UN ANY MÉS, 8 DE MARÇ

 

La commemoració del Dia Internacional de les Dones em produeix una sensació ambivalent i agredolça. Per una banda, és un dia en què es fan visibles les desigualtats i discriminacions entre gèneres, la premsa i els mitjans de comunicació es fan ressò de la situació de les dones en el nostre món globalitzat, de com estem en l’àmbit laboral, de com està el repartiment del treball reproductiu i de cura, de com va la distribució del poder, de les violències i abusos, i de tots aquells detalls que tenyeixen de forma insidiosa cadascú dels racons de la vida i de les relacions, és un dia en què de forma obligada hem de parlar del tema.

D’altra banda, em molesta el to de victimisme que adopten alguns discursos, que ens tornen a col·locar en el paper de patidores i abnegades, capaces d’aguantar estoicament l’estat de la qüestió, i obvien les grans aportacions d’un munt de dones, que de forma silenciosa estan liderant grans canvis en el món de l’empresa, en la gestió dels equips, de la política, en la ciència, en la construcció d’un món una mica millor. Observo també com aquest dia ha entrat plenament en l’agenda política i ha quedat institucionalitzat, forma part d’allò políticament correcte i quan escolto determinats discursos em quedo amb una sensació de falsedat, que són paraules que toca dir però en les que no és creuen de forma autèntica, perquè si fos així, com és que continuen les coses com estan?

 Viure com un ésser diferent i únic entre iguals

Aquest dia no puc evitar pensar en el binomi igualtat-diferència, aquesta polaritat en la qual ens movem, entre la igualtat de drets i la valoració de la diferència que permet la diversitat i la riquesa, viure com un ésser diferent i únic entre iguals, en paraules de la filòsofa Hannah Arendt. Fa poc temps, i encara trobem llenguatges que ho manifesten, era el Dia de la Dona, sense plural, com si només hagués una forma de ser dona o ser home, com creient que hi ha una essència femenina o masculina; aquest llenguatge desvetlla una rigidesa limitadora i restringeix els significats i els significants i amb una sola paraula elimina les diferències; d’un cop, fa fora la complexitat.

També s’anomena Dia de la Dona Treballadora; aquest adjectiu, treballadora, revela allò que és important, el treball productiu, i omet la rellevància de la dimensió de la cura, que resta invisible, malgrat ser un pilar fonamental de la nostra organització. Per què no es diu Dia Internacional de les Dones?

La resposta: liderar les nostres vides

Espero que aquest dia ens interpel·li sobre les nostres conductes, pensaments i creences, que ajuden a sostenir i mantenir les discriminacions. És un treball de reflexió interna i de canvi. I com tot canvi, suposa passar a l’acció. A partir d’aquest context, el Coaching és un bon instrument per ajudar a moltes dones a passar a l’acció i ajudar-les a creure en elles mateixes, a incrementar la seva confiança i lideratge personal. És a partir del propi lideratge que podem influir en els altres, invertint la nostra energia en la creació de la nostra vida.

Deja un comentario

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies