El nostre ego s’aferra a conceptes, idees, objectes, persones i aquest aferrament produeix patiment. L’ego crea un personatge que ha de defensar el que pensa i la seva posició i això ens fa entrar en batalles i guerres inútils. Cada vegada que ens sentim víctimes d’algú o d’alguna situació ens hem pres les coses de forma “personal”, les coses passen però l’ego ens diu “les coses ENS passen”. La nostra ment construeix una història en la que som molt importants encara que sigui des del patiment. L’ego ens fa voler tenir la raó, enlloc de ser feliços.
SOVINT ENTRES EN DISCUSIONS PER TENIR LA RAÓ?
L’ego viu des de la carència, des del que falta, des del no hi ha prou. I ens fa esclaus del seus desitjos: ser més jove, perdre pes, tenir més diners, viatjar, anar més lluny, aconseguir èxits, tenir més sexe, per exemple. En realitat no cal fer res més que deixar-nos portar pel moviment de la vida. L’Erich From deia que si amb tot el que tens no ets feliç, amb tot el que et falta tampoc ho seràs.
ET TROBES SOVINT NECESSITANT QUELCOM MÉS PER ESTAR BÉ?
La ment aferrada viu des de la separació, i provoca sentiments d’aïllament, solitud, de ser superior o de ser inferior, o potser diferent de la resta d’éssers. És des de la separació que apareixen els judicis respecte de nosaltres o sobre els altres. L’aigua del mar provoca onades, cada una és diferent i alhora forma part del conjunt de l’aigua de l’oceà o si mirem un camp de margarides, cada margarida és igual i a la vegada diferent de la resta. Si suspenem el judici, o el deixem anar, l’acceptació del que ÉS en aquest instant emergeix i ens allibera del que “hauria de ser”.
OBSERVA ELS JUDICIS DE LA TEVA MENT
L’ego entra en competició, necessita guanyar i sentir-se “millor” que d’altres, i això és esgotador i inútil, perquè des de la comparació sempre haurà algú millor, amb més diners, més atractiu, més intel·ligent, o potser menys, i és l’enemic principal d’una bona autoestima, perquè sempre hauràs de ser d’una altre manera, i és el jutge més sever.
Evidentment tot això es pot aplicar a nivell col·lectiu: com a grups socials, pobles i inclús països. De fet la creació d’aquestes categories és l’evidència del domini del nostre ego, que oblida que som gotes d’aigua dintre del mateix oceà.
El nostre ego adopta diferents màscares:
- Víctima. Es sent víctima de les circumstàncies, o de les persones. La ment es pregunta, com en el títol de la pel·lícula Què he fet jo per merèixer això?
- Salvador/a. Els hi encanta socórrer als altres i sovint no es cuiden de sí mateixos/es.
- Dominant. És la ment rígida que diu com haurien de ser les coses, autoritària i que demana obediència.
- Rebel. És l’altre cara de la ment dominant, que es nega a col·laborar a priori i que considera que és millor que la resta.
Des de l’ego experimentem sentiments de culpa, i necessitem que la realitat s’adapti a les nostres expectatives, esforç del tot inútil perquè la realitat és la que ÉS.
PATEIXES PER LES TEVES EXPECTATIVES RESPECTE DE TU I DELS QUE T’ENVOLTEN?
La forma de suavitzar el patiment de l’ego, primer és ser conscient de la seva existència. Per tenir aquesta consciència la pràctica de l’atenció plena és un bon camí. Un cop identificat, podem treballar DEIXAR ANAR les creences que sustenten el nostre ego.
