SENSE COMPROMÍS NO HI HA MADURESA

«El més fàcil és no fer res.» És la conclusió a la que havia arribat la meva pacient incapaç de prendre una important decisió vital, i segurament tenia tota la raó del món al formular aquestes paraules. Per què hauríem de comprometre’ns si això implica riscos i responsabilitats quan podem quedar-nos de braços creuats?

És una decisió econòmica:

La societat del benestar i el cotó fluix ens ampara i difícilment hi haurà conseqüències catastròfiques davant la falta de compromís. Això implica que a l’hora de fer balanç, el pes de prendre decisions no compensa els possibles riscos de no fer-ho. Els esforços no compensen els resultats.

Si perdo la feina, l’estat s’ha d’ocupar de buscar-me alternatives. Si suspenc els exàmens, hi haurà recuperacions. Si no trobo parella, puc viure amb els pares…

Per tant, si independentment del que fem, els resultats són bons, no cal esforçar-se ni invertir en prendre decisions.

Comprometre’s és perdre llibertat:

Hi ha moltes alternatives i en un món intercomunicat sóm més conscients que mai de totes les opcions que perdem quan ens comprometem amb una única elecció. El cost d’oportunitat:

Si escullo anar a la muntanya, estic perdent l’oportunitat d’estar en qualsevol altre lloc que no sigui la muntanya. Si escullo casar-me amb tu, perdo la possibilitat de fer-ho amb la resta de persones que poblen el planeta. 

Aquesta sensació de tancar-se portes fa que ens aferrem a la indecisió i no volem comprometre’ns.

Rebutgem la responsabilitat:

Si tot falla, al menys no serà culpa meva. Aquest podria ser el pensament que hi ha darrera de les personalitats evitatives. Equivocar-se ens fa por a tots i si no prenem decisions i no ens comprometem, segur que tampoc la pifiem.

En el moment que no prenem decisions, les conseqüències negatives que podem viure, seran resultat de la sort, l’atzar o el destí, però al menys no carregarem amb el pes de la responsabilitat ni el remordiment que ens pugui causar haver apostat pel cavall perdedor.

Més d’un s’ha equivocat, per por a equivocar-se

Gotthold Ephraim Lessing – dramaturg alemàny

La conclusió és que tot i entendre perfectament aquesta por al compromís i totes les variables que la societat líquida de la immediatesa i la comunicació promouen, segueixo plenament convençut de que sense compromís, no hi ha maduresa.

  • Són les decisions importants, a vegades els errors, i els grans compromisos els que ens permeten aprendre i crèixer a nivell personal.
  • Que sigui econòmic no significa que ens faci rics: Per viure no cal prendre grans decisions, però per aconseguir els objectius que un es proposa i autorrealitzar-se, si.
  • I si la sensació de llibertat ens priva de prendre decisions, sóm realment lliures? Jo crec que és més lliure el que s’atreveix i escull, que qui te totes les portes obertes però mai les traspassa.

Per tant queda a elecció de cadascú optar pel camí fàcil de Peter Pan, o madurar i comprometre’s amb totes les conseqüències que això comporta.

Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies