Però ja el tenim al diccionari. 

Ara bé, si et dic “exercim el Bontracte”, cóm et quedes? Sabries definir en què consisteix? 

No t’extranyis si no és així. És un concepte que no tenim present, ni tan sols surt al diccionari. A mi em va arribar per la psicòloga, psicoterapeuta i sexòloga Fina Sanz. Com bé ella diu, allò que no anomenem no existeix. 

El bontracte és literalment, l’oposat al maltracte. Parteix del concepte de l’amor. Però no tan sols amor en parella -normalment el primer que entenem-, sinò com a expressió de tots els afectes. En canvi, ell maltracte generalment parteix o bé de l’absència de l’amor o bé -també- del propòsit de tenir o exercir poder sobre l’altre. 

Sanz defineix el Bontracte com “una expressió del respecte i amor que mereixem i que podem manifestar cap al nostre entorn, com un desig de viure en pau, armonia, equilibri, de desenvolupar-nos en salut, benestar i goig. (…) Posar la nostra energia i intenció en el benestar, en la felicitat pròpia i del món que ens envolta.” 

No és un concepte ingenu, té en compte que a la vida hi ha moments difícils, tristos, durs i gent que ens ho posa difícil. El bontracte és un altre enfoc per encarar-ho i gestionar-ho, també per posar límits personals i superar els mals moments.  

Tant el maltracte com el bon tracte es donen en 3 àmbits: el personal (individual i interna), el relacional (amb les persones que ens envolten) i el social (en la nostra societat, cultura i amb les institucions i organitzacions que ens influeixen). En aquest article et posaré alguns punts de en que consisteix el bon tracte relacional per tal que es tingui present en relacions en parella, però també entre familiars, amics, coneguts, amants… Fem tribu?

En un Bontracte Relacional:

1.- Les persones que hi participen han de voler “bentractar-se”, activament i si pot ser, amb ganes. 

2.- És ideal si les persones es donen un bon tracte a elles mateixes. Ho facilita enormement.

3.- Cal respecte mutu. Imprescindible. Aquest es dona escoltant a l’altra persona i les seves necessitats, aprendre a recolzar-la o acompanyar-la segons convingui en les seves dificultats. I sobretot, intentar no canviar o desenvolupar l’altre. Cadascú tenim un camí propi. 

4.- Son relacions de cura mútua. De donar i de rebre. Això implica tenir present el gaudi de rebre cura però també de donar-la (Que també està força bé!). Cal de confiança, Cal d’estar disponible per tenir aquesta bona relació. Això inclou tenir espais propis com respectar els de l’altra.

Per tant tenim que la base de les relacions de bon tracte és el respecte, la disponibilitat i les ganes d’experimentar el plaer tant de donar com de rebre afecte. Tot això es dona en un marc d’acords compartits. No es poden donar aquests acords sense confiança ni respecte.

Trobo molt interessant aquest concepte perquè si no coneixem, vivim i experimentem el bon tracte no podrem substituïr el maltracte per cap pràctica nutritiva i que fomenti el benestar. A la natura no li agrada el buit. Cal que tinguem present per quina alternativa volem canviar el maltracte, també el que ens exercim a nosaltres mateixos.  

Marina Vivó

Psicòloga Col·legiada nº 17.478

BIBLIOGRAFIA: Sanz, F. “El Buentrato como proyecto de vida.” Ed. Kairós (2016).
Imatge de rawpixel a Pixabay

APUNTA’T A L’OPERACIÓ BODYLI

Ja ha arribat ela bon temps, el dia s’allarga per la tarda, les terrasses s’omplen de gent, el bon humor s’instal·la en els somriures de les persones com a conseqüència d’estar més hores exposats/es a la llum del sol i cada vegada hi ha més gent que aprofita per començar a posar-se morena anant a la platja. Per altra banda, les campanyes de les dietes «miracle» que prometen perdre kilos en poc temps estan més presents que mai aquests dies als mitjans de comunicació, així com les matrícules als centres de fitness augmenten per poder tenir un cos que s’adequi als cànons de bellessa actuals.
Què ens està passant amb el nostre cos? Sents que l’arribada de l’estiu t’afecta? Com és que les persones tenen tants complexes amb el seu propi cos? Com pot afectar a l’autoestima d’una persona una relació conflictiva amb el seu cos? Totes aquestes reflexions són rellevants per determinar quina és l’autoestima corporal de cada persona. Es defineix l’autoestima corporal com la representació mental que cada persona té del seu propi aspecte físic. Quan es parla d’aquest tipus d’autoestima, cal conèixer prèviament com és el propi cos destacant aquelles parts que més t’agraden i, sobretot, sent conscient de quina manera et relaciones amb aquelles parts que no t’agraden tant. Si apareixen emocions desagradables i pensaments crítics cap aquestes zones, observa de quina manera afecta a la teva confiança i seguretat personal.


Quantum - APUNTA'T A L'OPERACIÓ BODYLI


Atura’t un moment i observa aquest interessant experiment que es va fer amb una sèrie de dones que havien de descriure el seu rostre a espatlles d’un dibuixant comparant-ho amb una persona del seu entorn més proper.

Una de les pràctiques que faciliten una major acceptació del cos és el nudisme ja que, més que despullar-se en un espai públic com un càmping o una platja, defensa que tots els cossos són bonics mostrant respecte i igualtat cap las demés. Un altre exercici que pot facilitar una major acceptació és respectar-lo tenint cura de les seves necessitats d’higiene, descans, alimentació, exercici, etc. afavorint una relació més compassiva amb el propi cos. Tenir una relació conflictiva amb el propi cos pot afectar no només l’autoestima, sinó també el desig sexual al no sentir-se la persona prou atractiva per l’altar persona.

Per tant, és important desenvolupar amor cap al propi cos recordant-se cada dia la frase: «You are beautiful». Feliç Operació BodyLike!

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?