Des de fa uns mesos s’han viscut diversos esdeveniments polítics i socials de gran impacte al país, com va ser l’atemptat a Barcelona i el dia 1-O, i se segueix vivint un clima de tensió i incertesa que genera diferents emocions en les persones, com poden ser ràbia, por, angoixa, ansietat, tristesa i desassossec. Sobre això va escriure fa uns dies el meu company Esteve Planadecursach Soler, aquí teniu l’enllaç de l’article.
Si tenim en compte que a la vida quotidiana de vegades és difícil mantenir l’equilibri emocional per diferents motius.
Podem entendre que en temps de crisi social això pot empitjorar i convertir-se en una situació de risc per a la salut mental
Així ens trobem amb sensacions o emocions no adaptatives, és a dir que poden a més de dificultar el benestar de la pròpia persona dur-la a tenir conductes reactives, d’impuls, que denoten una desproporció a la situació i que fan difícil al seu torn les interaccions personals. És per això que en aquests moments és important realitzar un treball personal per mantenir la regulació emocional. Però, què significa aquest concepte?
La regulació emocional que també es coneix com a habilitat emocional es defineix com “la destresa de les persones i el procés deliberat que requereix esforç per atendre i percebre els sentiments de forma apropiada i precisa, la capacitat per assimilar-los i comprendre’ls de manera adequada i la destresa per regular i modificar el nostre estat d’ànim o el dels altres de manera voluntària”(Mayer, Caruso & Salovey, 2000; Cabell, Fernández-Berrocal, Ruiz & Extremera, 2006; Eisenberg & Spinrad, 2004; Kooler, 2009) (Ribero -Marulanda & Vargas Gutiérrez, 2013, pp. 498).
Això vol dir que per mantenir-se en estat de calma o de regulació emocional es necessita d’una participació activa per part de la persona, és una habilitat que permet un ajust o adaptació al context, i evita la reactivitat quan aquesta no és necessària.
Com saber si s’està desregulat/da?
Quan això es passa poden aparèixer els següents símptomes d’hiperactivació: augment de les sensacions com tensió muscular, acceleració del pols, tremolors, respiració entretallada, imatges intrusives, reactivitat emocional, hipervigilància, dificultats per raonar, elevació de la pressió sanguínia, entre d’altres.
La desregulació també pot manifestar-se amb signes de hipoactivación com: absència relativa o entumiment de les emocions, reducció dels moviments físics, amnèsia, confusió, dèficit d’atenció i dificultat per pensar i per prendre decisions. (Ogden, P. 2009)
Per qui tenen dificultats de regulació de manera habitual, les situacions de crisi i / o de convulsió social poden ser especialment difícils, a hores d’ara les emocions es viuen amb més intensitat i pot arribar a generar desequilibri intern i per tant desregulació emocional. Quan les emocions desadaptatives s’instal·len, la salut de la persona i les seves relacions interpersonals perillen. En aquests estats disminueix l’atenció, la capacitat per raonar, l’empatia i augmenta la reactivitat emocional i poden augmentar també emocions com ràbia, tristesa, sensació d’incertesa o ansietat, o altres símptomes com insomni, tensió muscular, mals de cap, entre d’altres.
Part de la feina conscient per mantenir la calma passa per identificar les emocions, observar-les i decidir activament si romandre en aquest estat
No seria adaptatiu alimentar les emocions desagradables, mirar constantment les notícies en els diferents mitjans, parlar de la situació o pensar en tot allò que generi malestar.
Què cal fer per mantenir la regulació emocional?
- Identificar si les sensacions corporals augmenten o disminueixen produint malestar
- Atendre aquestes sensacions per poder modificar-les
- Prendre consciència dels pensaments, si són negatius o pessimistes
- Prendre distància de la situació o temàtica que provoca malestar
- Focalitzar l’atenció en una activitat agradable
- Posar en pràctica recursos com respiracions diafragmàtiques, tècniques de relaxació o exercici físic que ajudi a aconseguir un estat de calma
- Practicar Mindfulness o Atenció plena
Bibliografia:
- Gaggino,M. http://.www.cienciapsicologica.org/pubs/notas/clinica/item/104-regulacion-emocional.
- Ogden, P. Minton, K. Pain, Clare. El trauma y el cuerpo. Un modelo sensoriomotriz de psicoterapia. Ed. Desclée de Brouwer, 2009.
Laura López Galarza
Psicòloga. Terapeuta EMDR.
