• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

ULLS QUE NO VEUEN, COR QUE NO DOL?

La darrera setmana va ser notícia la piulada (tweet) d’una noia que havia preguntat a un veterinari com eren els darrers moments dels animals domèstics terminals que sacrificava. Aquest li va respondre que els animals buscaven al seu voltant aquelles persones que els havien acompanyat durant tants anys. A més, el veterinari va dir-li que prop d’un 90% de propietaris/ries d’aquests animals no eren presents quan es posava fi a les seves vides. Aquesta usuària de Twitter va voler conscienciar sobre la importància de romandre amb les anomenades “mascotes”, però com a conseqüència d’aquesta piulada van proliferar les respostes de persones que admetien que no havien estat presents en el sacrifici, i es sentien culpables.

 

Aquest exemple posa de manifest una de les estratègies d’afrontament que utilitzem les persones davant allò que ens provoca por i/o tristesa: l’evitació.

Una estratègia similar és la fugida. El que tenen en comú ambdós mecanismes és l’esforç per no sentir una emoció que ens resulta desagradable, que apareix davant un esdeveniment desagradable. En altres paraules, no volem sentir dolor. Un dolor que es pot expressar en termes de por (nervis, ansietat, temor…) i/o tristesa (culpabilitat, remordiment, nostàlgia…).

Paradoxalment, evitar és una manera de fer front mitjançant no fer front. Cada vegada que esquivem l’exposició davant allò que temem o ens entristeix, a través de l’absentisme o de la mentida, per posar un parell d’exemples, estem evitant. En si mateixa, l’estratègia no és bona ni dolenta. Ara bé, l’evitació reiterada com a procediment per no sentir el dolor que ens provoca la por o la tristesa pot esdevenir una trampa. Si evitem el dolor sigui quina sigui la forma que adopta cada vegada que apareix, la sensació de ser persones fràgils i vulnerables anirà incrementant-se, invalidant-nos progressivament. En altres paraules, cada vegada ens veiem com persones menys capaces de suportar el dolor, de la mateixa manera que ens resulta més assequible evitar-lo. A més, poden aparèixer retrets i pensaments reiteratius que incrementin la seva intensitat.

Vivim en una societat que emfasitza la importància de la felicitat, que ens empeny a buscar (fins i tot perseguir) la felicitat en tot moment, i a esforçar-nos constantment per gaudir, sovint a través del consum de productes i serveis. Però de la mateixa manera que existeix el benestar, existeix el malestar. Totes dues experiències formen part de la vida. Acceptar una i negar o resistir-se a l’altra genera indefensió i patiment. És a dir, un dolor major, que és secundari/posterior al dolor que pot aparèixer davant una circumstància determinada.

Sovint, moltes problemàtiques emocionals i/o somàtiques sorgeixen d’aquesta lluita per evitar sentir el dolor. Per tant, atrevir-se a experimentar-lo (sigui quina sigui la forma que adopti) quan l’experiència ens el proporciona, és la millor manera d’evitar el patiment. Encaixar i integrar el dolor és un procés que requereix temps i que pot ser extremadament costós. Evitar fer-ho en un primer moment pot ser útil, essent recomanable que sigui una mesura provisional.

 

En ocasions és útil mirar cap a una altra banda per estalviar-nos un mal tràngol. En d’altres, quan esdevé un estil de funcionament, pot obrir la porta a mals majors.

La por a ser analitzats/des, qüestionats/des, o reprovats/des, és un avís davant una experiència que anticipem que serà negativa. Moltes vegades la fantasia d’allò que pot passar és més catastròfica que allò que realment es produeix. Encarant aquesta por podrem descobrir les nostres qualitats, obrir la porta al reconeixement dels altres, filtrar l’entorn nutritiu del que és perjudicial, o progressar com a persones o professionals.

La tristesa en patir o presenciar una pèrdua és una emoció que ens ajuda a acomiadar-nos, a aïllar i conservar les experiències positives viscudes, a abraçar-nos i abraçar els altres, enfortint la sensació de comunitat, a revisar la nostra trajectòria i valorar la vida i la dignitat dels individus.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?