• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

ADDICCIÓ: MALALTIA O VICI?

La Joana s’acaba de quedar sense feina perquè no li han renovat el contracte. Ha tingut problemes de parella amb el seu marit des de que va descobrir una infidelitat en el seu mòbil. Porten més de dos anys buscant un embaràs i no ho aconsegueixen. El seu pare acaba de tenir un accident i està molt demandant malgrat tenir un cuidador tots els matins. Se sent desbordada emocionalment amb tot el que està vivint i cada vegada està bebent més del que era habitual. Una amiga li ha dit que, cada vegada que han quedat, ha necessitat acompanyar-la a casa com a conseqüència de l’alcohol… li ha recomanat que demani ajuda.

La Joana té una addicció a l’alcohol, és a dir, estem parlant d’una addicció a una substància de la mateixa manera que podria ser amb la cocaïna, el tabac, les drogues de síntesis o l’heroïna. També hi ha addiccions anomenades <sense substància> que es refereixen a les compres, telèfon mòbil, videojocs, sexe, joc o treball. Hi hagi substància o no, el més important és comprendre que s’han de reunir tres característiques per considerar un comportament com addictiu:

  1. No puc deixar de fer-ho encara que no vulgui_ la necessitat de consumir la substància o realitzar l’activitat es converteix en un pensament obsessiu que envaeix l’individu i, fins i tot, interfereix en les seves activitats quotidianes.
  2. Si ho deixo de fer, no hi ha qui m’aguanti_ apareix el síndrome d’abstinència en forma d’ansietat, dificultat per a dormir, sudoració, vòmits i/o irritabilitat quan deixo de prendre la substància o realitzar aquesta activitat.
  3. Necessito consumir més dosis o fer-ho més vegades perquè tingui el mateix efecte_ la tolerància disminueix i, per això, necessito augmentar la dosi per obtenir els mateixos efectes perquè el mes cos s’ha habituat a la substància i als efectes sobre el funcionament del cervell.

Si a més d’aquestes tres característiques, la persona està abandonant progressivament interessos aliens a la seva conducta addicta i, al mateix temps, li dedica cada vegada més temps malgrat percebre les conseqüències perjudicials físiques, psicològiques i socials que ocasiona el seu consum durant un període de 12 mesos, estem davant d’una addicció. Això explica com és possible que una persona estigui més de 3 hores diàries jugant a videojocs reduint les seves hores de son o que una persona no concebi un cap de setmana sense consum de cocaïna amb el seu grup d’amistats.

Normalitzar el consum de drogues sense consciència dels seus efectes és un risc per la salut bio_psico_social

Ara bé… una addicció realment és una malaltia o un vici? Hi ha una certa tendència a jutjar socialment a una persona que pateix una addicció culpant-la del seu comportament com un acte voluntari i hedonista i, al mateix temps, fent-la responsable d’aquesta decisió sense prendre consciència que estem parlant d’un trastorn que necessita un suport i un tractament adequat per la seva favorable recuperació. En moltes ocasiones, apareixen idees errònies sobre aquest trastorn negant aquesta realitat fent referència a que «només beu una mica», «ho deixaré quan vulgui» o «ho faig per passar-m’ho bé com fan la resta» descomptant la gravetat de la situació i dels riscos que comporta una addicció. Algunes d’aquests mites són els següents:

  • És addicte qui vol ser-ho
  • Fumar porros és més sa que fumar tabac
  • La timidesa es venç amb l’alcohol
  • Deixar de fumar genera ansietat
  • Estar molt amb el telèfon mòbil vol dir ser addicte
  • Qui té una addicció és una persona perillosa
  • L’addicció al joc no és cap trastorn mental

Ningú escull ser una persona addicte, el problema és que no pot deixar de ser addicte

El comportament addictiu modifica el cervell i segresta la voluntat de la persona addicte encadenant-la. Per això, és necessari revisar les idees que contribueixen a gener un estigma personal, familiar i social davant les addiccions. Què has pensat mentre llegies la història de la Joana? Sense adonar-te’n, l’has culpat de la seva decisió de refugiar-se en l’alcohol? És important comprendre que una persona addicte té dificultats en trencar el seu comportament que li genera molts problemes d’aïllament, econòmics i familiars.

Només el 10% de les persones que prenen drogues es tornen addictes i només el 15% de persones consumidores regulars d’alcohol esdevenen una addicció a l’alcohol, i moltes abandonen l’addicció quan creixen, formen una família o s’esforcen a sortir del cercle viciós, segons explica el psicòleg de Harvard Gene Heyman en el seu llibre Addiction: a Disorder of Choice (2009).

L’addicció és trastorn recuperable i tractable per greu que sigui que necessita d’un compromís per part de la persona

El primer pas consisteix en reconèixer que hi ha un problema que té la seva importància i gravetat per poder demanar l’adequada ajuda professional. L’entorn juga un paper clau per donar el suport necessari en aquest procés de recuperació cap a una vida més lliure i sense esclavitud. El cervell canvia gràcies a la neuroplasticitat de l’aprenentatge, doncs es pot reescriure de nou una vida lliure d’addiccions i plena de llibertat.

Daniel Borrell Giró, psicòleg, terapeuta sexual i de parella

VACANCES: DESCONNECTAR O CONNECTAR?

Ara que som a l’estiu, que arriben les vacances, solem dir: quines ganes de desconnectar! El llenguatge tecnològic es fa present un cop més i ens podem preguntar: de què ens volem desconnectar? Què vol dir connectar-se o desconnectar-se? Estem cansats/des del nostre dia a dia? Amb què ens connectem?

La temàtica ens pot plantejar un repte: reflexionar sobre la nostra relació amb la xarxa social envers la virtual. Quanta estona passo al dia connectada o connectat al mòbil, Facebook, Instagram, Whatsapp, i quanta en silenci, observant la casa, la meva ciutat, les persones que estimo, el projecte que m’apassiona…

Perquè el que realment ens fa feliços és el contacte amb mi mateix/a, amb persones significatives i amb l’entorn.

L’antropòloga Amber Case està especialitzada en l’efecte de les tecnologies en les persones i comenta com al matí moltes persones miren primer el mòbil que a la seva parella o la persona amb qui convisquin. I com s’està substituint la xarxa social per la virtual, donant lloc a la manca o dificultat de reflexió i a la dificultat d’estar presents.

I veig les xarxes virtuals, les noves tecnologies, com un perillós enemic de la joiosa soledat. La bona soledat que ens permet conèixer-nos, créixer, donar-nos espai per pensar, sentir, actuar conscientment. Perquè amb tant estímul tecnològic és molt difícil connectar-se amb l’interior!!

M’entristeix veure persones adolescents enganxades al mòbil, cremant el seu potencial creatiu, endarrerint el seu desenvolupament i pas cap al món adult, perdent-se en un moment tan complex i ric de vivències interiors i exteriors. Sense oblidar que fer un bon ús de les noves tecnologies té les seves aportacions, cal limitar i limitar-se en la seva utilització. Els límits en l’adolescència tornen a ser fonamentals.

Perquè és fàcil convertir el mòbil (ple de distraccions) en un aliat contra la incertesa, l’angoixa, el dubte, la soledat, la curiositat i creativitat. És més fàcil distreure’s veient passar imatges de la vida, instantànies de la vida dels altres, perdre el temps buscant la millor foto de perfil, per a sentir que estàs molt guapo/a d’algú que potser fa anys que no veus i que has saludat per “whatsapp” el darrer cop.

Les relacions es refreden entre tanta xarxa virtual on el proper queda lluny i allò lluny potser més lluny encara. Diuen que hi ha un fil imaginari que ens connecta amb les persones que estimem i ens estimen: cuidem que no es trenqui amb tanta interferència tecnològica!

Us convido a prendre part de l’estiu per pensar-vos en la vostra connexió-desconnexió!! Bones vacances!!!

SERÉ DEPENDENT EMOCIONAL?

Si alguna vegada t’has preguntat per què les teves relacions de parella són insatisfactòries, per què sempre pateixes per amor i per què tot i això no vols estar sol o sola, i sempre estàs en una relació; potser aquest article pugui ajudar-te a entendre què et passa.

El desig d’estar acompanyat, de tenir una relació amb algú és normal i sa, a la majoria de les persones els agrada sentir-se especials per a algú, estimar i ser estimats. Pel que si tens una relació en la que sents això, que és equilibrada i satisfactòria per a tots dos, no tens que preocupar-te.

 

Però una cosa és el desig d’estar en una relació i una altra la necessitat d’estar acompanyat

El problema és quan s’estableix una relació desequilibrada, on un dels membres és més important o té més drets que l’altre, o on un domina l’altre. El desequilibri sol anar acompanyat d’insatisfacció per part de la persona submisa, de dependència i de por a la pèrdua o al rebuig. És llavors quan es pateix per amor. I l’amor sa no fa mal.

Si s’estableix aquest tipus de relació i aquesta se sosté tot i el patiment, estaríem parlant d’una situació de dependència emocional o afectiva.

Si bé hi ha diversos tipus de dependents emocionals, dominants o submisos, hi ha un tipus de dependència afectiva més clàssica que és la que es dóna en major mesura i de la qual parlaré aquí.

 

Diem que una persona és dependent emocional quan intenta satisfer les seves necessitats o mancances afectives de manera desadaptativa amb altres persones, ja sigui amb la parella, la família o amics

Jorge Castelló Blasco, especialista en dependència emocional diu que «l’essència d’aquest problema és que el dependent presenta una frustració o una insatisfacció en la seva àrea afectiva que pretén compensar centrant-se preferentment en les seves relacions de parella».

A aquest problema Walter Riso l’anomena aferrament afectiu, perquè per aquest autor la persona s’aferra a una vinculació obsessiva, permanent, insistent atès que no concep poder viure sense això. La persona dependent creu que aquesta vinculació la farà feliç, que li donarà seguretat i que li donarà sentit a la seva vida.

Aquest autor ens recorda que l’aferrament és la incapacitat a renunciar a un desig quan s’ha de fer. En aquest sentit parla d’aferrament desadaptatiu, quan genera patiment i malgrat això la persona no pot separar-se, o no té control sobre la seva conducta.

Quines són les característiques de la dependència emocional?

  • Establir relacions de parella desequilibrades
  • La parella ocupa un lloc molt important en la vida de la persona
  • El seu estat d’ànim va en funció d’aquesta relació
  • El seu temps es dedica a l’altra persona
  • Idealització de l’altra persona
  • Submissió cap a la parella
  • Els seus pensaments giren al voltant de l’acceptació o rebuig del company o companya
  • Desig insaciable d’estar amb la parella
  • Sentir-se malament, amb ansietat o inseguretat si no s’està amb l’altra persona
  • Necessitat d’estar en contacte amb la parella quan s’està lluny, a través de trucades o missatges
  • Necessitat d’estar en contacte físic quan s’està a prop de la parella
  • Por a l’abandó, a la ruptura i / o al rebuig
  • Por a estar sol o sola
  • Encadenar una relació després d’una altra
  • Baixa autoestima
  • Recerca de validació externa, complaença, necessitat d’agradar
  • Síndrome d’abstinència després de la ruptura

Si t’has sentit identificat o identificada amb algunes o vàries d’aquestes característiques és molt probable que tinguis un perfil de dependent emocional. En aquest cas has de saber que no cal patir per amor i que pots superar aquest problema. Amb ajuda professional d’un psicòleg o psiquiatre entrenat pots vèncer aquesta dependència. També hi ha abundant biobliografía sobre aquest tema, que pot ser-te d’utilitat per autoconeixement i/o per adquirir eines que t’ajudin a superar-te.

Laura López Galarza

Psicòloga Col. 17.148

 

Bibliografia

  • Bowlby, J. Una base segura: aplicacions clíniques d’una teoria de l’aferrament. Ed. Paidós, 1989.
  • Castelló Blasco, J. Dependència emocional: característiques i tractament. Ed. Alianza Ensayo. 2005
  • Castelló Blasco, J. La superació de la dependència emocional. Edicions Corona Borealis. Màlaga, 2012.
  • Mansukhani, A. Curs «Tractament de la dependència interpersonal i els traumes d’aferrament a adults». Barcelona, 15 i 16 de juliol del 2016.
  • Riso, W. ¿Estimar o dependre?: com superar l’aferrament afectiu i fer de l’amor una experiència plena i saludable (9edª). Ed. Zenith, 2014

 

 

DROGAR-SE ÉS COSA DE NENS

La preocupació augmenta cada vegada que relacionem el tema de les drogues amb els més joves. Els professionals i professors estem alarmats per les edats en que s’inicia el consum, els veïns s’afanyen a comentar escandalitzats la situació quan veuen a un grup d’adolescents fumant en l’espai públic ¡En públic! I amb tot aquest merder, els pares es plantegen què han de fer quan enganxen al seu fill amb material sospitós: el castigo, el renyo o l’hi compro jo per poder-ho controlar?

El problema, per dir-ne d’alguna manera, és que l’adolescència està desapareixent tal i com la coneixíem. El pas de l’infància a l’edat adulta és fugaç i no admet gaire marge de maniobra. I si per als joves això és ràpid i intens, imagineu-vos pels seus progenitors que de sobte es troben al seu nen/a considerant-se un membre de ple dret de la societat amb tot el que això comporta.

Veient l’estat de la qüestió doncs i havent tret l’adolescent de l’equació, la pregunta que em faig és la següent: entre l’adult i el nen, qui és més propens a drogar-se?

Amb el títol de l’article ja intueixes quina n’és la meva opinió al respecte. Però deixa’m explicar-te per què penso que és el nen.

  • El nen descobreix el món a través de l’experimentació, és una etapa d’aprenentatges on tot és nou i excitant; un moment on hem de veure-ho per creure-ho. Precisament és així com comencen els consums (experimental>ocasional>habitual>abusiu>dependent). Això no significa que hagi d’avançar a altres etapes i desenvolupar una dependència, però experimentar és el que toca en aquesta
  • El nen és qui viu el present sense preocupar-se del que pugui passar “ho vull, i ho vull ara!” oblidant les conseqüències de les seves accions, i en el cas de les drogues això es traduiria en no pensar en el rebuig social, desenvolupar una dependència, riscos per la salut…
  • I per acabar, el nen es regeix pel principi de plaer. O en altres paraules: s’ho vol passar bé i punt. Si una cosa l’hi agrada, la farà. Si te gana, menjarà. Si te mono, es drogarà.

Això explicaria alguns dels motius pels quals ens trobem amb una edat cada vegada menor en l’inici dels consums, però també serveix per explicar els demés consums: Els adults que es droguen són aquells que es deixen emportar per la part més infantil del seu “Jo”

Per això la única manera per prevenir i solucionar de veritat aquestes situacions és madurar. Cal que un mateix es responsabilitzi de les seves conductes, el consum i l’abstinència entre elles, des d’una perspectiva adulta que tingui en compte les conseqüències, els deures i els valors.

Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691

BEC PER OMPLIR BUITS?

Quan veiem a un/a adolescent bevent alcohol de forma abusiva, ens podem preguntar: ¿què s’està empassant? O bé el contrari: ¿Què li està costant empassar-se?

Beure alcohol pot ser un intent d’omplir buits, m’empasso allò que em manca o alguna dificultat. Per exemple: si estic en una festa i no m’atreveixo a apropar-me a la persona que m’agrada, bec i m’empasso la vergonya.

També pot ser un intent d’ajudar a empassar-me allò que em costa digerir, a nivell simbòlic, perquè em fa mal, m’enrabia, em provoca una pena molt gran…»si bec em serà més fàcil sostenir la tristesa». Ens referim aquí a quan una persona davant un problema pensa a consumir, creant un vincle de dependència amb aquella substància: aquest és un consum problemàtic.

Què motiva als adolescents a consumir drogues?

L’adolescència ofereix un terreny particularment abonat per provar les drogues, aquests són els motius principals que conviden al consum:

  • L’ansietat i la incomoditat física que caracteritza aquesta edat
  • L’aspecte ritual i màgic de l’ús de les drogues
  • La pressió social
  • La recerca d’una identitat
  • Per provar coses noves i explorar noves sensacions
  • Per sentir-se més independent de l’adult (separar-se dels pares)
  • Per sentir-se més gran (estan en el camí de fer-se adults)
  • Pel desig de fer coses arriscades
  • Pel desig de sentir els efectes de la droga (estimulació, relaxació…)
  • Per sentir-se més integrat/ada en el grup
  • Per evadir-se dels problemes
  • Per creure, falsament, que és una ajuda per enfrontar dificultats, com la timidesa, inhibició, avorriment… (ens pot sortir malament la jugada, i si ens surt bé, un cop passa l’efecte de la droga, què? Tornem a ser nosaltres mateixos/es)

L’alcohol és una droga de molt fàcil accés i el seu ús està socialment acceptat. Cal que els adults estiguem atents i passem a l’acció si veiem que més que un ús hi ha un abús del consum. En aquest cas el que ens ajudarà és tenir una bona comunicació amb el nostre fill/a i ser un model positiu. 

Les mares i els pares posem límits si observem que el nostre fill o la nostra filla està consumint alguna droga. Si no posem límits, quins recursos estem donant als fills i filles per enfrontar la baralla?! Cal que aprenguin a respectar el límit i amb això vagin aprenent a posar-se els límits ells/es mateixos/es. Quan som adolescents ens cal barallar-nos amb els nostres referents per després saber enfrontar els conflictes.

També caldrà revisar l’autoestima i identitat dels adolescents i la seva capacitat de resoldre conflictes, ja que el consum responsable va lligat a la capacitat per enfrontar els problemes de forma saludable i a tenir cura d’un/a mateix/a.

Si veiem que amb això no n’hi ha prou és convenient consultar amb un professional de la psicologia, doncs la teràpia pot ajudar als adolescents a prendre consciència  que estan descontrolant amb el consum i els acompanya a trobar una altre manera de manegar l’ansietat i les diferents problemàtiques particulars que s’amaguen darrera cada «borratxera»; soledat, evasió de la realitat, por, cridar l’atenció…

EL CONSUM DE DROGUES EN L’ADOLESCÈNCIA

“La droga es el producto ideal…La mercancía definitiva. No hace falta literatura para vender. El cliente se arrastrará por una alcantarilla para suplicar que le vendan…El comerciante de droga no vende su producto al consumidor, vende el consumidor a su producto. No mejora ni simplifica su mercancía. Degrada y simplifica al cliente”.

William Burroughs

 

L’adolescència és per definició un període de canvi, recerca d’identitat i rebel·lia, com adolescent busques diferenciar-te dels adults i sentir que formes part d’un grup d’iguals, és llavors quan les relacions interpersonals i l’oci per poder-les desenvolupar agafen un paper primordial. També és durant l’adolescència quan generalment es comença a tenir curiositat i a consumir drogues, però quines són les substancies més buscades per els adolescents? Totes són igual de perilloses? Quan una persona es torna drogoaddicte?

Segons les estadístiques de la FAD, els adolescents s’inicien en el consum a partir de les substancies legals ( alcohol i tabac) amb una mitjana d’edat de 13 anys; el 63% dels adolescents entre 14-18 anys diuen haver fet “botellón” l’últim mes i el 12,5% fuma diàriament.  

Entre les drogues il·legals, la més consumida és el cànnabis, amb una edat d’inici de 15 anys, el 17%  dels adolescents diuen haver-la consumit en l’últim any i un 4% la consumeixen diàriament. Cal esmentar, que tot hi que el consum de drogues il·legals generalment és més freqüent en els nois, s’està observant un increment del consum de cànnabis entre les noies.

A partir dels 15 anys, i a mesura que el poder adquisitiu incrementa, es comença a observar un consum de drogues il·legals com la cocaïna i l’èxtasi entre els joves, sent entre els 20 i 24 anys quan s’observa un major consum, tant en freqüència com en abundància, tant  de drogues legals com il·legals.

Però, totes són igual d’alarmants?

És complicat considerar una jerarquia de perillositat de drogues, ja que totes elles comporten un seguit d’efectes negatius per a la persona consumidora, tant a nivell de salut com a nivell social i econòmic. En algunes d’elles les conseqüències negatives són més notables a curt termini i són socialment més rebutjades, per el que semblen pitjors, no obstant, drogues més acceptades socialment, com el cas del alcohol, el tabac o el cànnabis, en el cos encara en desenvolupament d’un/a adolescent pot ser tant destructiu com el consum d’una droga “dura”.

El fet que una droga sigui més perillosa que una altre en el cas dels adolescents, no únicament s’hauria de tenir en compte els efectes bioquímics del seu consum, sinó també la vulnerabilitat psíquica del adolescent (la seva capacitat de posar-se límits i controlar els seus impulsos, de calcular possibles conseqüències i prendre decisions segons els seus propis valors, podent defensar-los davant situacions socialment difícils), així com la facilitat per aconseguir la droga i l’aprovació i tolerància social davant el seu consum . Sense oblidar que viuen en una incoherència social, on els adults els hi diuen que no poden veure ni fumar però que tant ells com la publicitat que constantment veuen consumeixen aquestes mateixes substàncies de forma natural. El lema de “fes el que jo et digui, no el que jo faci” no és molt efectiu ni coherent.

Com és una persona drogoaddicte?

Un dels problemes que ens podem trobar amb els/les adolescents a l’hora de parlar sobre el consum abusiu de drogues és que la imatge estereotipada que tenen d’una persona drogoaddicte és la del “yonki”, una persona profundament demacrada, psíquicament desestabilitzada i socialment apartada. I clar, no es veuen identificats amb aquesta imatge, per tant, treuen la conclusió de que no es té cap problema si estàs millor que el “yonki”. Però és important entendre que els efectes negatius (físics, psíquics, socials i econòmics) d’un abús van en increment a mesura que passa el temps, i es consumeix cada vegada més per el efecte de tolerància, i que, tot hi ser cert que una persona que abusi del tabac i desenvolupi un càncer, no patirà la degradació social que pateix una persona que abusi de la cocaïna o del alcohol, però el destí final pot ser el mateix, la mort.

La drogoaddicció es veurà condicionada per la quantitat i la freqüència del consum, la presència de síndrome d’abstinència i de tolerància, així com la persistència del consum tot hi la presència d’efectes negatius significatius tant en la salut com a nivell social i econòmic.

És important que els adults tinguin tanta informació com els hi sigui possible per poder respondre a les preguntes dels adolescents, una bona decisió només es pot prendre amb bona informació

 

 

ETS ADDICTE A LES NOVES TECNOLOGIES?

 

Vivim en una època d’un frenètic creixement tecnològic, en pocs anys les nostres vides han fet un gran canvi quantitatiu a nivell d’obtenció d’informació i comunicació immediata, siguis on siguis pots aconseguir informació de qualsevol lloc, objecte, persona o succés, així com també et pots posar en contacte i mantenir una conversa en viu amb diverses persones de forma simultània a partir de grups de whatsapp. No es pot negar que ara estem més connectats amb la societat que mai, però aquest canvi també és sempre qualitatiu?

Sabem decidir quan volem deixar d’estar en contacte?



Cada vegada veig a més persones centrades en el seu mòbil mentre estan amb companyia d’altres persones. Potser han quedat via whatsapp per fer un café i mentre el fan estan parlant amb terceres persones per quedar un altre dia també a fer un altre café. Què absurd tot plegat! Però aquesta escena només és un reflex de com la nova tecnologia i el fàcil accés a ella ens ha acaparat el nostre dia a dia casi sense donar-nos compte; i l’acceptem i l’adoptem de tal manera que quan una persona ens diu que no està en facebook o twitter la mirem amb cara estranya, com si no entenguéssim quin problema té.

Es tal la presència i acceptació de les noves tecnologies que el tractament en l’addicció d’Internet és incompatible l’abstinència absoluta, com es faria amb l’addicció al joc o a substancies químiques, l’objectiu terapèutic en aquests casos es centra en el reaprenentatge del control de la conducta. Però això significa que ens hem de considerar tots addictes a Internet? No, però s’ha de tenir en compte que qualsevol activitat, per molt inofensiva que sembli, pot arribar a generar un problema d’addicció quan es caracteritza per una pèrdua de control i una dependència a realitzar o estar en contacte amb l’activitat en concret.

Quan l’activitat o la substancia en que es fa abús és acceptada per la societat, resulta complicat definir la línia que separa un ús freqüent però controlat a una addicció. No obstant, existeixen símptomes comuns en totes les addiccions que també presenten les persones que fan un ús abusiu de les noves tecnologies, per exemple el síndrome d’abstinència en el qual la persona es mostra irritable, ansiosa i angustiada en quan deixa de fer ús del mòbil, videojoc o objecte concret. Tanmateix, al principi la persona afectada es connectarà per necessitat acadèmica o professional o per contactar amb amics, produint-li una satisfacció que en el moment de deixar de fer-ho li produirà el síndrome d’abstinència que el portarà a connectar-se no buscant aquesta satisfacció sinó per evitar el malestar emocional. Junt amb el síndrome d’abstinència, també apareix el símptoma de la tolerància, el qual reflecteix la necessitat de la persona afectada a consumir cada vegada més quantitat de temps amb l’objecte de l’addicció per aconseguir el mateix grau de satisfacció.

Les persones més vulnerables a caure en un descontrol en l’ús d’aquestes tecnologies són els adolescents, segons un estudi realitzat per la Fundació Pfizer (2009) el 98% dels joves espanyols de 11 a 20 anys són consumidors d’Internet i entorn el 3 al 6% d’aquests joves fan un ús abusiu. Les respostes ràpides, l’interactivitat, l’accés immediat a moltes activitats són característiques d’Internet molt atractives per els adolescents, així com l’accés a xarxes socials on poden relacionar-se amb un gran volum de persones i escapar de la por a l’anonimat i l’exclusió social amb una certa seguretat, a nivell emocional, al estar darrere una pantalla, no obstant, aquesta sensació de seguretat pot conduir al adolescent a no discernir clarament entre la informació íntima,privada o pública i produir-se una situació de mal ús d’aquesta informació per part d’altres persones. Tanmateix, l’addicció a Internet pot generar aïllament social, baix rendiment acadèmic, desinterès per altres temes, sedentarisme, problemes econòmics (videojocs) i trastorns de conducta.

En resum, en quant a les addiccions a les noves tecnologies, no es tant el tipus de conducte implicada sinó la forma de relació que s’estableix amb ella. En un món connectat com en el que vivim, es fonamental prendre consciencia no únicament dels beneficis que ens aporta la tecnologia, que en son molts, sinó també dels riscos que comporta per tal de poder posar límits a la dependència que en tenim.

ES POT CURAR L’ADDICCIÓ AL SEXE?

 

«No és pobre qui té poc,
sinó qui més desitja»
Sèneca

Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, s’entén per addicció «un hàbit de qui es deixa dominar per l’ús d’alguna o algunes drogues tòxiques o per l’afició desmesurada de certs jocs«. Segons l’Enciclopèdica Catalana, es defineix addicció com «dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari«. Hi ha una sèrie d’indicis que diferents indicadors socials, econòmics i medio-ambientals mostren un canvi en l’evolució històrica en el segle XX. Un dels més clars canvis està relacionat amb les conductes addictives, o millor dit, les addiccions sense substàncies (joc, menjar, sexe, Internet, compres, treball, etc.). Aquest tipus d’addiccions tenen en comú els següents components:
Pèrdua de control amb una consegüent pèrdua de llibertat
Dependència que s’afegeix amb la síndrome d’abstinència
A partir de quan es considera un consum addictiu? Una de les qüestions més complexes és diferenciar la conducta saludable de la patològica. Totes les conductes potencialment addictives comencen a ser controlades per reforçadors positius (plaer de la conducta); però, acaben sent-ho per reforçadors negatius (alleugeriment del malestar intern). Quan una persona mostra una capacitat de tolerància cada vegada menor davant les frustracions quotidianes i davant aquelles emocions que li produeixen sensacions desagradables, el comportament addictiu es converteix en l’única via per fer front a l’estrès i l’ansietat.

 

 

El que caracteritza una addicció no és el tipus de conducta implicada, sinó el tipus de relació que la persona estableix amb ella (Echeburúa i Corral, 1994)

 

Existeixen uns factors de vulnerabilitat que fan que unes persones tinguin més probabilitat de ser adictes que altres. No hem d’oblidar que tots duem a terme les conductes que poden produir addicció (menjar, tenir relacions sexuals, connectar-se a Internet, treballar, etc). Els factors que predisposen a patir una addicció són els següents:

– Impulsivitat
– Estat emocional de disfòria (oscil·lacions freqüents de l’humor)
– Intolerància a estímuls desagradables físics (dolor, insomnio, cansament, etc.) i psíquicos (obligacions, preocupacions, etc.)
– Recerca exagerada de sensacions (atracció por la novetat, por a l’avorriment i rutina)
– Problemes d’autoestima
– Estil d’afrontament inadequat davant les dificultats quotidianes
– Por a l’abandonament, soledat, intimitat i compromís

Segons Fenichel, tota toxicomania sense droga és una temptativa de dominar la culpabilitat, la depressió o l’angoixa a través de l’activitat.

 

L’addicció al sexe no es caracteritza per la pràctica de certes formes particulars d’activitat sexual ni per l’excés de relacions sexuals convencionals, sinó per la incapacitat de controlar de forma adequada la conducta sexual

 

 

Va ser descrita per primera vegada pel psicòleg americà Patrick Carnes en el 1983. Segons Eli Coleman (1990), es tracta de descriure aquests comportaments com a simptomàtics de compulsió sexual més que una addicció. L’adicció al sexe, a diferència d’una sexualitat saludable, es caracteritza perquè l’objectiu de la conducta és més la reducció del malestar que l’obtenció d’un plaer. El sexe es converteix en un remei per reduir l’ansietat i l’activitat sexual es transforma en quelcom obsessiu (Mellody, 1997). El sexe es converteix en l’única via per aconseguir una gratificació personal i afectiva (Alonso-Fernández, 1996). Les persones amb problemes al sexe poden arribar a preferir la sexualitat anònima, que no produeix cap emoció perillosa a qualsevol sexualitat que impliqués un autèntic contacte humà.

 

Encara que no es coneixen amb detall l’origen d’aquesta addicció, alguna de les hipòtesis plantejades es troben en antecedents en infància o adolescència (abusos/traumes sexuals, rebuig afectiu, etc.), situacions actuals (manca de satisfacció sexual o personal, soledat, buit existencial, etc.) o personalitat de la persona (impulsivitat, disfòria, baixa autoestima, etc.).

 

L’abordatge psicoterapèutic comença a partir del reconeixement de l’addicció sexual com un problema. Aquest és el primer i més important per pas per superar l’addicció. De la mateixa manera que en les altres addiccions, hi ha una resistència a reconèixer-la negant la malaltia. Són les persones que estan al seu voltant les primeres que se‘n adonen que hi ha un vertader problema. Una crisi externa com, per exemple, un trencament en la parella, un deute econòmic o la pèrdua de feina pot portar a la persona a demanar tractament. Algunes de les estratègies terapèutiques per treballar en les addiccions són les següents: creació d’un nou estil de vida, control i exposició dels estímuls, major tolerància a la frustració, prevenció de recaigudes i grups de suport, entre d’altres. També és necessari que el tractament s’estengui a la parella de la persona que pateix l’addicció perquè, en molts casos, ho viuen de manera personalitzada i se’n senten responsables per no ser suficientment atractius/ves, veient-se d’aquesta forma molt afectada la seva autoestima.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies