IMPACTE SOBRE LA SALUT MENTAL DEL PERSONAL SANITARI PER LA PANDÈMIA DE LA COVID-19

Tots sabem que el personal sanitari porta molts mesos amb una important sobrecàrrega laboral i emocional a causa de la pandèmia de la COVID-19, i a primera vista podem pensar que metges, infermers i auxiliars estan patint el conegut síndrome de burnout o «estar cremat».

No obstant això, a l’investigar sobre els efectes de la pandèmia en els sanitaris, trobem evidència que els símptomes que presenten aquestes persones no poden atribuir-se a una única causa, sinó que ens trobem amb sinó que ens trobem amb tres síndromes diferents, com un monstre de tres caps, ells són:  fatiga per compassió, angoixa moral i estrès posttraumàtic.

Estudis realitzats, a Espanya i a la Xina, evidencien que els símptomes que presenten els sanitaris poden ser conseqüència de diferents síndromes, que, a més, poden coexistir en una persona, i tots ells es deriven de la situació actual.

Quan això passa, parlem de comorbiditat, terme que s’utilitza tant en l’àmbit mèdic com en el camp de la psicopatologia. En psicologia, fa referència a la coocurrència de dos trastorns psicopatològics, com ansietat i depressió, i / o d’una malaltia psiquiàtrica i una addicció a substàncies tòxiques, per exemple.

En un context de pandèmia, com el que estem vivint, ens trobem amb un personal sanitari que manifesta un alt nivell de malestar, d’una banda, per les seqüeles físiques i psicològiques ocasionades per la síndrome de desgast professional o burnout; i, per altra, per les seqüeles posttraumàtiques derivades de les situacions a les que s’ha vist exposat.

Tenint en compte els resultats dels estudis sobre psiquiatria de les pandèmies i les seves seqüeles, el psicòleg Jaume Mas Esquerdo va alertar sobre els efectes psíquics que la pandèmia podria causar en el personal sanitari, i va diferenciar tres síndromes les causes de les quals obeeixen a diferents motius, però que poden coexistir en una persona, i complicar més el quadre. Ells són:

1. «Fatiga per compassió: Sobrecàrrega emocional davant l’exposició al sofriment aliè de forma continuada en el temps. Està relacionada amb el desgast de la relació entre el professional i el pacient, produït per la manca de recursos per a gestionar el patiment del pacient, dels seus familiars o del professional mateix. L’exposició a vivències traumàtiques en pacients, familiars i companys de treball pot afavorir aquesta situació.

2. Angoixa moral (moral distress): Aquest terme, emprat en el terreny sanitari i més específicament en l’àmbit de la infermeria, fa referencia a situacions en què el professional sap què és el que ha de fer, però no pot fer-ho […] és el sentiment d’impotència produït per la impossibilitat de fer el que es considera correcte, especialment quan les decisions es refereixen als moments finals de la vida.

3. Estrès posttraumàtic: Conjunt de símptomes que poden aparèixer després de l’exposició a un esdeveniment estressant, extremadament traumàtic, en què la persona experimenta dany físic -real o potencial- o que la seva vida, o la d’un ésser estimat, corre perill. Alguns dels seus símptomes inclouen records traumàtics recurrents i involuntaris i malsons relacionats amb el succés traumàtic «(Mas Esquerdo, 2020).

En un estudi amb 1257 treballadors de 34 hospitals de la Xina, es va observar la presència de simptomatologia depressiva en un 50,4% dels participants i de símptomes d’ansietat en el 44,6% (Elsevier Public Health Emergency Collection, 2020).

També tenim dades a Espanya gràcies a un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid (Infocop, 2020), el qual va llançar els següents resultats: un 53% dels treballadors sanitaris presenta símptomes d’estrès posttraumàtic; gairebé un 80% dels mateixos presenta símptomes d’ansietat, i un 21,2% d’aquests casos són compatibles amb ansietat severa; també, s’observen símptomes depressius en un 51,1% dels sanitaris, dels quals, un 5,6% podria ser compatible amb depressió severa i un 40% dels professionals se sent emocionalment esgotat i «cremat» a la feina, és a dir que presenten símptomes de burnout.

Si bé els resultats dels estudis indiquen, en major mesura, la presència de simptomatologia ansiosa i depressiva, és tasca dels professionals de salut mental (psicòlegs i psiquiatres) realitzar un treball diagnòstic exhaustiu per identificar l’origen del trastorn i si hi ha comorbiditat entre dos dels trastorns esmentats o amb malalties anteriors, i així dur a terme el tractament que sigui més convenient en cada cas particular.

Laura López Galarza

Psicòloga Col.legiada 17148

Bibliografia

Consell General de la Psicologia d’Espanya. (2020). «Un estudi posa en relleu l’impacte emocional de la feina per la pandèmia de l’COVID-19 entre els sanitaris». Infocop línia. http://www.infocop.es/view_article.asp?id=8787 [última visita 25 octubre 2020].

Erquicia, J., Valls, L., Barja, A., Gil, S., Miquel, J., Leal-Blanquet, J., Schmidt, C., Txeca, J., & Vega, D. (2020) . «Impacte emocional de la pandèmia de l’Covid-19 en els treballadors sanitaris d’un dels focus de contagi més importants d’Europa». Medicina Clínica. https://doi.org/10.1016/j.medcli.2020.07.006 [última visita el 25 d’octubre de 2020].

Mas Esquerdo, J. (2020). Seqüeles psicològiques de la crisi de l’coronavirus en el personal sanitari i intervinent. Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, 118, 9. http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_opinion/2020/DIEEEO118_2020JAIMAS_secuelas.pdf [última visita el 25 d’octubre de 2020].

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?