SORTIR DE L’ARMARI

La Joana s’acaba d’enamorar com si tornés a tenir quinze anys. Des que ho va deixar amb el Kevin ara fa dos mesos, no tenia clar el que sentia perquè estava molt confusa. Creia que la nova relació d’amistat que ha sorgit a la feina era això, només una relació d’amistat. Fins i tot, el Kevin estava gelós d’aquesta nova relació. En la sessió de psicoteràpia d’avui, s’acaba d’adonar que un dels motius inconscients de la seva ruptura ha estat els seus sentiments cap a la Marta, la seva nova companya de feina. Seré lesbiana? Seré bisexual? es pregunta mentre surt de la consulta sense tenir una resposta clara.

Què vol dir sortir de l’armari?

Sortir de l’armari fa referència a la declaració voluntària i pública de l’orientació homosexual. També es refereix a la bisexualitat o a la identitat de gènere d’una persona transgènere. És una expressió que s’utilitza habitualment quan es manté en secret o es nega la pròpia orientació sexual a les altres persones, malgat hi hagi una vida afectiva i/o sexual activa i amagada.

Això és el que ha fet recentment el cantant Pablo Alborán a les xarxes socials. Ha estat notable la repercussió social que ha tingut en molts mitjans de comunicació que, fins i tot, han utilitzat l’expressió de confessió, com si estiguéssim parlant d’un pecat o un crim. El fet més destacat és que s’ha convertit en una notícia.

Aquesta expressió prové de la cultura anglosaxona i combina dos conceptes:

  • SORTIR designa la participació pública i social en actes que reivindiquen la visibilitat i els drets del col·lectiu lgbtiq+. L’origen del terme es remonta al debut al ball de dones joves que es presentaven en la societat.
  • ARMARI parla l’associació irracional entre ser homosexual i un esquelet que existia als anys 60, com si hi hagués un esquelet a l’armari. Un armari és un moble que permet amagar el seu interior a qui el mira des de fora.

L’amor i el desig són massa bonics per tancar-los en un armari

Què els hi passa a les persones que viuen la seva sexualitat en un armari?

Un estudi realitzat a la Universitat de Mont-real va revelar que les persones que vivien la seva sexualitat de forma amagada tenien més nivells d’estrès (major presència de l’hormona del cortisol després de despertar-se) amb símptomes d’ansietat i depressió. Això significa que la salut mental es veu afectada per aquesta realitat. Viure en una mentida provoca que les persones hagin d’empresonar-se en la seva pròpia vida.

La lgbtifòbia interioritzada és una de les raons que porten a una persona a viure la seva sexualitat de forma aïllada

Hi ha persones que no han pogut verbalitzar-ho en l’entorn laboral perquè escolten comentaris i bromes homofòbes massa sovint. En l’entorn familiar, apareix la por al rebuig després d’haver viscut una vida heterosexual o sense haver sabut res de parelles en una vida aparentment soltera.

He conegut a homes gais que han arribat a la consulta amb més de 40 anys i que no sabien com gestionar la seva sortida de l’armari després de separar-se o dones lesbianes que no entenien per què havien de dir-ho a la feina si forma part de la seva intimitat quan estan a punt de ser mares.

La nostra orientació sexual la manifestem constantment en moltes ocasions quan parlem del que hem fet el cap de setmana, amb qui vivim o qui ens atrau quan estem al carrer. El problema rau en que massa vegades existeix una pressumpció d’heterosexualitat i, per això, les persones heterosexual no han de sortir de l’armari. En aquest sentit, cal facilitar que les persones amb qui ens relacionem prenguin consciència dels seus prejudicis i estereotips per visibilitzar la diversistat afectiva i sexual real.

No hi ha una millor edat per fer-ho ja que és una decisió íntima i personal

Quin és el millor moment per fer-ho?

  • No hi ha una millor edat per fer-ho ja que és una decisió íntima i personal. Parteix d’un procés d’autoacceptació, autoestima i superar la por d’un possible rebuig. No és el mateix sortir de l’armari en un pais que aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe que castiga amb pena de mort la seva orientació sexual.
  • Cada persona ha de viure-ho al seu ritme i, sobretot, que ningú ho decideixi per tu. Això fa referència a quan algú et treu de l’armari i fa pública la teva orientació homosexula o bisexual. Hi ha persones que poden estar a l’armari en un àmbit i, en canvi, fora de l’armari en d’altres.
  • Actualment, aquest procés es dóna normalment a l’adolescència, durant l’època de l’institut. En la primera dècada del 2000, la mitjana d’edat estava més enllà dels 20 anys. Això és una diferència significativa que visibilitza una major acceptació social al tenir més referències i legislacions.

Per què val la pena sortir de l’armari?

Sortir de l’armari pot tenir els seus riscos, però els beneficis són tan grans que, per això, val la pena assumir i afrontar aquest procés. Sortir de l’armari permet viure la teva vida de forma digna i lliure, a més de poder establir vincles amb major autenticitat i intimitat. Els sentiments de soledat i aïllament que experimenten moltes persones es resolen quan es fa aquest pas tan necessari.

Val la pena!

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, terapeuta sexual i de parella

danielborrell@quantumpsicologia.com

Instagram @danielborrellgiro

ÉS EFECTIVA LA PSICOTERÀPIA #ONLINE?

Em pot beneficiar realment la psicoteràpia online? És igual d’eficaç que la psicoteràpia presencial? Pot existir una comunicació autèntica si hi ha la pantalla de l’ordinador? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja avui la Carina quan el seu germà li ha recomanat que demanés ajuda professional perquè està molt neguitosa després de quedar-se sense feina com a conseqüència de la crisi sanitària actual. Té problemes d’insomni, un nus a l’estómac que li dificulta respirar i una ment que no pot deixar d’estar preocupada per la incertesa del futur que li espera a partir d’ara.

Aquestes preguntes que es fa la Carina són comprensibles perquè el 100% dels serveis de psicoteràpia han deixat de ser presencials des de fa ara dos mesos i s’han traslladat a la modalitat online a través d’Skype o Zoom. Malgrat que estan permeses les sessions presencials des del dilluns 4 de maig, no se sent còmode sortint de casa per anar a un centre de psicologia pels riscos de contagi que això comporta. Acaba de trucar al nostre centre per demanar més informació sobre la psicoteràpia online ja que li ha recomanat el seu germà. En aquest article, detallo les respostes als seus dubtes:

La psicoteràpia online permet gestionar la càrrega emocional, la soledat, símptomes d’ansietat i/o depressió, addiccions, la pèrdua d’algun ésser estimat i conflictes relacionals, entre d’altres, previs o posteriors al confinament potenciant la resiliència de cada individu.

  • És igual d’efectiva la psicoteràpia online?
  • Té la mateixa eficàcia que la psicoteràpia presencial donant el mateix protagonisme a la relació psicoterapèutica entre psicoterapeuta i pacient. Malgrat no estiguem en el mateix espai, la informació verbal i no verbal continua estant present perquè, actualment, les videotrucades permeten captar quasi tot el que succeeix davant la pantalla de la tauleta o de l’ordenador. És possible aplicar qualsevol tècnica psicològica a través de la connexió digital introduint algun canvi en la seva metodologia. El fet de fer-ho en l’entorn de la pròpia llar ofereix un espai de seguretat i intimitat, exceptuant aquelles persones que no se sentin protegides actualment en el seu domicili i que seria recomanable realitzar-ho de forma presencial.
  • Es manté la confidencialitat?
  • La psicoteràpia online garanteix la confidencialitat i la protecció de dades utilitzant sistemes segurs assegurant que la informació no quedi filtrada digitalment. Continuem protegint les dades de caire personal fent signar el document de protecció de dades del nostre centre i que fem arribar a través del correu electrònic després de la primera entrevista.
  • Quins avantatges ofereix la psicoteràpia online?
  • Un dels avantatges que ofereix la psicoteràpia online és disposar d’un temps abans i després de la sessió permeten que la persona pugui integrar les reflexions, insights i observacions sense la pressa que implica el desplaçament fins al centre i les obligacions quotidianes que hi hagin posteriors. Una de les propostes és tenir a mà un diari de psicoteràpia recollint els aprenentatges assolits i, fins i tot, hi ha persones que ho fan durant la sessió per deixar petjada del seu creixement personal. A més, la psicoteràpia online ens permet connectar amb professionals que viuen fora del nostre territori escollint el català o el castellà com a llengua de preferència a l’hora de comunicar-se. La modalitat virtual trenca les fronteres geogràfiques apropant-nos a possibilitats que, fins ara, no es contemplaven en les sessions presencials. Un altre avantatge és que permet compartir fàcilment recursos digitals a través del xat de la videotrucada.
  • Quin és el millor horari per fer-ho?
  • Ofereix més flexibilitat horària en la nostra agenda per disposar del temps i l’espai necessari per realitzar adequadament la sessió online. És important realitzar la sessió en un espai a la llar on puguis estar sola i demanat que no et molestin durant la propera hora. En cas de viure en parella i/o amb nens/es, es pot aprofitar alguna de les franges horàries on està permès sortir a l’aire lliure per disposar de la intimitat suficient per realitzar la sessió.
  • Quan es reprendran les sessions presencials amb normalitat?
  • Hi ha persones que han optat per suspendre el procés terapèutic fins que no torni la normalitat, el problema és que l’esperada i desitjada normalitat tardarà en que sigui com fins l’ara l’enteníem. Oferir una sessió de psicoteràpia a 2 metres de distància, amb mascareta i amb guants sense possibilitat de contacte físic a l’hora d’obrir la porta o quan sorgeix una emoció molt intensa no és un escenari fàcil de gestionar en el que les dues persones se sentin còmodes. En aquelles persones que estiguin més greus, que tinguin problemes de realitzar les sessions online per les limitacions en la convivència familiar o per impossibilitat a nivell tecnològic, la sessió presencial sempre serà la millor opció. De mica en mica, s’aniran reprenent les sessions de psicoteràpia presencial en el nostre centre prenent totes les mesures de seguretat i protecció necessàries per garantir la salut dels nostres pacients.

Si un tractament psicoterapèutic funciona presencialment, també funciona virtualment mantenint la seva eficàcia.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada cinc persones patirà una afectació mental, el doble que en circumstàncies normals. Si agafem com a referència el que va succeir en la crisi econòmica més recent del 2009, va créixer un 18% la depressió, un 8% l’ansietat i un 5% els trastorns per abús de l’alcohol, segons un estudi de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Per això, no retardar el moment de demanar ajuda professional és un element clau per reduir l’impacte en la salut mental.

La intervenció primerenca és sempre la millor decisió que pot prendre la Carina en aquests moments reduint la durada i els costos del tractament psicoterapèutic.

La Carina ha agraït tota la informació que li he facilitat telefònicament i, fins i tot, valora molt que la feina que fem es pugui fer virtualment en aquests moments tan difícils per ella. Abans de penjar la trucada, ha decidit que ho vol intentar aquesta setmana fent una primera visita. Un cop ho hagi viscut en primera persona, serà més conscient dels seus prejudicis i sospita que bona part d’aquests dubtes estan més relacionats amb la seva por a demanar ajuda que no pas amb les barreres de la tecnologia «sempre crec que puc amb tot i em costa acceptar aquest sentiment d’impotència». S’ha sentit còmode durant la trucada i s’acomiada més alleugerida.

Pots contactar amb nosaltres a hola@quantumpsicologia.com o al telèfon 93.414.38.95. per demanar una primera visita amb un/a dels nostres professionals del Centre Quantum. Ara més que mai #EstemAmbTu

Daniel Borrell Giró, psicòleg sanitari, psicoterapeuta i formador del Centre Quantum danielborrell@quantumpsicologia.com

Instagram @danielborrellgiro

ENAMORAMENT: ALQUÍMIA, MÀGIA O QUÍMICA?

Igual que a la bona cuina es barregen la química, l’experiència i l’amor, en les relacions amoroses hi ha un conjunt d’ingredients que es combinen generant allò que anomenem enamorament … aquell plat exquisit que inunda els nostres sentits, que s’assembla a una droga , que ens impregna de plaer.

Si bé no podem reduir a una recepta el que ens passa quan ens enamorem, podem intentar entendre quins són els ingredients que es barregen donant com a resultat aquest elixir embriagador que ens fa sentir-nos feliços, amb molta energia, obsessionats per aquesta persona especial i amb un fort desig sexual i de connexió emocional cap a ell o ella.

Aquest va ser l’encàrrec que li va fer l’empresa Match.com, propietària de Meetic i de tinder (famoses webs i aplicacions de cites), a Helen Fisher, investigadora de l’MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) biòloga i antropòloga, perquè investigués per què ens enamorem d’unes persones i no d’altres.

Amb l’ajuda de les neurociències, Fisher i el seu equip van realitzar mesuraments de les substàncies que operen en el nostre cervell davant estímuls romàntics. Es va realitzar l’estudi a una àmplia mostra de persones, mitjançant escàners cerebrals de ressonància magnètica que van atorgar precisió i un nou coneixement sobre la influència de la química en la manera de ser i de sentir de les persones.

Sobre la base dels resultats obtinguts en aquesta investigació, Fisher i el seu equip van idear un test científic per classificar els diferents perfils de personalitat, anomenats perfils sinàptics, i quins són els perfils que s’atrauen entre si de manera romàntica. Aquest test es va realitzar en més de quaranta cultures heterogènies, en diferents ètnies, edats, nivells socioeconòmics i estrats socials.

Els perfils sinàptics es diferencien per les substàncies, ja siguin neurotransmissors o hormones, que interactuen en el nostre cervell o fisiologia, i que afecten la nostra personalitat. De la mateixa manera, aquesta configuració química influeix en l’atracció que sentim cap a certes persones i no unes altres, depenent de l’perfil sinàptic a què corresponguin.

Fisher va descobrir que hi ha quatre sistemes al cervell relacionats amb un conjunt de trets de personalitat, aquests són els sistemes de la dopamina, la serotonina, la testosterona i els estrògens.

D’acord al sistema cerebral preponderant Fisher va donar un nom a cada perfil sinàptic.

Explorador: tenen el sistema de dopamina alt i són persones enèrgiques, que se senten atretes per la novetat, els agrada córrer riscos, són curioses, creatives, espontànies i són mentalment flexibles. Els exploradors se senten atrets per exploradors i poden formar parelles estables.

Constructor: són persones amb serotonina alta, també se senten atretes per persones amb el mateix perfil sinàptic, és a dir per constructors. Són tradicionals, segueixen les normes, respecten l’autoritat, són convencionals, planifiquen horaris i rutines, i solen ser religiosos.

Director: aquestes persones, ja siguin homes o dones, tenen la testosterona alta, es caracteritzen per ser analítics, lògics, directes, decisius, tenaços i escèptics. Es relacionen i senten atracció per persones amb estrògens alts, és a dir pels negociadors.

Negociador: hi ha una majoria de dones amb aquest sistema, són persones que busquen la connexió emocional en les relacions, se’ls dóna bé llegir la postura, els gestos, el to de veu, saben escoltar, pensen en context, a llarg termini, tenen imaginació, són afectuoses, confien més i expressen més les seves emocions.

Les combinacions entre aquests quatre sistemes neuronals predominants donen per resultat 12 perfils sinàptics, entre alguns d’ells es produeix una alta afinitat i entre d’altres una clara incompatibilitat.

Aquests factors relacionats amb la nostra biologia, i que tenen lloc en el nostre cervell quan ens enamorem és el que Fisher va denominar la Bío. La bona notícia és que al voltant del 25% de la població mundial pertany a un d’aquests quatre perfils principals, i que estan distribuïts per tot el planeta, així tenim més possibilitats de trobar una parella afí.

Encara que la Bío sigui molt important en el moment d’enamorar-se, segons Fisher hi ha altres tres ingredients que són imprescindibles a l’hora de triar una persona per establir una relació duradora.

El mapa: són indicadors relacionats a la nostra experiència, com el nivell socioeconòmic, el sociocultural, els valors i creences, la idea sobre la família i la vida. Aquests es van construint al llarg de la nostra vida i estan d’acord amb el nostre entorn.


El còdec: es refereix al grau de desenvolupament aconseguit del nostre potencial com a persones, pot resumir-se com el grau de realització personal assolit, el que comporta un nivell de satisfacció. Haver assolit el mateix nivell de desenvolupament personal que l’altra persona, és un punt a favor a l’hora d’establir una relació amorosa, que ens permetrà créixer com a parella.

