Som al centre de Barcelona

hola@quantumpsicologia.com

93.414.38.95

QUÈ DIU LA CIÈNCIA SOBRE LA COMPASSIÓ?

La compassió és la motivació d’alleujar el patiment, el propi i l’aliè. No es tracta només d’empatitzar amb el patiment, sinó de centrar l’atenció en una acció possible per reduir-lo. A les darreres dues dècades s’han realitzat nombroses investigacions i s’han creat diferents programes d’entrenament en compassió.

Un grup d’investigació d’Standford va comprovar que la compassió disminuïa les preocupacions de les persones i n’augmentava el benestar. En pacients amb dolor crònic, la sensibilitat al dolor va disminuir després de 9 setmanes de pràctiques i es va incrementar la sensació de benestar. Les parelles de les persones participants al programa els van descriure com a menys iracunds.

En estudis realitzats a la Universitat de Carolina del Nord, en què es practica una actitud de benvolença, es va observar que no només disminuïa la depressió i estimulava les actituds positives, sinó que també incrementava la sensació de satisfacció de les persones amb les seves vides, reforçant les connexions amb família i amics.

A la Universitat Emory, es va utilitzar una adaptació similar amb estudiants que patien depressió. Els resultats inicials suggerien que fomentar una actitud de compassió no només repel·lia fins a cert punt la depressió, sinó que també reduïa les respostes corporals davant de l’estrès.

Resultats en el cultiu d’una actitud de compassió suggereixen fins i tot beneficis biològics, com ara disminuir la inflamació i rebaixar els nivells d’hormones de l’estrès. Les investigacions dutes a terme per Richard Davidson han mostrat que l’entrenament compassió provoca canvis beneficiosos al cervell, tant en la seva estructura com en la seva funció.

A l’institut Max Planck d’Alemanya, la neurocientífica Tania Singer, va formar equip amb Matthieu Ricard, un biòleg francès ordenat monjo, per avaluar diversos mètodes per cultivar compassió. Van trobar una diferència entre acumular empatia (quan sents com sent l’altra persona) i compassió (quan vols alleujar el patiment); cadascuna augmenta l’activitat de diferents sistemes neuronals.

Quan simplement empatitzem, sintonitzem amb el patiment d’algú –per exemple, en visualitzar imatges víctimes cremades o altres persones passant greus penúries–, el cervell encén els circuits per sentir dolor i angoixa. Aquest tipus de ressonància empàtica ens pot inundar de desequilibri emocional, “d’angoixa empàtica”, com en diu la ciència. Les professions d’atenció a les persones en salut, en serveis socials, en educació, comporten el risc d’aquest ansietat crònica, que pot esdevenir esgotament emocional, un precursor del desgast professional.

El grup de Singer va descobrir que després que les persones practiquessin sentir calidesa i interès pels altres, podien mirar fotos de patiment sense apartar la mirada defensivament, romanent oberts a l’aflicció aliena. Alhora, s’activaven els circuits cerebrals relacionats amb els sentiments positius, indicant la seva actitud de compassió i bons desitjos per la víctima. La compassió, suggereixen els resultats, serveix com a vacuna contra l’angoixa empàtica, encoratjant més activitat als centres cerebrals de l’afecte, que augmenta la resiliència en lloc del desgast.

En els temps actuals i per mitigar els efectes de la pandèmia de COVID-19, és urgent i necessari implementar programes d’entrenament en compassió per desenvolupar la resiliència i reduir el burn-out.

Així que en aquest moment t’invito a contemplar el teu patiment ia centrar la teva atenció en què és possible per tu dur a terme per reduir el teu patiment. La compassió és acció.

Soledad Calle

Psicóloga general sanitaria

Colegiada 13.541 (COPC)

Socia Fundadora de Quantum Psicología

Feu un comentari