• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

ET DONO LES MEVES PARAULES

La Violeta es passa el dia netejant la casa. Matí, tarda i nit. Al matí treu tota la pols, primer al menjador, la sala d’estar i després a les habitacions. Repassa cada un dels racons de les prestatgeries, les fotografies, les caixes dels records, els llibres, la música. S’emociona en veure la fotografia de quan tenia 15 anys, tot el món pel davant. Neteja amb totes les seves forces intentant protegir a la seva família i a ella mateixa.

Seu per prendre un cafè i un descans i de sobte se sorprèn plorant de tristesa al veure aquells somnis que ha deixat pel camí. Surt a la terrassa i amb l’aire que li toca a la cara i el solet se sent més tranquil·la. Respira a fons i es posa contenta per tot allò que ha aconseguit, els somnis importants que ha pogut realitzar, amb esforç i perseverança, també amb ajuda, ho ha anat aconseguint i ha anat aprenent a gaudir de la vida. 

Mentre neteja la barana de la terrassa i veu la ciutat, torna a tenir por per si li passa res a algú de la seva família, de les seves estimades amistats o a ella mateixa. Neteja fort. 

Després li agrada escombrar la pols i les llàgrimes caigudes a terra i fregar tot el terra de la casa imaginant una nova oportunitat i sobretot, que el virus que la té confinada a casa, a ella i al món sencer, s’ofega i desapareix d’arreu del món amb tanta aigua i llegiu. Netejant creu que pot controlar i fer fora la por que li provoca la situació.

Al migdia, mentre cuina, troba que això de ser mare i d’estar a casa tantes hores i tants dies seguits amb la filla, el marit i amb ella mateixa, a vegades no és fàcil. Les inquietuds que abans podia distreure anant a passejar, al gimnàs, a la feina, a comprar o a fer una cervesa amb les amigues, se li presenten de forma més directa i propera. La seva part fosca ha vingut a visitar-la de nou i ara no té massa escapatòria. 

A vegades perd la paciència, no sap com fer la feina de fora de casa, la de casa i a més atendre, amb temps i calma a la petita de la casa. Ah, i també, a vegades, a les demandes o necessitats de la parella. També vol atendre les seves angoixes i necessitats i les demandes del món extern, que continua rodant, d’alguna manera. La família d’origen, i les amistats. I el país, i Europa i tot el planeta en general, si es posa a pensar no sap on trobar el fil conductor de tot plegat. Com hem arribat fins aquí? 

Es relaxa pensant que és una bona oportunitat per cuidar-se i conèixer-se una vegada més amb la intensitat d’una temporada a casa. Farà neteja interior. Escolta l’espai interior. Revisarà la seva essència, la seva existència actual i la seva relació amb les persones importants que l’envolten. També reflexiona sobre les seves prioritats i decideix en quin ordre atendre les necessitats seves i de la seva família, aquests dies.

Els primers dies del confinament es despertava a les nits, amb malsons i inquieta. Va pensar que si no dormia bé li quedaria poca paciència per la filla, per la parella i per ella i això encara l’angoixa més. Així que va decidir posar ordre al seu malestar.

Cada matí es desperta d’hora per tenir una estona per ella mateixa, a soles. Sense interrupcions com el mòbil o les notícies. Esmorza amb silenci i després realitza una petita meditació i uns exercicis de moviment per tonificar i estirar el cos. Té poc temps però s’ho planteja com un espai i moment sagrat per començar bé el dia.

Després  dedica un temps a la seva feina que ara fa des de casa. Així quan la seva filla es desperta li queda més espai i paciència per estar amb ella sense tenir el cap en les altres coses. Esmorzen juntes, xerrant i mig jugant i després juguen una estona. Després toca preparar el dinar.

En aquest moment tan especial que estem vivint de confinament i amb petits i petites a casa, ens cal buscar una estona per estar amb ells i elles ben presents, amb cor i ànima. Per donar-los espai i temps a què puguin expressar com estan en aquest moment tan nou i especial també per a ells i elles. I perquè ja de per si, els fills i filles ens necessiten al seu costat ben connectats. 

Ens haurem trobat que cada nen i nena té la seva manera d’adaptar-se i de funcionar en aquest moment. Potser ens ha sorprès la rapidesa en que han entès el missatge de quedar-se a casa. Potser es mostren més silenciosos o més sorollosos. Potser els ulls se li posen tristos a estones. Potser no volen parlar per telèfon amb els amics o familiars. Potser estan disfrutant dormir més hores i de tenir als referents més a prop, en una espècie de “vacances a casa”. Potser es desperten més a mitjanit. Potser fan regressions. Ploren més sovint i ens necessiten més presents. Sigui com sigui que el teu fill o la teva filla s’estigui comportant, acull el millor que puguis les seves emocions. I intenta reconduir amb paciència els seus moments de “rabietes”. Per exemple, si no vol menjar en un àpat, intenta que pugui explicar per què: si no té gana, o està enfadat, o té por…Potser també menja de manera diferent aquests dies. Ens cal tenir més paciència amb nosaltres mateixos/es i amb els més petits de la casa.

Per poder acollir les seves emocions, és important acollir les pròpies. Potser ens podem preguntar, què estic sentint amb el confinament? Quina emoció em domina? La por? La ràbia? La tristesa? I dins d’aquest mar d’emocions que puc estar sentint, quines coses si puc fer per sentir-me bé amb la situació. Brindar-nos espais per gaudir a soles i també trobar espais per gaudir amb les altres persones amb qui convivim.

Un cop estic organitzada amb la nova situació com adulta, i ben definides les corresponsabilitats amb la parella i/o les persones adultes amb qui convivim, algunes estratègies que em poden anar bé amb els infants són:

Et dono les meves paraules. Es tracta de poder ajudar als nens i a les nenes a expressar els seus sentiments. Per exemple si li diem: “Imagino que a estones, quan surto a comprar, tens por que agafi el virus, al carrer. És així?” Veureu com sabran la resposta. I obrireu la porta perquè us expliquin com es senten.

Escollir les paraules: preguntar als nens i nenes coses concretes com: Com et sents quan vols sortir al carrer i no pots…? Com un terratrèmol o com un àngel? Posar polaritats i que puguin escollir una.

Moments de descàrrega: per fer fora les tensions i deixar espai pel descans: ballar, guerra de coixins, saltar, córrer… Pensem que els nens i les nenes necessiten moure el cos, és el seu vehicle principal d’expressió.

A més de fer coses, jugar,  fer pastissos, ballar, dibuixar… la vibració i l’energia amb què ho fem serà un bon aspecte a cuidar aquests dies amb els més petits. Per això és important cuidar-nos a nosaltres mateixos/es. I reaprendre amb ells una cosa que de petits fèiem segurament millor que ara com adults: els nens i les nenes viuen el present i per això saben estar a gust amb l’AQUÍ I L’ARA. No estan pensant en el passat ni en el futur. Juguen i ho fan d’una manera molt present. I ens demanen que estiguem amb ells i elles, de la mateixa manera. Si ens distraiem, si mentre estem amb ells i elles el nostre cap està en un altre banda, ho detecten ràpidament i ens fan tornar al present. Això implica que nosaltres podem practicar també l’exercici de fer una cosa i prou, i fer-la de veritat, disfrutant. En una espècie d’actitud meditativa, d’atenció plena. No és fàcil de fer i ho podem intentar en petites dosis.

Molts mimos per tots i totes. Una forta abraçada.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?