EL TEMPS ÉS COM LA MULA, NO RECULA?

Qui no ha tingut la sensació que la seva vida transcorre a un ritme frenètic? Qui no ha pensat que va accelerat/da? Qui no s’ha lamentat d’alguna decisió presa en el passat? Qui no s’ha sentit en algun moment ofegat/da per la proximitat d’un esdeveniment de gran importància?

Vivim en un maremàgnum d’experiències que sovint ens absorbeix. Cada dia hem de realitzar activitats i enllestir tasques, mentre atenem a les novetats (i fins i tot urgències) que arriben de manera irrefrenable. Els mitjans de comunicació ens informen de notícies (sovint, males notícies) que ens corprenen i ens fan adonar-nos d’una part de les problemàtiques que es viuen en aquest món; potser carreguem amb elles. Revisem les nostres agendes o calendaris d’aplicatius per reservar dates en les que programarem algun esdeveniment. Quan ens adonem d’algun error comès mirem d’esmenar-lo, de disculpar-nos, o fins i tot dediquem temps a retreure’ns l’equivocació, o a haver pres una mala decisió.

I després de tot plegat, arriba el moment de reposar i recuperar energies. Per tornar a navegar l’endemà en aquest maremàgnum.

És ben fàcil que compromisos, obligacions, exigències, anhels, preocupacions, tragèdies i lamentacions ens arrosseguin. El que no és tan fàcil és adonar-nos-en, o posar-hi fre.

Deia Ortega y Gasset, en el seu cèlebre aforisme: “Yo soy yo y mi circunstancia, si no la salvo a ella, no me salvo yo”. Cadascú de nosaltres està envoltat per les seves circumstàncies, que són les que poden acabar emportant-nos. Ara bé, puc intentar decidir fins a quin punt serà així. Ningú millor que nosaltres pot valorar aquestes circumstàncies, si bé en ocasions el remolí que aquestes han generat ens xucla i ens impedeix allunyar-nos-en i agafar perspectiva, amb el subseqüent risc d’acabar ofegant-nos.

És impossible anar endarrere en el temps, però podem aprendre de les experiències passades. Podem valorar si el ritme frenètic viscut fins ara ens ha compensat, i si cal que sigui així d’ara endavant. Podem reflexionar sobre la utilitat dels compromisos i (auto)exigències que han guiat les nostres accions, i sobre si encara segueixen essent útils en l’actualitat. Podem entendre que ens hem equivocat en el passat, que les nostres decisions s’han pogut demostrar desencertades una vegada preses, però que en el moment que les vam prendre potser ens semblaven les úniques, les millors o les menys dolentes, i que ara n’hem de prendre de noves, amb el bagatge que hem après. Perquè malgrat aquestes noves decisions puguin veure’s condicionades per d’altres del passat, no tenen pas perquè ser determinades per elles.    

En definitiva, podem revisar què és necessari i què és superflu. Podem valorar què és urgent, què és prioritari i què és accessori. Podem reflexionar sobre què és nuclear i central en les nostres vides, i que és prescindible. Que el que ha estat, no té perquè seguir estant o essent, ni de la mateixa manera. Això ens permetrà quedar-nos amb el que és essencial, descartar allò que està de més, o ajudar-nos a tolerar allò de què no ens en puguem desempallegar. Perquè algunes càrregues són irrenunciables, però podem aprendre a (so)portar-les amb fermesa.

Per poder fer això cal que ens aturem. Que agafem aire profundament i que l’expirem prolongadament. Que ens centrem en una respiració ben feta. Podem pensar en com voldríem estar en el present. Podem projectar-nos en el futur, posem uns cinc anys, per ajudar-nos a identificar-ho. També podem intentar veure amb uns altres ulls les nostres circumstàncies. Podem imaginar-nos què dirien les nostres persones més properes (importants i no tant importants) si les veiessin, i descobrir que hi ha més possibilitats de les que no ens pensàvem. Així podrem construir amb el que hem après.

En alguns casos podem plantejar-nos canvis de consideració. Pensem en petit, però. Preguntem-nos: quina petita cosa podria treure o afegir avui que em mostrés que el canvi ha començat?  

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies