• hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • hola@quantumpsicologia.com
  • 93.414.38.95
  • Estem al costat de Pl. Urquinaona

LA FELICITAT: un punt d’arribada o un punt de partida?

 

Moltes paraules s’han escrit al voltant de la felicitat sense que això signifiqui que les persones tinguem clar en què consisteix ser feliç. Hi ha persones que es pregunten si la felicitat existeix, altres que argumenten que la felicitat només són un conjunt de moments feliços, uns que relacionen la felicitat amb el  fet de tenir coses i amb allò que ens ha tocat viure i uns altres que la defineixen com l’apreciació subjectiva de la vida que porto…

En definitiva, tenim clar que no hi ha una única definició de felicitat al mateix temps que no hi ha un únic camí cap a la felicitat.

En el segle IV aC, el filòsof grec Aristòtil va començar a parlar de la felicitat definint-la com «el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida». També va observar que l’ésser humà vol allò que li manca com, per exemple, el malalt creu que la felicitat és la salut i el pobre la riquesa. Al llarg de la història, molts altres filòsofs, pensadors i teòlegs han exposat idees al voltant de la felicitat.

Investigant la felicitat

En els últims anys, un munt d’investigacions i estudis científics demostren que hi ha una sèrie de mites i creences errònies sobre la felicitat que poden donar llum al camí cap a la felicitat. Algunes de les investigacions més rellevants es va dur a terme a finals dels anys setanta on un grup nord-americà va comparar els nivells de felicitat d’un grup de 22 persones que havien guanyat importants premis econòmics en loteria durant l’últim any, un grup de 29 persones que havien patit un accident que els havia deixat en cadira de rodes en l’últim any i un grup de control que no havien viscut cap succés extraordinari en els últims dotze mesos. Els resultats d’aquesta investigació van ser que les persones guanyadores de loteria no eren més felices que les persones del grup control i, fins i tot, gaudien menys dels petits plaers quotidians. A més, els nivells de felicitat de les persones que havien quedat en cadira de rodes eren només una mica més baixos que els del grup control. Això ens demostra que la felicitat no s’amaga en un bitllet de loteria i la infelicitat no ve provocada per viure amb una cadira de rodes.

Un altre estudi interessant de la Universitat de Stanford (Califòrnia) va fer un seguiment de 184 persones entre els 18 i 94 anys. Durant una setmana es va comunicar amb elles cinc vegades al dia a través d’un radiolocalitzador i, en cada ocasió, se’ls hi va demanar que completessin un qüestionari sobre les emocions que sentien en aquell precís instant. Es va descobrir que la freqüència amb què les persones grans experimentaven emocions agradables era molt similar a les persones joves i que experimentaven menys emocions desagradables. A més, es va comprovar que els estats d’ànim agradables duraven més i els desagradables menys en les persones grans.

Hi ha persones que creuen que la felicitat depèn de les circumstàncies i que, si les coses van bé, això és una garantia a llarg termini; en canvi, si les coses van malament, la felicitat s’acaba. De totes maneres, diferents estudis demostren que la gent és sovint sorprenentment feliç, malgrat condicions molt desfavorables. Què vol dir aquest resultat? La felicitat no depèn del que vivim, depèn de com vivim allò que ens passa? Ser feliç no és el mateix que estar feliç. Ser feliç és responsabilitat de cada persona, doncs depèn molt més de nosaltres que dels fets externs. Estar feliç depèn de les circumstàncies externes que no depenen de nosaltres. Tal com expressa la frase d’Henry Van Dyke, «la felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som».

Un dels secrets per ser feliç és revisar les expectatives que les persones dipositem cap als altres, situacions i nosaltres mateixos. Hi ha una fórmula matemàtica que evidencia que el grau de felicitat està relacionada amb la insatisfacció. Al mateix temps, la insatisfacció està relacionada amb la diferència entre les expectatives i la realitat. Per tant, s’entén que, com més expectatives hi hagi que no es vegin compensades per la realitat, el grau d’insatisfacció serà major. La comparació, identificar la felicitat amb l’èxit i el plaer o sobrevalorar el que a una persona li manca són altres dels obstacles per aconseguir ser una persona feliç.

Agafant el referent de la societat oriental, ser feliç és desitjar menys

El més rellevant és poder-nos plantejar què és la felicitat per cadascú de nosaltres. Et convidem a fer-te aquesta pregunta: què és la felicitat? És molt probable que aquesta resposta estigui relacionada amb el sentit i propòsit de vida, és a dir, allò que li dóna sentit a tot allò que fem. Viktor Frankl, neuròleg, psiquiatre i creador de la logoteràpia, ha descrit aquest concepte gràcies a l’experiència que va viure en un camp de concentració argumentant que el que el va ajudar a sobreviure va ser trobar-li un sentit. «Si bé els soldats controlaven tots els aspectes de la nostra vida, com la vida, la mort o les tortures, hi havia quelcom que no podien controlar: com reaccionava el reclús a tot això», exposa en el llibre L’home a la recerca de sentit (1945).
No volem acabar desitjant-te un feliç dia ni un feliç cap de setmana perquè confiem que passi el que passi això depèn més de com gestiones el que et passa que no pas les circumstàncies externes. Per tant, preferim demanar-te que facis tot el possible per ser feliç. Aquest és el millor regal que ens podem donar les persones a nosaltres mateixos.

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Vols concertar una primera visita o demanar informació?