El matx: a les aplicacions quan es produeix la coincidència entre dues persones es diu que s’ha aconseguit el matx, quan dos que s’atrauen es troben. Aquí es tracta de les estratègies que es fan servir per acostar-se i iniciar contactes amb la persona que ens interessa i que es produeixi una primera trobada.

Així veiem que, si bé la química és dominant en el moment de l’enamorament, serà l’alquímia entre els quatre ingredients la que generi la màgia d’un amor profund i durador.

Laura López Galarza
Psicòloga Col·legiada 17148

Bibliografia
Fisher, H. «Per què estimem: naturalesa i química de l’amor romàntic». Santitlana Edicions Generals, S.L. Madrid, 2004.

Iglesias, M. Urdinguio, N. «La fórmula de l’amor». Plataforma Editorial, Barcelona, ​​2017.

AMOR EN TEMPS DE TINDER

L’Àlex i el Rafa es van conèixer avui justament fa dos anys a través del Grindr, malgrat haver-se intercanviat mirades en diferents festes on havien coincidit a Girona. Acaben de signar el contracte de lloguer del seu nou pis. La seva amiga Carlota els hi acaba d’enviar un whatsapp per felicitar-los i els hi ha explicat que s’ha instal·lat el Tinder perquè li han recomenat. Afirma que ja està preparada per conèixer a altres persones després de la ruptura amb la Cynthia. Per altra banda, la Cynthia comença a estar cansada de tenir tantes cites a través de l’app Wapa perquè, després de dues cites, els nois amb qui queda desapareixen sense saber-ne el motiu i no li agrada sempre tenir la iniciativa per quedar de nou.

Lligar mai ha estat una tasca fàcil perquè posa a prova habilitats socials, l’autoestima, la pròpia confiança i, sobre tot, la por al rebuig quan no agrades a la persona desitjada.

Actualment, les noves tecnologies han modificat el patró per lligar gràcies a l’aparició de pàgines web i aplicacions que posen més fàcil el camí per conèixer persones noves sense moure’t de casa i amb l’ajuda del teu smartphone. Lligar a través d’Internet ja ha superat lligar en bars i discoteques, així com als contactes que arriben a través d’amistats. Per una part, això ha facilitat poder tenir disponible un catàleg d’opcions molt ampli on pots explicitar el tipus perfil de persona que vols conèixer de forma ràpida reduint la por al rebuig perquè la quantitat de candidats/es és enorme. Per altra banda, aquesta forma d’establir vincles ha provocat que la forma d’establir els vincles sigui més superficial i sense compromís, com li passa a la Cynthia.

El primer que cal fer quan una persona s’instal·la una app per lligar o es crea un perfil en una página web és saber què és el que busca. Això és el que li pot ajudar més a la Carlota ara que ha pres aquesta decisió. Què busco en aquests moments? Busco tenir relacions sexuals sense compromís? En quin moment vital estic? Estic obert/a a tenir una relació de parella? No és el mateix tenir cites just quan m’he separat que quan la meva última relació de parella ja no està present en la meva ment. Tampoc és el mateix si estic vivint una crisi personal que m’ha portat a iniciar un procés de psicoteràpia o si la meva necessitat d’agradar als demés confon als demés per la meva dificultat d’estar bé amb mi. Respondre a aquestes preguntes és fonamental per evitar culpar las demés del que no sabem ni nosaltres.

El mateix que cal fer en una cita és saber escoltar i, al mateix temps, preguntar què és el que està buscant l’altra persona. L’assertivitat és una habilitat de la intel·ligència emocional que permet identificar si les expectatives de les dues persones encaixen en aquest moment.

Agradar-se és necessari, però no és suficient per plantejar-se una relació de parella amb l’altra persona.

Per això, les preguntes que heu trobat en el paràgraf anterior s’han de poder fer a l’altra persona per evitar situacions de confusió i frustració. En cas d’obtenir resposta a aquestes preguntes i veure que no hi ha coherència entre el que es diu i el que es fa, és important identificar aquesta incoherència posant èmfasi en el comportament.

El que ens trobem sovint a la consulta és que aquest tipus de contactes tan fàcils d’assolir i que no impliquen un gran esforç com lligar de forma presencial generin addicció. El cervell es veu estimulat de forma ràpida a través de la dopamina, l’hormona del plaer, de la mateixa forma que ho fa qualsevol altra droga. La necessitat d’aprovació, el desig d’agradar, alimentar l’ego i la gratificació immediata són alguns dels mecanismes que activen aquesta dependència provocant més ansietat i inseguretat en les persones usuàries.

L’atracció inicial d’una trobada casual s’ha substituit pel desig de trobar parella esperant que arribi l’amor com a producte de consum.

Et pots mostrar tal i com ets sense màscares? Observes que hi ha intimitat quan apareixen pors, aspiracions i secrets en els temes de conversa? Hi ha interès en quedar o, de cop i volta, només hi ha obstacles per tenir la següent cita? T’escriu un whatsapp perquè si o desapareix de forma misteriosa unes setmanes sense saber-ne el motiu? Podeu parlar del que feu la resta de la setmana de forma natural? Penses en presentar-li a les teves amistats? Aquestes preguntes són alguns indicadors que et permeten orientar-te en forma de brújula cap a on es dirigeix aquesta relació i si és això el que estàs cercant. Tenint en compte el que estàs buscant, observa si les respostes a aquestes preguntes et permeten satisfer les teves necessitats en aquests moments.

Honestedat, determinació i autoestima són ingredients per conjugar el flirteig amb l’ansietat que pot generar la incertesa de relacions que estan en procés de definir-se. Ah… recorda que també hi ha oportunitats excitants de conèixer persones noves fora de la pantalla i que just estan davant teu. Aprofita-les, potser fas un match!

Daniel Borrell Giró, psicòleg general sanitari col·legiat núm. 12866, terapeuta sexual i de parella

SÓC BISEXUAL!

La Nora va conèixer l’Alicia fa un parell de setmanes en una excursió pel Montseny i va proposar-li sopar al cap d’uns dies. Hi va haver química des del primer moment, fins i tot un dels seus amics li va senyalar de forma subtil. L’Alicia va somriure quan li va fer aquesta petició. Tenia dubtes si valia la pena dir-li en la primera cita que era bisexual ja que, en situacions anteriors, li havien preguntat si era infidel en les seves relacions de parella o si era molt viciosa al llit. Aquest tipus de preguntes la fan sentir incòmode perquè li transmeten desconfiança…

Aquesta situació viscuda per la Nora és un relat que expliquen habitualment moltes persones bisexuals a la consulta quan tenen una primera cita, així com altres situaciones de bromes, insults i, fins i tot, discriminació en l’entorn laboral, familiar i/o personal. En una enquesta realitzada al Regne Unit, un 32% de les persones bisexuals no són obertes en el seu entorn familiar a diferència del 8% de les persones gais i lesbianes. Això es tradueix en que la salut mental de les persones bisexuals queda afectada amb taxes més altes de depressió, ansietat i intents de suïcidi.

Què entenem per BISEXUALITAT?

La bisexualitat és una orientació sexual que fa referència al desig sexual i/o romàntic cap a les persones, independentment del seu gènere. Això no vol dir que sigui de la mateixa forma, intensitat i al mateix temps.

És necessari destacar que, encara que es parla d’orientació sexual, els sentiments, les emocions i l’enamorament també formen part d’aquest concepte. Es dóna en homes i dones, encara que en l’actualitat es coneixen més dones que no pas homes bisexuals. Al llarg de la història, la bisexualitat ha existit sempre, encara que no ha estat sempre visible. Personatges com Alexandre Magne o Juli Cèsar en són un bon exemple. És important entendre que fins el 1890 no va aparèixer el concepte a la literatura biològica ja que es considerava un estat d’interesexualitat patològica.

Quins són els principals TÒPICS que envolten la bisexualitat?

  • Hi ha un sexe que t’agradi més?
  • Deus ser una persona molt viciosa, no?
  • Segur que és bisexual per amagar la seva homosexualitat!
  • Això deu ser una fase!
  • Si tens ploma, com et poden agradar les dones?
  • Ets una persona molt oberta de ment!

El desconeixement, la por al que és desconegut i els prejudicis alimenten aquest tipus de tòpics erronis sobre la bisexualitat. Es pot ser una persona bisexual i, al mateix temps, ser monògama, poliamorosa o fidel com qualsevol altra persona. L’heterosexualitat no és una vacuna contra la infidelitat, doncs el mateix passa amb la bisexualitat perquè té a veure amb la personalitat de cadascú. Una orientació sexual no determina una persona, sinó seria creure que les persones sóm producte d’un únic estereotip. Sembla que el món s’hagi de només mirar en termes binaris, carn o peix, blanc o negre, etc. com si no els grisos no tinguessin vida. Per això, he escollit la foto d’un buffet lliure on no perquè puguis triar tantes opcions et quedis amb totes!

Què vol dir BIFÒBIA?

S’entén per bifòbia la por o el rebuig cap a la bisexualitat i les persones bisexuals.

Parteix de la premissa que les persones hem de pertànyer obligatòriament a una de les dues orientacions sexuals i se’ls exigeix que es defineixin en termes d’homosexualitat o heterosexualitat. Per això, des de 1999, es celebra el 23 de setembre el dia de la visibilitat bisexual per prendre major consciència de realitats tot sovint invisibilitzades i que pateixen més discriminació del que pugi semblar. Aquesta data coincideix amb la mort de Sigmund Freud ja que és una forma de reconèixer la seva aportació en afirmar per primera vegada que la bisexualitat és innata.

Probablement si s’entengués millor la bisexualitat, no ens soprendria tant que una companya de feina casada fa sis anys amb una altra dona s’enamori d’un home o que una parella heterosexual vulgui incorporar una tercera persona en les seves trobades sexuals, així com la Nora li vulgui explicar sense por què vol dir ser bisexual en una primera cita si és que realment cal. El reconeixement social i el respecte per part de l’entorn és imprescindible per un desenvolupament lliure de la pròpia identitat i personalitat.

És important recordar que negar la pròpia identitat pot fer més mal que qualsevol cop!

Daniel Borrell Giró, psicòleg general sanitari col·legiat núm. 12866, terapeuta sexual i de parella

PARLEM-NE CLAR DELS ABUSOS SEXUALS!

«Tenia molta son i els ulls oberts com a pomes, des d’aquella nit només dormia a estones. Una figura en la foscor, estava mort de por«. Així comença la cançó CORVUS de l’últim disc d’Els Pets (2018) que relata els abusos sexuals que va patir el bateria de la banda amb el rector del seu poble i així és com s’inicien molts relats plens de por i sentiment de culpa per part de les persones que han estat víctimes d’abusos sexuals durant la seva infància, una infància que ha estat robada per aquesta experiència traumàtica. Aquestes últimes setmanes estem presenciant als mitjans de comunicació com s’estan destapant casos d’abusos sexuals que han estat enterrats en el dolor, la culpa i el silenci. Segons dades de la Fundació Vicki Bernadet, es calcula 1 de cada 5 nens/es pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys i el més greu és que aquests un 60% mai rebrà cap tipus d’ajuda psicològica i el 90% no dirà res fins l’etapa adulta.

Un abús sexual a menors és una forma de maltractament infantil i constitueix un delicte contra la llibertat sexual i integritat de la persona on l’empremta que deixa a la seves vides és un autèntic terratrèmol emocional.

Utilitzar infants per a pornografia infantil, exhibir els genitals en la seva presència i pressionar-los a tenir relacions sexuals són algunes de les accions considerades com abús sexual. Estem parlant d’una relació asimètrica caracteritzada per la desigualtat per edat, poder, estatus i aparentment maduresa. Un/a menor d’edat no està capacitat per comprendre ni té el desenvolupament suficient per consentir aquest tipus de relacions, a més de ser una greu vulneració dels drets dels infants. El més greu és que els abusos sexuals a menors estan presents a totes les cultures, classes socials i races. La llei del silenci que s’imposa ha fet que, en moltes ocasiones, es doni l’esquena a un greu problema social que altera la vida del menor amb efectes a curt i llarg plaç.

Hi ha una eina pedagògica anomenada La regla de Kiko que permet prevenir l’abús sexual a menors d’edat de forma lúdica i senzilla posant regles i límits molt clars sobre quins són els secrets bons i dolents que poden guardar i les diferents formes que una persona pot tocar el seu cos del menor. És una forma d’evitar el silenci que, en moltes ocasions, es dóna per fidelitat, lleialtat, por a no ser cregut/da, vergonya i/o afecte cap a la persona agressora perquè la major part d’aquestes situacions es donen dins del sistema familiar. La frase «No parlis amb desconeguts» no és del tot eficaç per prevenir els abusos sexuals infantils. Una tercera part de les persones agressores tenen un parentiu amb els i les menors, també poden ser amistats de la familia, veïns, sacerdots o cuidadors/des.

«Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu, ball a la pista, tardes al tros i avellaners, érem nens empaitant la vida pels carrers«. En el documental «Examen de conciencia» recentment estrenat a Netflix que fa un retrat dels abusos sexuals a menors per part de l’església catòlica, apareixen testimonis de víctimes i agressors sexuals que exposen davant la càmera que no eren conscients del que estaven fent i, fins i tot, justifiquen el seu comportament perquè era una debilitat mostrant una empatia molt fràgil amb un perdó buit i, al mateix temps, necessari per poder reparar el dolor del patiment del menor a qui van agredir.

És important diferenciar la pedofília de la pederàstia. No és el mateix un pedòfil que sent atracció sexual per menors d’edat en forma de fantasia que un pederasta que passa a l’acció i comet un delicte. El més sorprenent és que, si hi hagués un compromís social i polític d’aquest greu problema de salut pública, es podrien tractar amb èxit i evitar que hi hagi més víctimes directes e indirectes. Si un/a agressor es fa responsable del seu comportament, pot evitar ser un futur delinqüent.

En moltes ocasions, s’oblida aquest record com un mecanisme de defensa com a conseqüència del trastorn dissociatiu i l’amnèsia selectiva que acompanya l’esdeveniment traumàtic i pot aparèixer a la vida adulta.


«Una esquela al diari em fa tornar a un vell refugi de muntanya anys enllà, la teva màcula al taüt per sempre més, si també els records el vent se’ls endugués«. La simptomatologia que pot deixar com a seqüeles en una persona és un espectre molt variat arribant a afectar àrees tan diferents com la sexualitat, la personalitat, les relacions interpersonals, la regulació emocional, etc. Quan apareix aquest tipus de record en un procés psicoterapèutic, és necessari poder-ho expressar-ho emocionalment, reparar el dolor ocasionat, revaluar cognitivament l’experiència, elaborar el perdó cap a si mateix/a i, en cas que sigui possible, cap a la persona agressora. Demanar ajuda és un pas necessari per viure en pau amb el present permetent que el passat deixi d’ocupar espai en el present.

Daniel Borrell Giró, psicòleg i psicoterapeuta

CRIANÇA I TRIBU

 

En la jornada “Pensar en la maternitat” organitzada el passat novembre per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, vaig escoltar vàries dones parlant de la complexitat de la maternitat en el moment actual, ben allunyada de la idealització.

 

Em va emocionar escoltar a una de les ponents, Eva Gispert (fundadora de l’Institut Família i Adopció), llegint una carta a la seva mare llegida des del cor. Jo vaig prendre les següents anotacions: Només sé que no sé res. El fet de no cuidar-nos com a mares, ens juga males passades. Ens preguntem si la nostra angoixa la sentirà el nostre fill o la nostra filla. Si les nostres pors també seran seves. Ens causa dolor quan fills i filles no accepten la nostra ajuda. La tristesa i el buit que puc sentir passa, el sostinc com puc, confio en la vida mateixa. Em refaig a través dels vincles i les persones amoroses. Sentim culpa per la nostra disponibilitat, per la por a equivocar-nos, i està bé poder-li dir als nostres fills i filles que nosaltres també tenim por.

 

Sobre la taula es posava un tema contrastat pel públic: la soledat en la criança. Carolina del Olmo parlava del seu llibre: ¿Dónde està mi tribu?. Maternidad y crianza en una sociedad individual. Explica que vivim d’esquena a la maternitat, tallant amb la nostra vida laboral i d’oci quan ens convertim amb mares. Han desaparegut les cuidadores constants al costat de la mare (àvies, tietes, veïnes…), hi ha una absència de context i la cura es converteix també en una càrrega. I remarca que qui educa als infants és el grup d’iguals, per això també és tan important trobar grups de referència i criança per mares, pares i fills/es. Si abans aquests grups eren naturals, ara majoritàriament es creen grups artificials de criança en centres de salut. En el debat ens plantejàvem com ens agradaria recuperar la criança amb tribu.

 

La psicòloga Maria Dolors Renau comentava que un fill, una filla suposa una càrrega emocional i històrica. La maternitat afecta a la vida íntima, personal, laboral i a les grans decisions polítiques. La maternitat és una obertura a l’altre, contrari al predominant món econòmic actual que suposa un tancament. El postpart suposa una commoció psicològica i física i l’ajuda que necessita la dona no és una qüestió fàcil. Contrasta a més amb la idealització que es fa dels nadons, com una meravella, una joia vivent amb un mercat sempre a punt per vendre tots de productes per engalanar-los.

 

Si volem tornar a construir un model de maternitat i paternitat més sa, on hi hagi més lloc pel suport i la paraula, cal moure polítiques socials i econòmiques més enllà de les petites accions que anem fent cada família en particular.

TENIR PLOMA

Per què es percep a un home amb ploma com a menys viril? Per què un home no es pot pintar les ungles? Per què una dona que no compleix amb els cànons de bellesa es considera menys femenina o, fins i tot, se li diu per què no vesteixes amb ropa més femenina i tacons?  Per què hi ha persones que toleren més les persones homosexuals amb un comportament marcadament masculí que no pas les persones que suposadament se’ls hi nota?

 

La plumofòbia és el despreci i rebuig cap aquelles persones que surten dels rols de gènere femení i masculí

S’associa l’expressió tenir ploma amb determinats gestos, veu aguda, forma de caminar i de parlar. En el cas de les dones lesbianes, s’associa a un comportament més masculí i, en el cas dels homes gais, un comportament més efeminat. Això significa que aquella persona que té un comportament amanerat i/o masculí en funció del seu sexe se li pressuposa una orientació homosexual. Tenir ploma ha estat una forma de visibilitzar el col·lectiu gay i lèsbic a través de l’expressió se li nota que és gay o lesbiana; però, al mateix temps, ha creat un prejudici que no només afecta a persones homosexuals, sinó també a persones heterosexuals.

Tenir ploma és quelcom natural i no s’escull, sinó com es pot explicar que una persona pateixi rebuig, insults i discriminació dins del context escolar si podria escollir no tenir-ne. Segons l’antropòleg americà Marvin Harris, aquest comportament no té una base biològica ni genètica i fa referència a un comportament cultural que s’adquireix per observació i imitació amb l’objectiu de pertànyer a un grup i/o col·lectiu.

Quin és l’origen del terme tenir ploma? Hi ha dues hipòtesis que expliquen aquesta atribució. La primera associa les plomes de les vedettes de la revista que es vestien amb plomes simulant una forma de comportar-se extravagant i exagerada. En segon lloc, els soldats italians feixistes que donaven suport al dictador Franco durant la Guerra Civil espanyola utilitzaven plomes en el seu casc de soldat i utilitzaven perfum. Aquests fet va començar a despertar una mirada cap als soldats com a persones efeminades i amanerades.

Segons un estudi realitzat per Cal Strode (2014) on hi han participat 280 persones homosexuals del Regne Unit i EEUU, un 37% dels homes gais que no s’identifiquen amb tenir ploma afirmen que els homes gays efeminats taquen la imatge del col·lectiu gay i, fins i tot, un 35% dels homes gais que no tenen ploma se senten més identificats amb el col·lectiu heterosexual que no pas amb el col·lectiu gai perquè és menys extravagant.

 

Discriminar a una persona per tenir ploma denota de base una fòbia misògina

Per què molesta que una persona tingui ploma? Quines creences estan en la base d’aquest prejudici? El rebuig i desvalorització d’un determinat comportament femení enlloc d’un comportament masculí ens connecta amb una creença masclista ja que posa de manifest la pèrdua de valor de l’home per ser menys viril i mascle. Estem davant d’un exemple més de l’heteropatriarcat on hi ha supremacia del gènere masculí davant del femení. Un altre exemple de despreci cap a la ploma és l’expressió «Jo respecto la diferència i accepto la gent gai, però no puc amb las locas«. Dins del propi col·lectiu, també existeixen mostres d’homofòbia interioritzada a través de les aplicacions de lligar on cada vegada hi ha més perfils que rebutgen a persones efeminades amb frases com, per exemple «només mascles» o «gent sense ploma». En moltes ocasions, s’associa tenir ploma amb un rol sexual passiu. S’associa el comportament femení amb el ser penetrat/da i, per altra banda, ser mascle amb l’acte de penetrar. No hi ha cap estudi científic que demostri que hi ha relació entre les preferències sexuals i el rol sexual.

Tinguis ploma i et sentis còmode amb ella, et molesti la ploma dels demés o, fins i tot, sents que no et permets la teva pròpia ploma perquè et jutges a tu mateix/a, espero que aquest article d’avui et permeti donar un espai per a la reflexió sobre els arquetips masculins i femenins que, actualment, estan presents en el nostre comportament.

Daniel Borrell Giró, psicòleg col·legiat núm. 12.866

MATERNITAT: QUI SÓC JO?

La maternitat pot suposar una crisi d’identitat. Ens pot connectar amb la nostra part infantil, fins i tot, amb el bebè que vàrem ser… i això pot comportar tota una revolució. Qui no ha vist o a sentit explicar a una mare, com plorava de desesperació, en algun moment de la criança? Doncs no és que estigui embogint, sinó que a través de l’experiència de cuidar el seu fill o la seva filla, el bebè, reviu la seva arribada a la vida. I estem parlant de sensacions i emocions molt desconegudes des del nostre món adult, guardades en raconets molt amagats del nostre inconscient.
Per tant, si volem escoltar tot això, haurem de ser valentes, i estar disposades a mirar-nos amb molta cura.

Hi ha, per mi, una meravella d’autora i llibre que ens pot ajudar en aquest camí: Laura Guttman, «La maternidad y el encuentro con la propia sombra«, de Laura Gutman (RBA Libros, 2008).
Ella proposa els grups terapèutics de dones i homes, pares i mares, com una bona eina per connectar-se amb el nen i nena interior i des d’aquí, ara ja com persones adultes, cuidar al fill i filla, lliures de càrregues pesades.

Soledat, tristesa, buit, desesperació són sentiments que podem sentir sobretot els primers mesos de la maternitat i són lícits i comprensibles. El part és també un dol, deixem de tenir el nostre fill o la nostra filla dins nostre… Així com l’arribada d’un fill/a adoptat/ada, acollit/da, serà una nova etapa. El buit que deixa el naixement en la nostra panxa, la cosa buida de fora, passa a estar ple, ple de la demanda del nadó que ens reclama en tots els sentits i depèn de nosaltres.
I nosaltres no som les mateixes que abans, ens canvien les necessitats, rutines, desitjos…Ens podem replantejar el perquè de tot plegat…, voler canviar algunes coses importants de la nostre vida.
La relació amb les altres persones també estarà mediatitzada pel nostre fill o filla, voldrem que se la mirin, que se’l mirin i la/ el reconeguin, i ens agradarà que a través dels seus ulls també ens puguin retornar una bona imatge de nosaltres mateixes com a mares. Doncs ens estem construint una nova identitat, la de ser mares, i ens és important posar paraules a com som i volem ser, de nou. A com volem criar. Us animo a fer-ho des de vosaltres mateixes, amb el suport, si cal, de grups terapèutics, de maternitat, o de psicoteràpia individual, és un preciós i remogut viatge interior!

SEXMINDFUL

En què estàs pensant quan tens relacions sexuals? Quines sensacions corporals recordes de la teva última experiència sexual? Quines emocions apareixen en el moment de gaudir d’aquest moment íntim? Quan et masturbes, només estàs pendent d’aconseguir arribar l’orgasme? Aquestes i altres preguntes ens porten a un concepte cada vegada més conegut que uneix els termes de SEXUALITAT I MINDFULNESS. De què parlem quan parlem de Mindfulsex?

 

SEXMINFUL consisteix en la capacitat d’estar en atenció plena alhora de matenir relacions sexuals amb un/a mateix/a i amb una altra persona.

SexMindful aporta consciència al que estem sentit i experimentant de la mà dels propis sentits observant el que està passant en la pròpia ment (preocupacions, pors, el record d’experiències prèvies, anticipació del futur, rol de persona observadora, aconseguir un resultat concret, etc). L’atenció plena durant la pràctica sexual facilita la consciència del propi pilot automàtic i els judicis interns que poden aparèixer aconseguint una sexualitat més plena i satisfactòria. SexMindful permet acceptar tot el que succeeix de forma espontània i natural observant sense jutjar i sense intentar controlar tot allò que passa per la pròpia ment davant l’experiència sensorial, sensual i sexual. En moltes ocasions, poden aparèixer pensaments relacionats amb l’expectativa d’arribar a un orgasme simultani, la creença sobre la pràctica sexual que vindrà després del sexe oral o el càlcul mental de les hores que resten perquè soni el despertador. Per tant, SexMindful aporta una visió d’obertura a la pròpia consciència permetent que les coses siguin, es processin i passin, és a dir, centrar-se en l’AQUÍ i l’ARA!

 

Estudis actuals de neuroimatge demostren que durant l’orgasme el cervell funciona de la mateixa manera que durant la pràctica meditativa.

Aquestes dades ens informen que l’atenció plena és un ingredient imprescindible per gaudir del plaer que ens regala cada una de les experiències sexuals. Quan una persona està pendent de si està ben depilada, de les olor corporals o de la cara que està posant, s’està col·locant en un rol d’espectadora. No podem recordar aquelles sensacions, experiències ni emocions on la nostra ment no està present.

  • És important diferenciar el SexMindful del Tantra ja que, malgrat hi ha similituds en les dues pràctiques, també te les seves diferències. El sexe tàntric proposa introduir una sèrie de pràctiques, així com evitar l’ejaculació masculina perquè es considera una pèrdua d’energia vital. El SexMindful no té un manual de bones pràctiques ja que parla d’acceptar tot allò que passi de forma natural i espontània sense que hi hagi un full de ruta establert.

 

  • Incorporar una pràctica sexual més conscient no implica haver-li de dedicar més temps ja que no és sinònim de sexe lent. El factor clau és la consciència, no el temps dedicat.

 

  • És important aclarir que una bona pràctica diària de Mindfulness facilita aconseguir l’objectiu que pretén el SexMindful ja que el seu entrenament. En la nostra pràctica clínica, el SexMindful facilita el tractament de les persones que arriben a la consulta amb disfuncions sexuals masculines i femenines.

 

Daniel Borrell Giró

Psicòleg col·legiat núm. 12.866, terapeuta sexual i de parella

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?