TENS ANSIETAT ANTICIPATÒRIA?

I si no aprovo l’examen? I si no em va bé l’entrevista? Moltes vegades rumiem sobre el futur i ens plantegem les coses de forma negativa. Darrera d’un I SI… sempre va una cosa negativa. L’ansietat és una emoció normal que tothom podem sentir, sobre tot, quan hi ha incertesa davant d’una situació. Una altra cosa és l’ansietat anticipatòria que sempre imaginem el pitjor que pot passar. És una resposta d’anticipació de l’organisme davant de situacions que ens generen por, perill o que no controlem.

L’ansietat anticipatòria es dóna quan estem pensant en la situació, no quan estem en la situació

Seguint l’exemple de la entrevista, l’ansietat es dóna quan pensem en la entrevista. L’ansietat anticipatòria intenta predir les conseqüències d’una situació futura. És com si vius en un perill pròxim constant. Apareixen pensaments com “no podré fer-ho”, “ quedaré en ridicul”, que dificulten que pensis en claretat davant de les situacions. Si aquests pensaments els repetim sovint poden convertir-se en realitat, és el que anomenem la profecia autocumplida. És una sensació involuntària i que genera molta incomoditat. Ens produeix simptomes psicològics com la por i l’angoixa i també poden aparèixer simptomes físics com mal de cap, suor, palpitacions, temblors…

Quines persones són més propenses a l’ansietat anticipatòria? Les persones que tenen una certa intolerància davant la incertesa i necessiten tenir-ho tot sota control. Normalment són persones amb un alt grau d’exigència sobre el seu rendiment. També es més probable en persones que hagin tingut un trauma anterior o si persones que tenen alguna fòbia. Encara que sembli incontrolable si que podem fer coses per disminuir o alliberar-nos d’aquesta ansietat anticipatòria.

Algunes d’aquestes pautes serien:

• Treu la por de mica en mica. Si et fa por alguna cosa, és millor anar-la enfrontant en petites passes no de cop. La solució no és evitar allò que et fa por si no anar fent petits reptes que et poden portar a superar les pors.

• Ara i aquí. Si l’ansietat anticipatòria té a veure en la imaginació d’un futur negatiu centra’t només en l’ara i aquí perquè és l’unic que pots controlar. Pràctiques com, el mindfulness o la meditació, et poden ajudar a vencer la teva ansietat anticipatòria.

• Realitza algun exercici físic. L’exercici ajuda a deixar endarrera l’ansietat. L’exercici allibera endorfines i ens ajuda a anar per la vida més relaxats.

• Apren a desdramatitzar. El pitjor que pot passar és simplement una probabilitat, però la teva ansietat anticipatòria fa que sigui la realitat.

• Frena els teus pensaments negatius. Imagina que pots parlar amb els teus pensaments negatius i dir-lis que ja no et molestin més, que ja els hi faràs cas més tard.

Aquestes són unes pautes que pots utilizar; però, si tens simptomes d’ansietat anticipatòria , és millor que consultis a un/a professional de la psicologia.

Lola Guerra Ruiz

Psicològa nºCol. 11389

ETS UNA PERSONA GELOSA?

Tothom ha viscut algun cop amb un sentiment de gelosia. La gelosia és una resposta emocional que es produeix quan una persona sent una amenaça directe sobre una cosa que pensa que és seva. Dins d´una relació de parella, la gelosia és una resposta natural que es produeix quan tenim la possibilitat de perdre una relació que considerem important o nostra, i la majòria de gent l´experimenta en major o menor mesura. Cal diferenciar entre la gelosia que es pot considerar més aviat normal i la patològica. La gelosia normal és transitòria i puntual en canvi la patològica provoca un malestar molt significatiu en la persona que l´experimenta.

La persona amb una gelosia patològica té diferents trets de personalitat:

– Estat d’hipervigilància permanent

– Sentiment de manca de control propi

– Necessitat de controlar l’altra persona

– Manca de raons justificades

– Abandonaments anteriors

– Falta de confiança i baixa autoestima

– Falsa creença de la gelosia com a proves d’amor

Ningú desitja ser una persona gelosa i la gelosia patològica provoca molt malestar i pot afectar a àrees diverses de funcionament del dia a dia de la persona que la pateix. És important aprendre a gestionar la gelosia, disminuir-la o evitar que es converteixi en una cosa patològica.

Com gestionar la gelosia?

Potencia la teva autoestima. La por a l’abandonament o la solitud es deuen a una baixa autoestima. Treballar l’autoestima i l’autonomia és important per evitar tenir gelosia patològica.

Fomenta la teva autonomia Centrar-te en les teves metes desvia l’atenció excessiva sobre la parella. És important centrar-nos en la nostra pròpia vida i que això sigui el focus i no la nostra parella.

Augmenta el temps amb la teva parella Si el temps en parella és insuficient això pot augmentar la gelosia. Per estar més segures amb la nostra parella hem de tenir temps de qualitat amb ella.

Dedica temps al diàleg en parella. Parlar amb la teva parella de les teves emocions i necessitats fa que es doni un clima de confiança que enforteix a la parella i dóna més seguretat.

Vigila la freqüència de la gelosia. Quan la gelosia és puntual i espontània forma part de les relacions i no requereix més atenció. Però si és una cosa permanent tendeix a desgastar la relació.

Lola Guerra Ruiz

DUBTES EN L’AMOR

La Marta porta 3 mesos sortint amb un noi, s’estimen i s’ho pasen bé junts. Però ella dubte de si la relació va bé o no, si tenen futur, si estan fets l’un per l’altre… I així li explica al Raul que està una mica cansat dels dubtes de la Marta ja que ell pensa que la relació va bé i no hi ha motius perque dubtar i que s’ha de gaudir del present.

La Marta enten al Raul, però li costa parar els seus dubtes per molt que ho intenta tornen sobretot quan està sola i no tant quan està amb ell. Els dubtes en les relacions de parella són normals, de fet per la meva experiència com a psicòloga puc dir que la relació de parella és la més complicada ja que hi han molts factors que intervenen. Però també pot ser la relació més enriquidora i completa. El que li passa a la Marta ve molt influenciat pel que ens han vengut en les pel.licules i moltes cançons, un amor idílic i dependent… que fins i tot podria ser tòxic.

La Marta podria tenir un TOC DE L’AMOR, un pensament obsessiu de dubtes que no li deixen gaudir de la seva relació de parella. La Marta necessitaria parar aquest bucle de dubtes per poder estar bé en la seva relació amb el Raul. Però la Marta no és la única que té dubtes en una relació de parella hi han més dubtes que poden sorgir quan estem en parella.

Dins d’aquests dubtes estan:

Por al compromís: dubtar si la relació pot passar a una fase diferent i comprometre’s amb aquesta persona ja sigui donant un pas de viure junts o bé formalitzar la relació.

Dubte de si és la persona adequada: hi han persones que dubten si la persona és la que hauria de ser com si hagués un estándar únic de la persona amb la que “deurien estar”.

Dubtes si agradarà a la familia i als amics: moltes persones pensen en la seva parella i no poden evitar el fet de pensar si agradarà al seu grup familiar i d’amics de fet hi han persones que deixen relacions pels comentaris del seu entorn.

Dubtes si la relació funciona: és normal que les relacions passin per crisis i això pot enfortir o no la relació.

– Dubtes si deixar la relació: si no es supera una crisis o bé hi han coses importants que no es donen en la relació hi han dubtes de si és el moment o no de deixar la relació.

Dubtes si m’estima o l’estimo: A vegades sorgeixen els dubtes propis si realment estimem a la parella o bé si la parella ens estima.

Això només és un recull de possibles dubtes que poden sorgir al món de la parella potser t’has identificat amb algún dubte o bé tens uns altres… L’important és saber que poden aparèixer i el que hem de fer és no atascar-nos i valorar allò que si que tenim, tenir un espai per pensar però sense fer bucles si no per aclarir-nos. És bó dubtar si ens ajuda a replantejar-nos coses que després ens aporten alternatives de millora. Deixar la perspectiva de la parella idílica que tant de mal ens ha fet i ens continua fent de forma inconscient.

Lola Guerra Ruiz

ESTÀS O HAS ESTAT EN UNA RELACIÓ TÒXICA?

Les relacions tòxiques es caracteritzen perquè una de les persones té comportaments inapropiats que poden suposar una situació de vulnerabilitat psicològica per l’altra persona. Hi han relacions tòxiques amb amistats, pares i mares, germans/es, companys/es de feina…

Però en aquest article em centraré en les relacions tòxiques de parella. Les relacions de parella són gairebé sempre complicades ja que hi han molts factors en aquestes relacions, a vegades és difícil saber si estàs o no en una relació tòxica de parella. I com a tot a la vida hi han barems, hi han relacions una mica tòxiques que poden anar a més i relacions molt tòxiques. Hi ha una sèrie de característiques que ens poden ajudar a veure si estem en una relació tòxica de parella.

Quins factors determinen una possible relació tòxica de parella?

• A l’altra persona li molesta que passis temps a la teva familia o grup d’amics.

• Et mira el mòvil i les teves xarxes socials.

• Et menysprea quan fas algun comentari davant d’altres persones.

• La teva parella no et deixa o es molesta massa si pases temps amb algú que sospita que li pots agradar o bé si quedes amb algun ex.

• Intenta canviar la teva manera de vestir, pentinar-te, el teu estil…

• Li treu importància quan et queixes d’alguna cosa dient que “ no es per tant”

• Evites explicar-li certes coses per por a que es molesti.

• La teva parella pren decisions importants sense consultar-te però a la inversa no és possible.

• La teva parella et compara amb altres parelles sexuals del seu passat.

Encara que al llegir aquests factors ho vegis molt clar quan estàs dintre d’una relació tòxica no ho veus tan clar. També és cert que en algun moment qualsevol de nosaltres podem tenir alguna actitut tòxica, però com tot té un barem, una cosa és a vegades i altra cosa és gairebé sempre. És més fàcil veure des de fora el problema que hi ha que des de dintre. Familiars o amics poden dir-te que no veuen bé certs comportaments però tu els justifiques i penses que no és per tant. La millor por que tenim les persones és la solitud, tenir por a sentir-nos soles. Per això, moltes persones aguanten aquest tipus de relacions. Jo quan sento algú que diu que va fent amb la seva parella, que porten anys aguantant-se… m´esgarrifo, aguantar no és una bona relació. Moltes vegades aquestes parelles tòxiques continuen perquè es forma un cercle viciós, primer estar l´enamorament que tothom veiem l´altra persona com la millor, això està bé però després ja passem a una altra fase que és quan ja hi han desacords, negociacions i conflictes i aquí en una relació tòxica sortiran els factors anteriorment expossats. Però el cercle continua per que l´altra persona es mostra molt atenta, demana perdó, es penedeix i explica que no està bé… és la fase de Lluna de mel que fa que continuem amb l´enamorament una altra vegada i així seguim si no trenquem el cercle.

Què podem fer si veiem que la nostra relació pot convertir-se en tòxica?

• Donar valor a les nostres opinions i que es tinguin en compte.

• Possar límits davant de les mostres de desvalorització de la nostra parella.

• Seguir amb el nostre estil de roba si és el que ens agrada, no canviar per l’altra persona.

• No deixar de banda relacions familiars, amics o exparelles en les que ens estem bé.

• No permetre que ens controlin el mòvil o les xarxes socials

• Tenir temps per nosaltres mateixos no estar sempre pendent de la parella

• No t’oblidis de tu per estar només pensant i fent coses per la parella.

• Tingues en compte el que et diuen les persones que t’estimen sobre el que veuen de la teva parella.

• Explica tot allò que sents a algú de confiança

• Si necessites demana ajuda psicològica.

Lola Guerra, psicòloga col. 11389





COM ÉS LA TEVA COMUNICACIÓ EN SITUACIONS DE TENSIÓ O ESTRÈS?

Davant de les situacions que estem vivint totes les persones, el confinament degut al COVID19 pot tenir reaccions diferents segons cada persona. És una situació que inevitablement ens preocupa i ens pot ocasionar estrés. L’estrés influeix en les nostres relacions, en la manera que ens comuniquem. La comunicació és la base de les relacions personals, sempre ens estem comunicant. Tant sigui de forma verbal com no verbal, el silenci també és comunicació. Cada persona tenim una forma de comunicar-nos, tenim un to de veu, una fluidesa verbal, utilitzem unes paraules més que unes altres.

En aquest moments, moltes persones han optat per comunicar-se també cantant des dels seus balcons per animar aquesta situació. Ara la nostra manera de comunicar-nos ha canviat inevitablement, no podem estar amb les persones estimades i afortunadament la tecnologia ens ajuda amb les videollamades.

Tot això, m’ha fet reflexionar en com és la nostra comunicació en situacions complicades, de preocupació o estrés. La comunicació és la base de les relacions personals, sempre ens estem comunicant. Cada persona tenim una forma de comunicar-nos, tenim un to de veu, una fluidesa verbal, utilitzem unes paraules més que unes altres.

Tant sigui de forma verbal com no verbal, el silenci també és comunicació

Una de les preguntes díficils que em vam fer en un curs va ser: Com és la teva comunicació? No és fàcil definir com ens comuniquem, tot i fer-ho constantment. Totes les persones tenim un patró de comunicació que varia una mica segons amb la persona que ens comuniquem. Però si que aquest patró de comunicació acostuma a canviar en situacions de tensió o conflicte. Com et comuniques en aquestes situacions de tensió o estrés? En aquestes situacions és molt possible que notis que la teva comunicació, hi han persones que prefereixen no parlar per no dir coses que després perjudiquin, hi han persones que es comuniquen “sense filtre” i poden fer mal, hi han persones que es queden bloquejades…

Virginia Satir, psicoterapeuta estadounidense famosa pel seu enfoc en terapia familiar, va estudiar com es comuniquen les persones davant la tensió.

Segons la famosa psicoterapeuta hi han diferents perfils:

Acusadora: Persona que culpa a les altres persones, busca els errors sempre en els altres, és una dictadora. Actua com una persona superior, la seva veu és forta i dura. Critica a tot i a tothom

Conciliadora: Persona que està conforme amb tot, que sempre pensa que és culpa seva, es disculpa, sent que deu favors a tothom i que és responsable de les coses dolentes que passin.

Hiperraonadora: Es mostra freda, rígida, pensa que sempre té raó. No mostra els sentiments.

Distractora: Ignora el conflicte, crida l´atenció per distreure sense respondre a allò que l´altra persona expressa.

Assertiva: La persona que té una comunicació honesta i oberta. Té present les seves opinions i també la de les altres persones. Vol arribar a un acord que sigui equitatiu per totes les parts.

Possiblement t’hauràs trobat en persones de tots aquests perfils o bé tu també t’has identificar en aquests perfils. Com podreu intuir el perfil de la persona assertiva és el més saludable davant les situacions de tensió i conflicte.

És cert que ser assertiva quan hi ha una bona relació és fàcil, el difícil és ser una persona assertiva quan no estem tranquil·les

Per això, és recomanable deixar un espai de temps per parlar quan no estiguis preparada per fer-ho i així poder fer-ho de la forma més assertiva possible. Aquest espai de temps ha de ser pactat, no podem deixar les converses de forma eterna si no posar un temps i fer-ho de la manera més assertiva possible.

Ara és el moment de cuidar les nostres relacions, de poder comunicar-nos de la millor manera per evitar generar més estrés o preocupació del que podem tenir tothom.

Lola Guerra Ruiz. Psicòloga Col. Nº11389

T’AGRADA EL NADAL?

 S’apropa el Nadal, amb les seves festes, reunions familiars i d’amics, regals, tradicions… El Nadal arriba per tothom però no arriba igual per tothom. Hi han persones que gaudeixen d’aquestes festes, que tenen allò que diem esperit nadalenc. Persones que gaudeixen de decorar les seves cases, de trobar-se amb les seves families, de comprar regals, viuen amb alegria aquestes dates. En canvi, a altres persones no els hi agraden, desitgen que s’acabin perquè ho passen malament. El Nadal és de contrastos, de persones que l’estimen i persones que més aviat l’odien. De persones que els agradava de petites i ara d’adultes ja no i de persones que els ha tornat a agradar al tenir als seus fills.

Sigui com sigui, El Nadal mou les emocions.

Existeixen dades que indiquen que aproximadament un 44% de la població pateix el que s´anomena “depressió blanca” que és la tristesa que moltes persones senten al Nadal i que és semblant als símptomes depressius comuns.

Quines són les causes de la tristesa al Nadal?

La tristesa en aquestes dates s’associa a diferents motius.

  • Reunions familiars: Per moltes famílies no hi ha excusa és Nadal i ens hem de reunir si o si. El problema és quan hi han persones que no s’aguanten que no es veuen durant tot l’any i tenen l’obligació de trobar-se aquests dies. Això genera tensió, incomoditat i possiblement esclatarà en conflictes.
  • Nostàlgia del passat: El Nadal activa els records de persones importants que ja no estan, sentim el buit i enyorem Nadals feliços que ja no tornaran.
  • La soledat: hi han persones que no tenen a prop a la seva família i no poden passar aquests dies junts. Persones que no tenen família per reunir-se aquests dies.
  • L’economia: El Nadal suposa una despesa econòmica, dinars, regals, trobades amb amistats. No poder portar el ritme d’aquestes festes pot generar tristesa a moltes persones.
  • La feina: No totes les persones tenen vacances al Nadal i això fa que no puguin gaudir del temps com voldrien.

Què podem fer per viure millor aquestes dates?

  • Com t’agradaria que fos el teu Nadal? Fes el Nadal que tu vols no el Nadal establert. Pot ser difícil fer canvis i anar contracorrent a les costums establertes, però viure un Nadal rere d’un altre de forma trista passa factura.
  • Viu el Nadal amb les persones que vulguis. Escull quines són les persones amb les que et sents bé i disfruta aquests dies d’aquestes trobades.
  • Valora si és beneficiós parlar de segons quins temes aquests dies. Hi han famílies que ho tenen clar ni política, ni futbol… Pensa si et va bé treure o discutir sobre segons quins temes aquests dies. No vull dir que has d’evitar resoldre temes, però possiblement no siguin els millors dies per fer-ho, tenint en compte que mengem i bevem més que la resta de dies de l’any.
  • No et sentis obligat/da a ser feliç aquestes dates. Ens bombardegen amb missatges de felicitat per Nadal, no podem ser felices per obligació, ho sents o no ho sents. No et sentis culpable per no sentir allò que es suposa que has de sentir, escolta’t i dóna’t el permís per sentir el que necessitis.

Si no t’agrada el Nadal o et posa trist/a pensa que això si que són uns dies i passen, saber que té una data límit sempre ajuda. I si gaudeixes del Nadal no pensis que s’acaben aviat, gaudeix-les sense dates.

Lola Guerra Ruiz. Psicològa nº Col 11389

ETS UNA PERSONA FORTA

A vegades, he escoltat i també he dit «Ets una persona forta, jo no hagués pogut amb aquesta situació». Crec que moltes vegades, dividim les persones en dos tipus: les persones débils i les persones fortes. És com si algunes persones haguéssin desenvolupat recursos que les fan més fortes davant situacions i altres no. Però, què pensem quan diem que una persona és forta? Normalment, l’atribuim característiques com la capacitat de superació, de sortir endavant, de no venir-se a baix, mantenir la calma i la fermesa.

Els trets de les persones emocionalment fortes no tenen res a veure amb la duresa del caracter, la inflexibilitat o la tendencia a imposar-se a la resta de persones. Tot el contrari. Les persones emocionalment fortes tendeixen a ser moderades i a estar en equilibri. L’autocontrol és la clau per la fortalesa emocional, l’autocontrol no és la repressió, l’autocontrol és tenir l’habilitat per identificar les emocions i saber expresar-les.

Sentir tristesa forma part de la vida de les persones, la persona forta plora, clar que plora i expressa aquesta tristesa perquè així és la manera que pogui sortir la emoció i s’alliberi.

A vegades penso que estem invaits per una tendencia al positivisme irreal i a mostrar sempre que estem feliços i això limita la nostra necessitat d’estar tristos.

Quines són les característiques de les persones emocionalment fortes?

1. Són emocionalment intel.ligents. Són persones que saben mantenir la calma en les situacions díficils, tenen equilibri emocional i estan preparades davant el canvi.

2. No depenen de la opinió de les altres persones. A tothom ens agrada caure bé, però aquestes persones no depenen d’això, una cosa és el desig i una altra diferent és la necessitat, la necessitat ens fa aferrar-nos i això és el que fa mal.

3. Accepten bé les crítiques constructives. Comenten errors com tothom i davant les crítiques constructives aprenen d´això.

4. Assumeixen les equivocacions tenint compassió d´elles mateixes i empatia amb les altres persones

5. Tenen objectius clars que els motiven sempre a seguir per aquests camins

6. Mantenen la calma davant de situacions díficils, poden estar tristes, rabioses, engoixades però sense desbordar-se davant de les situacions.

7. Creuen en les seves capacitats de superació, recorden que han pogut sortir d´altres situacions i això els ajuda a tirar cap endavant.

8. Encara que tinguin por fan les coses amb por.

És cert que hi han persones que sembla que de forma innata tinguin aquestes característiques però també és veritat que les poden desenvolupar. Per la meva experiència com a psicol.loga he vist persones que s´han enfortit emocionalment al haver passat per diferents situacions de la vida. Crec que en general les persones aprenem de les situacions i quan es repeteixen o tenim situacions semblants ja tenim més recursos del que teniem al principi.

Lola Guerra

Com parlar de sexualitat amb els fills/es?

La sexualitat no és una cosa que tenim, sino és quelcom que sóm. La sexualitat és la forma en la qual cada persona expresa, comunica, sent, dóna i rep plaer amb la paraula i amb els cinc sentits del seu cos.

Em trobo sovint amb la dificultat que tenen les mares i els pares per parlar de sexualitat amb els seus fill/es. Com fer-ho? Quan s´ha de fer? Què s´ha d´explicar?

Les principals barreres que no ens deixen parlar obertament de la sexualitat són: la por, la falta d´informació, els mites i les idees equivocades.

La sexualitat no comença quan s´inicien les relacions sexuals, els nens/es experimenten sexualitat des de petits/es, comencen a explorar el seu cos, a sentir plaer al tocar-se, sense saber que és la sexualitat però si aproximant-se a sentir el seu cos. La educació sexual és un procés que dura tota la vida. No es limita només a explicar com “venen els nens/es”. Té com objectiu mostrar com adquirir información, formar actituds i valors sobre la identitat, les relacions i la intimitat. Inclou les relacions interpersonals, l´afecte, la imatge corporal, el gènere, entre altres aspectes.

Moltes vegades, els adults parlem de sexe als petits centrant-se més en els perills i no en les emocions. És important que els petits poguin saber sobre les malalties sexuals, embarassos no desitjats però també és important que sapiguen les emocions que es mouen a la sexualitat: el plaer, l´autoestima, l´acceptació corporal, el desig…

Us exposo algunes pautes que poden ajudar a les mares i pares a parlar de sexualitat amb els petits:

