Una bona comunicació es una de les bases més importants de qualsevol relació sana. Si parlem del mon de les relacions de parella, la comunicació adquireix una especial importància ja que, quan falla, les persones que formen part de la relació entren en un bucle de discussions, retrets i dinàmiques disfuncionals que poden provocar una ruptura o transformar el vincle en tòxic.
Els problemes de comunicació son un dels motius de consulta principals i més freqüents en teràpia de parella. La bona notícia és que, recuperar una comunicació sana i satisfactòria és possible. Tot seguit, repassarem alguns dels errors més comuns que poden estar provocant conflictes entre els membres d’una relació i maneres de començar a corregir-los.
Comunicació del dia a dia i comunicació emocional.
Quan el dia a dia és absorbent i estressant, quan la rutina s’ha instaurat en la parella i quan les persones que formen part d’ella ja es coneixen en profunditat, pot passar que la comunicació es redueixi i es converteixi (de vegades gairebé de manera exclusiva) en una comunicació de gestió. Les converses es basen en parlar de les tasques pendents, les gestions que s’han dut a terme o queden per fer, en el que es soparà a la nit etc.
En canvi, es perd l’hàbit de parlar sobre com ens sentim en tots els aspectes que formen part de la nostra vida, en parlar des de l’emoció i des de la connexió amb un/a mateix/a, el compartir amb l’altre.
Recuperar l’interès per saber de l’altre, interessar-se sobre el que opina sobre certs temes, què desitja, els seus projectes personals, la seva visió del mon i del futur, per posar alguns exemples, fa que la flama, la connexió i l’interès es mantinguin en la relació. Si ens fixem, aquest tipus de converses son les que predominen a l’inici de les relacions, perquè perdre-les?
Escoltar VS sentir.
Una bona comunicació comença quan som capaços/es d’escoltar-nos en comptes de barallar-nos per parlar. Podem no escoltar el que l’altra persona diu per diversos motius: pensem que ja sabem el que dirà, creiem que el que l’altre persona dirà no és interessant, pot ser que ens faci por com ens afectarà el que està a punt d’expressar o (un dels motius més habituals), tenim massa pressa per intervenir. Sigui com sigui, el resultat final és que sentim, però no escoltem, no connectem, no empatitzem i no fem l’esforç per comprendre. També pot passar que mentre la parella està parlant, ja estem pensant en la millor manera de respondre, o en el cas de disputa, en com contraatacarem o ens defensarem.
Establir torns de paraula, esperar a que la parella acabi de parlar abans de intervenir, donar un feedback del que ens ha dit abans de contestar, son pràctiques habituals d’una bona comunicació.
Buscar el moment adient.
No sempre és un bon moment per parlar del que sentim, ja sigui positiu o negatiu. És important buscar un moment de calma i tranquil·litat, reservar un espai diari per dialogar i fer-ho en un entorn que faciliti la bona predisposició a fer-ho. D’aquesta manera, eliminarem estímuls estressants i també reservarem un moment per dedicar-lo en exclusiva a la parella.
Llenguatge i reforç positiu.
Les paraules que escollim per expressar-nos son importants, hem de pensar en quin és el missatge que volem transmetre i com fer-lo arribar. Les paraules que denoten extrems com “mai” o “sempre” no son amigues de la bona comunicació, ja que radicalitzen el missatge i poden ser rebudes com agressives. El parlar amb un llenguatge positiu ens fa estar més tranquils/es i també a la persona a la que tenim davant. És molt més eficaç solucionar un conflicte o un tema en concret donant reforç positiu que castigant o assenyalant els errors comesos per l’altre persona, ja que aquestes últimes dinàmiques només col·loquen a la parella en una posició i postura de defensa o contraatac.
La importància del que diem…i del que no diem.
Igual d’important és el que diem que el que no diem. Habitualment, el nostre llenguatge corporal parla per si sol i entra en contradicció amb el llenguatge verbal. Això passa quan intentem amagar la realitat de les nostres emocions o ho fem de forma parcial. L’altra persona no te perquè llegir-nos la ment ni endevinar el que ens passa o ens deixa de passar si no li fem saber. La honestedat ben entesa és un dels punts claus per aconseguir una bona comunicació.
Naia Canler. Psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles.
