LA RELACIÓ MONÒGAMA ESTÀ PASSANT A LA HISTÒRIA?

Cada cop és més freqüent llegir o escoltar històries entre persones que no tenen relacions monògames. Últimament, sento que la societat o un sector de la societat està canviant en la relació sexoafectiva. S´estan descobrint noves formes de relacionar-se en parella que surten de l´esquema de dos persones monògames.

Es parla de diferents relacions no monògames:

  • Swingers o intercanvi de parella
    L’intercanvi es defineix com el joc exclusivament sexual que poden gaudir els membres d’una parella, normalment junts, en companyia d’una altra persona o d’una altra parella. Es pot donar tant en espais privats com en locals d’intercanvi. Generalment no implica cap relació afectiva amb altres persones.
  • Relació oberta
    La parella “obre” la seva relació de manera que cada membre tingui permís per interactuar i jugar (normalment només sexualment) amb altres persones, ja sigui junts o per separat, sense que es consideri infidelitat. Cada relació pot establir les seves pròpies regles del que està permés o no.
  • Poliamor jeràrquic
    El poliamor es defineix com la capacitat d’estimar vàries persones alhora de manera consensuada entre totes les implicades. En el cas de que hi hagi una jerarquia, s’estableix una parella o relació principal i d’altres secundàries.
  • Poliamor no jeràrquic
    Quan tenim més d’una relació íntima, sexual i amorosa al mateix temps amb el coneixement i consens de totes les persones involucrades, sense que existeixi cap jerarquia més enllà de les jerarquies implícites que es donen segons la vinculació es tingui amb cada una (convivència, fills en comú, economia compartida, …) es parla de poliamor no jeràrquic, on no existeixen normes restrictives per cada membre de la relació.
  • Anarquia relacional
    L’anarquia relacional s’entén com la pràctica de formar relacions que no estiguin sotmeses a un conjunt de regles preestablertes. És una forma d’entendre les relacions que intenta posar menys pes en les relacions sexo-afectives, validant i donant espai i importància a cada persona, independentment de si encaixen o no en una etiqueta determinada (parella, amic, amant, etc…)

Per mi, no és qüestió de dir que una manera de relacionar-se està bé i la resta està malament. Em trobo moltes vegades amb aquest tipus de conversa en la qual les persones només defensen una postura com única, exclusiva i valida. Com moltes coses a la vida, crec que no és qüestió de tenir la raó ja que tothom tenim la nostra, per mi és més aviat reflexionar sobre quina és la relació o vincle que volem establir amb una altra o altres persones.

Les relacions no són fàcils, tenen molts aspectes implicats que s´han de saber portar. Hi han diferents factors que poden ajudar a tenir una relació saludable: l´equilibri entre el donar i el rebre, una bona comunicació,empatia, respecte, llibertat, aprenentatge…

D´alguna manera, s´està obrint el concepte de la monogàmia i cada persona pot escollir amb qui i com vol relacionar-se, tot és lícit des del respecte a l´altra o altres persones. Les persones que tenen relacions no monògames parlem de diferents aspectes com : la honestedat, una bona comunicació, l´acceptació incondicional, la valentia i el coratge per afrontar les dificultats… Aquest tipus de relacions comporten també dificultats ja que s´han d´afrontar les dificultats d´aprenentatge personal que aniran sorgint.

Un cop em van dir: “ Les relacions duren mentre que aprenguem de l´altra persona” em sembla un bon lema, les relacions com a font d´aprenentatge mutu.

Així que escollis la relació que volguis i que aprenguis molt!

Lola Guerra Ruiz

Psicologa Col.legiada 11389

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies