• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

PARAULES I SIGNIFICATS

 

«El llenguatge és el vestit del pensament«

S. Johnson

 

Allò que diem ens mostra, posa en evidència qui som i com ens relacionem amb el món i amb nosaltres. El llenguatge anomena l’experiència, la construeix, encara que no és l’experiència en si mateixa. El que diem i el que no diem, la manera en com ho diem, l’entonació, la qualitat emocional, la postura que adopta el nostre cos al parlar amb l’altre o quan l’escoltem.

De quantes maneres diferents podem dir una mateixa frase?

Amb quants significats podem expressar una frase corrent, com ara, avui fa un bon dia?

Parlem de forma personal o eliminem el subjecte en les nostres frases?

Parlem des del «tu» o des del «jo»?
La comunicació des del «tu» responsabilitza a l’altre dels nostres pensaments, emocions o conductes; li atribuïm la reacció del nostre jo, eludint la possibilitat de triar la nostra resposta; la conseqüència és una pèrdua de llibertat i de poder, que deleguem en l’altre.
Convertim els verbs en substantius? O a l’inrevés? Quan parlem des del verb, parlem des de l’acció o des d’un procés en desenvolupament, mentre que el nom és estàtic. Per exemple, puc dir, tinc mala memòria, però per saber realment què significa això, puc preguntar-me quina informació em costa de memoritzar i el que faig per memoritzar-la.

Hi ha paraules com no es pot, o no és possible, o no s’hauria, que impliquen límits governats per regles no explicitades: Sóc així, no puc canviar; no hauries de parlar amb aquests. El no puc es pot prendre com un estat d’incompetència sense possibilitat de canvi. És molt diferent dir no puc a no ho faré. En l’ultima frase existeix la possibilitat d’elecció. Els «hauria» poden limitar de forma important les nostres opcions i comportaments, a més si utilitzem «hauries» en el nivell de capacitats es pren com un retret o com una censura: hauries de ser capaç de fer quelcom, però no pots. És una bona manera d’atreure la culpabilitat, i de crear un buit artificial entre les expectatives i la realitat. «Hauries» és sovint una resposta culpabilitzadora d’algun que no admet el seu enuig ni les seves expectatives i que no té cap responsabilitat sobre elles.

Parlem d’una forma generalitzada o específica? Utilitzem paraules com tot, sempre, mai, ningú, tothom?

Richard Bandler explica la història d’una pacient que va anar a la seva consulta per un problema de falta de seguretat en si mateixa. Ell li va preguntar:

Ha tingut algun moment en la seva vida en què s’hagi sentit segura de si mateixa?

– No.

– Vol dir que mai en la seva vida s’ha sentit segura de si mateixa?

– Exactament.

– Ni tan sols una vegada?

– No

– Està segura?

– Absolutament!

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?