LA UNIÓ FA LA FORÇA?

Recentment hem viscut una mobilització massiva en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, en la qual centenars de milers de persones, amb independència del seu sexe, han sortit al carrer per reclamar canvis en la societat actual: acabar amb les desigualtats, la precarietat, el racisme, les exclusions socials i laborals, els desnonaments, les violències masclistes o amb la manca de coresponsabilitat en els treballs de cures, tal i com clamava el manifest feminista.

Les manifestacions agrupen individus i col·lectius per reivindicar drets fonamentals, denunciar injustícies i/o donar suport a causes o persones. En ocasions adquireixen un format festiu, en d’altres el seu to és marcadament impositiu. En qualsevol cas, darrera hi ha una motivació combativa i de protesta. Les persones que hi participen catalitzen el seu desacord i malestar a través d’himnes, lemes i missatges que interpel·len a estaments sòcio-polítics i els exigeixen que  s’impliquin i intervinguin en favor d’una causa.

En els darrers anys hem pogut assistir, de vegades d’una manera més participativa, d’altres com a espectadors/es, a la convocatòria programada o espontània de diverses concentracions i actes de protesta. Les xarxes socials han esdevingut un canal per encoratjar les mobilitzacions i difondre’n imatges instantàniament, en directe, sense restriccions geogràfiques. S’han creat plataformes online per donar a conèixer situacions dramàtiques i demanar el suport de la ciutadania per promoure un canvi a través d’un “click”.

Podríem dir que les xarxes socials i internet han liberalitzat i pluralitzat la protesta, donat que abans un determinat estament podia controlar i erigir-se’n vocal (o propietari). Actualment, malgrat la influència d’aquests estaments, són les persones les que adquireixen un paper proactiu i dinamitzador, prenent la iniciativa de la mobilització i reclamant-ne l’autoria. Per tant, podríem dir que estem presenciant un major apoderament de la societat?

“Apoderament” és un terme que fa referència al concepte conegut en anglès com a empowerment, i que té les seves arrels en la sociologia, la filosofia i la psicologia. Són diverses les seves definicions i àmbits d’aplicació. Podríem definir-lo com un procés mitjançant el qual un individu o un col·lectiu (generalment vulnerables) desenvolupa diverses habilitats que li permeten exercir poder i influència sobre altres individus o col·lectius. Aquest apoderament es pot expressar d’una manera més agressiva o d’una manera més assertiva. La diferència bàsica entre aquestes vies és el respecte i la consideració envers altres persones. Mentre que l’expressió agressiva violenta l’interlocutor, menystenint el seus drets i sense tenir en compte els danys colaterals que poden generar-se, l’expressió assertiva l’interpel·la per desencadenar efectes directes i colaterals sense atemptar contra els seus drets.

L’apoderament més terapèutic és aquell que s’expressa assertivament, perquè és el més honest amb les pròpies necessitats i els propis desitjos. I malgrat pugui generar desacords en un primer moment, no corre el risc de centrar-se en el soroll de la discrepància, sinó en la discrepància en si mateixa.

L’apoderament comença en la persona, quan aquesta comença a reconèixer un valor i estima a si mateixa per ser qui és. Això li permet donar importància a les seves aspiracions i als seus drets, a la seva veu i a les seves decisions. El següent pas és ampliar la capacitat d’observació, per veure altres maneres de fer i de ser, contemplant una diversitat d’opcions i alternatives. D’aquesta manera s’enforteix la capacitat per seleccionar i triar. Així, darrera de cada elecció hi ha la creença en les pròpies possibilitats, i amb cadascuna d’elles es construeix l’espai personal, adquirint progressivament una major grandària i fermesa.

En un futura publicació aprofundirem en l’apoderament i ampliarem els continguts sobre com dur-lo a terme. Mentrestant, destaquem el rol que pot arribar a jugar el grup com a potenciador d’aquest enfortiment individual, refermant el moviments que l’individu realitza en aquesta direcció. Per tant, quan engeguis aquest camí, envolta’t d’aquelles persones que et puguin recolzar i animar a seguir aquesta via, d’una manera conciliadora i integrada, més que no pas rupturista.

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies