ETS UNA PERSONA GELOSA?

Tothom ha viscut algun cop amb un sentiment de gelosia. La gelosia és una resposta emocional que es produeix quan una persona sent una amenaça directe sobre una cosa que pensa que és seva. Dins d´una relació de parella, la gelosia és una resposta natural que es produeix quan tenim la possibilitat de perdre una relació que considerem important o nostra, i la majòria de gent l´experimenta en major o menor mesura. Cal diferenciar entre la gelosia que es pot considerar més aviat normal i la patològica. La gelosia normal és transitòria i puntual en canvi la patològica provoca un malestar molt significatiu en la persona que l´experimenta.

La persona amb una gelosia patològica té diferents trets de personalitat:

– Estat d’hipervigilància permanent

– Sentiment de manca de control propi

– Necessitat de controlar l’altra persona

– Manca de raons justificades

– Abandonaments anteriors

– Falta de confiança i baixa autoestima

– Falsa creença de la gelosia com a proves d’amor

Ningú desitja ser una persona gelosa i la gelosia patològica provoca molt malestar i pot afectar a àrees diverses de funcionament del dia a dia de la persona que la pateix. És important aprendre a gestionar la gelosia, disminuir-la o evitar que es converteixi en una cosa patològica.

Com gestionar la gelosia?

Potencia la teva autoestima. La por a l’abandonament o la solitud es deuen a una baixa autoestima. Treballar l’autoestima i l’autonomia és important per evitar tenir gelosia patològica.

Fomenta la teva autonomia Centrar-te en les teves metes desvia l’atenció excessiva sobre la parella. És important centrar-nos en la nostra pròpia vida i que això sigui el focus i no la nostra parella.

Augmenta el temps amb la teva parella Si el temps en parella és insuficient això pot augmentar la gelosia. Per estar més segures amb la nostra parella hem de tenir temps de qualitat amb ella.

Dedica temps al diàleg en parella. Parlar amb la teva parella de les teves emocions i necessitats fa que es doni un clima de confiança que enforteix a la parella i dóna més seguretat.

Vigila la freqüència de la gelosia. Quan la gelosia és puntual i espontània forma part de les relacions i no requereix més atenció. Però si és una cosa permanent tendeix a desgastar la relació.

Lola Guerra Ruiz

LA SEXUALITAT EN TEMPS DE COVID

Ja han passat més sis mesos des que van decretar l’estat d’alarma i vam estar confinats/es en el nostre domicili. En tot aquest temps, hem seguit moltes recomanacions per protegir la nostra salut física, així com la dels demés. Utilitzar la mascareta, mantenir una distància física d’1,5 metres quan parlem amb una altra persona o rentar-nos les mans són les mesures més escoltades en el que portem d’any; en canvi, si ens referim a la salut sexual, no hem escoltat missatges que ens permetin gaudir de la sexualitat amb la tranquil·litat de protegir-nos del contagi del COVID.

Des de l’inici de la pandèmia, es van difondre guies a Nova York i a Irlanda. Justament aquesta setmana l’Agència de Salut Pública de Barcelona també s’hi ha sumat exposant mesures similars a les anteriors:

  • Es recomana no besar-se ni intercanviar saliva amb qui no es convisqui
  • Utilitzar preservatius pel sexe anal i barreres dentals pel sexe oral
  • Dutxar-se, rentar-se les mans i les joguines sexuals, en cas d’utilitzar-se, amb aigua i sabó abans i després de tenir relacions sexuals
  • Es recomana reduir al mínim les relacions sexuals amb persones no convivents
  • Espais oberts, grans i ben ventilats són aconsellables per mantenir relacions sexuals
  • Les pràctiques sexuals més segures són la masturbació individual, visionar pornografia, sexting i cibersexe

El COVID no és una infecció de transmissió sexual, encara que es pot transmetre per via sexual

Aquestes mesures i recomanacions en matèria de salut sexual es basen únicament en la seguretat i la prevenció del contagi del virus sense tenir en compte la satisfacció, la intimitat i la comunicació que s’estableix en una parella sigui estable o, fins i tot, esporàdica. Entre l’extrem de tenir relacions sexuals amb mascareta vigilant les postures sexuals i tenir una llista d’amants interminable sense prendre cap mesura, cal assumir que la sexualitat en època de pandèmia segurament no serà com ens agradaria. La seguretat tampoc no la tenim en una relació de parella estable perquè el confinament es va acabar el mes de maig. Ens relacionem amb altres persones, això significa assumir el risc de contagi perquè la vida segueix endavant i, al mateix temps, prendre les mesures necessàries per reduir el risc quan tenim relacions sexuals sentint-nos còmodes en aquest intercanvi íntim.

La forma de treballar, viatjar, reunir-nos amb més de 10 persones, ballar i, per suposat, la forma de lligar ha sofert canvis en els últims mesos. Els espais on habitualment es lligava han desaparegut perquè els locals d’oci nocturn, festes i discoteques estan tancades. Si li sumes anar amb mascareta, la dificultat per interactuar amb altres persones es fa més complexa actualment. A no ser que hi hagi alguna alteració emocional, el que no ha canviat és la necessitat de conèixer gent nova, el desig d’enamorar-se i les ganes de tenir relacions sexuals. Lligar en un bar, a la cua del supermercat o a la parada del bus continua sent possible, encara que la mascareta enmascari el nostre somriure.

Atreveix-te a donar un primer pas si uns ulls et sedueixen amb la seva mirada!

Com que els éssers humans tenim més capacitat d’adaptació del que la nostra ment creu, les opcions de lligar a través de les xarxes socials i d’aplicacions s’estan convertint en la forma de lligar predominant.

Quins avantatges e inconvenients té lligar virtualment? En una enquesta recent en el meu perfil d’Instagram @danielborrellgiro, un 65% ha contestat que és més selectiu/va abans de tenir una cita amb una persona desconeguda i un 38% expressa tenir por al contagi. Actualment, tot va més a poc a poc en el moment de conèixer algú. Ja no importa tant col·leccionar amants en forma de trofeus o números, sinó tenir converses més íntimes abans de decidir tenir una primera cita presencial. Durant el confinament, havia augmentat un 22% la durada dels xats i un 9% havien utilitzat el vídeo xat per tenir un primer contacte audio-visual. Això significa que es comença a buscar quelcom diferent.