  • És important que els adults tinguin la iniciativa. Si els vostres fills/es no han fet cap pregunta sobre sexualitat, s´ha d´aprofitar qualsevol oportunitat que sorti. Si no parlem fins que mostrin interés això pot portar al fill/a a sentir que les persones adultes no els hi agrada parlar d´això i per tant no preguntaran.
  • Explicar la sexualitat: se´ls ha d´explicar la biologia relacionada amb el sexe, però també que les relacions sexuals impliquen estima, atenció i responsabilitat. Amb els nens/es a partir de 12 anys les converses han d´incloure la llibertat d´escollir una parella amb la que viure una relació sexual, la importància que sigui consentida i que s´arribi amb alegria i seguretat.
  • No preocupar-se si no coneixem totes les respostes a les preguntes dels nostres fills/es. El que sabem és molt menys important que la manera com responem. Sabran que no hi ha temes prohibits a casa.
  • Tractar el tema dels abusos sexuals: transmetre´ls la idea que la sexualitat és íntima i consentida. No censurar la masturbació però si educar-la des de la intimitat.
  • Donar-lis informació segons la edat però no pensar que tenen tota la informació que volguin. La majòria d´adolescents han rebut poca educació sexual, moltes vegades ha sigut facilitada per amics amb el risc que no sigui la correcta.
  • La educació sexual ha de ser una tasca compartida entre els pares i les mares i la escola.
  • La educació sexual afavoreix la responsabilitat no la promiscuitat. És una creença falsa pensar que parlar de sexualitat inicitarà a practicar-la abans.

Com per la majòria de temes poder tractar-los des de la naturalitat i sinceritat ajuda als petits/es a entendre. És important escoltar i respondre les seves inquietuds, d´aquesta manera podem crear un clima de confiança amb els petits/es.

Per més informació us recomano el llibre: Tot el que necessites saber sobre la sexualitat. Editorial: Rosa dels vents

Lola Guerra Ruiz

Psicòloga Col. Nº 11389

FAS EL QUE VOLS O EL QUE ELS ALTRES ESPEREN DE TU?

Les persones prenem decisions a diari, moltes de forma inconscient però si ens fixéssim podríem veure que al llarg d´un dia hem prés moltíssimes decissions. Algunes, menys importants o trascendentals i altres més prioritàries. Segons la P.N.L(Programació Neuro-Lingüística) prenem les decisions que creiem millor en el moment de la vida en el qual ens trobem i tenint en compte el que sabem en aquest moment.
Moltes vegades per decidir coses importants utilitzem diverses estratègies com fer llistes de Pros i contres, consultar amb alguna persona de confiança o amb alguna persona que sap del tema en qüestió, repasar la nostra vida i veure que hem fet quan estàvem en situacions similars.

Un altre aspecte que pot influir en les nostres decisions és el que pensaran els altres de nosaltres. Cada persona li donarà més o menys importància a aquest aspecte. Hi han persones que poden deixar de fer allò que volen per por a que no agradi a les persones que estimen. La opinió dels altres pot treure llibertat a la nostra vida si considerem necessària SEMPRE una aprovació dels altres.

Tenim clar que la llibertat acaba on comença la de les altres persones. Però la teva llibertat acaba si no és aprovada pels altres? Deixes de fer coses per por a no agradar? Faries les mateixes coses que fas si estiguessis sol o sola a la vida? Crec que val la pena reflexionar sobre aquestes qüestions per veure quin és el grau d´importància que li dónes a la opinió o aprovació dels altres.

Com tot no és blanc o negre, és la diferència entre desig i necessitat extrema. Pot desitjar la opinió de les altres persones i desitjar agradar-lis, però necessitat extrema és estar constantment intentant agradar als altres i això ens fa presos de la vida.
Què fer per sortir de la necessitat extrema d´aprovació dels altres?
– Has de tenir clar que mai agradaràs a tothom per molt que t´esforcis. Si agrades al 50% de persones que coneixes ja pots donar-te per satisfet/a. A tu tampoc t´agrada tothom.
– Tens una vida, el que decideixis serà per a tu. Has de viure la teva vida, les altres persones viuen la seva.
– Ocupa´t del teu creixement personal i sabràs allò que et fa més bé a la teva vida.
– Tens les teves idees i opinions, empodera´t! Les altres persones tenen les seves però no hi ha una sola manera de veure les coses. Totes les idees poden ser vàlides.
– Si t´equivoques podràs tornar a començar, d´això va la vida també. Les persones que t´estimen de veritat continuaran estant al teu costat.
– Escriu el teu guió de vida, allò que vols i cerca els recursos per aconseguir-ho. Tu ets la protagonista de la teva vida.

