ÉS POSSIBLE CANVIAR LA FORMA DE SER?

Moltes persones arriben a la consulta perquè hi ha elements en la seva manera de ser que no els hi agraden, no volen ser tan tímides, tan ansioses, tan irritables o tan pessimistes, per exemple. I pregunten al professional si aquest estat o tret de la seva personalitat és susceptible de ser canviat, moltes vegades amb la idea o creença que la personalitat és quelcom immutable, rígid i permanent. Durant molts anys la psicologia ha mantingut també aquest concepte, i en els estudis evolutius es reflectia la concepció que els éssers humans desenvolupaven la seva forma de ser i d’estar fins a una certa edat, a partir de la qual es mantenia invariable.

Plasticitat cerebral

Les ultimes investigacions sobre el cervell demostren la seva plasticitat, la seva capacitat de reorganització constant i els seus esforços per integrar la nova informació de la qual disposa. Podem citar la investigació que, l’any 2003, l’equip de la universitat de Berkeley, liderat per doctor Sanjay Srivastava va portar a terme amb una mostra de més de 132.000 adults entre els 21 i els 60 anys. En aquesta investigació es va comprovar que determinats factors com ara la responsabilitat, l’extraversió, o el neuroticisme, variaven en funció de l’edat, qüestionant els postulats que afirmen que la personalitat és quelcom permanent. Els resultats suggereixen que les tasques i situacions a les quals accedim en determinades edats ajuden a configurar i desenvolupar determinats trets de la nostra manera de ser i relacionar-nos.

Si hi ha un tret que és desadaptatiu, és a dir, no és funcional per a la situació en la qual l’individu està en aquell moment és moment de revisar-ho. Els nostres trets són fruit de l’aprenentatge vital, sobretot en la infantesa. Per exemple, hi ha persones amb trets narcisistes, perquè en la seva infància van aprendre a cridar l’atenció. Aquest comportament a la infància pot estar bé, però una persona adulta sap que no és el centre d’atenció.

Però, llavors com es pot canviar?

El canvi no significa únicament reprimir el tret que ens fa patir, no és deixar de ser ansiós, tímid, irritable o pessimista.

Consisteix a preguntar-se en com em vull construir, de quina manera vull estar en el món i relacionar-me amb els demès.

I després cal passar a l’acció. És a dir, cal un compromís amb la nostra voluntat de canvi. Quins passos em portarien a ser més tranquil, obert, amable, u optimista? Com en tot nou aprenentatge, cal practicar, practicar i practicar el nou hàbit; la constància, la perseverança i la paciència són les nostres aliades en el camí de la transformació. Si, per exemple, imaginem una persona que vol desenvolupar el seu optimisme, primer li cal conèixer quines creences sustenten la seva forma actual, per exemple, si aquesta persona considera que l’optimisme és ingenu i creu en el «pensa malament i encertaràs», li caldrà revisar aquestes creences per poder donar-se permís d’explorar una resposta diferent. I li caldrà desenvolupar accions concretes davant dels esdeveniments que hi viu. Continuant amb l’exemple de l’optimisme, aquesta persona pot preguntar-se de forma sistemàtica i conscient, quins són els aspectes positius d’aquesta determinada situació. Això requereix disciplina, i estar atent a quan torna a sorgir la mirada habitual, és a dir, aquella especialitzada a descobrir els aspectes negatius de les situacions. Pot fixar-se en què fan les persones que són més alegres o més positives amb la seva vida i imitar-les. La imitació és un mecanisme d’aprenentatge molt important. Pot també investigar, que ha fet aquesta persona quan s’ha mostrat més optimista i aplicar-ho de forma intencionada. La intencionalitat en l’aprenentatge és el fruit de la motivació pel canvi.

Hi ha gent que diu que vol canviar però no pot. En aquesta situació, hem d’entendre quins són els beneficis secundaris de determinats trets, i també, de forma honesta, valorar què hem fet per aconseguir el canvi. Si convertim les nostres queixes en problemes que podem abordar, sempre trobarem una alternativa.

Canviar tendències de personalitat, implica sortir del lloc conegut, i explorar noves formes de viure; sortir de la comoditat i de la inèrcia del «jo sóc així» per endinsar-se en l’incert camí del «jo puc ser així».

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?