Voldria proposar una reflexió, dirigida principalment als amants i predicadors de l’ordre.
Alguna vegada t’has deixat les claus en la nevera, el mòbil dins d´un armari o has arribat a pensar que t’han robat el cotxe després de buscar-lo durant una llarga estona en un pàrquing públic?
Intentarem explicar en quins moments de la vida som més propensos al fet que ens succeeixin aquest tipus de coses, i algunes raons explicatives.
L’ordre ens dóna seguretat, previsibilitat i tranquil·litat. No obstant, tots passem per situacions, etapes o estats emocionals en les quals fins i tot el més organitzat comença a trontollar-se.
Quan ens mantenim de manera persistent o recurrent en estats d‘elevada ansietat, nerviosisme i preocupació, és quan es produeix, al mateix temps, aquesta desagradable sensació que no rendim al 100%. Podem oblidar cites, perdre coses, sentir-nos més lents i que es redueixi la nostra capacitat per a resoldre problemes, fins i tot els més senzills o quotidians. Aquests factors incrementen encara més la sensació de falta de control sobre el nostre dia a dia, i amb això el malestar.
No és necessari estar passant per una depressió, trastorn d’ansietat greu o una altra patologia mental per a percebre que no funcionem de la mateixa manera, que alguna cosa falla, que estem més maldestres i menys reflexius (encara que podem passar-nos tot el dia donant tornades a un mateix fil).
Quan passem per èpoques de grans canvis o etapes que ens impacten de manera negativa emocionalment, es produeixen modificacions en la nostra manera de percebre les coses que succeeixen en el nostre entorn, i fins i tot també dins de nosaltres.
Vàries són les raons per les quals això succeeix:
Les rumiacions, o el fet de donar voltes constantment a coses que ens preocupen, fan que focalitzem la nostra atenció en aquests pensaments, i que ens desconnectem d’allò que estiguem fent en aquest moment. Això fa que es donin, amb freqüència, situacions en les quals perdem el fil del què estàvem dient, oblidem a quin hem anat a una habitació o on hem deixat les claus. Ens tornem menys eficients i gastem energia extra en realitzar constants comprovacions de les accions que, en moments més estables de la nostra vida, faríem sense dificultat.
Què m’està passant? Em falla la memòria? Anirà a més?
Sovint, la primera opció que sol triar la gent per a explicar aquestes conductes ho redueix tot a ficar totes aquestes “errades“ que cometem en un mateix sac: “la memòria”. És cert que podem tenir dificultats per a recordar coses que he fet, alguna cosa que m’han dit o un encàrrec important que havia de fer.
Per altra banda, existeixen altres processos cognitius implicats, que compleixen un paper fonamental per a poder funcionar d’una manera adequada en el dia a dia:
Un d’ells és l’Atenció: L’atenció és la porta d’entrada imprescindible per a poder memoritzar alguna cosa.
Entre els diferents tipus d’atenció que existeixen, es troba l’atenció selectiva:
És la capacitat per a poder fixar l’atenció en un estímul concret de manera voluntària, sent capaços d’inhibir altres estímuls de voltant. Aquests estímuls poden ser: d´una banda, externs (sorolls, converses alienes a nosaltres, una ràdio encesa, etc) o de l´altra, interns (un pensament que ens ve al capdavant). L’ansietat i la preocupació fan que no siguem tan ràpids o eficaços a l’hora de discriminar els estímuls que són més rellevants en la mateixa mesura en què ho som quan ens trobem en estats emocionals més neutres.
Memòria de treball:
És la capacitat que ens permet mantenir o retenir informació de manera temporal per a poder realitzar una acció amb aquestes dades de manera activa i conscient. La memòria de treball ens permet, per exemple, recordar i respondre al que ens estan explicant en una conversa, o mantenir en la ment els ingredients d’una recepta que cuinarem mentre estem parlant amb algú per telèfon.
Presa de decisions:
Pot veure’s afectada la nostra capacitat per a prendre decisions d’una manera raonada. En el seu lloc, reaccionem d’una forma més impulsiva i emocional, sense donar-nos temps a calcular o avaluar les repercussions de diferents alternatives que podríem triar per a actuar.
Processament emocional:
La manera en la qual identifiquem i processem les emocions (pròpies i les dels altres) pot veure’s afectada.
- En nosaltres mateixos, pot fer que no reconeguem aquells senyals que ens diuen “frena i descansa”, arribant a exigir-nos més del que podem sostenir.
- En els altres, podem atribuir a les persones amb les quals interactuem, estats emocionals erronis, contaminats per l’emoció negativa que tenim en aquell moment determinat.
Què podem intentar posar en pràctica en aquestes situacions?
- M´aturo i m’escolto. Entenc que en aquesta època potser no puc seguir el ritme al qual estic acostumat/da.
- Suport visual extern: Agenda, calendari… Tot allò que m’apunto és un pes menys en la meva ment amb el qual haig de carregar. Posar almenys 3 moments fixos al dia en què el revisaré. (associar-ho, per exemple, a accions que ja estan instaurades en la rutina).
- Viure en el present. Estar present de manera conscient en aquelles tasques que estic realitzant, disminuirà el número de conductes de comprovació (com ara tancar la porta o apagar la llum).
- Una cosa darrere de l´altra. La nostra capacitat per a realitzar més d’una acció al mateix temps potser es veu reduïda. Disminuirem la probabilitat d’error i serem més eficients si fem les tasques d’una en una i no diverses coses al mateix temps.
- Eliminar estímuls innecessaris que puguin interferir en el que estem fent. Una taula ordenada i un ambient amb poc soroll ajuda a mantenir la concentració.
- Agendar moments per cuidar-me, com si fos una tasca més a fer a la setmana. Aquestes estones seran més necessàries que mai: petites dosis d’energia per a afrontar aquestes etapes d’elevada exigència cognitiva i emocional.
Sonia Cazorla Cavaller. Psicòloga General Sanitària i Neuropsicòloga Clínica. Nº COL 18385