Lola Guerra Ruiz

Psicològa Col. n. 11389

LA RELACIÓ MONÒGAMA ESTÀ PASSANT A LA HISTÒRIA?

Cada cop és més freqüent llegir o escoltar històries entre persones que no tenen relacions monògames. Últimament, sento que la societat o un sector de la societat està canviant en la relació sexoafectiva. S´estan descobrint noves formes de relacionar-se en parella que surten de l´esquema de dos persones monògames.

Es parla de diferents relacions no monògames:

  • Swingers o intercanvi de parella
    L’intercanvi es defineix com el joc exclusivament sexual que poden gaudir els membres d’una parella, normalment junts, en companyia d’una altra persona o d’una altra parella. Es pot donar tant en espais privats com en locals d’intercanvi. Generalment no implica cap relació afectiva amb altres persones.
  • Relació oberta
    La parella “obre” la seva relació de manera que cada membre tingui permís per interactuar i jugar (normalment només sexualment) amb altres persones, ja sigui junts o per separat, sense que es consideri infidelitat. Cada relació pot establir les seves pròpies regles del que està permés o no.
  • Poliamor jeràrquic
    El poliamor es defineix com la capacitat d’estimar vàries persones alhora de manera consensuada entre totes les implicades. En el cas de que hi hagi una jerarquia, s’estableix una parella o relació principal i d’altres secundàries.
  • Poliamor no jeràrquic
    Quan tenim més d’una relació íntima, sexual i amorosa al mateix temps amb el coneixement i consens de totes les persones involucrades, sense que existeixi cap jerarquia més enllà de les jerarquies implícites que es donen segons la vinculació es tingui amb cada una (convivència, fills en comú, economia compartida, …) es parla de poliamor no jeràrquic, on no existeixen normes restrictives per cada membre de la relació.
  • Anarquia relacional
    L’anarquia relacional s’entén com la pràctica de formar relacions que no estiguin sotmeses a un conjunt de regles preestablertes. És una forma d’entendre les relacions que intenta posar menys pes en les relacions sexo-afectives, validant i donant espai i importància a cada persona, independentment de si encaixen o no en una etiqueta determinada (parella, amic, amant, etc…)

Per mi, no és qüestió de dir que una manera de relacionar-se està bé i la resta està malament. Em trobo moltes vegades amb aquest tipus de conversa en la qual les persones només defensen una postura com única, exclusiva i valida. Com moltes coses a la vida, crec que no és qüestió de tenir la raó ja que tothom tenim la nostra, per mi és més aviat reflexionar sobre quina és la relació o vincle que volem establir amb una altra o altres persones.

Les relacions no són fàcils, tenen molts aspectes implicats que s´han de saber portar. Hi han diferents factors que poden ajudar a tenir una relació saludable: l´equilibri entre el donar i el rebre, una bona comunicació,empatia, respecte, llibertat, aprenentatge…

D´alguna manera, s´està obrint el concepte de la monogàmia i cada persona pot escollir amb qui i com vol relacionar-se, tot és lícit des del respecte a l´altra o altres persones. Les persones que tenen relacions no monògames parlem de diferents aspectes com : la honestedat, una bona comunicació, l´acceptació incondicional, la valentia i el coratge per afrontar les dificultats… Aquest tipus de relacions comporten també dificultats ja que s´han d´afrontar les dificultats d´aprenentatge personal que aniran sorgint.

Un cop em van dir: “ Les relacions duren mentre que aprenguem de l´altra persona” em sembla un bon lema, les relacions com a font d´aprenentatge mutu.

Així que escollis la relació que volguis i que aprenguis molt!

Lola Guerra Ruiz

Psicologa Col.legiada 11389

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort