Porto uns dies que no paro, a la feina, a casa…, estic estressat.
Les situacions del nostre dia a dia, els canvis que vivim, ja siguin intensos o ràpids, ens obliguen a adaptar-nos constantment. Moltes vegades, hem d’augmentar el nostre nivell d’activació, posant a prova la nostra capacitat d’adaptació.
A vegades, els grans canvis, com un acomiadament de feina, la pèrdua d’un ésser estimat, una separació de parella,…, ens porten a viure circumstàncies intenses de la vida que ens produeixen estrès, sovint estrès emocional.
Però també els petits canvis que es produeixen de forma sostinguda o ràpida, cosa bastant habitual a la feina, ens obliguen a estar més alerta, més concentrats, a anar més depressa, a tenir més temes dins del cap,…
També els objectius importants que perseguim o ens esforcem en mantenir poden incloure tensions excessives que poden portar-nos a sentir estrès.
Estratègies
Les estratègies per afrontar l’estrès són el ventall de pensaments i comportaments que podem utilitzar per gestionar-lo, formen part de les nostres respostes adaptatives. La manera en fer-ho depèn de cada persona.
La majoria de vegades les nostres respostes adaptatives es produeixen amb naturalitat i sense conseqüències. És quan podem estar vivint situacions que ens produeixen un bon estrès, entenent-lo com el que ens permet adaptar-nos i progressar.
Altres vegades, les nostres respostes adaptatives s’han d’afrontar a circumstàncies més intenses o prolongades que poden superar les nostres capacitats de resistència i d’adaptació. Si aquesta situació es manté massa temps podem acabar vivint un mal estrès (també anomenat distrés), podent veure’s afectada la nostra salut física, mental i afectiva.
La paradoxa de l’estrès consisteix en que mentres és útil que en les fases inicials el nostre organisme activi les estratègies d’adaptació, aquestes es tornen perjudicials quan s’allarguen de forma excessiva en el temps. És aquesta situació d’activació sostinguda la responsable de les alteracions que es poden produir tant en l’àmbit psicològic, en l’orgànic, com en tots dos.
També hem de tenir present que ens podem estar acostumant a un cert nivell d’estrès que ja considerem normal i que se’ns passa desapercebut, però això no vol dir que a la llarga no ens pugui estar perjudicant.
El Ritme biològic
Quan parlem d’estrès també estem parlant de ritme. Per exemple, no és al mateix haver de fer vuit informes en un dia que haver de fer-los en una setmana, la primera situació ens obliga a anar a un ritme molt més ràpid, amb més estrès, que la segona.
El ritme biològic és el ritme d’activitat natural del nostre organisme. Tots tenim clar que hi ha moments del dia en que ens sentim més actius que d’altres, moments de més activitat i d’altres de menys.
L’estrès pot acabar pertorbant el nostre ritme biològic, afectant així les constants biològiques de l’organisme. És quan apareixen els símptomes, orgànics o psicològics, que ens parlen de que alguna cosa comença a no anar bé, com pot ser l’excessiva fatiga, la irritibilitat, les alteracions de la son, la disminució de la concentració, així com transtorns digestius, cutanis,…
No hem d’oblidar que la manera d’afrontar l’estrès depèn en gran mesura de les particularitats individuals, és per això que algú pot mantenir de forma agradable o tolerable un determinat nivell d’activitat diària, mentres que per algú altre la mateixa activitat li pot resultar estressant. Així veiem que el ritme biològic és individual i tenint-lo present, fugint de seguir models externs, ens ajuda a no allunyar-nos dels nostre nivell de benestar òptim.
Si dediquem uns moments al dia a sentir-nos, a revisar el nostre estat interior, podrem detectar fàcilment el nostre nivell d’estrès. Aquest petit gest per retrobar el contacte amb nosaltres ens ajuda a prendre consciència del nivell d’activació en què ens trobem i així poder decidir si posem en pràctica alguna mesura conscient per recuperar el nostre benestar.
Sergi Palma
Psicòleg Col. Núm. 10621