NOVA TEMPORADA, NOUS OBJECTIUS

 

La Marta s’acaba de trobar el seu amic Pau a l’andana del metro i li ha explicat eufòric que acaba de trobar una oferta per apuntar-se a una acadèmia d’anglès al barri de Poble Nou. Com que l’oferta s’acaba aquesta setmana, l’ha convençut que s’apuntin junts, així es poden veure més perquè, a partir del naixement del seu fill, no es veuen massa. Ella li ha dit que si i, de camí cap a la feina, ha llegit un article al diari «20 minutos» que parla dels bons propòsits que no es compleixen i ara té dubtes…

Apuntar-me al gimnàs, perdre pes, estalviar o fer un màster són alguns dels típics i tòpics propòsits que moltes vegades escoltem després de les vacances d’estiu i que, segurament, molts de nosaltres també hem dit en més d’una ocasió. El mes de setembre és un moment que ens permet aturar-nos, reflexionar i valorar el que funciona, el que ens agradaria canviar o aconseguir. Per això, hi ha moltes persones que aprofiten les vacances d’estiu per agafar més perspectiva i poder decidir quines fites volen assolir a partir de la tardor; en canvi, durant les vacances de Nadal, el temps de reflexió és més curt dificultant iniciar l’any nou amb la famosa llista. També sabem que, en moltes ocasions, aquests propòsits no sempre arriben a la seva fita programada i es queden en el camí. Fins i tot, hi ha persones que obliden els seus propòsits al cap d’unes setmanes perquè realment no era el que volien. Per tant, com podem saber que un propòsit es complirà? Com es pot transformar un propòsit en realitat?
Un estudi de la Universitat de Scranton (Pensilvània) ha fet un rànquing dels propòsits més demandats que són perdre pes, ser una persona més organitzada, estalviar, gaudir de la vida i mantenir-se en forma. El principal repte és aconseguir transformar el bon propòsit en un objectiu per evitar els riscos d’una mala planificació. Per què és important aquest pas? Perquè la majoria dels bons propòsits no inciten a l’acció i, com molt bé diu l’expressió, es queda en una declaració de bones intencions.

 

 

El problema dels propòsits és que no suposen cap compromís i no són concrets en l’espai i el temps

 

 

Per tant, no és el mateix dir «vull aprendre a conduir» que «em teuré el carnet de conduir en sis mesos». En aquesta segona afirmació, hi ha una referència temporal, es pot valorar posteriorment si s’ha assolit o no i es formula en positiu deixant molt clara quina és l’acció que cal dur a terme.

El segon aspecte que cal tenir en compte és tenir una actitud honesta cap a un/a mateix/a i preguntar-se si realment és quelcom que desitjo. Tal com li passa a la Marta, dubta perquè no té clar si és un desig seu. Clar que té ganes de compartir temps amb el seu amic Pau, però el temps, compromís i dedicació que li pot exigir matricular-se en un curs d’anglès és diferent. Cal investigar internament si és un objectiu propi o és allò que fa tothom.

 

Cal ser conscient de qui sóc tenint en compte els punts forts i febles de cadascú per saber què m’ajudarà a assolir-lo i que m’impedirà

 

 

És interessant poder treure profit de les virtuts i tenir cura dels boicots que dificultaran assolir l’objectiu. Aquesta nova temporada tinc l’objectiu de continuar gaudint de la lectura, tal com ho he fet aquest estiu. El meu objectiu és poder llegir una novel·la cada mes. 12 mesos, 12 novel·les!

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?