• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

A JUGAR! SOBRE EL JOC EN LA PSICOTERÀPIA.

La psicoteràpia i la relació que establim amb el/la psicoterapeuta té a veure amb el joc. Amb el joc, tant els nens i nenes com les persones adultes estem en llibertat de ser creadors i creadores. I el procés terapèutic té a veure amb la capacitat de construir una nova mirada a la pròpia història, a allò que em passa i em fa patir, em deixa immòbil. I la creativitat és un bon recurs per conèixer-me i per relacionar-me amb el món d’una manera més saludable.

En la teràpia infantil el joc és l’eix vertebrador. Quan som nens i nenes viure i jugar és el mateix. En l’adolescència i l’adultesa jugar, saber jugar, és un senyal de salut.    

Els nens i nenes juguen per naturalesa i amb el joc el nen, la nena, gestiona el que ha viscut de forma passiva, es converteix en la part activa i actua com ell o ella vol: ara ell/ella és el mestre, la dentista, la mare, el pare, la germana, etc. I amb això pot anar reparant la seva realitat “espatllada”, les seves ferides.  

I els nens i nenes en un espai psicoterapèutic juguen a allò que necessiten sanar, és a dir, és la seva manera de portar el tema a treballar. Cal acompanyar-los en el joc, posar-los límits, cuidar que es cuidin i aniran resolent les angoixes i dificultats.

Amb la psicoteràpia d’adolescents i adults hi ha també diferents tècniques que ens posen a jugar i amb el joc ens podem connectar amb la nostra part més creativa, intuïtiva i resolutiva. Algunes d’elles són: “la cadira buida”, “dibuixar el riu de la nostra vida”, o bé utilitzar “ninos” per fer una fotografia de la nostra vida afectiva actual. 

I ara us vull compartir diferents tipus de joc i què podem aprendre amb cada un d’ells. 

I fer-vos una pregunta, ara que fa tanta calor i que és estiu: ¿actualment amb quin dels següents tipus de joc t’identifiques?

  1. Joc estereotipat: juguem sempre al mateix tipus de joc (jocs de taula habitualment) per controlar. És un joc pseudolúdic, doncs en el centre està el control de la situació. El que ens importa és guanyar i controlar així la situació, això ens tranquil.litza. L’aprenentatge serà quan puguem perdre i ho puguem tolerar.
  2. Joc dramàtic: amb aquest tipus de joc intentem denunciar una situació. Repetim un joc, una situació un cop i un altre per poder preparar-nos per assimilar-la i capgirar-la. Amb la repetició intentem trobar la variació i aquest serà l’aprenentatge.
  3. Joc evitatiu: és un joc molt formal, on posem poc el cos i utilitzem poc espai,  juguem com encotillats/ades. Evitem les festes d’aniversari, les sortides en grup… L’aprenentatge serà connectar amb la part infantil: interrompre, tacar-se, riure en veu alta…!
  4. Joc festiu: un joc on reina la creativitat i l’alegria i que alhora es queda amb un muntatge de l’escenari on després no s’hi pot jugar. És un joc histriònic on estem amagant tristeses i angoixes. Aquí l’aprenentatge rau a estimar-nos pel que som i no pel que fem.

Bon estiu passat per aigua i joc!!

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?