ESTARÉ DEPRIMIT?

No sé què em passa últimament, no tinc ganes de fer res, em falta energia i estic trist, estaré deprimit?

Qui no s’ha sentit així alguna vegada? quan sembla que hem perdut l’interès per tot i no som capaços de gaudir de res.

Ens sentim pessimistes respecte el nostre futur i tot se’ns fa una muntanya.

Qui més qui menys tots hem passat per situacions vitals adverses que ens han afectat en el nostre estat d’ànim. Qui més qui menys tots hem passat per la pèrdua d’un ésser estimat, per tenir problemes a la feina, o per una separació, entre altres coses.

O, simplement, hem perdut aquella energia i sembla que sempre estiguem cansats.

Si aquestes sensacions no desapareixen durant al menys dues setmanes podem començar a pensar que estem deprimits i no està de més buscar ajuda professional, sobretot si vénen acompanyades d’alteracions de la son, de la gana, o de la concentració.

Però no cal posar-nos nerviosos, no sempre es tracta d’una depressió. La majoria de vegades aquestes sensacions duren pocs dies i anem recuperant el nostre benestar habitual.

Com distingir la depressió d’altres estats?

Podríem dir que la depressió és un estat que es caracteritza per l’absència d’una emoció específica, per tenir la sensació precisament de no sentir res. També de funcionar mecànicament, sense motivació per funcionar. I pot anar acompanyada de diferents graus d’ansietat.

Aquí algunes claus per distingir-la d’altres estats:

● La tristesa és una emoció real que es dóna com a resposta natural davant situacions que ens generen dolor emocional. I, naturalment, pot provocar plor, que és l’expressió pròpia d’aquesta emoció.

Si sentim tristesa per causes que s’estiguin produint o s’hagin produït recentment no té per què ser sinònim de depressió. Aquestes causes poden ser un moment de solitud, una decepció, problemes laborals, una mala notícia,…

Així com la tristesa pot donar-se en molts moments puntuals de la nostra vida quotidiana, l’estat depressiu suposa una alteració general del nostre equilibri emocional.

● El fet d’estar passant un dol també ens porta a sentir algunes de les sensacions abans anomenades, però a diferència de l’estat depressiu, el dol és l’estat psicòlogic natural que pot donar-se davant la pèrdua d’un ésser estimat o també davant de canvis importants en la nostra situació vital i que acostuma a durar un temps limitat.

El temps de dol, tot i que és molt variable segons la persona i les circumstàncies, és un temps que s’ha de viure per poder anar assimilant les nostres pèrdues.

● La pèrdua de la vitalitat o la sensació permament de fatiga, és també atribuïble a les depressions, però no sempre és la seva causa. Pot ser deguda a molts motius, aquí anomenem uns quants que farien descartar-la:

  • Una situació d’estrés excessiu.
  • Preocupacions de salut o econòmiques.
  • Un excés de treball o d’activitat física.
  • Per insomni persistent.
  • Una gran frustració.

El més habitual és que quan la situació millora tornem a recuparar la vitalitat perduda. En el cas que no fos així i continués la reducció de l’activitat, sobretot de l’activitat social, no descartaríem que es tractés d’una veritable depressió.

● També podem passar per moments en que per alguna cisrcumstància estem tenint baixa autoestima, segurament amb fort sentiment de culpabilitat. Són moments en que ens costa més prendre decisions i passar a l’acció. Acostumem a veure més fosc el nostre futur.

Si aquests moments semblen que no acaben de passar mai o han format sempre part de nosaltres, potser també pot tractar-se d’un tret de la nostra personalitat a millorar.

Sergi Palma

Psicòleg Col. Núm. 10621

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?