La pantalla ens ofereix la possibilitat de pensar més les respostes, estar més còmode i també lligar de dia

Val la pena recordar que una sexualitat satisfactòria influeix positivament en el nostre estat d’ànim, benestar emocional (alleugeriment de pensaments depressius, recàrrega de la capacitat memorística, conciliar la son o, fins i tot, augment de l’esperança de vida) i en el nostre cos (prevenció d’infarts, augment de la musculatura, tonificació del sòl pelvià i augment de les defenses, entre d’altres). Malgrat tots aquests avantatges, és comprensible sentir por al contagi perquè tenir relacions sexuals implica fer-se petons, estar molt a prop l’un de l’altre, acariciar-se amb les mans, realitzar pràctiques sexuals intercanviant fluids, etc. No hi ha una evidència que el virus es transmeti a través del sexe vaginal o anal, tot i que s’ha trobat en persones que han donat positiu; en canvi, exposar-se a la respiració o la saliva durant les relacions sexuals fan més probable un possible contagi.

De la mateixa manera que les persones ens protegim de les ITS amb mètodes de barrera o del VIH amb la PReP, la sexualitat és una font inesgotable de plaer, comunicació, intimitat i benestar. Per això, tenir relacions sexuals de forma responsable i segura sempre ens permet gaudir-la més i millor. No importa si ho fas en companyia o amb la teva pròpia mà, el que importa és actuar des de la consciència, responsabilitat i sentit comú tenint tota la informació necessària per prendre les decisions més adequades.

Aquí us deixo amb el curtmetratge HIDROALCOHÓLICO (2020) on apareix el desig i la por en una trobada sexual de dos nois que s’han conegut a través d’una app.

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, terapeuta sexual i de parella danielborrell@quantumpsicologia.com

L’AUTORESPECTE, UNA DIMENSIÓ DE L’AUTOESTIMA

©Ivelin Radkov - stock.adobe.com

La definició de respecte fa al·lusió a tenir consideració cap a alguna cosa que és digne i ha de ser tolerada, i a no causar-li ofensa o perjudici.

Auto- és un prefix que significa per si mateix o per un mateix.

Llavors, tenim que l’autorespecte és la consideració per nosaltres mateixos, com a éssers dignes i valuosos que som, i queda expressament clar que, si ens respectem, no hem de causar-nos ofensa o perjudici.

L’acceptació i la tolerància d’un mateix, més enllà dels defectes i virtuts que es tinguin, és autorespecte.

Habitualment, veig en la consulta a persones que no se senten bé amb elles mateixes, que s’enfaden, maltracten i agredeixen a si mateixes, i quan els pregunto si tindrien aquests sentiments o conductes amb altres persones, sempre responen que no. Llavors, cal preguntar-se per què, de vegades, és tan fàcil respectar als altres, però costa tant respectar-se a si mateix?

Sembla que el que un fa en la intimitat del seu ésser fos menys important que el que fa amb o als altres, com si estigués permès no respectar-se perquè «total, ningú ho veu». No obstant això, un sap com es tracta i si un no és autorespecte, s’està fent mal a si mateix.

Per arribar a tenir un tracte de consideració amb nosaltres mateixos, és imprescindible conèixer-nos, tenir consciència de què ens agrada i què no, saber com sentim, quins són els nostres valors i conviccions i quines són les nostres necessitats.

Conèixer els nostres límits, és fonamental per prendre decisions encertades, per no excedir-nos i, a el mateix temps, no permetre que altres s’excedeixin amb nosaltres.

Adherir a certs valors, ens porta a tenir conviccions clares i, quan això passa, sabem què podem tolerar i què no; si respectem el límit del que no tolerem, ens respectem a nosaltres mateixos. En cas contrari, estem faltant al nostre respecte. Quan portem a terme conductes que no són coherents amb les nostres conviccions, no actuem d’acord als nostres valors o quan permetem a altres que ens menyspreïn, desvaloritzin o desacreditin, no ens estem respectant.

En el seu llibre Els sis pilars de l’autoestima, Nathaniel Branden dedica un capítol a la integritat personal, la seva pràctica reforça el sentiment de vàlua cap a un mateix. Per contra, la manca de congruència entre el que pensem i el que fem, resulta en una traïció cap a nosaltres mateixos, i en els casos més greus, en una agressió envers nosaltres mateixos.

«La integritat consisteix en la integració d’ideals, conviccions, normes, creences, d’una banda, i la conducta, per una altra. Quan la nostra conducta és congruent amb els nostres valors declarats, quan concorden els ideals i la pràctica, tenim integritat» (Branden, 2017).

Per això, diem que l’autoconeixement és un factor imprescindible, saber què volem, quins són els nostres ideals, els nostres valors i els nostres límits. Més enllà del que hàgim après en la nostra família o, a través de la religió o en la cultura en què ens hàgim desenvolupat, necessitem ser conscients del que ens dicta la nostra pròpia naturalesa.

Si ens deixem portar pels desitjos d’altres, i no pels nostres propis, és possible que entrem en conflicte, i un dels senyals d’això és el malestar, que pot ser tant físic com psicològic.

Recordo una pacient que tenia conviccions clares sobre el que està bé o malament, però els valors del seu home no estaven d’acord amb els d’ella. Ell treballava en una empresa de lloguer de vehicles a la qual no es permetia als empleats utilitzar els cotxes per a ús personal. No obstant això, quan li tocava tancar les instal·lacions el dia dissabte, solia emportar-se un cotxe per utilitzar-lo diumenge, que era el seu dia de festa. Normalment, sortia a passejar amb la meva pacient, qui no estava d’acord amb aquesta conducta, però l’acceptava perquè ell no s’enfadés. Això generava en ella un intens malestar psicològic, sentia que estava fent una cosa dolenta, no gaudia dels passejos i, en ocasions, havia arribat a sentir ansietat.

Aquí, es veu amb claredat com la manca de congruència entre els seus valors i la seva conducta resultaven en un malestar que fins i tot danyaven la seva autoestima. Ella sentia que era dolenta cada vegada que sortien a passejar en un cotxe de l’empresa, però a més estava enfadada amb si mateixa, perquè sentia que es traïa a si mateixa a l’acceptar una cosa que no estava d’acord amb les seves creences.

La consciència dels propis desitjos, necessitats i principis són essencials per pujar a el següent esglaó: el fer, la conducta. Si tots aquests elements estan d’acord estem sent congruents.

 «El viure de manera conscient és alhora causa i efecte de l’eficàcia d’un mateix i del respecte de si mateix» (Branden, 2017).

Branden ens proposa realitzar el següent exercici per treballar la integritat. Completa la frase: «Si jo aporto un 5% més d’integritat a la meva vida …»

Si, en fer aquest exercici, ets sincer amb tu mateix, veuràs com apareixen qüestions que habitualment negues i / o rebutges. En acceptar-les, estàs fent un pas endavant, et responsabilitzes i pots ser més congruent amb els teus valors i, per tant, respectar-te més i millor.

Laura López Galarza

Psicòloga Col.legiada 17148

Bibliografia

Branden, Nathaniel (2017). Els sis pilars de l’autoestima. Paidós, Barcelona.

DUBTES EN L’AMOR

La Marta porta 3 mesos sortint amb un noi, s’estimen i s’ho pasen bé junts. Però ella dubte de si la relació va bé o no, si tenen futur, si estan fets l’un per l’altre… I així li explica al Raul que està una mica cansat dels dubtes de la Marta ja que ell pensa que la relació va bé i no hi ha motius perque dubtar i que s’ha de gaudir del present.

La Marta enten al Raul, però li costa parar els seus dubtes per molt que ho intenta tornen sobretot quan està sola i no tant quan està amb ell. Els dubtes en les relacions de parella són normals, de fet per la meva experiència com a psicòloga puc dir que la relació de parella és la més complicada ja que hi han molts factors que intervenen. Però també pot ser la relació més enriquidora i completa. El que li passa a la Marta ve molt influenciat pel que ens han vengut en les pel.licules i moltes cançons, un amor idílic i dependent… que fins i tot podria ser tòxic.

La Marta podria tenir un TOC DE L’AMOR, un pensament obsessiu de dubtes que no li deixen gaudir de la seva relació de parella. La Marta necessitaria parar aquest bucle de dubtes per poder estar bé en la seva relació amb el Raul. Però la Marta no és la única que té dubtes en una relació de parella hi han més dubtes que poden sorgir quan estem en parella.

Dins d’aquests dubtes estan:

Por al compromís: dubtar si la relació pot passar a una fase diferent i comprometre’s amb aquesta persona ja sigui donant un pas de viure junts o bé formalitzar la relació.

Dubte de si és la persona adequada: hi han persones que dubten si la persona és la que hauria de ser com si hagués un estándar únic de la persona amb la que “deurien estar”.

Dubtes si agradarà a la familia i als amics: moltes persones pensen en la seva parella i no poden evitar el fet de pensar si agradarà al seu grup familiar i d’amics de fet hi han persones que deixen relacions pels comentaris del seu entorn.

Dubtes si la relació funciona: és normal que les relacions passin per crisis i això pot enfortir o no la relació.

– Dubtes si deixar la relació: si no es supera una crisis o bé hi han coses importants que no es donen en la relació hi han dubtes de si és el moment o no de deixar la relació.

Dubtes si m’estima o l’estimo: A vegades sorgeixen els dubtes propis si realment estimem a la parella o bé si la parella ens estima.

Això només és un recull de possibles dubtes que poden sorgir al món de la parella potser t’has identificat amb algún dubte o bé tens uns altres… L’important és saber que poden aparèixer i el que hem de fer és no atascar-nos i valorar allò que si que tenim, tenir un espai per pensar però sense fer bucles si no per aclarir-nos. És bó dubtar si ens ajuda a replantejar-nos coses que després ens aporten alternatives de millora. Deixar la perspectiva de la parella idílica que tant de mal ens ha fet i ens continua fent de forma inconscient.

Lola Guerra Ruiz

SORTIR DE L’ARMARI

La Joana s’acaba d’enamorar com si tornés a tenir quinze anys. Des que ho va deixar amb el Kevin ara fa dos mesos, no tenia clar el que sentia perquè estava molt confusa. Creia que la nova relació d’amistat que ha sorgit a la feina era això, només una relació d’amistat. Fins i tot, el Kevin estava gelós d’aquesta nova relació. En la sessió de psicoteràpia d’avui, s’acaba d’adonar que un dels motius inconscients de la seva ruptura ha estat els seus sentiments cap a la Marta, la seva nova companya de feina. Seré lesbiana? Seré bisexual? es pregunta mentre surt de la consulta sense tenir una resposta clara.

Què vol dir sortir de l’armari?

Sortir de l’armari fa referència a la declaració voluntària i pública de l’orientació homosexual. També es refereix a la bisexualitat o a la identitat de gènere d’una persona transgènere. És una expressió que s’utilitza habitualment quan es manté en secret o es nega la pròpia orientació sexual a les altres persones, malgat hi hagi una vida afectiva i/o sexual activa i amagada.

Això és el que ha fet recentment el cantant Pablo Alborán a les xarxes socials. Ha estat notable la repercussió social que ha tingut en molts mitjans de comunicació que, fins i tot, han utilitzat l’expressió de confessió, com si estiguéssim parlant d’un pecat o un crim. El fet més destacat és que s’ha convertit en una notícia.

Aquesta expressió prové de la cultura anglosaxona i combina dos conceptes:

  • SORTIR designa la participació pública i social en actes que reivindiquen la visibilitat i els drets del col·lectiu lgbtiq+. L’origen del terme es remonta al debut al ball de dones joves que es presentaven en la societat.
  • ARMARI parla l’associació irracional entre ser homosexual i un esquelet que existia als anys 60, com si hi hagués un esquelet a l’armari. Un armari és un moble que permet amagar el seu interior a qui el mira des de fora.

L’amor i el desig són massa bonics per tancar-los en un armari

Què els hi passa a les persones que viuen la seva sexualitat en un armari?

Un estudi realitzat a la Universitat de Mont-real va revelar que les persones que vivien la seva sexualitat de forma amagada tenien més nivells d’estrès (major presència de l’hormona del cortisol després de despertar-se) amb símptomes d’ansietat i depressió. Això significa que la salut mental es veu afectada per aquesta realitat. Viure en una mentida provoca que les persones hagin d’empresonar-se en la seva pròpia vida.

La lgbtifòbia interioritzada és una de les raons que porten a una persona a viure la seva sexualitat de forma aïllada

Hi ha persones que no han pogut verbalitzar-ho en l’entorn laboral perquè escolten comentaris i bromes homofòbes massa sovint. En l’entorn familiar, apareix la por al rebuig després d’haver viscut una vida heterosexual o sense haver sabut res de parelles en una vida aparentment soltera.

He conegut a homes gais que han arribat a la consulta amb més de 40 anys i que no sabien com gestionar la seva sortida de l’armari després de separar-se o dones lesbianes que no entenien per què havien de dir-ho a la feina si forma part de la seva intimitat quan estan a punt de ser mares.

La nostra orientació sexual la manifestem constantment en moltes ocasions quan parlem del que hem fet el cap de setmana, amb qui vivim o qui ens atrau quan estem al carrer. El problema rau en que massa vegades existeix una pressumpció d’heterosexualitat i, per això, les persones heterosexual no han de sortir de l’armari. En aquest sentit, cal facilitar que les persones amb qui ens relacionem prenguin consciència dels seus prejudicis i estereotips per visibilitzar la diversistat afectiva i sexual real.

No hi ha una millor edat per fer-ho ja que és una decisió íntima i personal

Quin és el millor moment per fer-ho?

  • No hi ha una millor edat per fer-ho ja que és una decisió íntima i personal. Parteix d’un procés d’autoacceptació, autoestima i superar la por d’un possible rebuig. No és el mateix sortir de l’armari en un pais que aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe que castiga amb pena de mort la seva orientació sexual.
  • Cada persona ha de viure-ho al seu ritme i, sobretot, que ningú ho decideixi per tu. Això fa referència a quan algú et treu de l’armari i fa pública la teva orientació homosexula o bisexual. Hi ha persones que poden estar a l’armari en un àmbit i, en canvi, fora de l’armari en d’altres.
  • Actualment, aquest procés es dóna normalment a l’adolescència, durant l’època de l’institut. En la primera dècada del 2000, la mitjana d’edat estava més enllà dels 20 anys. Això és una diferència significativa que visibilitza una major acceptació social al tenir més referències i legislacions.

Per què val la pena sortir de l’armari?

Sortir de l’armari pot tenir els seus riscos, però els beneficis són tan grans que, per això, val la pena assumir i afrontar aquest procés. Sortir de l’armari permet viure la teva vida de forma digna i lliure, a més de poder establir vincles amb major autenticitat i intimitat. Els sentiments de soledat i aïllament que experimenten moltes persones es resolen quan es fa aquest pas tan necessari.

Val la pena!

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, terapeuta sexual i de parella

danielborrell@quantumpsicologia.com

Instagram @danielborrellgiro

EL TELETREBALL I LA SALUT EN TEMPS DE CONFINAMENT

Confinar-nos i estar en quarantena tot aquest temps ha sigut un únic fet que ha provocat molts canvis a molts nivells i a moltes vessants de les nostres vides. Estar tancats ha afectat a la nostra vida quotidiana, a les nostres relacions, a la nostra família, al nostre oci i també al nostre treball. Ara amb algunes setmanes de distància (i si la situació personal/vital ho permet), podem començar a valorar alguns d’aquests impactes.

Avui voldria donar un espai al treball, i en especial al teletreball en confinament. Fer teletreball ha estat la opció per a molta gent que ha pogut mantenir la feina, però que s’hagi pogut seguir treballant des de casa no ha fet que això no tingui repercussions sobre la salut ni sobre la vida. Tot el que té a veure amb el treball hi influeix, ja sigui que no en tinguem o que en tinguem però en unes condicions que ens afectin negativament.

Tampoc estàvem preparats per a assumir tot d’una haver de treballar desde casa. Abans de la quarantena ja hi havia gent, la mínima treballant online (principalment, professionals autònoms/es). Molta altra estava demanant a la seva empresa fer-ho, sense gaire èxit. Treballar online té aventatges en la flexibilitat horària, en la conciliació laboral i en l’estalvi en desplaçaments (en temps i a nivell ecològic). Però el com s’ha hagut de fer, agafant el treball de manera forçada i improvitzada, ha dut a moltes complicacions que han recaigut directament en les persones, ha estat una cosa més a gestionar.

Algunes complicacions d’aplicar el teletreball a corre-cuita han estat:

  • Si l’empresa no proveïa de dispositius, s’ha hagut de fer servir els propis, si es tenien. De manera que els ordinadors personals, preparats o no, s’han fet servir per a treballar, amb la manca de separació de vida personal i laboral que això comporta.
  • Això ha dut també a compaginar i haver d’arribar a acords en parella/família per tal de poder teletreballar i estudiar, potser varies persones amb amb el mateix equip. En uns temps en què deiem que era important mantenir rutines i una certa regularitat horària, els torns s’han hagut d’adaptar i s’ha fet el que s’ha pogut, amb conflictes inclosos.
  • No tenir un espai prou separat, ni físic (molta gent no disposa d’un mínim despatx) ni horari ni vital a casa ni familiar.
  • Dificultats per establir o bé mantenir uns límits i desconnectar. La falta d’hores de vegades o que el confinament faci que els dies siguin més iguals ha servit d’excusa per fer o rebre trucades, enviar correus, exigir o fer peticions qualsevol dia a qualsevol hora i sense límits. I molta gent se sent obligada a respondre, sigui quan sigui.

Quines son algunes de les conseqüències que estem afrontant?

  • Moltes persones no han pogut mantenir una jornada laboral i han fet moltes més hores, ja sigui per mantenir un rendiment o bé perquè les interrupcions han allargat molt més la jornada.
  • Més agobiament, ja que costa més desconnectar de la feina, de les obligacions, dels confictes o de les tasques pendents.
  • Més cansament, les reunions poden ser més efectives però les videotrucades esgoten més que les converses que tenim físicament. Mantenir la concentració que requereix una videotrucada ens deixa més cansades.
  • Símptomes físics que dificulten el confort: Dolors d’esquena i de cervicals, cansament als ulls per les pantalles, mals de cap, son alguns exemples. Poca gent tenia una cadira a casa en condicions per treballar-hi 8 hors assegut/da, per exemple.
  • A nivell psicològic: sensació d’impotència, de no fer prou, frustració pels resultats que no acompanyen el sobreesforç, ademés de la fatiga i la sensació de no estar fent-ho prou bé, que augmenta quan també s’està intentant tirar endavant la familia. L’autoestima s’està ressentint, ens sentim poc eficaces.
  • Tot aquest malestar s’afegeix al que ja teníem per l’estrès d’adaptació al confinament i a tota la incertesa i resta de canvis generats.

També s’hi afegeix que moltíssima gent ha hagut de compaginar la tasca laboral i la familiar. Les dones especialment han tingut molta més càrrega de doble o fins i tot triple jornada, ja que també s’ha evidenciat que elles son les que han assumit més les cures i les atencions familiars. Les interrupcions constants també boicotegen la concentració, el rendiment i per tant poden incrementar la frustració per no arribar a tot i la sensació de fracàs i d’esgotament.

Però no tot son inconvenients. Sembla que com a mínim en part, en molts casos sembla que el teletreball es quedarà. Mentre esperem i demanem que les circumstàncies es vagin posant a lloc i les empreses vagin ajustant es condicions de treball, el que sí podem fer és posar énfasi a les nostres accions d’adaptació i d’autocura.

Accions senzilles a tenir presents per cuidar-nos:

  • Planificar un horari clar d’inici i final de jornada. Cal procurar que hi surtin també les pauses i descansos com ara fer un cafè, o dinar o berenar.
  • Separar en el possible tasques laborals-tasques domèstiques: tenir uns horaris per comprar, fer la bugada, fregar plats, cuina, etc., han d’estar separats de les tasques laborals. Separar les tasques ens ajuda a posar-nos en situació.
  • Aprofitar ara, encara més, les pauses planificades per sortir a donar un volt i oxigenar-se, estirar l’esquena, fer un cafè. Sense oxigen no podem respirar. Sense descansos ens cremem.
  • Fer canvis en el possible en l’organització de tasques. Posa les més complicades en les hores en que estiguis més disponible o més actiu/va, i les més rutinàries fluixes en les que menys.
  • Hi ha qui recomana vestir-se com si anessis al teu lloc de treball per posar-t’hi. Potser no cal tant. Pot ser suficient un intermig entre el pijama o la roba d’estar per casa i anar arreglada. Que et posi “en situació” però que també estiguis còmode/a.
  • Cuida l’alimentació. Si et prepares alguna cosa per picotejar, que sigui sa: fruita frescai fruits secs, per exemple. Si et poses xocolates, llaminadures, patates, etc… Son menjars calòrics i que faran que t’aixequis cada 5 minuts per ansietat
  • Dona’t el permís de no ser igual de productiu/va a casa. Tu ets la mateixa persona, el context és el que ha canviat.

I de que si tens criatures petites a casa, començar a acceptar compassivament que potser estàs prioritzant el millor que saps, que estàs fent tot allò humanament possible i que qui fa el que pot, potser no arriba a més.

Com sempre, esperem que aquest article et sigui útil.

Marina Vivó, psicòloga i psicoterapeuta Col. nº 17.478

Instagram @marinavivo

Foto de Charles Deluvio a Unsplash 

ÉS EFECTIVA LA PSICOTERÀPIA #ONLINE?

Em pot beneficiar realment la psicoteràpia online? És igual d’eficaç que la psicoteràpia presencial? Pot existir una comunicació autèntica si hi ha la pantalla de l’ordinador? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja avui la Carina quan el seu germà li ha recomanat que demanés ajuda professional perquè està molt neguitosa després de quedar-se sense feina com a conseqüència de la crisi sanitària actual. Té problemes d’insomni, un nus a l’estómac que li dificulta respirar i una ment que no pot deixar d’estar preocupada per la incertesa del futur que li espera a partir d’ara.

Aquestes preguntes que es fa la Carina són comprensibles perquè el 100% dels serveis de psicoteràpia han deixat de ser presencials des de fa ara dos mesos i s’han traslladat a la modalitat online a través d’Skype o Zoom. Malgrat que estan permeses les sessions presencials des del dilluns 4 de maig, no se sent còmode sortint de casa per anar a un centre de psicologia pels riscos de contagi que això comporta. Acaba de trucar al nostre centre per demanar més informació sobre la psicoteràpia online ja que li ha recomanat el seu germà. En aquest article, detallo les respostes als seus dubtes:

La psicoteràpia online permet gestionar la càrrega emocional, la soledat, símptomes d’ansietat i/o depressió, addiccions, la pèrdua d’algun ésser estimat i conflictes relacionals, entre d’altres, previs o posteriors al confinament potenciant la resiliència de cada individu.

  • És igual d’efectiva la psicoteràpia online?
  • Té la mateixa eficàcia que la psicoteràpia presencial donant el mateix protagonisme a la relació psicoterapèutica entre psicoterapeuta i pacient. Malgrat no estiguem en el mateix espai, la informació verbal i no verbal continua estant present perquè, actualment, les videotrucades permeten captar quasi tot el que succeeix davant la pantalla de la tauleta o de l’ordenador. És possible aplicar qualsevol tècnica psicològica a través de la connexió digital introduint algun canvi en la seva metodologia. El fet de fer-ho en l’entorn de la pròpia llar ofereix un espai de seguretat i intimitat, exceptuant aquelles persones que no se sentin protegides actualment en el seu domicili i que seria recomanable realitzar-ho de forma presencial.
  • Es manté la confidencialitat?
  • La psicoteràpia online garanteix la confidencialitat i la protecció de dades utilitzant sistemes segurs assegurant que la informació no quedi filtrada digitalment. Continuem protegint les dades de caire personal fent signar el document de protecció de dades del nostre centre i que fem arribar a través del correu electrònic després de la primera entrevista.
  • Quins avantatges ofereix la psicoteràpia online?
  • Un dels avantatges que ofereix la psicoteràpia online és disposar d’un temps abans i després de la sessió permeten que la persona pugui integrar les reflexions, insights i observacions sense la pressa que implica el desplaçament fins al centre i les obligacions quotidianes que hi hagin posteriors. Una de les propostes és tenir a mà un diari de psicoteràpia recollint els aprenentatges assolits i, fins i tot, hi ha persones que ho fan durant la sessió per deixar petjada del seu creixement personal. A més, la psicoteràpia online ens permet connectar amb professionals que viuen fora del nostre territori escollint el català o el castellà com a llengua de preferència a l’hora de comunicar-se. La modalitat virtual trenca les fronteres geogràfiques apropant-nos a possibilitats que, fins ara, no es contemplaven en les sessions presencials. Un altre avantatge és que permet compartir fàcilment recursos digitals a través del xat de la videotrucada.
  • Quin és el millor horari per fer-ho?
  • Ofereix més flexibilitat horària en la nostra agenda per disposar del temps i l’espai necessari per realitzar adequadament la sessió online. És important realitzar la sessió en un espai a la llar on puguis estar sola i demanat que no et molestin durant la propera hora. En cas de viure en parella i/o amb nens/es, es pot aprofitar alguna de les franges horàries on està permès sortir a l’aire lliure per disposar de la intimitat suficient per realitzar la sessió.
  • Quan es reprendran les sessions presencials amb normalitat?
  • Hi ha persones que han optat per suspendre el procés terapèutic fins que no torni la normalitat, el problema és que l’esperada i desitjada normalitat tardarà en que sigui com fins l’ara l’enteníem. Oferir una sessió de psicoteràpia a 2 metres de distància, amb mascareta i amb guants sense possibilitat de contacte físic a l’hora d’obrir la porta o quan sorgeix una emoció molt intensa no és un escenari fàcil de gestionar en el que les dues persones se sentin còmodes. En aquelles persones que estiguin més greus, que tinguin problemes de realitzar les sessions online per les limitacions en la convivència familiar o per impossibilitat a nivell tecnològic, la sessió presencial sempre serà la millor opció. De mica en mica, s’aniran reprenent les sessions de psicoteràpia presencial en el nostre centre prenent totes les mesures de seguretat i protecció necessàries per garantir la salut dels nostres pacients.

Si un tractament psicoterapèutic funciona presencialment, també funciona virtualment mantenint la seva eficàcia.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada cinc persones patirà una afectació mental, el doble que en circumstàncies normals. Si agafem com a referència el que va succeir en la crisi econòmica més recent del 2009, va créixer un 18% la depressió, un 8% l’ansietat i un 5% els trastorns per abús de l’alcohol, segons un estudi de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Per això, no retardar el moment de demanar ajuda professional és un element clau per reduir l’impacte en la salut mental.

La intervenció primerenca és sempre la millor decisió que pot prendre la Carina en aquests moments reduint la durada i els costos del tractament psicoterapèutic.

La Carina ha agraït tota la informació que li he facilitat telefònicament i, fins i tot, valora molt que la feina que fem es pugui fer virtualment en aquests moments tan difícils per ella. Abans de penjar la trucada, ha decidit que ho vol intentar aquesta setmana fent una primera visita. Un cop ho hagi viscut en primera persona, serà més conscient dels seus prejudicis i sospita que bona part d’aquests dubtes estan més relacionats amb la seva por a demanar ajuda que no pas amb les barreres de la tecnologia «sempre crec que puc amb tot i em costa acceptar aquest sentiment d’impotència». S’ha sentit còmode durant la trucada i s’acomiada més alleugerida.

Pots contactar amb nosaltres a hola@quantumpsicologia.com o al telèfon 93.414.38.95. per demanar una primera visita amb un/a dels nostres professionals del Centre Quantum. Ara més que mai #EstemAmbTu

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, psicoterapeuta i formador del Centre Quantum danielborrell@quantumpsicologia.com

Instagram @danielborrellgiro

FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICS PER AFRONTAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL COVID-19

Estem vivint un moment excepcional i nou com humans, l’arribada del coronavirus ha alterat tota la nostra vida, i ha generat noves situacions per a les que no estaven preparats. És un moment per posar en marxa tota la nostra capacitat d’adaptació i d’autocura. 

Com podem tenir cura de la nostra salut mental?

Estructurar el nostre temps

La nostra activitat ha canviat, les criatures no van a l’escola, les persones adultes estem sumides en el teletreball, moltes persones estan afectades per un ERTE o han perdut la seva feina, tots el plans d’oci han quedat en suspens almenys de forma presencial. Per això és fonamental desenvolupar una rutina diària, i una gestió del temps que vingui marcada per lo important. I lo important, ja ho sabem ara, és la salut. Marcar-se un horari per despertar-se, portar a terme activitats per aconseguir que l’espai que habitem sigui agradable, tenir cura de nosaltres i dels altres, marcar-se un horari destinat a la feina, a l’activitat física, a l’aprenentatge, a les relacions i també a estones per gaudir i descansar. Cal evitar destinar massa temps a la informació sobre la pandèmia, evitar estar connectats tot el dia a les notícies, això només ajudarà a incrementar la por, que pot convertir-se en pànic.

Cuidar les nostres relacions En aquests moments, hi ha persones que estan passant soles el confinament, és el moment d’enfortir la nostra xarxa d’amistats, d’estar en contacte amb els altres de la forma que és possible. D’altre banda, les famílies i nuclis de convivència, ens veiem obligades a compartir tot el temps i l’espai en situacions estressants. És fàcil enredar-se en discussions inútils. Per això és l’ocasió perfecta per ser conscients de la dificultat  del moment -per cadascú de nosaltres- i intentar aportar des del millor que tenim, amb amor, molt humor i molta paciència.  Ser conscients de les nostres dificultats i de les del demés, dels nostres límits. 

Sabem que moltes dones estan en situació d’especial vulnerabilitat en les seves relacions. Si algun membre de la teva família o nucli de convivència exerceix violència sobre tu o d’altres pots demanar ajuda mitjançant el telèfon d’atenció 900 900 120 (Línia d’atenció contra la violència masclista) o al 016.

Tenir cura de l’alimentació i de la son

Aquests són dos dels pilars de la salut física i psíquica, i quan es trastoquen acaben generant símptomes a tots els nivell i afectant la nostra salut mental. Cal respectar els horaris dels àpats, i que aquests siguin equilibrats. 

La fruita, els fermentats o la fruita seca (de manera moderada) són bones opcions per combatre les baixades anímics. L’ideal és optar per aliments que poden tenir un efecte positiu en l’estat d’ànim: peixos grassos (rics en àcids grassos omega-3 i associats a un menor risc de depressió),xocolata negra (conté compostos relacionats amb el benestar) o peix blau.

I de la mateixa manera cal dormir bé. Practicar exercici físic també contribueix al fet que el cervell realitzi els processos de regulació dels ritmes dels cicles de la son i la vigília. Una dutxa amb aigua calenta abans d’anar a dormir pot contribuir-hi, ja que augmenta la temperatura del cos. El cervell interpreta que s’ha fet un esforç i activa mecanismes per a la recuperació del cos.

A més, fixar un ritual relaxant abans d’anar a dormir resulta beneficiós. Llegir o escoltar música tranquil·la mitja hora abans d’anar a dormir ajuda a eliminar tensions. Aquestes activitats ajuden a la nostra escorça cerebral a sincronitzar els seus patrons d’activació, de manera que és més fàcil la inducció de la son.

Gestionar les nostres emocions 

Moltes persones han perdut algú en aquesta pandèmia, o han estat hospitalitzats o encara ho estan a la UCI, sense possibilitats de contacte ni visites de la família o de les seves amistats. Estem travessant un moment de dol com a societat i algunes vegades de forma traumàtica. Ens hem de poder permetre sentir i acollir les emocions i alhora no quedar-nos atrapats per elles. Això té a veure amb la intensitat de l’emoció i no amb quina emoció és. Quan tenim una emoció intensa, en el nostre cervell pren el comandament el nostre sistema límbic o cervell emocional, i en aquell instant perdem la possibilitat d’utilitzar també el nostre còrtex, reduint els nostres recursos mentals. Com ja he anat exposant en d’altres escrits, sabem que la pràctica de l’Atenció Plena ajuda a reduir la reactivitat i la impulsivitat, fruit d’una intensitat emocional molt elevada. Podem aprofitar moltes activitats del dia a dia,  per convertir-les en una pràctica de Mindfulness, com ara la dutxa -portant la nostra atenció a la informació dels sentits: olors, temperatura, el contacte de l’aigua i sortint de la “ment que divaga o el pilot automàtic”-, rentar-se les dents -d’igual manera concentrem l’atenció en les sensacions del cos, de la boca quan ens rentem les dents- o l’atenció a la informació interoceptiva, es a dir, a les sensacions físiques del nostre cos en aquest moment. També podem fer pràctiques de Mindfulness utilitzant guies, com les que pots trobar al nostre canal de Youtube: https://www.youtube.com/feed/my_videos.

I també moments per relaxar-nos amb alguna activitat que ens produeixi calma. Però si vols també pot utilitzar alguna relaxació guiada: 

 

Saber demanar ajuda

Potser no pots seguir aquestes recomanacions, i ets conscient que et costa dormir, o potser estàs bevent més alcohol, o fumes més, o la teva alimentació s’ha trastocat o notes el teu estat d’ànim alterat, o tens més conflictes en les teves relacions. És el moment de demanar ajuda a professionals de la psicologia. L’atenció precoç millora el pronòstic de les malalties en salut mental. Ara hem traslladat les consultes al format on-line, que també té els seus avantatges, com eliminar els desplaçaments i per això et podem atendre visquis on visquis.

Soledad Calle Fernández Psicóloga Col. núm. 13.541

COM ÉS LA TEVA COMUNICACIÓ EN SITUACIONS DE TENSIÓ O ESTRÈS?

Davant de les situacions que estem vivint totes les persones, el confinament degut al COVID19 pot tenir reaccions diferents segons cada persona. És una situació que inevitablement ens preocupa i ens pot ocasionar estrés. L’estrés influeix en les nostres relacions, en la manera que ens comuniquem. La comunicació és la base de les relacions personals, sempre ens estem comunicant. Tant sigui de forma verbal com no verbal, el silenci també és comunicació. Cada persona tenim una forma de comunicar-nos, tenim un to de veu, una fluidesa verbal, utilitzem unes paraules més que unes altres.

En aquest moments, moltes persones han optat per comunicar-se també cantant des dels seus balcons per animar aquesta situació. Ara la nostra manera de comunicar-nos ha canviat inevitablement, no podem estar amb les persones estimades i afortunadament la tecnologia ens ajuda amb les videollamades.

Tot això, m’ha fet reflexionar en com és la nostra comunicació en situacions complicades, de preocupació o estrés. La comunicació és la base de les relacions personals, sempre ens estem comunicant. Cada persona tenim una forma de comunicar-nos, tenim un to de veu, una fluidesa verbal, utilitzem unes paraules més que unes altres.

Tant sigui de forma verbal com no verbal, el silenci també és comunicació

Una de les preguntes díficils que em vam fer en un curs va ser: Com és la teva comunicació? No és fàcil definir com ens comuniquem, tot i fer-ho constantment. Totes les persones tenim un patró de comunicació que varia una mica segons amb la persona que ens comuniquem. Però si que aquest patró de comunicació acostuma a canviar en situacions de tensió o conflicte. Com et comuniques en aquestes situacions de tensió o estrés? En aquestes situacions és molt possible que notis que la teva comunicació, hi han persones que prefereixen no parlar per no dir coses que després perjudiquin, hi han persones que es comuniquen “sense filtre” i poden fer mal, hi han persones que es queden bloquejades…

Virginia Satir, psicoterapeuta estadounidense famosa pel seu enfoc en terapia familiar, va estudiar com es comuniquen les persones davant la tensió.

Segons la famosa psicoterapeuta hi han diferents perfils:

Acusadora: Persona que culpa a les altres persones, busca els errors sempre en els altres, és una dictadora. Actua com una persona superior, la seva veu és forta i dura. Critica a tot i a tothom

Conciliadora: Persona que està conforme amb tot, que sempre pensa que és culpa seva, es disculpa, sent que deu favors a tothom i que és responsable de les coses dolentes que passin.

Hiperraonadora: Es mostra freda, rígida, pensa que sempre té raó. No mostra els sentiments.

Distractora: Ignora el conflicte, crida l´atenció per distreure sense respondre a allò que l´altra persona expressa.

Assertiva: La persona que té una comunicació honesta i oberta. Té present les seves opinions i també la de les altres persones. Vol arribar a un acord que sigui equitatiu per totes les parts.

Possiblement t’hauràs trobat en persones de tots aquests perfils o bé tu també t’has identificar en aquests perfils. Com podreu intuir el perfil de la persona assertiva és el més saludable davant les situacions de tensió i conflicte.

És cert que ser assertiva quan hi ha una bona relació és fàcil, el difícil és ser una persona assertiva quan no estem tranquil·les

Per això, és recomanable deixar un espai de temps per parlar quan no estiguis preparada per fer-ho i així poder fer-ho de la forma més assertiva possible. Aquest espai de temps ha de ser pactat, no podem deixar les converses de forma eterna si no posar un temps i fer-ho de la manera més assertiva possible.

Ara és el moment de cuidar les nostres relacions, de poder comunicar-nos de la millor manera per evitar generar més estrés o preocupació del que podem tenir tothom.

Lola Guerra Ruiz. Psicòloga Col. Nº11389

ET DONO LES MEVES PARAULES

La Violeta es passa el dia netejant la casa. Matí, tarda i nit. Al matí treu tota la pols, primer al menjador, la sala d’estar i després a les habitacions. Repassa cada un dels racons de les prestatgeries, les fotografies, les caixes dels records, els llibres, la música. S’emociona en veure la fotografia de quan tenia 15 anys, tot el món pel davant. Neteja amb totes les seves forces intentant protegir a la seva família i a ella mateixa.

Seu per prendre un cafè i un descans i de sobte se sorprèn plorant de tristesa al veure aquells somnis que ha deixat pel camí. Surt a la terrassa i amb l’aire que li toca a la cara i el solet se sent més tranquil·la. Respira a fons i es posa contenta per tot allò que ha aconseguit, els somnis importants que ha pogut realitzar, amb esforç i perseverança, també amb ajuda, ho ha anat aconseguint i ha anat aprenent a gaudir de la vida. 

Mentre neteja la barana de la terrassa i veu la ciutat, torna a tenir por per si li passa res a algú de la seva família, de les seves estimades amistats o a ella mateixa. Neteja fort. 

Després li agrada escombrar la pols i les llàgrimes caigudes a terra i fregar tot el terra de la casa imaginant una nova oportunitat i sobretot, que el virus que la té confinada a casa, a ella i al món sencer, s’ofega i desapareix d’arreu del món amb tanta aigua i llegiu. Netejant creu que pot controlar i fer fora la por que li provoca la situació.

Al migdia, mentre cuina, troba que això de ser mare i d’estar a casa tantes hores i tants dies seguits amb la filla, el marit i amb ella mateixa, a vegades no és fàcil. Les inquietuds que abans podia distreure anant a passejar, al gimnàs, a la feina, a comprar o a fer una cervesa amb les amigues, se li presenten de forma més directa i propera. La seva part fosca ha vingut a visitar-la de nou i ara no té massa escapatòria. 

A vegades perd la paciència, no sap com fer la feina de fora de casa, la de casa i a més atendre, amb temps i calma a la petita de la casa. Ah, i també, a vegades, a les demandes o necessitats de la parella. També vol atendre les seves angoixes i necessitats i les demandes del món extern, que continua rodant, d’alguna manera. La família d’origen, i les amistats. I el país, i Europa i tot el planeta en general, si es posa a pensar no sap on trobar el fil conductor de tot plegat. Com hem arribat fins aquí? 

Es relaxa pensant que és una bona oportunitat per cuidar-se i conèixer-se una vegada més amb la intensitat d’una temporada a casa. Farà neteja interior. Escolta l’espai interior. Revisarà la seva essència, la seva existència actual i la seva relació amb les persones importants que l’envolten. També reflexiona sobre les seves prioritats i decideix en quin ordre atendre les necessitats seves i de la seva família, aquests dies.

Els primers dies del confinament es despertava a les nits, amb malsons i inquieta. Va pensar que si no dormia bé li quedaria poca paciència per la filla, per la parella i per ella i això encara l’angoixa més. Així que va decidir posar ordre al seu malestar.

Cada matí es desperta d’hora per tenir una estona per ella mateixa, a soles. Sense interrupcions com el mòbil o les notícies. Esmorza amb silenci i després realitza una petita meditació i uns exercicis de moviment per tonificar i estirar el cos. Té poc temps però s’ho planteja com un espai i moment sagrat per començar bé el dia.

Després  dedica un temps a la seva feina que ara fa des de casa. Així quan la seva filla es desperta li queda més espai i paciència per estar amb ella sense tenir el cap en les altres coses. Esmorzen juntes, xerrant i mig jugant i després juguen una estona. Després toca preparar el dinar.

En aquest moment tan especial que estem vivint de confinament i amb petits i petites a casa, ens cal buscar una estona per estar amb ells i elles ben presents, amb cor i ànima. Per donar-los espai i temps a què puguin expressar com estan en aquest moment tan nou i especial també per a ells i elles. I perquè ja de per si, els fills i filles ens necessiten al seu costat ben connectats. 

Ens haurem trobat que cada nen i nena té la seva manera d’adaptar-se i de funcionar en aquest moment. Potser ens ha sorprès la rapidesa en que han entès el missatge de quedar-se a casa. Potser es mostren més silenciosos o més sorollosos. Potser els ulls se li posen tristos a estones. Potser no volen parlar per telèfon amb els amics o familiars. Potser estan disfrutant dormir més hores i de tenir als referents més a prop, en una espècie de “vacances a casa”. Potser es desperten més a mitjanit. Potser fan regressions. Ploren més sovint i ens necessiten més presents. Sigui com sigui que el teu fill o la teva filla s’estigui comportant, acull el millor que puguis les seves emocions. I intenta reconduir amb paciència els seus moments de “rabietes”. Per exemple, si no vol menjar en un àpat, intenta que pugui explicar per què: si no té gana, o està enfadat, o té por…Potser també menja de manera diferent aquests dies. Ens cal tenir més paciència amb nosaltres mateixos/es i amb els més petits de la casa.

Per poder acollir les seves emocions, és important acollir les pròpies. Potser ens podem preguntar, què estic sentint amb el confinament? Quina emoció em domina? La por? La ràbia? La tristesa? I dins d’aquest mar d’emocions que puc estar sentint, quines coses si puc fer per sentir-me bé amb la situació. Brindar-nos espais per gaudir a soles i també trobar espais per gaudir amb les altres persones amb qui convivim.

Un cop estic organitzada amb la nova situació com adulta, i ben definides les corresponsabilitats amb la parella i/o les persones adultes amb qui convivim, algunes estratègies que em poden anar bé amb els infants són:

Et dono les meves paraules. Es tracta de poder ajudar als nens i a les nenes a expressar els seus sentiments. Per exemple si li diem: “Imagino que a estones, quan surto a comprar, tens por que agafi el virus, al carrer. És així?” Veureu com sabran la resposta. I obrireu la porta perquè us expliquin com es senten.

Escollir les paraules: preguntar als nens i nenes coses concretes com: Com et sents quan vols sortir al carrer i no pots…? Com un terratrèmol o com un àngel? Posar polaritats i que puguin escollir una.

Moments de descàrrega: per fer fora les tensions i deixar espai pel descans: ballar, guerra de coixins, saltar, córrer… Pensem que els nens i les nenes necessiten moure el cos, és el seu vehicle principal d’expressió.

A més de fer coses, jugar,  fer pastissos, ballar, dibuixar… la vibració i l’energia amb què ho fem serà un bon aspecte a cuidar aquests dies amb els més petits. Per això és important cuidar-nos a nosaltres mateixos/es. I reaprendre amb ells una cosa que de petits fèiem segurament millor que ara com adults: els nens i les nenes viuen el present i per això saben estar a gust amb l’AQUÍ I L’ARA. No estan pensant en el passat ni en el futur. Juguen i ho fan d’una manera molt present. I ens demanen que estiguem amb ells i elles, de la mateixa manera. Si ens distraiem, si mentre estem amb ells i elles el nostre cap està en un altre banda, ho detecten ràpidament i ens fan tornar al present. Això implica que nosaltres podem practicar també l’exercici de fer una cosa i prou, i fer-la de veritat, disfrutant. En una espècie d’actitud meditativa, d’atenció plena. No és fàcil de fer i ho podem intentar en petites dosis.

Molts mimos per tots i totes. Una forta abraçada.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?