Qui no recorda la frase “Lejos… cerca…” que van popularitzar els famosos habitants del Barrio Sésamo? Dues paraules que ens van ajudar quan érem infants a diferenciar quan una persona estava situada lluny i quan estava situada a prop. Vam aprendre a utilitzar aquest dos termes en forma de binomi, però què passa quan aquests dos adverbis es troben? Aquest record de la meva infància m’ha transportat a una altra realitat on és possible estar a prop i lluny al mateix.
En la nostra ciutat, en el barri on vivim o en l’entorn laboral, la diversitat cultural és més que una realitat. Persones que han vingut d’altres regions, països, cultures i religions formen part del nostre teixit social; però, com ens relacionem els uns amb els altres en aquesta convivència?
En moltes ocasions, la cultura occidental es posiciona des d’una mirada crítica ja que tendeix a jutjar els comportaments i valors d’altres cultures sense tenir l’empatia suficient per entendre-ho.
També existeix la creença que la cultura occidental és millor que la resta i que té la missió d’ajudar a la resta perquè segueixen el bon camí. Totes aquestes premisses ens permeten comprendre de quina manera es cultiven els prejudicis que circulen en el nostre dia a dia sobre les persones que provenen d’altres cultures i amb qui convivim. A partir d’aquí, apareixen els prejudicis que es consideren actituds hostils i desconfiades envers a una persona que pertany a un col·lectiu i els estereotips com les atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres al seu conjunt. Aquests estereotips i prejudicis es converteixen en rumors i es transmeten sense, moltes vegades, haver tingut un contacte i una experiència directe. Doncs, no és fàcil detectar-los i qüestionar-los perquè en circulen molts. Ningú està exempt d’haver-se sentit discriminat per un prejudici i/o estereotip ja que n’hi ha a tots els grups siguis home, dona, gai, immigrant, una persona gran, independentista, policia, català, andalús, unionista, pobre o adolescent.
La por al que és desconegut per la resta és un dels principals motius que explica la presència de prejudicis en qualsevol societat.
Per tant, això vol dir que ningú està exempt de tenir prejudicis sigui quin sigui el seu origen cultural. El principal problema d’aquesta realitat és l’estigmatització de veïns i veïnes, les conductes discriminatòries i, sobretot, l’odi cap a persones només per pertànyer a una religió, cultura o classe social.
És molt curiós identificar com existeixen certs rumors que alimenten aquest tipus d’actituds com les ajudes socials específiques a les persones immigrades, l’augment de la delinqüència i la inseguretat ciutadana o l’augment de les llistes d’espera en les operacions per l’arribada de persones de contextos culturals diversos. Malauradament, aquests prejudicis s’han multiplicat arrel dels atemptats a Catalunya durant el mes d’agost jutjant a les persones musulmanes com a terroristes.
T’has parat mai a pensar si has estat mai víctima d’un prejudicis?
No t’has sentit mai jutjat/da per pretànyer a un col·lectiu? Hi ha persones adolescents que se senten discriminades en un supermercat per si robaven, a persones unionistes per ser defensors de la tauromàquia o a una persona gay per ser promíscua sexualment. Això vol dir que ens pot passar a tothom.
La diversitat cultural permet conèixer altres cultures, llengües i tradicions, així com augmenta la natalitat a Catalunya ja que, sense les persones provinents d’altres regions, la població seria actualment de 2,5 milions. Descobrir noves gastronomies i la creació de nous vincles i amistats són altres de les aportacions de la diversitat cultural. Les millors eines per combatre els rumors és preguntar, tenir sentit crític, investigar, buscar altres fonts per validar la informació i qüestionar tot allò que ens diuen.
Daniel Borrell, psicòleg col.legiat núm. 12.866
danielborrell@quantumpsicologia.com
