EL CERCLE DE LA PREOCUPACIÓ

 

“La meva vida ha estat plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai van succeir”

Montaigne (1533-1592)

 
Tinc por de fer-me la revisió, la primera analítica ha sortit bé, però potser la metgessa m’amaga alguna cosa per no espantar-me, rumia la Nora a casa seva.

No vull anar a l’institut, em neguiteja l’opinió dels altres sobre el meu aspecte, segur que avui també em faran comentaris sobre la meva roba, pensa el Robert mentre enfila el camí cap al metro.

Tothom diu que l’any vinent serà pitjor, no sé si me’n sortiré a la feina. Si em quedo sense treball, què farem a casa? Si no tenim diners per pagar l’hipoteca ho perdrem tot, ens quedarem sense res.

Aquest fill meu si continua així no farà res a la vida! No sé com no s’adona de la situació, només fa que perdre el temps amb la música i els seus amics.

El personal està desmotivat, em preocupa que no portin a terme el nou encàrrec, no són conscients de que ara ens la juguem, li diu la directora al cap de recursos humans.

Potser estic malalta, potser es riuran de mi, potser perdo el meu treball, potser el meu fill tindrà dificultats, potser la tasca no es farà…pensen aquests personatges. Es preocupen de situacions que no estan sota el seu control, ja que ningú es pot ocupar de coses que encara no han arribat, o que depenen de l’acció d’altres. De igual manera que no podem refer una situació que ja es va donar, no podem pre-realitzar quelcom que encara no s’ha produït. Sovint quan estem preocupats no podem diferenciar la nostra experiència del pensament i l’emoció, i aquests acaben tenyint la nostra mirada sobre les nostres vivències.

 

El nostres personatges han oblidat que tenim influència en una part de la nostra vida, la relativa al “JO”, a la nostra conducta, als nostres pensaments i emocions, però que el control dels esdeveniments només és una fantasia omnipotent. Paradoxalment,  abandonem les accions que sí són possibles i depenen de l’esforç personal, com la Nora, que evita anar a fer-se les probes mèdiques, o el Robert, que evita anar a l’institut. Sovint podem observar com la por de la preocupació ens fa evitar allò que hauríem d’afrontar quan arribi el moment.

Et convido a que durant aquesta setmana paris atenció als teus pensaments: et preocupes freqüentment? Quin és el motiu de la teva preocupació? Quina actitud adoptes front a les teves preocupacions? Les alimentes amb la teva atenció? Evites les situacions que identifiques amb elles? Com reacciones a les preocupacions dels altres? De què et pots ocupar en aquest moment?
 

La pràctica que et proposo és observar en tu l’efecte de la preocupació, reconeixent els primers pensaments, observar com ressona en el teu cos la preocupació i també les conseqüències que tenen per a tu i pels que t’envolten. Oberva’t.

Una altre pràctica és estar conscient de la preocupació i decidir apreciar si en el teu moment present està succeint o  és una projecció adreçada al futur. Llavors experimenta el moment present tal i com és.

Si observes una tendència a preocupar-te, pots centrar la teva atenció en  l’aquí i ara, arrelant-te en allò que veritablement està succeint. Centrat en el teu cercle d’influència.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?