ADDICCIÓ A PROCRASTINAR

L’art de deixar les coses per després

Sóc capaç d’ocupar-me en qualsevol altre cosa abans no em col·loco davant la pantalla en blanc i poso els dits sobre el teclat. De sobte, la idea de reordenar l’armari, sortir a fer exercici o veure un video a youtube sobre com plegar la roba de la manera més eficient possible, em semblen idees insuperables.

Això és procrastinar: deixar les coses per després. Deixar-ho per un futur que com que encara no existeix (ni existirà mai, perquè sempre hi ha més futur) hi ha temps i lloc per a totes aquelles tasques que se’ns fan feixugues.

Per què procrastinem? i més important encara… per què escrius sobre això en un blog de psicologia?

Perquè les arrels de la procrastinació són principalment emocionals.

No procrastinem únicament per la nostra predisposició genètica a la vagancia, perquè no hem estat prou ben educats o perquè ens faltin energies. Ho fem perquè la tasca encomanada ens genera aversió: sentiments d’angoixa i estrés, o perquè pensem que fer-ho ens suposarà un estat indesitjat que no ens aporta benestar momentani.

Per tant, quan procrastinem no ho fem únicament per la nostra falta de força de voluntat, si no per les dificultats emocionals i la falta d’eines per gestionar aquestes adequadament.

El que falla no és la gestió del temps, sino de les emocions.

Quan les emocions relacionades amb la tasca no són plaents (o no ho són a curt termini), el nostre cervell ràpidament busca aquesta recompensa ràpida en una altre tasca més immediata: un capítol d’una sèrie, passar l’escombra, fer la compra…

Còm puc evitar la procrastinació?

O dit d’una altra manera, “còm gestiono millor les emocions que em porten a procrastinar?”

Doncs et proposo unes quantes idees que no son la solució definitiva, però que segurament t’ajudaran a millorar aquest aspecte de tu mateix.

Pren consciencia de les propies emocions i sensacions

Coneix-te. Tots ens pensem que ens coneixem, i és cert: som qui millor ens coneix a nosaltres mateixos. Però sempre ens podem conèixer millor. Aquest exercici consisteix en adonar-se de com se sent el nostre cos davant les tasques que ens fan procrastinar.

Respon tot el cos de la mateixa manera, o les sensacions de rebuig es centren en una part concreta? quines emocions van lligades a aquesta sensació i d’on poden sorgir aquestes? Tot això ens pot donar moltes pistes per resoldre la dificultat sense focalitzar-nos directament en la tasca que tendim a evitar.

Pas a pas: centra’t en la tasca inmediata

A vegades el que trobem darrera la proscrastinació no és l’obligació en sí que hauríem d’afrontar, si no el que passarà a continuació. Per exemple: no faig aquesta trucada perquè després em tocarà quedar amb la persona que he trucat irremediablement.

Sobretot si la emoció que hi ha vinculada a la procrastinació és l’ansietat o la por, ens pot ser molt útil centrar-nos en el que estem fent en el moment present; ja que aquestes emocions normalment van lligades a pensaments i preocupacions ubicades en el futur.

Si penso en tota la caminada que em queda fins al cim és probable que em passi més temps pensant en els possibles entrebancs i dificultats del camí i la meva energia es consumirà en això. En canvi, si estic completament centrat en cada pas que faig, quan aixeco la vista m’adono que ja sóc a mig camí.

Aprèn a gestionar les autoexigències

És freqüent descobrir que el pitjor enemic és un mateix, i moltes vegades les limitacions i barreres per encarar les dificultats ens les posem nosaltres mateixos en forma d’autoexigències.

El normal és que davant d’unes expectatives altes del nostre rendiment, els esforços per estar a la altura han de ser igualment alts. Si ja percebem que l’esforç és gran, ens costarà més posar-nos-hi, i al mateix temps tindrem més por a la frustració que pot suposar no arribar a aquest llistó autoimposat.

Està bé exigir-se, i de fet això moltes vegades ens ajuda a millorar-nos, però si aquestes exigències ens bloquegen, no estan sent adaptatives ni ens serveixen i cal que les revisem.

Escrit per: Esteve Planadecursach 
Psicòleg col. núm. 21.691

1 comentario en “ADDICCIÓ A PROCRASTINAR”

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies