En aquest instant tot està bé, però si la teva ment té una tendència a la preocupació ràpidament pot trobar un motiu per inquietar-se. Potser les coses s’emboliquen a la feina i podries tenir problemes econòmics, o podries emmalaltir en qualsevol moment i perdre la salut, o que es produeixi una catàstrofe mediambiental. La ment té la capacitat extraordinària de que es produeixin amenaces i perills quan menys t’ho esperes. L’ansietat fa acte de presència i no requereix d’un objecte o esdeveniment específic i tot i així notem com el cos es tensiona i costa més respirar.
Un dels pensaments habituals de la ment preocupada és el pensament “I SI succeeix tal cosa?”. Aquest pensament representa un esforç inútil d’assegurar-se i controlar el futur i ens porta amb velocitat a la ment angoixada i la seva repercussió en el cos.
Els pensaments ocasionals poden repetir-se fins a convertir-se en habituals i els pensaments habituals si es repeteixen es converteixen en trets mentals. Des d’aquesta perspectiva l’ansietat és un intent de anticipar-se al futur i saber què passarà a continuació. El problema és que es desconnecta del que està passant ara i es comença a experimentar una situació que és irreal, que potser ocorrerà però que ara no està succeint. Sovint ens trobem en una situació que no està passant res de dolent, però la nostra ment comença a analitzar en busca d’algun problema que captar.
Podem observar el poder de la ment per passar d’un estat de relativa tranquil·litat a un estat d’angoixa en un obrir i tancar els ulls. La ment s’inventa històries de forma automàtica, i la ment preocupada crea narracions de por que vivim com realitats. Però és com si estiguessin en una pel·lícula, amb la diferència que no sabem que és una pel·lícula.
SENTIR ANSIETAT ÉS VIURE
Les persones ens enfrentem constantment a elements desconeguts i a innumerables perills i l’intent de predir les amenaces per buscar una alternativa forma part del nostre dia a dia. Però convé mantenir clara la diferència d’allò que està succeint i que suposa un risc del que podria ocórrer en un futur proper o llunyà. La recreació d’aquestes possibilitats ens amarguen la vida i tot el que havies imaginat no passa i finalment apareix una situació que no havies contemplat.
Si practiquem la no identificació amb el contingut de la ment, si seiem a contemplar la narració del pensament com si anéssim al cine, el seu poder de pertorbar-nos es reduiria de forma notable.
TU NO ETS EL QUE PENSES
Així, et convido a observar amb amabilitat els teus pensaments i a mirar-los com un relat de la teva ment, que no ets tu. Observa les narracions de preocupació, de perill, d’amenaça que crea la teva ment. L’atenció plena és un antídot contra l’ansietat perquè quan em faig conscient del meu relat mental, aquest deixa de fixar-se en la meva ment.
La consciència de la ment aversiva permet gestionar millor les distorsions que genera el seu relat. Pots observar els pensaments que van i venen, com les onades del mar, o com una fulla que arrossega l’aigua.
La paradoxa és que el intent d’evitar el malestar anticipant-nos a possibles perills i amenaces genera un intens malestar. Una altre opció és observar amb curiositat el malestar, i identificar els sentiments, emocions i sensacions que provoquen en el cos. Observar el que passa en el cos, on està la incomoditat, sense fer res més. Potser de seguida notaràs l’impuls a eliminar el malestar. L’impuls a actuar és diferent del sentiment. Podem romandre en l’observació, sense actuar, acollint i acceptant el malestar.
En la pràctica de l’atenció plena no es tracta de canviar el contingut de la ment, els pensaments, emocions i sensacions, sinó la relació que tens amb ells, diferenciant els pensaments de la realitat i sense identificar-te amb ells.
