L’HOME A LA RECERCA DE SENTIT

Abans de l’allau de novetats literàries que apareixeran per la diada de Sant Jordi, vull aportar la meva recomanació en un mes marcat per l’amor a la literatura. Cada vegada hi ha més relats de testimonis que han sobreviscut a una guerra, una malaltia o una mort. Aquest tipus d’històries explicades en primera persona es poden convertir en un autèntic mirall de les nostres emocions i experiències. La meva recomanació literària no és una novetat editorial d’enguany; però, malgrat haver estat escrita el 1946, no perd vigència amb el pas del temps.

Viktor E. Frankl (1905-1997) fou psiquiatre austríac, fundador de la logoteràpia i l’autor d’una obra necessària, entre altres càrrecs, títols i ocupacions. L’home a la recerca de sentit: el camp de concentració vist per un psicòleg (Edicions 62) és el relat de la seva experiència en un camp de concentració nazi en el que planteja com va sobreviure a una situació i, fins i tot, trobar un sentit a la seva pròpia existència. És un relat commovedor, valent i sincer fugint de la compassió o el victimisme que pot despertar aquest tipus d’històries. És un relat que s’ha d’anar llegint a foc lent per poder anar integrant cada un dels missatges que enumera l’autor en les cent pàgines d’experiència que formen part del llibre.

 

Algunes de les preguntes que planteja: què és allò que dóna sentit a la meva vida? Per què no se suïcida una persona? Com se li pot donar sentit al sofriment? Viure la vida és una decisió o és fruit del destí? Quin sentit té viure en un camp de concentració on l’horror i la tortura són els companys de viatge? Necessites més motius per emprendre la lectura d’aquesta novel·la? Et deixo amb algunes de les frases que m’han tocat per dins.

  • Però no solament la vida creativa i la plaent són les que tenen un sentit, sinó que, si la vida té algun sentit, llavors també ha de tenir sentit el sofriment. I és que en certa manera el sofriment forma part de la vida, igual que el destí i la mort (pàg. 79).
  • L’ésser humà interiorment pot ser més fort que el seu destí extern, i no tan sols al camp de concentració (pàg. 80).
  • Hem d’aprendre i hem d’ensenyar a les persones desesperades que el sentit de la vida de fet en cap cas no depèn d’allò que encara esperem de la vida, sinó més aviat, i de manera exclusiva, d’allò que la vida espera de nosaltres (pàg. 89).

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies